El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acceptat la querella per desobediència contra l’ex-president del parlament Roger Torrent, l’ex-vice-president Josep Costa i els ex-secretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado per haver tramitat tres resolucions que reivindicaven el dret d’autodeterminació com a resposta a la sentència contra el procés. La decisió s’ha pres arran d’una querella per desobediència que la fiscalia va presentar el primer de març proppassat.

Així doncs, el TSJC s’ha declarat competent per la causa i ha especificat que podrà jutjar els encausats que no siguin aforats si resol que no es pot dividir la causa. La magistrada instructora serà la jutgessa conservadora Maria Eugènia Alegret Burgués.

Una cronologia impactant del PSOE i la fiscalia: de la taula a la querella

El Tribunal Constitucional espanyol els havia demanat de censurar la votació de tres resolucions a favor d’exercir el dret d’autodeterminació i de reprovar la monarquia espanyola, però la mesa les va tramitar igualment i el ple les va aprovar. El TSJC recorda que les resolucions van arribar a “votar-se i aprovar-se” amb una esmena posterior que refusava l’ordre de suspensió dictada pel TC.

La presidenta del parlament, Laura Borràs, ha expressat en un comunicat el seu suport “sense fissures” als encausats i ha rebutjat “aquest nou intent de judicialitzar la política”. Borràs es referma “en la necessitat de blindar el parlament contra qualsevol ingerència externa i en la necessitat de defensar la sobirania de la cambra”, i afegeix: “En una democràcia, al parlament s’ha de poder debatre sobre qualsevol qüestió sense que això sigui objecte de persecució judicial”.

Roger Torrent ha reaccionat a la notícia adreçant una carta a diversos representants d’institucions europees on denuncia la “persecució” del TSJC: “La judicialització constant de la vida política i el retrocés en matèria de llibertat d’expressió estan portant la democràcia espanyola a un pendent relliscós de vulneració de drets que no sembla tenir aturador”, diu a la carta, alhora que els demana que ajudin a “protegir l’exercici de les llibertats i els drets fonamentals al nostre país i a cercar solucions estrictament polítiques per al conflicte polític existent”.

La carta ha estat enviada al president del Parlament Europeu, als presidents de parlaments de la Unió Europea, a la comissària del Consell d’Europa per als Drets Humans, al president de l’Assemblea Nacional de la Francofonia, a l’Alta Comissionada pels Drets Humans de l’ONU i a desenes d’eurodiputats.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.