22.06.2016 - 13:05
|
Actualització: 23.06.2016 - 02:55
MADRID, 22 (EUROPA PRESS)
Les primeres estrelles que van compondre la Via Làctia fa temps que es van cremar, però els astrònoms han aconseguit, per primera vegada, observar un conjunt d’elements químics que, en el seu moment, van formar els seus nuclis i van provocar les explosions de supernoves. Els extrems espectaculars de les seves curtes vides.
Els investigadors han detectat traces de sofre i fòsfor en una estrella de segona generació en la Via Làctia. L’equip també va ser el primer a utilitzar el telescopi espacial Hubble per assignar l’espectre ultraviolat d’una estrella de segona generació.
“Hem donat un nou gir a una tècnica molt antiga per mesurar les petjades químiques d’una estrella. Aquestes recorden als vivers on van néixer i els científics han estat capaços de recollir algunes peces valuoses d’aquesta memòria amb aquestes noves observacions”, ha explicat l’ajudant en la recerca, Ian Roederer, professor d’astronomia de la Universitat de Michigan.
Encara que els científics no poden observar directament les primeres estrelles que es van formar en la Via Làctia, poden mirar les de segona generació existents per veure el que es va crear després de la mort d’una estrella anterior. Les estrelles de segona generació es van formar quan les primeres estrelles de l’Univers –que es compon principalment d’heli i hidrogen–, van explotar com a supernoves.
Com a resultat d’aquestes explosions, les estrelles de primera generació van produir nous elements. La seva cartografia permet als científics aprendre alguna cosa sobre les característiques d’aquesta estrella original. “Conèixer més sobre la composició de les estrelles originals de l’univers ens pot dir d’on venim”, ha apuntat Roederer.
Segons ha assenyalat, “les estrelles són les fàbriques on es van fer tots els elements de l’Univers, a part de l’hidrogen i l’heli, incloent-hi els que componen la Terra i, fins i tot, el propi cos de l’ésser humà”.
LA RECERCA
Per a la seva recerca, l’equip de Roederer va escollir una estrella anomenada BD+44 493, la més brillant coneguda de segona generació al cel. A pesar que està a uns 600 anys llum de distància, és visible amb un bon parell de binoculars.
L’equip va triar BD+44 493 no només per la seva visibilitat, sinó també a causa que conté una alta concentració de carboni i de baixa concentració de ferro i altres elements pesats. Es creu que es va formar a partir d’una sol estrella de primera generació. A més de la detecció de fòsfor i sofre en l’espectre ultraviolat de l’estrella, l’equip va trobar zinc, un element que s’havia vist solament una vegada en un estel de segona generació.
La presència d’aquests tres elements en les quantitats que l’equip va observar significa que la introducció d’aquests àtoms a l’espai era probablement més de 20 vegades més massiu que el Sol, per aquest motiu l’estrella va explotar com una supernova.
“Una de les característiques peculiars d’aquesta supernova és que tenia menys energia del que es podria considerar una explosió de supernova normal. Aquesta és una història diferent del que es va parlar d’una altra supernova de primera generació a partir d’una detecció prèvia de zinc en una altra estrella de segona generació”, ha precisat el científic.
Per aquest motiu, els experts creuen que el descobriment també presenta possibilitats futures per aprendre més sobre els estels de primera generació. En l’actualitat, el telescopi espacial Hubble és l’única manera de veure els espectres ultraviolat de les estrelles, però Roederer diu que, mentre els més potents espectrògrafs UV estiguin disponibles, podran ser utilitzats pels investigadors per identificar moltes més estrelles de segona generació que revelaran nova informació sobre les diverses característiques de les primeres estrelles de l’Univers.
