11.10.2025 21:40
|
Actualització: 13.10.2025 12:35
Som un infant de l’humus.
Som dins un paisatge que fa néixer mots.
Som a la recerca sens fi d’elixirs de subtilitat.
Som en uns instants de vellut que em corsequen, en què cada hora és una aventura de la immunitat.
Som als encontorns d’aquest lloc enigmàtic on dins l’aire sura un perfum de temps perdut.
Som encara en moviment entre les notes de la dansa, un ball a la vorera del precipici.
Som l’escriptura jazzística que desitges: un fraseig que canti les vibracions de la galtada i el bes, la nit carnívora dels fràgils que frueixen els dols, el passat que es visita de bell nou a les albes de l’esperit amb ditades de rosa.
Som aquell que diu, cada pell té la seva història secreta, i cada home camina cap a si mateix.
Som un bussejador que sonda.
Som l’ombra d’una veritat passatgera, el misteri d’haver estat allà.
Som algú que creu que l’implacable s’obre sobre l’imponderable.
Som un narrador de no-resos, d’intimitats que no vol ningú, d’un contracorrent ufà, que anuncia i remunta amb lucidesa el flux del temps que va cap a la mort.
Som un David amb ploma de tinta fonera capaç de matar Goliats.
Som una tristesa superada perquè encara que sé que el més fondo és la pèrdua, la descomposició, l’absència darrera d’obra o de sentit, puc contar-ho amb detall.
Som el traductor del temps, i per això escric i llegesc lentament.
Som aquell que es demana amb obsessió el nucli de la literatura: qui conta qui?
Som aquell que sap que la millor garantia de l’honor és la vulnerabilitat.
Som qui cerca el temps incorporat i les seves revelacions pròpies, un traductor del temps.
Som un lluitador acarnissat contra els emmerdadors de la literatura.
Som un ull d’una precisió exorbitada que lletragrafia les falses “novetats” i mostra el que són: purs clixés emblanquinats de superficialitat que no van al cor negre del sistema.
Som la contarella d’un escriptor que tix amb la llum elèctrica del llamp.
Som qui veu com el temps esborra les ferides del passat.
Som capaç de totes les audàcies!
Som qui aconsegueix que les paraules visquin a voler, ressonin, es recarreguin i parlin de si mateixes com si fossin pronunciades per l’aire, com si emanassin directament dels alens, sentit, ritme, música.
Som el que observa, pastitxa, calca, paròdia, dissol, copia, enquesta, critica, deforma, expia, s’entendreix, cruelitza i fascina.
Som una màquina de teixir temps diferents en plena actualitat i, també, espais lliures de temps.
Som aquestes paraules simples no exemptes d’una certa qualitat de somni que s’amaren d’una significació fonda i antisocial.
Som aquest foc estrany que cova davall l’escrit.
