21.04.2018 - 22:00
El maig del 2015, l’escenari polític a escala municipal va virar. El descrèdit dels partits tradicionals i els aires de canvi que bufaven des del sobiranisme i de les candidatures de l’esquerra alternativa van propiciar l’arribada d’Ada Colau a la batllia de Barcelona, de Joan Ribó a la de València i de José Hila, i d’Antoni Noguera després, a la de Palma. A banda de les capitals, aquest sacseig també es va notar en ciutats grans i mitjanes com Badalona, Sabadell, Cerdanyola del Vallès i Ripollet ‒en les quals les aliances àmplies de l’esquerra sobiranista van desplaçar-ne els batlles del PP i el PSC‒. A Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat i Badia del Vallès, candidatures àmplies amb la participació de la CUP van ser segona força. Quatre anys després, i amb una política encara més marcada per l’eix nacional, aquestes mateixes candidatures confien a eixamplar les aliances d’esquerres per barrar el pas al bloc del 155 ‒Ciutadans, PSC i PP‒ a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Per això, les candidatures de Guanyem Badalona en Comú, Decidim Ripollet, Compromís per Cerdanyola, Alternativa d’Esquerres per Badia, SOM Gramenet i Sant Adrià en Comú ‒confluències amb la participació de partits locals, la CUP, Podem i més formacions d’esquerres‒ s’han proposat de bastir una gran aliança municipalista. El 26 de maig han convocat una trobada a Badalona per construir ‘un espai de reflexió, debat i coordinació, atès el repte de les municipals del 2019, en clau d’esquerres i republicana’, tal com apunten en un comunicat.
De totes, qui porta la iniciativa és Guanyem Badalona en Comú, que va apartar Xavier Garcia Albiol de la batllia i ha erigit Dolors Sabater com una figura a l’alça del món municipal. La clau que va permetre aquesta aliança entre la CUP, Podem, Comunistes de Catalunya, Els Verds, Revolta Global i Procés Constituent fou un projecte de base centrat en la reivindicació dels drets socials, la radicalitat democràtica i l’anomenat ‘consens de Badalona’: la República Catalana com a punt de trobada entre independentistes i federalistes, per als qui pot ser un primer pas cap a una federació republicana amb Espanya.
‘Després d’haver governat quatre anys volem eixamplar la candidatura tant com puguem i acostar-nos a un model similar al de Guanyem Badalona’, explica Compromís per Cerdanyola. ‘Pretenem de configurar espais assemblearis i plurals d’unitat popular que puguin fer front a l’auge del bloc repressiu a l’àrea metropolitana i puguin combatre l’impacte de les polítiques d’austeritat compartides tant a escala local com supramunicipal’, afegeix Joan Belda, regidor de Sant Adrià en Comú.
Ara l’objectiu d’aquestes candidatures és eixamplar l’aliança amb ERC i el conjunt de Catalunya en Comú. ‘Fem una lectura molt positiva de l’acord, però encara hi ha marge per a avançar, i sobretot amb uns fronts nacionals tan accentuats’, explica a VilaWeb un dels interlocutors de Guanyem Badalona amb les altres forces.
A l’hora de negociar, ofereix el seu actiu més important: la batllessa Dolors Sabater. En aquests quatre anys s’ha projectat com una figura totalment oposada a Albiol: integradora, sobiranista i d’esquerres. Ara com ara, els estatuts de la formació no permeten que es torni a presentar, però a la candidatura municipal tenen clar que aquesta decisió ‘s’ha de poder replantejar’ si es fa cap nova aliança.
ERC i Catalunya en Comú no hi tanquen la porta
Segons que han expressat a VilaWeb tant Esquerra Republicana com Catalunya en Comú, estan disposats a plantejar-se aliances amb més forces, abans o després de les eleccions. Ara bé, tots dos matisen que encara és aviat.
‘Hem de cercar la fórmula més eficient per a sumar una majoria republicana de més del 50% dels vots’, explica ERC. Aquesta decisió, segons que diuen, dependrà de la realitat de cada secció local. D’una banda, remarquen que volen acostar-se a un votant més fàcil de captar ‘quan ERC va sola’, però assenyalen que el model de Junts per Sant Vicenç és un èxit que cal tenir present. L’any 2011, Oriol Junqueras va aconseguir la batllia de Sant Vicenç dels Horts amb una candidatura municipalista d’ERC i Vicentins pel Canvi, un grup de ciutadans independents. Quatre anys més tard, Junts per Sant Vicenç va sumar tres regidors més.
Per a Catalunya en Comú hi ha el problema afegit que és un partit encara en formació. De fet, avui en fa la primera assemblea organitzativa, en la qual haurà d’aprovar els estatuts. Encara hauran definir, a més, els criteris que limitin les candidatures que es presentin a les eleccions municipals. Això serà una tasca del consell nacional un cop renovat a l’estiu.
Com en el cas d’ERC, el resultat final de les candidatures municipals dependrà de cada realitat local, però admeten que pot tenir sentit a Badalona ‘per a frenar el PP’. ‘El projecte que engeguem ja és una obertura per a interpel·lar més gent i crear un espai confluent’, expliquen els comuns a VilaWeb.
L’escala supramunicipal, un dels grans problemes
L’Àrea Metropolitana de Barcelona, els consells comarcals o la diputació són institucions polítiques per sobre els municipis en les quals els representants s’elegeixen de manera indirecta. És a dir, els ciutadans no els voten directament, ans són assignats en funció dels resultats als ajuntaments. Per aquest motiu, les candidatures locals tendeixen a agrupar-se segons el principal partit que les integra.
El 2015, les candidatures de Guanyem Badalona en Comú, Decidim Ripollet, Compromís per Cerdanyola, Som Gramenet i Sant Adrià en Comú es van enquadrar sota Poble Actiu, el paraigua supramunicipal de la CUP. D’altra banda, candidatures àmplies d’esquerres amb la presència d’ICV com Barcelona en Comú, Movem Castelldefels i Assemblea Ciutadana de Sentmenat van coaligades amb la marca Entesa, l’habitual d’ICV-EUiA. Cornellà en Comú-Crida per Cornellà, en canvi, és un projecte totalment municipal i no es va presentar amb cap de les dues.
Si bé l’objectiu de bastir candidatures d’esquerres sobiranistes pot ser compartit per forces diverses, l’escala supramunicipal pot frenar-ne les aliances. Sobretot si s’inclou ERC en l’equació, els quals, segons que expliquen a VilaWeb, no preveuen apartar-se del seu paraigua tradicional per a les coalicions locals: Acord municipal.
‘És un dels debats, no parlar-ne seria absurd’, assenyala Guanyem Badalona. Tanmateix, admeten que si volen eixamplar el projecte, serà difícil de pensar que podrà continuar amb Poble Actiu ‒la marca supramunicipal de la CUP‒ com fins ara. Una de les possibilitats és crear un nou paraigua que agrupi tots els fronts d’esquerres municipals amplis, tot i que encara és aviat per a assenyalar la fórmula que definiran finalment.
