Voleu ser apoderats el 21-D? Guia per a resoldre’n tots els dubtes

  • Us resolem els dubtes més freqüents sobre què implica ser apoderat

VilaWeb
Redacció
12.12.2017 - 08:00
Actualització: 12.12.2017 - 12:22

Les característiques de les eleccions del 21 de desembre, convocades pel govern espanyol en virtut de l’article 155, fan que la neutralitat del recompte desperti les sospites de molts catalans. Com ja va explicar VilaWeb en l’article ‘Es pot manipular el recompte electoral del 21-D?‘, la clau per a garantir que el recompte es fa adequadament és que es fa de manera descentralitzada i vetllat pels interventors i apoderats de les candidatures. Tractant-se d’unes eleccions excepcionals, els partits independentistes demanen més apoderats dels habituals, més enllà dels afiliats i simpatitzants. Justament, Esquerra Republicana va anunciar dijous que ja havia aconseguit 14.000 apoderats.

Per saber què implica ser apoderat, VilaWeb n’ha resolt els dubtes més freqüents:

Què és un apoderat?
Un apoderat és una persona que representa una candidatura concreta i vetlla pels seus interessos durant el dia de les eleccions. L’apoderat representa la candidatura en una circumscripció electoral concreta, que no cal que sigui la mateixa on vota. Poden ser apoderats els ciutadans majors d’edat en ple ús dels seus drets civils i polítics que hagin estat designats com a tals davant la Junta Electoral per la candidatura.

Quina tasca té un apoderat?
Els apoderats han de defensar els interessos de les candidatures que representen. Per això poden accedir lliurement a tots els locals electorals, examinar el desenvolupament de la votació i de l’escrutini en qualsevol mesa, formular reclamacions i protestes i demanar certificacions. A més, si en una mesa no hi ha interventors de la seva candidatura, poden fer-ne les funcions i participar en les deliberacions amb veu però sense vot.

Durant la jornada electoral, la principal tasca de l’apoderat és vetllar que sempre hi hagi butlletes de vot de la candidatura, tant a les taules com dins les cabines de votació. També ha de vigilar que les butlletes siguin al costat de les de les altres candidatures. Si en qualsevol moment l’apoderat observa que no hi ha butlletes, ho ha de comunicar immediatament al president de la mesa per tal que n’hi posin més. En cas que en el col·legi no n’hi hagi prou, pot demanar al president que interrompi immediatament la votació per tal que en reclamin a la Junta Electoral. La votació es pot interrompre una hora a tot estirar i no es reprendrà fins que les butlletes no siguin a lloc. El període de votació s’allargarà després de les vuit del vespre tanta estona com hagi estat interromput.

Durant l’escrutini, l’apoderat ha de seguir el recompte de vots i intervenir quan sigui necessari. Ha de tenir cura que tots els vots de la seva candidatura es reflecteixin adequadament a l’acta, impugnar els vots que consideri nuls i recollir una còpia de les actes d’escrutini i de l’acta de la sessió de cada mesa electoral.

Quina diferència hi ha entre un apoderat i un interventor?
Les funcions d’apoderats i interventors són similars: poden examinar el desenvolupament de la votació i l’escrutini, formular reclamacions i protestes i demanar certificats. Així i tot, no es pot ser apoderat i interventor alhora i hi ha algunes diferències.

Els interventors són assignats a una mesa electoral concreta, on no hi pot haver més de dos interventors per cada candidatura. Té el dret de votar en aquella mesa, encara que no sigui on vota habitualment. Ha de signar totes les actes (constitució, escrutini i sessió) de la mesa i ha de ser-hi físicament durant tot el dia.

L’apoderat, en canvi, pot complir les seves funcions a qualsevol mesa de la seva circumscripció electoral i n’hi pot haver tants com es vulgui, a diferència dels interventors. Només té dret de vot a la mesa on és censat (fins i tot si fa d’apoderat en una altra circumscripció electoral i ha de votar per correu).

Podeu ser apoderats si aquell dia treballeu?
Sí. Segons la llei electoral (art. 76.4 de la LOREG), els assalariats i els funcionaris que acreditin la seva condició d’apoderats tenen dret a un permís retribuït de tota la jornada el dia de la votació.

Com podeu fer-vos apoderats?
Les candidatures independentistes han fet crides obertes per tal que ciutadans no afiliats als partits siguin apoderats. Esquerra Republicana ha creat la web apoderats.cat, on hi ha un formulari per a inscriure-s’hi i una explicació detallada de què implica ser apoderat. Junts per Catalunya demana que els ciutadans que els vulguin ajudar enviïn un correu a interventorsiapoderats@juntsxcat.cat amb noms i cognoms, correu electrònic, telèfon de contacte, municipi i codi postal. La CUP ja ha tancat la llista d’apoderats.

Fins quan podeu registrar-vos com a apoderats?
Els partits poden registrar apoderats i interventors fins tres dies abans del 21 de desembre, data de les eleccions. Així i tot, la web d’ERC estableix com a data límit per a inscriure-s’hi el 15 de desembre a les 23.59.

L’ANC, els CDR i la CUP impulsen un recompte propi
Amb el títol ‘Tu votes, tu comptes’, l’ANC, els CDR i la CUP han impulsat una campanya perquè la societat civil presenti a la Junta Electoral un recompte paral·lel el 21-D. Jordi Pairó, membre del secretariat nacional de l’ANC, va anunciar que l’entitat preparava una aplicació, ara en fase de prova, que permetria que els apoderats transmetessin els resultats de cada mesa al centre de dades, on 250 persones treballaran per a validar la informació. A més, l’ANC va anunciar que trenta-cinc persones es dedicarien a la coordinació regional.

Per poder participar en aquest recompte, l’ANC demana que els apoderats de les tres llistes independentistes, i sense una tasca concreta assignada, es posin en contacte amb l’entitat mitjançant el correu electrònic: nturullp@assemblea.cat. Avui és l’últim dia per a inscriure-s’hi. En el missatge s’ha de facilitar la següent informació: nom del col·legi on es fa d’apoderat, comarca i població del col·legi i telèfon mòbil. L’ANC també demana als voluntaris si tenen la possibilitat de moure’s a poblacions diferents.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any