‘La taca d’oli’: El conflicte geopolític arriba a la Lluna, amb Ignasi Ribas

Aquesta setmana, la missió nord-americana Artemis II ha fet sobrevolar la nau Orion per la Lluna, amb quatre astronautes dins. No hi han aterrat, però han començat a preparar el camí perquè aviat ho faci algú altre. L’Artemis IV, prevista per a començament del 2028, ha de ser la primera missió tripulada que posi un peu a la superfície lunar d’ençà de l’Apollo 17. La Xina, amb més secretisme, també treballa per lliurar batalla en aquesta nova guerra espacial. Però, què ha passat? Per què volem tornar a la Lluna precisament ara, després de cinc dècades?

En aquesta entrevista, Ignasi Ribas (Manresa, 1971), investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, del qual fou director durant vuit anys, explica per què ha estat important l’Artemis II i el context que l’envolta, més complicat que no sembla. Ribas parla dels problemes de la NASA amb l’administració de Donald Trump, de l’explotació de recursos lunars, de les possibilitats de construir-hi infrastructura humana a mitjà termini, del risc d’un conflicte bèl·lic al voltant de la Lluna, del paper de les grans empreses d’Elon Musk i Jeff Bezos, i, a l’horitzó, l’arribada a Mart.

Què és La taca d’oli?

La taca d’oli és un pòdcast presentat per Ot Bou i enregistrat al plató nou del diari, dins el projecte VilaWeb Televisió. És un espai d’entrevistes d’actualitat en què un expert ens ajuda cada dimecres a interpretar els grans debats socials, econòmics i geopolítics del moment tan efervescent que vivim. Els seguidors del Santa Eulàlia hi poden trobar un format molt semblant, perquè a vegades passeja per Barcelona, però de fet va molt més enllà: dels pobles i viles dels Països Catalans al trencaclosques de les grans potències.

La resta d’episodis d’aquest pòdcast

• La batalla legal de l’espanyolisme contra el català, amb Marina Gay. Entrevista a la vice-presidenta d’Òmnium Cultural i membre de la plataforma Som Escola sobre l’amenaça del 25% de castellà
• La guerra energètica ja és aquí: què cal saber-ne? Amb Mar Reguant. Conversa amb l’economista Mar Reguant, professora d’investigació d’ICREA a l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC
• Per què protesten els mestres? Amb Sira Ruiz. Ruiz, membre del sindicat USTEC, explica en aquesta entrevista les demandes del sector i per què s’han indignat arran de l’acord d’Illa amb Comissions Obreres i la UGT.
• Les claus per a entendre les intencions d’Israel, amb Paul Sánchez Keighley. Una conversa sobre l’estratègia israeliana en la guerra contra l’Iran i el pes de la figura de Benjamin Netanyahu.
• Tot allò que heu de saber sobre l’Iran, amb Jordi Llaonart. Una conversa sobre les bases del conflicte al Llevant amb l’autor de Viatge al cor de l’islam (Pagès Editors), arabista de formació.
• La lluita pagesa contra la burocràcia i els peixos grossos, amb Laia Angrill. Una conversa amb Laia Angrill, pagesa de cal Rosill, a Peramola, que després d’estudiar el grau d’estudis globals va tornar a casa per tenir cura de la granja familiar.
• El futur d’Ucraïna, quatre anys després, amb Abel Riu. Una conversa sobre l’estat de la guerra amb el cofundador del Catalonia Global Institute, expert en Estudis Russos i Eurasiàtics.
• El moralisme de Sánchez i la toxicitat de Musk, amb Simona Levi. Una conversa sobre la manera de regular les xarxes socials amb l’estratega tecnopolítica i codirectora del curs de postgrau de la Universitat de Barcelona en tecnopolítica i drets a l’era digital.
• El paper de la Xina en el nou ordre mundial, amb Inés Arco. La investigadora del CIDOB analitza què farà la Xina en la guerra comercial, la disputa per les fonts d’energia i la resta de conflictes internacionals.
• Com despertar-se del malson de Rodalies de Catalunya, amb Jordi Rosell. El professor d’economia aplicada de la Universitat de Girona analitza les causes de la crisi ferroviària i les possibles solucions.
• Diners sense sobirania i el futur de l’autodeterminació, amb Elisenda Paluzie. La catedràtica d’economia de la UB analitza l’última reforma del finançament espanyol i la repercussió dels canvis geopolítics en l’independentisme.