‘La taca d’oli’, amb Elisenda Paluzie: diners sense sobirania i el futur de l’autodeterminació

Elisenda Paluzie, catedràtica d’economia a la Universitat de Barcelona i ex-presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, és la primera convidada de La taca d’oli, un pòdcast nou de VilaWeb presentat per Ot Bou. La taca d’oli serà un espai d’entrevistes d’actualitat en què un expert ens ajudarà cada dimecres a interpretar els grans debats socials, econòmics i geopolítics del moment tan efervescent que vivim. Els seguidors del Santa Eulàlia hi trobaran un format molt semblant, perquè a vegades passejarà per Barcelona, però de fet anirà molt més enllà: dels pobles i viles dels Països Catalans al trencaclosques de les grans potències.

En aquesta entrevista, Paluzie radiografia l’última reforma del finançament espanyol, amb la incerta pluja de milions promesa per Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, i també analitza de quina manera poden afectar l’estratègia independentista els últims canvis geopolítics, que releguen l’autodeterminació. Les setmanes vinents, amb nous convidats, hi parlarem de la puixança de la Xina, de Donald Trump, de la relació entre Barcelona i Madrid, de la crisi institucional espanyola, de la lluita dels pagesos contra l’acord amb el Mercosur, de la situació bèl·lica a Ucraïna i de com ha transformat el paisatge europeu, entre més.

Més diners, però la mateixa sobirania de sempre

Paluzie explica en aquesta entrevista que la reforma del finançament que han anunciat el PSOE i Esquerra Republicana queda molt lluny d’allò que es va anunciar, l’agost del 2024, per justificar la investidura del president Salvador Illa. L’acord no implica ni la sortida de Catalunya del sistema de règim comú, ni que la Generalitat passi a tenir la clau de la caixa ni la sobirania fiscal: representa, segons Paluzie, tot just alguns canvis menors del model actual. A efectes pràctics, és un pas enrere en termes d’aspiració política, i encara més si tenim en compte que, durant el procés, “semblava que tot això s’havia superat i que ja es parlava d’unes altres coses, com el repartiment d’actius i passius”.

“La filosofia del model no ens dóna sobirania. És un model en què una fórmula general per a totes les comunitats autònomes acaba distribuint els diners. I aquests diners et vénen d’una part de participació teòrica en la recaptació impositiva, però no del fet que els recaptis”, explica. Paluzie esmenta el joc d’equilibris que creu que han fet els socialistes amb l’acord i n’exposa amb detall totes les flaqueses, malgrat que també reconeix que és positiu d’anar integrant la recaptació de més imposts a l’administració catalana: “Si mai tornéssim a anar cap a un procés d’independència, ja tens una estructura que et facilita la transició.”

L’autodeterminació perd força?

En aquest episodi, Paluzie també reflexiona sobre si l’autodeterminació ha perdut valor en el nou ordre internacional –una conclusió que tal volta es pot treure del genocidi a Gaza, la guerra d’Ucraïna, la intervenció a Veneçuela o les amenaces a Grenlàndia– i en quina mesura això hauria de modificar l’estratègia del moviment independentista català. Paluzie apunta que el vell ordre tampoc no va ajudar Catalunya en el moment determinant, encara que l’autodeterminació hi fos teòricament més protegida, però admet que servia per a posar límits a l’estat: “Ara és un moment que, en principi, és molt negatiu per als drets humans, i l’autodeterminació n’és un de fonamental, però no vol dir que la conjuntura no permeti que, fruit de determinades circumstàncies, algun país assoleixi la independència.” Segons el seu parer, la disputa encara no és gens clara.