13.10.2011 - 06:00
Van ser dos dels europeistes més conveçuts. I ho continuen essent. Però admeten que l’Europa amb la qual somiaven fa deu o quinze anys no existeix. En això, i en què ens n’acabarem sortint i superarem la crisi de l’euro, no sense dificultats i escarafalls, hi estan tots dos d’acord. Discrepen, però, en el diagnòstic i tampoc no acaben de posar-se del tot d’acord en la medicina. L’ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, i l’ex-primer ministre italià i ex-president de la Unió Europea, Romano Prodi, van participar dimarts en un diàleg sobre la situació europea, en el marc de la presentació del nou llibre de Pujol: ‘Sembrar, treballar, collir; escrits de reflexió i agitació, 2005-2011‘ (La Magrana), un recull dels últims textos de l’ex-president. ‘Això d’agitació a títol és una imposició de l’editorial, eh, no és pas cosa meva’, va dir d’entrada, amb un somriure irònic que el delatava. Us oferim la conversa íntegra en vídeo.
En un auditori ple d’autoritats (hi assistiren els ex-presidents Montilla i Maragall, el batlle de Barcelona, Xavier Trias, i la consellera d’Educació Irene Rigau, juntament amb el seu antecessor, Ernest Maragall, entre d’altres), Pujol i Prodi van conversar durant una hora i mitja sobre la construcció europea, la crisi de l’euro i l’eix franco-alemany. I ho van fer amb un to nostàlgic, gairebé trist, d’aquells que han vist fracassar un projecte o una empresa.
‘És evident que Europa no és on ens pensàvem que seria, sinó força més enrere; Europa no va bé’, va dir Pujol en el primer torn de paraula, i va advocar per cedir més lideratge a l’eix franco-alemany, assumint que els països del sud d’Europa han comès errors importants. ‘Els alemanys són gent seriosa i els del sud hem demostrat que no ho som… Si Espanya i Itàlia governessin Europa, acabaríem malament, encara més de pressa’, va dir.
Prodi, per la seva banda, que va parlar en italià, fent que la major part de l’auditori utilitzés els auriculars de la traducció simultània (amb les excepcions destacades del mateix Pujol i els germans Maragall), va ser crític amb el lideratge exercit per França i Alemanya. ‘Encara no sé què han acordat Sarkozy i Merkel en l’última reunió, és un misteri, i no sembla pas que vagin tan d’acord com diuen’, va lamentar. Prodi, que va viure el naixement de l’euro com a president de la Comissió Europea, va acusar l’eix franco-alemany d’haver vetat sistemàticament ‘tota política econòmica comuna’ i va afegir: ‘el problema grec era un problema petit i s’hagués resolt amb injeccions molt més petites de diners de les que calen ara si s’hagués actuat de bon principi i no s’hagués anat, una vegada rere l’altra, tan tard a l’hora de prendre decisions, per la por sobretot de França i Alemanya de perdre sobirania’.
Líders que diguin la veritat i que alhora transmetin alegria
En el que sí que van mostrar un acord gairebé total és en el fet que Europa se’n sortirà, perquè la caiguda de l’euro, en paraules de Prodi, ‘no interessa a ningú; ni tan sols a la Xina ni als Estats Units’. I com se’n sortirà? Per Prodi, ‘l’única manera és començar a prendre decisions per majoria, no per unanimitat; si per cada cosa hi han d’estar d’acord els 27 estats, no hi ha manera d’avançar’. Pujol va posar l’èmfasi altra vegada en la necessitat d’un lideratge fort; un lideratge, que a criteri seu, sempre han exercit els alemanys, ‘amb cancellers que han pres decisions en contra del seu electorat, decisions com a cancellers i no com a presidents o secretaris de cap partit’. I d’exemples en va posar uns quants: Khöl, Schroeder i la mateixa Merkel. ‘Shroeder va prendre tot de mesures impopulars, però si no les hagués pres ara Alemanya no estaria tan bé com està; i la Merkel ha de fer el mateix i, en certa manera, també ho fa’.
Pujol no va escatimar paraules a l’hora d’aplaudir el model alemany. De Merkel, però, va dir que era una dona allunyada de la poesia, d’aquella humanitat capaç de generar alegria en el discurs i que, justament aquesta característica, era la seva debilitat ara mateix com a líder. ‘Ara necessitem líders que diguin la veritat amb totes les conseqüències, però que també sàpiguen transmetre força i alegria’, va apuntar en dos moments de la conversa. En el segon, en el qual Pujol no va citar Merkel, més d’un assistent es preguntava amb veu baixa si era de la cancellera alemanya de qui parlava o si més aviat allò era un missatge més o menys encriptat per al president Mas, una de les absències destacades de la nit.
Prodi: ‘Itàlia necessita un canvi de govern urgent’
Al final de la conversa, Prodi va referir-se breument a la política italiana i Pujol, també de manera breu, a la catalana. Prodi, que al juliol havia advocat per no avançar eleccions a Itàlia argüint que calia un govern estable fins al final de la legislatura per superar la crisi, va dir que havia canviat d’opinió, com ja va expressar fa una setmana en un article a la premsa italiana. ‘El ridícul que m’ha fet passar el meu país aquest mes d’agost m’obliga a demanar un canvi de govern urgent’, va dir, contundent, i va criticar el govern de Berlusconi per haver tingut una estratègia massa erràtica i no gens convincent.
Pujol: ‘El Tribunal Constitucional no mereix cap mena de confiança i Espanya no funciona’
Pujol, per la seva banda, va tornar a dir que les relacions entre Catalunya i Espanya eres ‘molt dolentes’ i que la idea d’una Espanya diversa que respectés Catalunya era ingènua i que havia fracassat. ‘El Tribunal Constitucional no mereix cap mena de confiança i Espanya no funciona’, va dir, i va proposar ‘una resistència a ultrança, que no pot estar tancada en nosaltres mateixos i que ha de ser creativa’. També va citar la via independentista com a possibilitat futura, però va evitar parlar-ne i es va limitar a dir que no ja hi veia arguments en contra, però que tenia una viabilitat complexa.
