Albares diu que han complert el compromís i que resoldran aviat els dubtes sobre el català a la UE

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, ha defensat públicament que Espanya havia complert el seu compromís respecte de l’oficialitat del català a la Unió Europea, malgrat que finalment no s’ha aprovat a la reunió amb els vint-i-set estats i s’ha ajornat per a més endavant. “Cap estat no ha manifestat un vet a la nostra proposta, però alguns han demanat més temps per a analitzar-ne el desenvolupament i la implantació, de manera que hem acordat de continuar-hi treballant”, ha dit.

Segons que ha explicat, el pas següent serà crear un grup de treball que desenvolupi la proposta i resolgui els dubtes expressats pels estats, relatius sobretot a les dificultats tècniques per a implantar-la i el cost que tindria, que Espanya s’ha ofert a assumir. A més, Albares ha anunciat que els estats membres s’havien compromès a prioritzar la implantació del català i deixar per a més endavant l’oficialitat del basc i el gallec, perquè alguns socis europeus han manifestat incomoditat pel que significaria oficialitzar totes tres llengües alhora. “Hem dit que l’idioma que més han reivindicat els seus representants i que té més milions de parlants és el català –ha afegit–. En resposta als dubtes d’estats membres que demanaven una gradualitat, hem prioritzat el català, però això no canvia el resultat final que el gallec i el basc també siguin llengües oficials.”

Albares ha volgut remarcar que mai no s’havia avançat tant en el reconeixement oficial del català, el basc i el gallec, però el cas és que no ha parlat de cap data possible per a aprovar-se. “Es procedirà com sempre. Els grups de treball i la Comissió de Representants Permanents de la Unió Europea analitzaran els comentaris dels estats europeus –ha dit–. El tràmit és el normal, però el fet important és que s’ha fet un pas clau. És la primera vegada que Espanya ho proposa. Era un pas important per a continuar treballant.” I també ha remarcat: “Per part d’Espanya la voluntat és avançar tan de pressa com es pugui.”

Segons que ha dit, en la reunió Albares ha mirat de convèncer els altres estats membres explicant-los que el català, el basc i el gallec també són llengües oficials a l’estat espanyol i que es poden fer servir al congrés. Ha afegit que els havia exposat que la situació legal d’aquestes tres llengües a l’estat espanyol no és equivalent a la d’idiomes que també es parlen en alguns estats membres i que tampoc no són oficials a la Unió Europea.

Com ja havia avançat, també ha posat de manifest que no són llengües minoritàries, especialment el català, que ha dit que parlen més de deu milions de persones i que seria la quinzena llengua europea amb més parlants, per sobre d’una desena d’idiomes que sí que són oficials. A més, ha dit que promoure el multilingüisme és un objectiu de la Unió Europea establert en els tractats.

Finalment, ha exposat que el govern espanyol s’havia compromès a assumir el cost que tindria l’oficialització del català, el basc i el gallec.