Albano-Dante Fachin i Anna Gabriel van protagonitzar ahir un intens acte a l’Ateneu Barcelonès, moderat pel periodista Maiol Roger, i titulat ‘L’assalt al cel. Revolució social i/o estat propi’. No solament es va fer petita la sala d’actes de l’Ateneu, sinó que va baixar la mitjana d’edat habitual del públic del club social barceloní. Força gent jove a la sala. Heus ací el vídeo sencer de l’acte, d’una hora llarga.

Durant el debat es va poder veure com Albano-Dante Fachin notava  la pressió d’Anna Gabriel, que ja es podia esperar, però també de la majoria del públic que va intervenir en el torn de preguntes. Dins un ordre civilitzat, Fachin va rebre les crítiques d’un jubilat castellanoparlant, d’una votant d’esquerres, d’un home de primera fila molt serè i d’una dona força excitada a qui van haver de cridar a l’ordre. Cap no veia clara la posició del senyor diputat sobre el referèndum d’independència, i li ho van deixar clar de manera ostensible. Sobretot, que en lloc de parlar de la proposta de Catalunya Sí que es Pot es dediqués a parlar de Convergència. O que, després de justificar la presència de Catalunya Sí que es Pot a la manifestació en suport de Mas, Ortega i Rigau, afegís això: ‘Ara, em va semblar gravíssim veure, en la manifestació, un senyor com Felip Puig. Un senyor que va reprimir amb violència extrema el 15-M, que també era poble.’

‘Ens sembla de mínims que hi sigueu’
La pressió d’Anna Gabriel va ser de guant blanc, i al final de l’acte es va acabar abraçant al seu rival polític. Però les coses no les va guardar al pap. I va arrencar els aplaudiments del públic, per exemple, quan va dir: ‘Nosaltres no hi confiem, en la via pactada. No hi confia ningú. Tot i això, com que no volem patrimonialitzar un repte de país que ha de fugir de dinàmiques partidistes, nosaltres diem que sí, que som a la cimera del referèndum pactat. En contrapartida, demanem que quan es constati per enèsima vegada que el referèndum pactat no és possible, vosaltres hi sigueu. Ens sembla de mínims. Perquè si no juguem a una altra cosa que no és la defensa del dret d’autodeterminació. Si nosaltres tenim un estat que no vol fer el referèndum efectiu, l’haurem de fer efectiu nosaltres. […] No fer front a això és sumar-se a la trinxera del que hem anomenat búnquer del 78 […] O totes ens hi sumem i fem costat a aquestes persones, anònimes, que volen fer efectiu aquest dret, o no ens hi sumem. I aleshores ens dediquem a parlar d’estratègies per obtenir més o menys diputats. Nosaltres ja hem triat. D’estratègia partidista, no en farem. Ni càlculs electorals. Hem vingut aquí per estar a disposició d’un procés d’autodeterminació. I la resta ens preocupa bastant poc.’

Aquest és el moment:

 

‘És evident que no ens hi podem sumar’
La posició d’Albano-Dante Fachin va ser aquesta: ‘La nostra estratègia segur que pot ser afinada. I segur que hem de treballar-la i explicar-la millor. Tant aquí com a la resta de l’estat. Ara, aquesta sensació de “us hi uniu o no us hi uniu”, home, amb els resultats que hem vist fins ara, és clar que no. Amb aquesta manca de compromís real (i no parlo de la CUP, parlo de tots els altres) de dir una cosa i no fer-la, és evident que no ens hi podem sumar. No ens podem sumar a fer que el procés sigui una manera de fer promeses incomplertes. […] Demanar, no a un partit polític, sinó a una part de la societat que veu constantment com uns no paren d’enganyar, però que ara sí que van de veritat, és il·lús. Em pregunto quanta gent que va votar Junts pel Sí se sent satisfeta amb els resultats.’

‘El seu company sembla que no ho vegi’
En el mogut torn de paraules, el diputat de Catalunya Sí que es Pot va ser l’objectiu de la majoria de les intervencions. Per exemple, va intervenir un home castellanoparlant, jubilat de vuitanta anys, més de seixanta a Barcelona, que va dir això, sobretot dedicat a ell: ‘Fa més de seixanta anys que visc a Barcelona. A Madrid es queden tots els meus impostos i després me’ls deixen amb interessos. Per cada euro que paga un basc, jo en pago sis. Són dades del govern de Madrid. I que em diguin que això és legal i constitucional, i que em diguin que som iguals davant la llei? Que ho expliquin a un altre. La pregunta és si hem de fer el referèndum sigui com sigui. Costi què costi. I no ho dic per tu [Anna Gabriel], sinó pel seu company, que sembla que no ho vegi’.

‘Crec que vostè s’equivoca’
Un senyor de primera fila molt serè va dir això: ‘M’ha semblat que el seu discurs tenia un contingut massa personalista. A mi el senyor Puig m’és antipàtic. Però jo faria tant com fos perquè exercís el seu dret de manifestar-se. I crec que vostè s’equivoca. Si comencem a dir aquest no el vull , aquest altre no el vull, doncs ens quedarem sols. I vostès són molt importants. Són la balança. Ens poden ajudar a fer realitat un dret que se’ns nega d’entrada.’

‘Us demano que apugeu el nivell del discurs’
Finalment, una senyora que es va definir d’esquerres va acabar de pressionar el diputat: ‘Jo li demanaria a l’Albano què proposeu vosaltres. Jo a un partit d’esquerres no li demano que em parli de la dreta. Estic molt cansada que si Convergència, que si no Convergència. Jo sóc d’esquerres i us demano que apugeu el nivell de discurs. Només parleu de la dreta. No. Què proposeu vosaltres. Quin és el vostre projecte per a Catalunya. Fa set anys que treballo per la independència i a mi no m’ha enganyat ningú. I que em parlis del senyor Puig… A mi m’ha pegat el senyor Puig i m’han pegat els d’Iniciativa. I ser d’esquerres i assemblearis no és garantia de res. Vull que les esquerres estiguin al servei de la gent.’

Un acte intens, sempre dins un ordre, i que només va viure un moment de cert desordre quan una senyora va esclatar i va interrompre Albano-Dante Fachin. Era quan el diputat de CSQP, i militant de Podem, deia que un referèndum unilateral podia servir de pressió, però que no resoldria la situació. La senyora no va poder més i el va interrompre mentre parlava: ‘Però un moment, un moment! Ell parla que serveixi segons la legalitat espanyola. I quan arribarem a dos terços al parlament espanyol per fer el referèndum segons la legalitat espanyola?’ Els organitzadors del debat van acabar demanant a la senyora que s’abstingués d’interrompre. De fet, només de començar l’acte, una dona també havia interromput els ponents dient que no es desviessin del tema de la conferència.

No és fàcil, la Sala Oriol Bohigas, de l’Ateneu, per a un conferenciant. Però Albano-Dante Fachin, amb un gran somriure a la boca, va agrair un acte com aquell, perquè, va dir, era molt més útil que qualsevol piulet a Twitter.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb