Una altra errada imperdonable de la Generalitat de Catalunya

  • Quan un govern demana esforços extraordinaris als ciutadans, està més obligat que mai a fer-ne, també

VilaWeb

Ara fa més o menys un any, a començament de novembre del 2020, el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya va obrir una pàgina web en què els autònoms podien demanar ajuts. Molts de vosaltres ho deveu recordar, perquè la pàgina es va col·lapsar de seguida i els departaments de Treball i Polítiques Digitals es van passar la pilota sobre qui tenia la culpa, com si la culpa, sencera, no fos de la Generalitat de Catalunya.

Un any després, aquell ridícul ha tornat a passar. Aquesta vegada l’origen del problema ha estat el Departament de Salut, que divendres va anunciar que al Principat l’anomenat passaport covid seria obligatori per a entrar a tota mena de locals. I els servidors, una altra vegada, no van aguantar l’allau de ciutadans que provaven d’obtenir-lo. Fins al punt que el govern va haver d’ajornar la decisió. Avui fixaran una altra data i a veure si les màquines ho resisteixen.

Que la situació és difícil i complicada ho sabem –avui molt menys complicada que fa un any, no sé si caldrà recordar-ho, això, també. Que els ciutadans a voltes no tenen el millor comportament possible també és cert. Però res d’això no és excusa suficient. Si, per exemple, com sembla que ha passat, hi ha gent que es descarrega el certificat dotzenes de voltes perquè no ha entès que se’l pot guardar, l’aplicació hauria de ser molt més clara i informar-l’en. I respecte del volum de dades que es mouen, fet que en algun moment s’ha adduït com a causa del col·lapse, cal dir que és una excusa poc presentable. Vivim al 2021 i els suports informàtics poden resistir operacions d’una complexitat i d’un volum increïbles, com ho demostren mecanismes semblants que s’han activat en països veïns i que no s’han col·lapsat.

De manera que ara, com fa un any, fóra bo que els departaments afectats assumissen les conseqüències d’un mal servei d’aquestes dimensions. No ha passat ni crec que passe, com no va passar res fa un any, però no ser prou humils per a demanar perdó i reconèixer que no han estat a l’altura no és el millor camí. Una administració pública no es pot permetre errades d’aquesta dimensió i fer veure que hi és completament insensible.

Especialment, en un moment com l’actual. Em preocupa que l’incident puga reflectir una manca creixent d’empatia de l’administració –i concretament de la Generalitat de Catalunya– respecte de la gent. En una entrevista a Àlex Arenas que publicàvem ahir a VilaWeb, recordava coses ben evidents i que mesos després no han estat resoltes. Per exemple, que es demane a la gent que es protegesca en espais on hi ha brots, com ara restaurants i gimnasos, i després haja d’anar amb metros, trens i autobusos plens de gom a gom. O bé explicava aquesta anècdota ben significativa: “Avui he anat al bar de la facultat. A primera hora del matí estaven organitzats i m’han fet ensenyar el passaport. Quan hi he anat a dinar ja no el demanaven. He preguntat per què i m’han dit que la resolució del DOGC diu que als locals que són dins una universitat, o un centre escolar, no s’ha de demanar. Entenc que deu haver-hi alguna qüestió legal, perquè és un lloc de restauració dins un espai públic i és com si fos el restaurant dels treballadors. Però des del punt de vista científic no té ni cap ni peus. He dinat en un espai amb més de quatre-centes persones sense màscara i a l’interior, sense necessitat de certificat; en canvi, en un restaurant amb vint persones me’l demanaran. Aquesta incoherència em mata.”

Aviat farà dos anys que el món sencer lluita contra la pandèmia de la covid-19. És evident que als Països Catalans avui estem molt millor que no ara fa un any. Amb les amenaces latents que vulgueu i amb perills evidents, contra els quals no es pot baixar la guàrdia. Però no hi ha comparació possible. I això en bona part és perquè a la gent, a la ciutadania, li han demanat esforços immensos tot aquest temps, que ha fet. Han mort més de trenta-tres mil persones. Hem restat tancats a casa, en un confinament que era una perspectiva simplement inimaginable abans de la pandèmia. S’han tancat negocis durant setmanes i setmanes sense haver-los prestat l’ajut que hauria estat lògic i necessari. La gent s’ha vaccinat. Els treballadors de la sanitat han aguantat situacions d’una tensió insuperable i no han estat recompensats ni de bon tros pels seus esforços. I la comunitat científica ha excel·lit en el seu compromís i en la seua capacitat.

Potser al principi de la pandèmia algunes actuacions, diguem-ne, poc lluïdes podien ser fins a un cert punt comprensibles per la pressa amb què es va abatre sobre tots i per la incertesa pel perill que encaràvem. Però avui això ja no és així. Tothom, i particularment les institucions públiques, ha tingut temps de preparar-se per a (gairebé) qualsevol contingència. I per això és intolerable que passen coses com les que han passat aquest cap de setmana. Per respecte als ciutadans, que estem molt cansats, esgotats, de l’esforç que ens demanen i ens revoltem quan veiem errades d’aquesta dimensió. Però sobretot perquè quan un govern demana esforços extraordinaris als ciutadans està més obligat que mai a fer-ne, també. I en això no valen excuses.

 

VilaWeb necessita el vostre suport per a continuar publicant-se. Si podeu, i ho voleu, us demanem que us en feu subscriptors

Només a VilaWeb

L’abril del 2023 nou científiques catalanes, que tenen entre vint anys i quaranta-sis, viatjaran a Utah (Estats Units) per participar en una simulació d’una estada a Mart, en una missió que porta per nom Hypatia. Us n’expliquem tots els detalls, després d’haver-hi parlat, en aquest article, que també podeu llegir i difondre en l’edició pdf de VilaWeb Paper, a la qual podeu accedir ací.

 

La fotografia

Fotografia: Artemi Bellés.

Ahir a migdia grups de voluntaris van moure les pedres que fa mesos que tallen el pas entre Catalunya Nord i el sud del país al coll de Banyuls. En parlem en aquesta notícia.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any