02.02.2013 - 06:00
El president del Partit Popular, Mariano Rajoy, ha comparegut a la seu del partit a Madrid, passada la una, per a fer un discurs sobre l’escàndol desencadenat per la publicació de la presumpta comptabilitat B de la formació. Rajoy no ha acceptat preguntes dels periodistes, que ni tan sols eren en la sala des d’on ha parlat. El president del PP i del govern espanyol ha negat emfàticament que els anomenats papers de l’ex-tresorer Luis Bárcenas siguin reals. Els ha qualificat d’apòcrifs i n’ha negat l’existència fins a tres vegades.
En una intervenció de quinze minuts, Rajoy ha anunciat que publicarà a la web de La Moncloa la setmana vinent les seves declaracions de renda i de patrimoni, tot i que és evident que si mai va arribar a cobrar en diner negre, no apareixeria en les declaracions oficials. I ha insistit que el PP no ha pagat mai amb sobres diner irregular a ningú, ni té diners a l’estranger: ‘El PP no té ni ha tingut comptes en un país estranger i mai no ha donat l’ordre d’obrir-ne. No tenim res a veure amb el comptes de Bárcenas.’
De passada, ha atacat el cap del PSOE, a qui ha acusat de comportar-se de manera imprudent.
Compareixença polèmica
Fins ara, Rajoy havia mantingut silenci absolut. Però avui el president del govern espanyol i màxim dirigent del Partit Popular ha donat les primeres explicacions de la documentació sobre una suposada comptabilitat oculta del partit, de la qual presumptament es va beneficiar, segons les darreres informacions periodístiques.
No és casual que Rajoy s’hagi decidit finalment a parlar. Dilluns s’ha de reunir amb Angela Merkel i aleshores, forçosament, hauria hagut de respondre les preguntes dels periodistes en una compareixença conjunta amb la cancellera, un escenari incòmode a l’hora de donar explicacions per primera vegada sobre el ‘cas Bárcenas.’ La vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va evitar ahir de parlar del cas i es va limitar a dir: ‘Fa anys que treballo amb Mariano Rajoy Brey i li he vist sempre una conducta exemplar; no ha eludit mai cap norma i sempre ha estat un exemple d’honestedat, de vida recta.’
El president espanyol ha cedit d’aquesta manera a la pressió de tota l’oposició, que li havia demanat que comparegués públicament i que expliqués si va cobrar o no sobresous i si eren en diner negre. És la segona ocasió en dues setmanes en què Rajoy ha d’abordar el suposat cas de finançament irregular a la cúpula del partit. El 21 de gener el president espanyol ja va anunciar una auditoria interna i una altra externa sobre els comptes del PP per sortir al pas de les informacions periodístiques i les investigacions judicials sobre el compte que Luis Bárcenas tenia a Suïssa amb 22 milions d’euros i el pagament amb sobres a dirigents.
En aquesta ocasió ho ha fet per la informació d’El País sobre la ‘comptabilitat secreta’ de l’ex-tresorer, on consta el seu nom. Uns documents que Bárcenas nega i que apunten que el president del PP hauria cobrat 25.000 euros anuals durant onze anys. A la llista, que recull pagaments entre 1990 i 2008, també hi apareixen Maria Dolores de Cospedal, Rodrigo Rato, Jaime Mayor Oreja, Javier Arenas, Ángel Aceves i Fracisco Álvarez-Cascos. A més, hi consten els noms de tres imputats del cas Gürtel.
La fiscalia podria cridar a declarar la cúpula del PP
El fiscal general de l’estat, Eduardo Torres-Dulce, ja va dir ahir que hi havia prou indicis per investigar el cas dels sobresous a dirigents del PP després d’haver publicat El País la suposada comptabilitat secreta del partit que van gestionar els ex-tresorers Luis Bárcenas i Álvaro Lapuerta. I obrí la porta a fer declarar membres de la cúpula del partit. ‘Si arribem a la conclusió que el seu testimoni és essencial per aclarir els fets, de naturalesa delictiva, no dubtarem a cridar-los a declarar’, va dir a 13TV.
I va afegir: ‘Tothom qui, des del punt de vista del ministeri fiscal, pugui aportar alguna cosa a la investigació i a l’aclariment de la veritat, serà cridat a declarar als tribunals de justícia.’
Les explicacions del PP
La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va negar taxativament les informacions publicades pel diari El País, igual com Bárcenas, que en un comunicat va dir que, essent ell tresorer, no hi havia hagut entrades ni sortides fora de la comptabilitat oficial.
Cospedal va comparèixer davant els periodistes per desmentir ‘rotundament’ el contingut dels documents publicats. La compareixença era convocada a les 12.30, però la va endarrerir fins a les 13.15, una estona després d’haver-se difós el comunicat de Luis Bárcenas, en què negava haver pagat diner negre als dirigents del PP. ‘Només volen perseguir i perjudicar el PP, els seus dirigents i el president del govern espanyol’, va afirmar. I va afegir: ‘Queda clar que el PP no ha acceptat ni acceptarà mai xantatges de cap mena.’
Cospedal va dir que els documents publicats no tenien cap veracitat i no corresponien a la comptabilitat del partit. A més, va anunciar que el comitè executiu del PP, a petició de Rajoy, havia decidit de fer una auditoria interna, que després se sotmetria a una d’externa, i que alguns dirigents farien una declaració jurada per deixar clar que no tenien res a amagar.
‘La comptabilitat se sotmet escrupolosament a una auditoria legal i oficial que fa el Tribunal de Comptes. Les retribucions són declarades a Hisenda, retingudes als efectes fiscals corresponents, i es fan per transferència bancària a través d’una nòmina mensual’, va dir.
Què diuen els documents?
Els documents de la comptabilitat interna que gestionaven Bárcenas i Álvaro Lapuerta, també ex-tresorer entre el 1990 i el 2009, indiquen que hi va haver pagaments periòdics, trimestrals o semestrals, a tota la cúpula del partit, inclosos l’actual president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal.
Aquesta comptabilitat secreta s’estructura en tres apartats: el primer, de les aportacions de diners que alguns empresaris feien al PP en concepte de donatius, amb la data de l’aportació, l’origen i la quantitat; el segon, de la sortida de diners, de pagaments, amb la data, la quantitat i el destinatari; i el tercer apartat, del saldo final dels moviments de diners.
Cada any una part dels diners rebuts es reservava per a ingressar-la al Banc de Vitòria, que el 2003 fou absorbit pel Banesto. Però tan solament se n’hi ingressava una part. I si la resta de donatius no es va arribar a declarar mai, es pot tractar d’un cas de finançament irregular del partit.
25.000 euros anuals a Rajoy
A més dels pagaments a Rajoy i a Cospedal, també consten cobraments de Rodrigo Rato i Jaime Mayor Oreja durant els anys que van ser vice-secretaris del partit, i dels secretaris generals Francisco Álvarez-Cascos, Javier Arenas i Ángel Acebes.
Rajoy apareix en les anotacions des del 1997 fins al 2008, amb pagaments semestrals de 2.100.000 pessetes, o trimestrals de poc més d’un milió de pessetes. I a partir del 2002 passen a ser de 12.600 euros semestrals o 6.300 trimestrals; és a dir, 25.200 euros anuals.
Rato cobrava 6.850 euros trimestrals, però els pagaments més grossos anaven a parar a Javier Arenas i a Álvarez-Cascos: 9.900 euros trimestrals. María Dolores de Cospedal va cobrar dues vegades, dos trimestres, 7.500 euros cada un.
Ara fa poques setmanes que es va publicar que Bárcenas havia pagat sobresous a dirigents del PP en diner negre, cosa que aquests dirigents sempre han negat.
Les donacions
La comptabilitat que gestionava Bárcenas no té a veure amb els fons rebuts pel PP de part de l’estat, dins el finançament públic dels partits. Altrament, mostra les donacions privades d’empresaris i companyies constructores. És el cas de Luis del Rivero, que va pagar 120.000 euros el 2004, quan era vice-president de Sacyr Vallehermoso, i 260.000 euros el 2006, quan ja n’era president. També hi ha tres ingressos de Juan Miguel Villar Mir, president d’OHL, de 100.000, 180.000 i 250.000 euros el 2004, 2006 i 2008. Més donatius: el de José Mayor Oreja, president de FCC Construcción –i germà de l’ex-ministre– que va pagar 90.000 euros i 75.000 euros en dos pagaments el 2008. I Mercadona hi apareix fent dos pagaments, el 2004 i el 2008, de 90.000 euros i 150.000. Segons El País, tots han negat, malgrat la informació documental, haver fet cap donatiu al Partit Popular.
Entre els donants, hi consten tres encausats en el cas Gürtel. Pablo Crespo, ex-número dos de la trama, va pagar el maig del 1999 21 milió de pessetes; Alfonso García Pozuelo, propietari de la Constructora Hispánica, va fer sis pagaments entre 18.000 i 30.000 euros; i Juan Cotino, de l’empresa Sedesa, va fer un ingrés de 200.000 euros el 2004.
