Escollir el referèndum d’independència com a via per arribar a la llibertat ja és cosa de l’Assemblea Nacional Catalana. Ho va aprovar ahir. Se sumen aixi als Demòcrates de Catalunya, la CUP i els milers de persones que han signat el manifest a favor d’un referèndum. Això sortirà bé. Sortirà bé, crec, perquè és una idea que abasta gent molt diversa. Per resumir-ho en una sola frase: hi estant a favor Joan Belda, militant de Podem, i regidor a Sant Adria, fins Aleix Sarri, assessor de Ramon Tremosa al Parlament Europeu. Jo, avui, sóc un home feliç. Sóc un home feliç que es treu el barret davant d’una dona: Elisenda Paluzie. Me’l trec, bàsicament, per aquest tuit:


Estem parlant d’una frase dita abans de les eleccions del 27-S. Juliol 2015.  Aleshores tothom parlava d’eleccions. Doncs ella ja intuïa que acabaríem parlant d’un referèndum. I que ho faríem nou mesos després del 27-S. Clavat. És que ho clava a un any vista! Estic impressionat amb la vista d’aquesta dona, degana de la facultat d’Economia de la UB. Barret, Paluzie, barret per tu: d’això en dic jo conèixer un país, els seus ritmes, i la seva gent. I si jo estic feliç, això teu deu ser un festival. O no.

Perquè què fa ella, ara que tothom deu estar parlant del referèndum? Doncs parla de la declaració d’independència. Només cal anar al seu Twitter d’ahir a la nit: ‘no hi ha cap Declaració d’Independència prevista aquesta legislatura. Fent el Referèndum, la forcem’. I és que és ben bé això.

Dit això, des d’ahir a la nit això del referèndum ja no és només una cosa de professors d’universitat com Elisenda Paluzie o Abat Ninet, periodistes com Enric Vila o Maria Vila, politòlegs com Jordi Múñoz o Laia Balcells, o pares i mares de família com Jordi Graupera i, d’aquí poc, Anna Arqué. Gràcies a tots ells, i molts d’altres, ara també ho és de l’ANC.  I això vol dir vol dir arribar a la gent i al carrer.

L’ANC és l’única organització que els meus ulls han vist saber mobilitzar les masses com Déu mana. Ni sindicats, ni partits, ni res: l’ANC, reina indiscutible. La feina que els hem vist fer, de pressionar, i ocupar el carrer, i guanyar el somriure, i fer arribar el missatge, la podran repetir? Si ho fan, jo diria això del referèndum entra en un altre estadi.

Falta, això sí, un petit i vergonyós detall: que els senyors polítics facin una cosa que sembla mentida que no hagin fet fins ara de manera pública, serena, i anunciada als quatre vents. Asseure’s i parlar, amb les dades del 27-S a la mà, per escollir un full de ruta guanyador. Perquè vull recordar que el full de ruta actual es va escriure, i pensar, molt abans del 26-S. Per tant, un full de ruta escrit quan no se sabia que el 48% dels electors han votat independència, el 39%, no, i un 12% que no està clar. Un full de ruta que no tenia els resultats del 26-J espanyol a la vista, ni els regidors de Podem que es fan indepes just després. Que tampoc sabia que Colau pactaria amb el PSC. Un full de ruta que no coneixia que ‘les hemos destrozado su sistema sanitario’, ni que el judici a Mas i els consellers tira endavant. Un full de ruta que no sabia que Mas no seria president, Puigdemont sí, i que Quim Arrufat s’ha presentat en equip al secretariat de la CUP, que ha canviat de dalt a baix. Un full de ruta que no sabia que Escòcia es planteja fer un segon referèndum. En fi, un full de ruta que no contempla la realitat del seu voltant. És a dir: que l’Assemblea Nacional Catalana, Demòcrates, la CUP, Joan Belda, Aleix Sarri i (no me’l vull deixar) Gabriel Rufián, són a favor d’un referèndum vinculant.

Els polítics tenen un magnífic estiu al seu davant per trobar-se, aquesta vegada amb les dades a la mà,  llegir el país, i avançar d’una vegada. I que no tinguin cap por de res. Que la saviesa és popular i fa molts anys que ens ho diem entre nosaltres sense cap inconvenient: rectificar és de savis.

 

 

 

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.