Votarem perquè és la millor manera de guanyar i a veure què fan els colpistes

'Davant això la reacció no podia ser cap altra que la reafirmació en la idea de fer allò que els colpistes no volen que fem: el referèndum.'

Vicent Partal
20.09.2017 - 13:32
Actualització: 20.09.2017 - 15:32
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

[Aquest és el segon editorial que publiquem avui sobre el cop d’estat en marxa. El primer el trobareu ací]

El Govern de Catalunya ha reaccionat de manera oficial al cop d’estat ordenat per Mariano Rajoy. I ho ha fet aplicant el principi més sagrat de qualsevol negociació que vulga acabar amb èxit: no moure’s de la posició inicial.

El cop d’estat intenta que no votem el primer d’octubre perquè saben que tant la participació com la victòria del sí justificarien i legitimarien la proclamació de la república. I és fruit de la desesperació del govern espanyol, que veu que van passant els dies i no aconsegueixen de frenar-nos. Davant això, la reacció del govern no podia ser cap altra que la reafirmació en la idea de fer allò que els colpistes no volen que fem: el referèndum. I continuar la via de les mobilitzacions pacífiques, evitant precisament les seues provocacions.

El govern, així, situa la resposta en el pitjor terreny possible per als colpistes. Ells avui han creuat la línia vermella i ja en sofreixen les conseqüències. La unitat de les forces polítiques catalanes en la lluita contra la repressió ja va més enllà del bloc independentista, a Espanya creixen la indignació i les reaccions de suport al govern de la Generalitat, i a Europa la incredulitat aviat donarà pas a la preocupació i, probablement, a la presa de decisions.

Més enllà de qualsevol altra consideració, el que cal ara és saber quina és la nostra jugada guanyadora, tenir-la ben clara. I aquesta no és cap altra que votar el primer d’octubre i guanyar amb molta claredat. Això és el que tem Mariano Rajoy. Per això han fet aquest cop d’estat.

D’ací al primer d’octubre, doncs, mobilització permanent al carrer per obstaculitzar les actuacions de la Guàrdia Civil, defensa col·lectiva davant qualsevol agressió vinga d’on vinga i vaja contra qui vaja, fermesa en favor de les llibertats civils i nacionals i unitat per a guanyar.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
20.09.2017  ·  14:00

Per al final de setembre, resten només 252 hores. Això i prou. Tic, tac,… el rellotge no s’atura.

josep gimeno
josep gimeno
20.09.2017  ·  14:22

Marxo a sevilla i mira la que es lia, no us puc deixar sols… Resistiu i tireu flors

Jordi Concepcion
Jordi Concepcion
20.09.2017  ·  14:38

Cal estar units, protestar de forma pacífica pero contundent i no perdre ni el somriure ni la il-lusió. Molta força!!

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
20.09.2017  ·  14:44

Nosaltres a la nostra,votar i guanyar.

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
20.09.2017  ·  15:20

NI UN PAS ENRERA !!!!!
VOTAR VOTAR I VOTAR Allí Estarem

Secundí Mollà
Secundí Mollà
20.09.2017  ·  15:21

Obstaculitzar al màxim i de manera pacífica les actuacions de la guardia civil. Fer que qualsevol acció contra la democràcia i la llibertat de Catalunya costi, si pot ser 10 hores, que no en siguin 5.
Sempre la democràcia i les llibertats fonamentals per sobre d’una constitució hereva del franquisme, pactada a la força amb el franquisme i que a hores d’ara s’ha convertit en el codi penal particular dels hereus del franquisme i de l’esquerra espanyola conservadora i acomodatícia espanyola.
Toca resistència pacífica.

Gemma R.
Gemma R.
20.09.2017  ·  16:32

Votarem! Votarem i votarem! Res ni ningú ens treura la dignitat mai més!

Jordi Artigas
Jordi Artigas
20.09.2017  ·  17:44

Frisso perquè pogeum votar, perquè m´imagino una resposta més sonada i més a favor de la independecia que fa un mes. Nomes li veig un problema prosaïc. Les urnes. A no ser que tinguin un plà extraordinariament astut, aquestes urnes no podran arribar als col.legis.Axiomàtic. Som als egle XXI, però les eleccions o els referdnums funcionen en bona part com al segle XX. I aquí l´estat té les de guanyar. Voldria que algú em diguès que estic equivocat. Si sap la resposta, no cal que la digui aquí. Ni ha prou que faci un 😉 Em quedaré més tranquil

Joan Vilarnau
Joan Vilarnau
20.09.2017  ·  18:11

Al Jordi Artigas: a mi, que no sóc ningú, se m’acudeixen mil maneres de fer arribar de manera segura les urnes als col·legis. Pensa que tenim 50 mil voluntaris…! 😉

jordi Rovira
jordi Rovira
20.09.2017  ·  18:12

Al meu poble més estelades i més gent que sortint del cole comenta amb sana indignació l’esperpent hispànic. Són uns totxos democràtics.

ANTONI NAVALES
ANTONI NAVALES
20.09.2017  ·  20:24

A la nit del 23 de febrer de 1981, algú la va anomenar “la nit dels transistors”, avui, salvant les distàncies he vist molts auriculars a les orelles de la gent, molts mes que un dia feiner normal, no se si parlar del dia dels transistors (be i dels telèfons mòbils que han passat mes de vint-i-cinc anys).

jaume vall
jaume vall
20.09.2017  ·  21:01

Després de força hores a la Rambla de Catalunya, a una cinquantena de metres de la Conselleria he vist això :

-He vist molt de jovent, moltíssim, i m’ha fet repensar la idea que tenia, tenint en compte la seva poca implicació en les territorials i en el dia a dia de l’ANC, en el sentit que no hi ha tant d’escepticisme com pugui semblar. Hi ha polititzats proactius, òbviament, però també hi ha molt d’estudiant, aparentment apolític, dels que un pot imaginar fent esport / anant a la disco, en temps d’oci, i que en canvi, estava hores fent pinya a la mobilització.
-He vist molt de gent gran, una quantitat de vells i vells -la iaia crack damunt el jeep, inclosa – amb la seva dignitat de cabells blancs, dempeus hores al sol, cridant com qui més. Tenen l’aspecte d’haver sortit del Casal d’Avis després de parlar de les seves coses, però enlloc del casal són defensan el futur dels seus néts. N’he vist que també saben fer una bona “peineta” i aixecar el dit del mig quan passa la guàrdia civil.
-He vist molt de gent diversa, adults de condicions transversals. Amb corbata i americana, col·legues d’oficina que s’han trobat aquí ; d’altres amb camisa amb quadrets que ja serien roba del fons de l’armari, ben esverats, barallant-se amb el mòbil per compartir el que veien; parelles de fet de sexes diferents cridant independència i sabent-se els dos primers paràgrafs dels “Segadors”. Senyors i senyores que mai, mai, m’hagués imaginat partidaris de fer una cosa tan trencadora, que semblen completament decidits, i força enrabiats.

-He vist molt d’energia concentrada, i una unió fèrria, ni que sigui temporal, entre els objectius dels votants de la CUP, d’Esquerra i del PdCat, que em fa arribar a la conclusió que tenim molt de sort de viure aquests moments. I que , si depèn de nosaltres, guanyarem. Per una vegada en la nostra dissortada història, els que tenim raó podem guanyar. Espero que sigui així.

Josep M. Bla
Josep M. Bla
20.09.2017  ·  23:57

Les urnes són i hi seran, i de paperetes hi hauran suficients. No ho dubteu.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €