Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  17.12.2013  06:00

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Camats: 'Amb un terç de la població no es pot començar una secessió'

Entrevista a la coordinadora d'ICV · Opina que, després del referèndum i la negociació amb l'estat, caldrà un nou 'aval ciutadà'

Men?ame
 

No n'hi ha prou que el sí a la independència obtingui un terç del total de vots, perquè un procés de secessió requereix majories àmplies. Ho diu la coordinadora d'ICV, Dolors Camats, en aquesta entrevista, en què es felicita per l'acord sobre la pregunta del referèndum. Què votarà Iniciativa? Això dependrà de la consulta interna que es faci entre els militants i de 'la posició que acabi tenint l'estat espanyol'. A més, Camats opina que després del referèndum i d'una negociació amb l'estat caldria 'un aval ciutadà' que validés finalment tot el procés.

Quin vot defensarà ICV en la consulta?
—Volem un sí majoritari a la ruptura, el sí a la primera pregunta forma part de la nostra política. I per definir-nos en la segona tenim dos mecanismes: veure quina és la resposta de l'estat espanyol i quina possibilitat de negociar hi haurà l'endemà de la consulta, d'una banda. I també tenim el compromís de fer una consulta interna entre tota la militància per a prendre una posició quan la consulta hagi estat convocada.

Voleu dir que si l'estat continua igual d'intransigent com fins ara tendiríeu al sí i sí?
—No tendim ni a l'un ni a l'altre. Tendim a una situació de ruptura i que en aquest any que ens queda fins a la consulta hi hagi prou elements per a establir la posició l'organització política sabent que a ICV hi ha gent que ja té clar una posició cap al sí perquè és independentista, i n'hi ha que el tenen cap al no. La posició política la definirem depenent de com es mogui l'estat i quins marges i possibilitats es puguin obrir després.

El sí-no implica un pacte amb l'estat, perquè un estat dins Espanya implicaria pacte. Però si hi hagués intransigència a negociar res de res per part del govern espanyol només quedaria votar sí-sí?
—El sí-sí també necessita negociació. Qualsevol resultat de la consulta necessita negociació amb l'estat. Perquè la consulta dóna un mandat per aplicar el resultat, no hi ha un automatisme. Sempre cal negociació, sigui quin sigui el resultat. Per això cal una majoria que hi participi i que avali el mandat.

Què significa exactament votar sí-no?
—El sí a la primera pregunta ja implica un grau de sobirania que avui no hi és ni en la constitució ni en l'estatut. I el no a la segona entenc que és la posició de qui, sense voler ser un estat independent, no accepta la situació actual amb l'estat i vol una altra mena de vincle sense trencament total, i que pot ser federal, confederal, fet a mida, foral…

Una mena de relació que s'hauria de pactar amb un estat que no vol parlar de cap altra mena de relació.
—Diguem-ho així. Seria allò que sobiranament Catalunya decidís. Hi ha gent que no vol la situació actual però que no és independentista. Votar sí-no és la via per a aquesta opció, en què hi ha un gruix important de la societat catalana. Com deia un company en el nostre consell nacional, en la pregunta acordada l'independentisme té la seva formulació explícita i el federalisme de manera deductiva.

Com s'hauran de comptar els vots? El sí a la independència, el sí-sí, quin percentatge de vot hauria de tenir per a guanyar?
—Algú s'imagina un procés cap a la independència sense una majoria de la població a favor, amb només un quart de la població a favor, o un terç? No entra gaire en el sentit comú que un país comenci un procés cap a la independència i de trencament sense la majoria de la població. La consulta obre el procés per a fer possibles els resultats, siguin quins siguin, però en el marc d'una negociació amb l'estat, ja sigui per marxar-ne o per quedar-nos-hi d'una altra manera. És desitjable que, sigui quin sigui el mandat, sigui tan majoritari com es pugui. No és igual anar a negociar amb uns percentatges interpretables que no amb la força d'una majoria.

I si hi hagués repartiment de percentatges semblant entre el sí-sí, el sí-no i el no? I si cap opció no supera el 50% del total de vots?
—Una majoria clara en la primera pregunta dóna un mandat clar de trencament i d'inici d'una nova etapa. La primera pregunta és la del trencament, i la segona és la de la negociació; la primera et diu si has de trencar, i la segona, com has de negociar el trencament, fins on i amb quina forma.

Caldrà un reglament del referèndum perquè no es pugui interpretar de manera diversa els percentatges de vot?
—No sé si hi ha d'haver un reglament o un protocol, que llegeixi els resultats. Jo, personalment, m'imagino el procés, i en això treballem a ICV, amb una gestió del resultat que no tan sols impliqui obrir un procés de canvi de l'ordenament jurídic de relació amb l'estat, sinó que sigui molt constituent. Volem aprofitar aquest procés per definir què vol dir un estat, no únicament en la relació amb Espanya, sinó també en la relació amb nosaltres mateixos. Que puguem definir quin model econòmic i social volem.

Un procés constituent?
—Sí, en el debat previ a la consulta. M'imagino l'obertura d'un procés constituent en aquest sentit. La consulta donarà un mandat, que implicarà canvis legals, i probablement al final de tot el recorregut necessitarà un nou aval, per part de la ciutadania, o un aval polític. No m'imagino negociar allò que sigui i després acordar-ho entre forces polítiques i prou. Sinó que hi hagi un aval ciutadà, no sé si en l'aval d'una nova consulta o referèndum, o en l'aval d'una nova constitució o d'un nou acord o pacte entre els catalans.

Què voleu dir, fer un altre referèndum després?
—El mandat d'aquest referèndum ha de ser de negociació amb l'estat. El mandat de la consulta ha de ser clar. M'imagino que, fruit de la negociació, i de com fem possible el resultat de la consulta, és possible que després hi hagi un retorn a la ciutadania, de tot allò que haurem decidit i acordat en la negociació, de com quedarà finalment.

ICV està disposada a fer la consulta tant sí com no, fins a les últimes conseqüències?
—Sempre hem parlat de consulta tant sí com no. No ens imaginem una nova etapa sense una validació mitjançant una consulta. Vull veure quina és la resposta que donen més enllà de la constitució i la legalitat que dóna un estat democràtic quan hi ha una part importantíssima de la població que li demana la possibilitat de poder votar.

Penseu que l'estat podria prendre mesures dràstiques, com la suspensió de l'autonomia?
—No m'imagino ni espero ni tinc ganes que hi hagi un 'crescendo' de l'estat espanyol per a evitar la consulta. L'hostilitat de l'estat ha anat augmentant, no únicament pel procés nacional de la consulta, sinó també perquè forma part de l'ADN del PP, que ha aprofitat la crisi per recentralitzar.

Si la mesa del congrés congela la petició que hi enviareu per a fer el referèndum, fins quan caldrà esperar?
—És cert que ara perdrem el control de la petició, perquè el tindrà la mesa, que pot accelerar-ho, com va fer amb el pla Ibarretxe, o decidir que esperi el torn que li pugui tocar al cap de vés a saber quants mesos. Per això, hem acordat d'entrar la mateixa iniciativa al congrés de manera que puguem garantir que el debat es pugui fer quan comenci el nou període de sessions, a partir del febrer.

Hi pot haver coalició conjunta a les europees de les forces que heu acordat el referèndum?
—No.

Rotundament.
—Seria una estafa que diguéssim a la gent que ICV i CiU poden compartir alguna cosa des del punt de vista de programa electoral per anar a defensar al parlament més enllà del que ja hem acordat cadascú des del seu grup parlamentari. I des de Catalunya i des del sud d'Europa hem de llançar un missatge clar contra les polítiques de la troica que s'apliquen a Madrid i a Barcelona; hi hauria d'haver una contestació molt clara, i això no es pot fer en una llista conjunta amb CiU.

Aquesta setmana direu no al pressupost de la Generalitat. Quin model alternatiu proposeu?
—Hem fet l'esforç de fer aflorar nous ingressos, fins a dos mil milions. En bona mesura amb un paquet de nova fiscalitat, que és persecució del frau fiscal; és estirar la fiscalitat possible a Catalunya, que té el marge que té, que no és infinit, però la proposta del govern de CiU amb el suport d'ERC s'ha quedat molt a la baixa.

En quin cas?
—Per exemple, en l'impost de successions, que s'aplicarà només mig any i que s'aplicarà amb unes deduccions molt altes; nosaltres hauríem anat més enllà en la reforma que s'ha fet. I també fem aflorar ingressos en el paquet de fiscalitat verda, amb impostos relatius a la generació de l'energia nuclear, als carburants i altres… I evitar desgravacions que existeixen, a mans de la Generalitat, vinculades amb l'impost de patrimoni, que no té a veure amb allò que paga la majoria de la gent a Catalunya. Demanem a la gent l'esforç de veure que a l'escola del fill perden un mestre o que les urgències del poble tanquen perquè no hi ha la possibilitat de tenir ambulància, i nosaltres demanem que qui més té pugui fer un esforç en aquest sentit. És a dir, uns dos mil milions de nous ingressos que no tenen a veure amb els dos mil milions de privatitzacions i vendes que proposa el govern de CiU amb ERC, amb una gran part de ficció.

Per què de ficció?
—Perquè no es concreta què es vol privatitzar, qui ho comprarà, què comprarà i amb quines condicions. I perquè quan han dit què volen vendre, com ara els habitatges socials o les depuradores del país, aquesta concreció encara és pitjor. Perquè implica hipotecar el patrimoni de tots i empobrir-nos com a país; vendre'ns el país abans que puguem decidir com el volem.

Men?ame