Crec que els fets d’ahir a Barcelona representen un toc d’atenció ben seriós al govern i, en general, a la classe política catalana.

La manifestació de la Jusapol era una provocació política de Ciutadans per a aconseguir les imatges que encara no havia aconseguit arrencant llaços i passejant-se provocativament per pobles i ciutats. Això, el govern ho havia d’haver sabut. Fins i tot ahir els altres sindicats de la policia espanyola van denunciar la mobilització de la Jusapol. És sabut que Ciutadans els finança o els instrumentalitza i dos dels seus diputats van ser l’única representació política en una manifestació tan exigua per la xifra d’assistents com indignant per allò que representava.

Retre homenatge de manera pública al centre de Barcelona als criminals uniformats que van atacar les nostres escoles el primer d’octubre no podia sinó enutjar moltíssima gent. Enutjar fins a l’extrem d’obligar-los a traçar una ratlla a terra. Alguns han volgut focalitzar els incidents en Arran, però la indignació va anar molt més enllà i va desbordar un operatiu policial d’Interior completament erroni.

Aquesta manifestació no havia d’haver estat permesa. Ho vaig dir divendres. I avui, després dels fets, m’hi reafirme. La solució més sensata que havia d’haver adoptat el govern era prohibir-la. Sobretot sabent que hauria comptat amb un gran suport popular.

Tot i això, acceptem que podien haver-hi unes quantes opcions. La primera era prohibir-la, pel seu contingut i perquè els organitzadors van enganyar les autoritats canviant-ne el sentit quan ja era autoritzada. Una segona opció era deixar-los manifestar-se però en un lloc allunyat (portar-los a Montjuïc i deixar que es manifestassen sols al mig de la muntanya, com tantes vegades ja han fet amb la ultradreta). I encara n’hi havia una tercera, que una força enorme dels Mossos els encapsulàs completament i els obligàs a baixar de l’autobús, que es moguessen per un espai completament controlat i que tornassen als autobusos perquè se n’anassen per on havien vingut. Van triar, en canvi, la que crec que era la pitjor opció: deixar-los desfilar pel centre de Barcelona per espais oberts, on era evident que s’expressaria la indignació ciutadana, i ordenar a les unitats d’intervenció que carregassen contra els ciutadans que protestaven, cosa que un any després del primer d’octubre fa molt de mal. Hi ha un parell d’escenes que, si no s’investiguen a fons i motiven destitucions o mesures disciplinàries contundents contra els policies concrets que les protagonitzen, faran un mal immens al departament d’Interior i al mateix govern.

Anit el president Torra va mostrar la seva incomoditat quan els companys de TV3 li van ensenyar algunes d’aquestes imatges. No va caure en el parany de criminalitzar a cap manifestant i això no era gens fàcil i cal valorar-ho. Però el toc d’atenció d’ahir, no pot deixar-lo caure en el buit. Era una entrevista molt difícil i ell és un president acorralat pels partits. Però ha de liderar, perquè és el president, i ahir tenia una oportunitat que se li va escapar.

Malgrat tot, fóra injust de centrar-ho tot en ell. A mesura que anava avançant el dia, la meva estupefacció anava augmentat en veure com Junqueras va anunciar primer que seria candidat a les europees i com el PDECat feia després un conclave parlant d’unes hipotètiques eleccions catalanes. Això mentre al centre de Barcelona passava allò que passava.

Quan els dos partits principals de l’independentisme varen decidir de practicar l’esquizofrènia política després del 21-D, les coses se’ns van complicar molt a tots. Ha passat gairebé un any i és evident que no es pot apel·lar al mandat del primer d’octubre mentre s’intenta governar una institució autonòmica i es pensa només en les eleccions que vindran. Ahir el president Torra va repetir mil vegades que calia desplegar la República i estic segur que aquesta és l’única raó per la qual ell és al lloc on és. I estic convençut que al voltant del judici hi ha probabilitats reals de fer-ho. Però aleshores no poden passar coses com les que varen passar ahir. Perquè fan perdre la confiança en la classe política i en els partits. I, als antipartits, cal recordar-los que, si el primer d’octubre vàrem ser capaços de derrotar l’estat espanyol, això va ser per la comunió intensa que hi va haver entre la classe política i el carrer.

Reconstruir aquesta comunió avui és difícil, perquè és evident que hi ha polítics clau d’aquest país que hi volen posar el fre. Per salvar la seva situació personal, per salvar la dels seus companys, perquè després de l’octubre republicà creuen (i tenen el dret de fer-ho) que va ser tot un error, o bé per la raó que siga. Però n’hi ha uns altres que saben que només la República ens tornarà la democràcia i que no és lícit, després del primer d’octubre, de proposar al país de tornar enrere als temps en què un polític socialista ens prometia coses que mai no complia i ens deixava tots contents.

Després de molts mesos de desconcert, ahir molta gent va decidir de traçar una ratlla a terra, marcant clarament la separació entre la dignitat i el conformisme polític del qui dia passa any empeny. Si entre els polítics n’hi ha alguns de disposats a acceptar que l’esquizofrènia no funciona, ara cal que comencen a parlar cada dia més clar i, sobretot, a actuar de manera contundent i immediata. O el toc d’atenció ahir marcarà un divorci difícil de superar. I, segurament com diu en el seu interessant article d’avui el company Andreu Barnils, a la gent, ens tocarà de fer el camí final sols.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb