L’abans i el després
L'herència franquista a l'actual estat espanyol no és ideològica: és estructural, institucional, visceral, i té una sola línia vermella, que és la unitat d'allò que consideren que és la seua nació
En aquest primer quart de segle, dels 159 premis que s’han donat a obres de narrativa infantil i de narrativa juvenil, 48 els han rebut dones, això és el 31,19 %
Què hauria passat si totes aquestes dones haguessin pogut primer escriure i després publicar i les haguessin pogut llegir els seus contemporanis? Com hauria modificat això la nostra literatura? Com modifiquen aquestes trenta autores el nostre corpus, la nostra tradició? Hi són a temps, de fer-ho?
Hi ha en aquestes memòries un enfrontament entre sentiment i pensament, a favor del segon sense menystenir el primer, al contrari que en la majoria de llibres sobre pèrdues que se solen escriure
Es pot explicar la història a partir dels rellotges. Es pot explicar una història a partir dels rellotges
Si ets dona, catalana i autora de literatura infantil o juvenil tens la dubtosa sort de ser tres cops invisible
En la nova Nit de les Lletres Catalanes, encara no hi he sabut veure cap millora per als creadors, per als autors i autores que és obvi que som la primera baula de la cadena del llibre, si parlem de literatura
Els que estudien la literatura infantil i juvenil catalana, on són? A les facultats de filologia? A les d’antropologia? Fred, fred. La majoria es belluguen més aviat per les facultats de magisteri
Les dramaturgues modelen la ficció amb una versemblança elàstica i alhora tova, inconsistent en un bon sentit, sense que això les aturi o les faci allargar-se o ni tan sols oferir cap explicació addicional
El vuitè premi Maria Rius reconeix la trajectòria de les il·lustradores Marta Balaguer i Teresa Duran
És voler morir perquè fas nosa, i això narrat pel fill és aquesta infelicitat que no és solament pròpia de la mare de Handke, sinó de la minoria que ella representa
Qui vulgui soledat i tuguri o aïllament i torre d’ivori, en trobarà, però hi ha una realitat per als creadors i creadores que es conjuga en plural i no solament dóna confort sinó també sentit, brúixola i responsabilitat
Per què es moren les llengües, doncs? Perquè hi ha persones, governs, estats, que les volen matar
Aquestes veus femenines que es protegeixen ara dels jueus i ara dels homes són les que Jadd Hilal, escriptor francopalestinolibanès, va triar per escriure el que va ser el seu debut literari
El 2025 la literatura catalana ha estat la convidada a la 40a edició del Festival Vilenica, a Eslovènia. En el marc del festival, l’11 de setembre a Ljubljana es va presentar una antologia de literatura catalana traduïda a l’eslovè
És com si l’autor hagués decidit tapar tots els senyals del camí abans de portar-nos-hi
És en aquest lloc abandonat per les institucions que Sala situa bona part de la història, de les històries
Qui seríem si res no ens influís de cap manera, si poguéssim ser qui volguéssim sense tenir en compte ni l’existència ni l’opinió dels altres?
“Ya nadie lee” van ser quaranta-vuit hores d’escoltar, pensar, remoure’s, emocionar-se, riure, enfadar-se, incomodar-se i sentir tota l’estona que eres al lloc que volies ser
No podem tornar a amagar el cap sota l’ala i continuar alimentant un mercat que no se sosté si no hi ha subvencions i militància
Hi ha els que construeixen ponts i els que diuen que en construeixen, trieu, jo ho tinc clar
Quan et sents atacada, en un terreny poc segur, la tendència és radicalitzar-te, i això sempre et porta cap a un pol, no hi ha ningú que fugi cap a una posició central
Miquel Obiols va ser un autor irreverent, transgressor, original, amb molt de sentit de l’humor, un domini de la llengua extraordinari, surrealista, hereu de Lewis Carroll i de Gianni Rodari, innovador, inimitable, intel·ligent, divertit i malgrat tot discret
Ginzburg empaita conflictes de totes les mides i els esmicola per extreure’n el dubte, el misteri, la pregunta del fet de viure, d’estimar, de voler ser feliç, de voler implicar-se
És una història que no s’escriu i que s’esborra si no es conta, una història que es conserva fragmentada en petits flascons de records repetits fins a semblar ficció
Woolf és a Rodoreda, a Roig, a Capmany i a tantes autores d’aquí i d’arreu perquè per damunt de tot és una lectora que pensa sobre la lectura i una escriptora que pensa sobre l’escriptura
Si hagués de dedicar aquesta crònica a algú, seria a tots els còmplices de la destrucció de l’ensenyament de la literatura a les escoles i instituts
Vols escriure una novel·la de misteri. Has de llegir novel·les de misteri abans de posar-t’hi, doncs? Per què? Per saber com estan fetes i anar sobre segur?
La ràdio era un oracle; qui no en tenia, volia saber què s’hi deia, era la pedra de Rosetta per resoldre el jeroglífic de la realitat
Donarà el cos a la ciència, no vol que es gastin ni un duro per enterrar-la, perquè ella sap en què els vol gastar, els diners, un cop morta: en el seu obituari
Imagino la seva vida explicada a les noies que avui dia carreguen un pes semblant
La fira de Bolonya és un espai de traducció, de compra i venda de drets, una fira per a editorials i il·lustradors principalment, però tothom qui treballa al sector del llibre hi hauria d’anar si més no un cop a la vida per entendre’n l’abast
No és que la realitat sigui cada cop més complexa, és que cada cop és menys habitable i la necessitat de fugir pròpia de l’adolescència ara pren unes dimensions més profundes
Hi ha lectura per a tothom en els teus llibres, per a tothom que vulgui llegir molts llibres dins d’un llibre
Crec que Gordéieva cedeix la veu a les víctimes perquè és que no hi ha cap altra manera d’explicar-ho, no es pot explicar, és una rutina de mort i és tan perversa que t’hi pots acostumar
Rentar el pare és una mena de bateig profund d’humanitat que se’t tatua a dins i t’empeny a entendre totes les arrugues del seu cos i a acariciar totes les seves paraules amb una esponja carregada de respecte
Per a què serveix la crítica? Per vendre llibres? Encara som aquí. La recepció d’un llibre en poques ocasions és realment crítica. Hi ha reaccions més que anàlisi, i les opinions parlen més de qui les emet que del llibre en qüestió. No descobreixo res, que ja ho deia Orwell
La situació actual de la llengua catalana no és responsabilitat dels adolescents d’avui. Els carreguem un mort que és nostre, que en tot cas serà seu quan no sigui nostre
La terra siciliana en mans del pintor d’origen rus, de terres i nits blanques, ens encén la mirada
Pujadas, amb la imaginació en una mà, l’humor a l’altra i l’esperit crític entre les dents, s’endinsa en una ficció que té la mida d’un cos humà però acaba sent incommensurable
I és veritat, Joana, si és impossible escriure les dues versions (si només n’hi ha dues) d’una història d’amor, com escrivim tota la resta?