Una reivindicació del bonisme
La bondat no és cap feblesa, sinó l'única forma de fortalesa capaç de perdurar en el temps i mantenir estable una societat
La fundació del Partit Socialista Francès ha fet una proposta molt grandiloqüent, però que no resol cap dels greus problemes que l'esquerra europea té per a recuperar el seu lloc en la societat
La nació, la nostra, fins i tot en els moments més complicats, és com aquelles plantes que creixen enmig de l'asfalt: no les ha plantades ningú, no les rega ningú, no en té cura com caldria ningú, però hi són, persistents i tossudes com la vida
Paiporta va ser l'escenari ahir d'una presentació molt especial del llibre d'Esperança Camps, el segon de la col·lecció de llibres de VilaWeb
S'han arribat a creure que participar en el poder espanyol era un mitjà per a avançar en els seus objectius, però en realitat això s'ha convertit en el seu únic objectiu
Tenim la convicció que cada història mereix ser narrada amb respecte, que cada víctima mereix ser acompanyada amb delicadesa, que cada catàstrofe que vivim ens interpel·la no solament com a informadors, sinó com a éssers humans
Barceló i Boye emmarquen amb molta precisió la greu crisi a què s'ha abocat l'estat espanyol, tant del punt de vista històric, aportant un relat coherent en el temps, com del punt de vista dels esdeveniments recents
L'esquerra espanyola actual ha descobert que la ignorància és un instrument de govern extraordinàriament útil. No saber permet de no decidir. No decidir permet de no comprometre's. I no comprometre's permet de sobreviure políticament i allargar la cosa
Els grans artistes solen ser personatges complicats, sovint insuportables, de vegades repugnants i tot del punt de vista moral. Però la grandesa dels artistes no rau en la seua exemplaritat ètica, sinó en la capacitat de crear bellesa, de transmetre emocions, de fer-nos veure el món amb ulls nous
L'amnistia, després de passar pel Constitucional espanyol, esdevé una mena de metadona constitucional: no guareix la malaltia, però n'atenua els símptomes i permet al sistema de continuar funcionant
Ara al batlle de Barcelona se li ha ocorregut de dir que la ciutat és "hispanoamericana", de manera que ha unit l'anticatalanisme visceral amb la visió més reaccionària de la relació que es podria tenir amb els pobles americans
A la política internacional no li importa la vida de la gent ni les condicions en què viuen. I per a entendre això que hem viscut aquests darrers dies entre Israel, l'Iran i els Estats Units, aquesta és la cosa principal a tenir en compte
La visita, ahir, del Borbó a Montserrat pretenia demostrar que Catalunya està en una fase d’acceptació resignada del règim, i per això va ser tan important d’evitar que la fes amb normalitat
O bé acceptem aquesta visita com una humiliació, i consolidem així la resignació que durant aquests darrers anys ha caracteritzat la nostra resposta contra l'adversitat, o bé escrivim una pàgina nova de dignitat i resistència
Les tres opcions principals de l'Iran són atacar bases militars dels EUA a la regió, tancar l'estret d'Ormuz i retirar-se del Tractat de no-proliferació nuclear, però totes tres impliquen problemes per al règim
Als anys setanta i vuitanta els serveis d'intel·ligència de l'OTAN van fer valdre el paper fonamental que Montserrat representava per a la nació catalana, paper que ara el pare Abat menystindrà, retent homenatge al rei dels espanyols
Hem vist les dues mateixes persones que fa vuit mesos prometien a so de bombo i platerets un "traspàs integral de Rodalia a la Generalitat" i la constitució d'una "empresa plenament catalana" per a gestionar els trens i les vies celebrar amb idèntica passió i alegria haver aconseguit exactament l'objectiu contrari del que van prometre
Les fotografies amb els dirigents dels partits asseguts al sofà de la Moncloa són pensades, en termes de màrqueting, per a ficar una sola imatge al cap dels espectadors: que Pedro Sánchez té tothom al seu darrere
Espanya, allà on pot i sempre, aplica polítiques d'erosió territorial que pretenen fragmentar la continuïtat cultural i lingüística dels Països Catalans. I per a ells, en aquest intent, tot s'hi val
Madrid s'ha passat tres segles intentant de fer-se imprescindible, convertint-se en l'única porta d'entrada i eixida i en el corral del poder. Per què hauria de renunciar ara a aquest monopoli?
Quan un sistema polític sap d'entrada que certs actors sempre respondran de la mateixa manera, aquest sistema deixa de ser democràtic i esdevé hegemònic
Avui tenim més raons que mai per a lluitar per la independència
L'informe de la Sindicatura de Comptes que va veure la llum ahir és demolidor i no hi ha cap manera possible d'adormir-lo amb eufemismes
El ridícul d'Esquerra Republicana i els Comuns amb l'ampliació de l'aeroport ens recorda que no tenim una esquerra catalana digna d'aquest nom
Hi ha un espai polític als Països Catalans que la CUP hauria de cobrir, perquè no ho pot fer ningú més amb la seua legitimitat: el d'aquells que vinculen la sobirania nacional amb el canvi social
Si hi ha res que caracteritze el moment actual és l'oblit deliberat i suïcida del camí recorregut i la magnificació dels obstacles que encara resten per superar. Greu error
El debat sobre l'ortografia no és un debat sobre l'ortografia. Ací es debat fins a quin punt estem disposats a exigir als joves una mínima competència. I això és una qüestió política de primer ordre
L'espectacle d'ahir amb Leire Díez i Víctor de Aldama és la radiografia perfecta d'un règim que ha convertit la corrupció en vodevil i la vergonya en gènere extingit
El monopoli estatal de la violència, aquest principi fonamental de la modernitat política, s'ha esquerdat, perquè hi ha armes amb què es pot fer una guerra d'alt nivell que ja no són prohibides als ciutadans normals
Sincerament, no crec que el govern espanyol opte per enviar-la a la presó. Però en l'acció de la fiscalia podem imaginar que hi ha un avís i un advertiment
Madrid no és un espai neutral de confrontació democràtica. Madrid és el centre d'un imperi que té uns interessos propis i que no està disposat a negociar-los amb ningú
L'Aragó modern ha elegit el pitjor camí possible. En compte d'assumir la seua història compartida amb els Països Catalans, s'ha estimat més negar-la i convertir-la en motiu d'enfrontament
No ens enganyem: no sap ningú què significaven aquelles dues mans en la nit de Hanoi i tanmateix el món s'ha posat a girar embogit per la interpretació del gest
El fracàs del català a Europa demostra que, no tenint un estat propi, els catalans simplement no tenim ni veu ni política pròpia i, per tant, mentre no l'aconseguim, restarem sotmesos als vaivens de la política domèstica de l'estat on el vent de la història ens ha situat
Agafem les tres cartes que molesten –corrupció, negligència i opacitat–, les barregem amb una mica de retòrica preventiva, afegim una P més a la sigla i, vet ací: el problema ha desaparegut
Espanya continua operant amb la lògica binària de l'absolutisme més ranci i estavellant-se cada dia contra la paret de la història: o submissió total o traïció a la pàtria
Josep Maria Llompart sabia bé que els eufemismes són el començament de la rendició i que quan renunciem al nom de les coses, renunciem a les coses mateixes
Això que passa a Gaza no ho podem interpretar com un episodi més d’un conflicte llarg i complex, que no té una solució fàcil; és una prova de foc per a la nostra humanitat compartida
Serà molt difícil que trobem l'espai per a l'esperança col·lectiva en les institucions que hem deixat que arriben a ser això que són. L'hem de cercar en la capacitat humana d'indignació
Els qui han sobreviscut a la tortura i continuen reclamant justícia, com és el cas de Blanca Serra, ens ensenyen una veritat fonamental: que hi ha alguna cosa en l'ésser humà que roman inviolable, fins i tot quan tot sembla que ha estat violat
No és pas solament que onze xiquets hagen fet rodar una pilota millor que uns altres onze, sinó que, fent-ho, han confirmat que la nostra peculiar manera d'entendre el món continua essent vàlida i és guanyadora