Aliança Catalana al parlament (II)

Aliança Catalana ha aconseguit els avals per a presentar-se a les eleccions catalanes, i la seva cara més visible, Sílvia Orriols, batllessa de Ripoll, ha decidit que no es presentarà per Barcelona, sinó per Girona. Orriols i Aliança Catalana saben perfectament què fan amb aquest moviment, tan poc habitual en política catalana, en què habitualment tots els partits acostumen a col·locar la cara més visible a la demarcació de Barcelona. Orriols prefereix de jugar a casa.

Parlo amb un expert en demoscòpia, que m’explica els números que necessita Sílvia Orriols per a poder entrar al Parlament. “A Barcelona amb un 3% hi entres, que són uns 75.000 vots. I això et dóna tres diputats. A Girona, en canvi, et cal una mica més de percentatge, un 4%, 4,5%. I això vol dir que li faran falta 20.000 vots. Fins i tot amb 15.000 vots hi podria entrar.” Per als qui diuen que, a Sílvia Orriols, li serà molt difícil d’entrar al Parlament i arribar al mínim, cal recordar que a Girona tenen dret de vot 528.000 persones. I amb 15.000 vots ella en tindria prou per a arribar al 4,5% dels vots (en cas d’un 60% de participació). O amb 20.000, si la participació és més alta. A Ripoll, a les municipals, en va tenir 1.400.

Hi ha el problema, diuen, que Sílvia Orriols haurà de disputar el vot amb Junts per Catalunya i el seu candidat Puigdemont, tan forts com són a Catalunya, en particular a Girona. I recorden, amb raó, que de fet, Orriols mateix ja ha dit que la seva campanya es finança amb empresaris provinents de Convergència. Tot aquest discurs ve a dir que Orriols, que és d’un partit d’extrema dreta, disputarà el vot amb partits de dreta com Junts, en què Junts evitarà que entri. És un discurs que molta gent creu; per això veus gent de partits d’esquerra, com ara ERC, i de suposada esquerra, com el PSC, que inflen el globus d’Aliança Catalana amb l’esperança que prendrà vots a Puigdemont, amb qui es disputa els votants.

Jo vull recordar que Sílvia Orriols no prové de Junts sinó, com ha dit ella mateixa, que havia militat a Esquerra Republicana de Catalunya (de fet ,a les JERC). Que un dels regidors d’Aliança Catalana de Ripoll és Xavier Formatger, i que Formatger ha estat un històric sindicalista de CC OO al carrilet de Núria. I que en un poblet de la Segarra, Ribera d’Ondara (456 habitants), Aliança Catalana hi té un altre batlle, el senyor Albert Puig. I si aquest senyor és batlle no és pas gràcies als vots de Junts, sinó a tres regidors d’Acord per Ribera d’Ondara-ERC-AM (I els regidors que eren d’ERC van acabar fora, tot sigui dit.)

I si mirem les llistes d’Aliança, hi trobem ex-membres de Junts, com Anthony Corey, català nascut a Hondures i fundador de Joves Junts, o Jordi Aragonès, ex-membre d’Unió Democràtica. Però també hi ha Miquel Mendoza, ex-regidor de Candidatura de Progrés (CP), que és la marca del PSC a Borredà, o Christine Lafay, ex-batllessa d’ERC de Castelló de Farfanya.

Amb tot això vull posar en dubte que, a Aliança, li sigui molt difícil superar la barrera del 3% i que només pugui prendre vots a Junts i a alguns altres partits de la suposada dreta. De fet, a Europa, l’extrema dreta també obté vots de votants d’esquerra, comunistes inclosos. I tots aquests que inflen el fenomen d’Aliança Catalana, calculant que això desgastarà la suposada dreta, que es demanin si no desgastarà també la suposada esquerra, com passa a tot Europa.