Tres arguments per a la declaració de dilluns (dimarts?)

«Aquest govern s’ha guanyat el dret que confiem en ells i vint-i-quatre hores, al final, només seran una anècdota si, efectivament, la raó del retard és purament tècnica»

Vicent Partal
06.10.2017 - 23:23
Actualització: 07.10.2017 - 01:23
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

1. En democràcia, la voluntat popular ha de ser la guia del govern del país
En qualsevol país democràtic, els ciutadans decideixen l’orientació del govern amb el seu vot. Al Principat ho vam fer el 27-S i ho hem tornat a fer el primer d’octubre. Cap argument no pot obviar ni menystenir el fet que es van guanyar les eleccions i que s’ha guanyat el referèndum. Per tant, no és que el parlament i el govern hagen de tenir en compte això, sinó que estan obligats a actuar en conseqüència.

Cadascun dels diputats que seuen en els escons de Junts pel Sí i la CUP van ser posats allà responent a un programa electoral que incloïa la proclamació de la independència a curt termini, divuit mesos segons el programa del grup majoritari. I diumenge passat, els herois que van defensar les urnes contra la brutalitat policíaca ho van fer convençuts que d’aquesta manera la independència era més a prop. No es van defensar aquelles urnes per demanar mediacions entre l’estat i la Generalitat, per pactar nous models de relació entre Catalunya i l’estat ni, encara menys, per convocar eleccions autonòmiques.

La declaració de la independència aquest dilluns (dimarts) representa, doncs, el compliment de la voluntat popular contrastada fins al màxim extrem que es pot contrastar avui: mitjançant unes eleccions iguals a totes les anteriors i fetes amb les mateixes regles i mitjançant un referèndum fet amb totes les garanties que es podien posar sobre la taula, en un context de repressió salvatge i il·legal per part de l’estat espanyol.

2. La llibertat no té preu, si l’alternativa és la tirania
Hi ha gent que no ha entès que el seu vot val igual que el meu. Josep Oliu o Isidre Fainé, per posar dos noms sobre la taula. És gent que es pensa que té el dret d’imposar les seues idees al conjunt de la ciutadania perquè la seua opinió és més important que la nostra.

Ells, i gent com ells, ara van dient a tothom qui els vol escoltar que hem de calcular el preu de la independència, que no podem arriscar-nos a fer-la. Ho disfressen d’opinió tècnica, com si haguéssem oblidat que ells sempre, per raons polítiques, han estat en contra de la independència. I com si no fos arriscat seguir en una Espanya on el rei ens amenaça a tots i on la policia és capaç de causar vuit ferits en cada col·legi electoral que visita. Com si no fos arriscat seguir en un estat que viola la seua pròpia constitució i les seues lleis cada dia. Com si no haguérem calculat durant anys el preu de l’espoliació. Com si no haguérem patit la seua arbitrarietat constant.

Si el preu de tenir la república és no tenir ni Caixabank ni Sabadell, benvingut sia. Ens simplifica molt les coses: tindrem un estat, no tindrem la seua pressió ni haurem d’aguantar la seua prepotència i, fins i tot, podrem decidir amb més tranquil·litat encara si volem estar en la Unió Europea o no. Cosa que, després d’aquesta setmana i veient el seu comportament, em sembla un debat imprescindible. Quan l’alternativa és la tirania, el preu de la llibertat ni es considera.

3. El pluralisme es demostra exercint-lo, no intentant suprimir-lo
Un tercer argument que alguna gent va posant sobre la taula aquestes darreres hores per a intentar impedir la proclamació de la independència és el ‘despertar’ de l’espanyolisme a Catalunya. Sorprèn que això siga cap argument.

Les accions armades dels darrers dies han esperonat una presència pública més cridanera de l’espanyolisme. És normal i raonable. Si no protesten ara, quan voleu que protesten? És normal, tenen tot el dret del món i la seua protesta és una mostra més de la pluralitat d’aquest país. Demanar que una decisió política s’ature perquè pot ‘dividir’ el país és no entendre gens com funciona una democràcia. Qualsevol vot divideix, això és inevitable. I la democràcia funciona sobre un joc de majories i minories que s’intenta que siga raonable –cosa que no ho ha estat la darrera dècada en el nostre cas, en què Espanya no ha respectat en cap moment la nostra ‘minoria’ sobre el conjunt de l’estat.

És bo, per tant, que els ciutadans del Principat que volen continuar essent espanyols s’organitzen i es manifesten. Altament positiu. La seua veu ha de ser escoltada i comptada i els seus drets, respectats. Així que, com més organitzats estiguen, millor per a tots. L’actitud que no era normal és la que havien tingut fins ara, que era rebutjar qualsevol debat, refugiant-se rere la violència d’estat. Cal que isquen a la llum pública i que ens escoltem, que debatem obertament de projectes i, si cal, que ens comptem. En la república, es podrà votar tantes vegades com siga necessari sense condicions, ni cops de porra. Perquè així se solucionen les coses, sabent qui és majoria i qui és minoria i entenent quanta majoria ets i quanta minoria ets. Si un dia els espanyolistes guanyen les eleccions i guanyen un referèndum perquè Catalunya torne a ser part d’Espanya, jo ho respectaré escrupolosament i acceptaré el veredicte de les urnes. És l’única condició que els demane ara a ells.

El pluralisme es demostra practicant-lo, no pas amagant-lo ni encara menys suprimint-lo. Dir que fa por que els espanyolistes es desperten és tant com afirmar que fa por el debat i la pluralitat i això no és acceptable. Tret que siga una manera subtil, una altra, d’intentar fer-nos por.

Un apunt final. No m’ha agradat, gens, que es retarde la sessió de dilluns a dimarts. Ni m’agrada, gens, que alguns polítics i opinadors de sobte sembla que tinguen por de fer la declaració d’independència quan no van tenir gens de por de dir a la gent que defensara les urnes. Ho vaig dir l’altre dia i ho mantinc, que aquest govern s’ha guanyat el dret que confiem en ells i vint-i-quatre hores al final només seran una anècdota si, efectivament, la raó del retard és purament tècnica. Però em sembla que no calia.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
06.10.2017  ·  22:32

Estem al final del camí. Evidentment, els qui volen ser espanyols podran dir el que vulguen. I manifestar-se. Catalunya no és Espanya ni és com ella. Les empreses que viuen del BOE, és lògic que se’n vagen. El BOE es queda a Espanya. Però si avui s’han publicat els resultats definitius del referèndum, les 48 hores es compleixen el diumenge. Si cal esperar al dimarts, esperarem. L’ocasió s’ho val. Però ja toca. Per al final del dilluns, resten 48 hores. Res més.

Li (Linus) Fontrodona
Li (Linus) Fontrodona
06.10.2017  ·  22:34

També em sembla a mi que no calia cap retard. I encara més, la gran pregunta que ara em faig és: hi haurà una declaració d’independència dimarts ?
Les pressions per a què no n’hi hagi són molt grans –implicant fins i tot estats que, en el fons, estan a favor nostre–. D’altra banda, penso talment com vós que els fets del “Bloody Sunday” exigeixen un compliment estricte de les lleis del referèndum i de transició nacional. Si el govern i els diputats electes no fan honor a la voluntat de la gent, malament rai. Es pot incomplir el termini de 48 hores (que, fet i fet, ja serien prop de cent), però no és pot incomplir la voluntat –ara ja sacrosanta- del poble català. No se m’acut cap excusa possible per a aquest hipotètic menyspreu. Em sembla que no n’hi ha cap. (Gairebé estic cert que no n’hi ha cap dellà de la basarda; una mena d’ “stage fright” que els cal superar d’una vegada per totes, tal com ho vam fer més de 2 milions de ciutadans diumenge passat.)

Antoni Oller
Antoni Oller
06.10.2017  ·  22:54

Per primera vegada des de fa molts dies, l’editorial de Partal a les 22h en lloc d’ajudar-me a dormir millor, m’intranquil·litza una mica. Jo demanaria confiança; evidentment que les pressions deuen ser fortíssimes, però és AB-SO-LU-TA-MENT IM-PEN-SA-BLE que el Govern i el Parlament no compleixin el mandat. Només demano una petita reflexió: recordeu com saltava la CUP en ocasions anteriors, en cas de sospita de dubte de lleialtat?? Quan Artur Mas liderava el Govern, la sospita de la CUP sobre ell era permanent i sorollosa. I en canvi, ara què diu la CUP? Silenci. Ergo, confiança, i no especulem. Em penedeixo enormement d’un comentari meu molt llarg, en un altre article anterior, en el qual he especulat. Confiança. Com molts dels subscriptors han comentat, primer DUI, i després mediació si cal. Confiança.

Jordi Gras
Jordi Gras
06.10.2017  ·  23:20

Confiança. Fins ara sempre el Govern ha tret un conill del barret en el moment que convenia, ja fos en forma d’urnes o de paperetes o de cens universal. Confiem que aviat traurà del barret la independència amb l’embolcall legal i polític que la faci viable. Confiança.

josepselva SELVA
josepselva SELVA
06.10.2017  ·  23:57

La declaració formal i solemne d’independència diria jo que es inajornable. Tampoc m’agrada gens aquesta dilació, ni que sigui d’un dia. Cada dubte, o semblança de dubte, debilita el capital que varem obtenir diumenge, a part de que mentre formem part de l’Estat español ens impossibilita legalment prendre decisions pròpies.
Fora ja la cotilla, i el que tingui vertigen que prengui pastilles per el mareig. El Rubicó es va creuar diumenge, no pas dimarts que ve.

Andreu Fàbregas
Andreu Fàbregas
06.10.2017  ·  23:58

Vicent, avui no m’he pogut estar de comentar ben aviat el teu editorial, et posaré un símil per a tot aquell que el vulgui entendre.

En una qüestió molt important en la que intervenen 10 factors i ha una persona (o un grup) que tenen informació de 8 dels 10 factors. Aquest grup comuniquen 4 dels factors que saben a ‘fulanos’ de la seva confiança (es reserven per a si mateixos els altres 4). Aquests ‘fulanos’, a la seva vegada, diuen 2 factors a ‘menganos’. I finalment, arriba al públic el coneixement de dades vàlides de 1 sol dels 8 factors.

I la pregunta és, quin grup o persona esta en millors condicions per a prendre decisions en base al que sap de tota la qüestió en joc? La pregunta es contesta per si mateixa.

Els que ens dirigeixen s’han guanyat ben be a pols que haguem de confiar en ells. Per el que decideixen, els seu motius molt poderosos tindran, que nomes saben ells i que, òbviament, no els poden dir a ningú. Que es poden equivocar? I tan que sí, no poden tenir-ho tot controlat. Però, de cada vegada que ells s’equivoquen, nosaltres, els de baix, ens equivoquem vuit vegades (i els del mig de dues a set).

I no entro en valoracions de prioritats (o enormes carregues emocionals) de cada persona o grup; només “Deu o el dimoni” o poden saber.

I, mentrestant, Vicent, til•la o el que cadascú acostumi en estats de fortes ansietats. I també una ‘floreta’ per tu: molts et tenim situat en una escala força alta de entre els que ‘les encerten’.

Jordi Puig
Jordi Puig
07.10.2017  ·  00:02

Permeteu-me una petita broma. No podem furtar el 9 d’octubre als germans valencians. El 10 ja em va bé.

Joan Santanach
Joan Santanach
07.10.2017  ·  00:30

Antoni Oller, el teu argument sobre el silenci de la CUP, en què jo no havia caigut, és molt bo i em regenera la confiança que començava a perdre.
D’altra banda, moltes gràcies per comprendre l’angoixa que em (ens) produí la qualificació de performance per al referèndum que hem guanyat. Com molt bé dius avui, primer DUI i, si cal, després mediació, que ja serà entre iguals; no com ara que seria entre la metròpoli i la colònia.
Gràcies, amic.

Roser Giner
Roser Giner
07.10.2017  ·  01:05

Diumenge 1 d’octubre va ser un dia per la història del nostre pais. Es va votar i s’ha guanyat folgadament i ara cal aplicar el resultat i defensar a la població. Els que dubten …. recordar-los que el referèndum va ser vinculant i vinculant serà. Tampoc m’ha agradat això de dimarts, però tinc confiança en el govern. Està clar que sense la declaració de independència continúem éssent una autonomia i no hi ha res a mediar ni a negociar. Les presions segur que hi són, però més enllà de la Unió Europea hi ha vida intel.ligent.

Jordi Grau
Jordi Grau
07.10.2017  ·  01:09

Una petita aportació legal, si em permeteu: l’article 4.4 de la llei del referèndum diu que la sessió del Parlament se celebrarà “dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats oficials”. Això, en el còmput dels terminis segons el dret administratiu, no són 48 hores com diuen alguns, sinó dos dies hàbils (si la llei no ho especifica, s’entén que són dies hàbils i no naturals). Per tant, si avui divendres s’han publicat els resultats definitius del referèndum, dimarts serem dintre de termini, perquè tant dissabte com diumenge són dies inhàbils. Tranquils.

Ricardo Juanola
Ricardo Juanola
07.10.2017  ·  01:16

El senyor Partal no podia haver expresat millor tot el que sentim i desitjem. Som molts els que hem posat en risc la nostra integritat física i hem afrontat la por amb enteresa amb un unic objectiu: Veure complerts els nostres anhels aquest dilluns (dimarts).
Missatge als nostres polítics: Cal evitar fer tantes declaracions ara, si us plau: serenor, lleialtat i confiança plena en el nostre president que es qui mes s’hi juga.
Ni un pas enrera ens heu dit. NI UN PAS ENRERE US DIEM.

Jaume Sans
Jaume Sans
07.10.2017  ·  01:17

Totalment d’acord. Al 100%. Gracies pels teus editorials i la injecció d’optimisme que habitualment representen.

Jordi Balbastre
Jordi Balbastre
07.10.2017  ·  01:18

La por altra volta. Una desena de grans companyies que van nàixer i créixer a Catalunya han anunciat el canvi de seu social, però no se’n van gaire lluny per si de cas han de tornar. Repercussio mínima. Moltes més ni s’ho han plantejat. Algú està fent politica des de les entitats econòmiques, i és comprèn, tracten de salvar l’hortet a Espanya.
Havíem quedat que el fet distintiu de la nostra economia eren les petites i mitjanes empreses. Per tant la economia del nostre país continuarà funcionant al ritme dels autèntics emprenedors – la paraula empresari està tan devaluada – que pugen persianes cada dia. Fora la por.

Pep Vinyals
Pep Vinyals
07.10.2017  ·  01:19

com sempre sols escriure, és cert que no hem de tenir por del pluralisme ni de les campanyes espanyolistes en un context democràtic de lliure expressió. D’acord. Però em temo que aquest diumenge, amb l’arribada de gent d’altres llocs de l’estat, imbuïts del mateix esperit de l’ “A por ellos” , el que es produeixi no sigui precisament un exercici de lliure expressió democràtica de les raons del no. Que es vingui a continuar la feina (potser ara de paisà) de diumenge passat. Que justament el que es busca és la provocació en la que no hauríem de caure.Esperem, però, que tinguis raó. En això i en tota la resta del que dius en l’article.
D’altra banda, quan parles del joc de majories i minories, lògic i normal en qualsevol sistema democràtic, només cal pensar en quan Albiol va guanyar l’alcaldia de Badalona (per posar un cas) i va implementar una política local i unes pràctiques clarament xenòfobes, ho va fer emparat en la seva majoria al consistori. I això es va poder revertir, afortunadament, quan va perdre els comicis locals. Doncs, això.

Dani F.
Dani F.
07.10.2017  ·  01:20

Ara sols cal fer això:

1.acció/reacció contra les empreses que es pensen que ens poden amenaçar i fer por, nosaltres en sóm més

2.Vèncer la por en aquests dies decisius, no vam tindre por davant d’aquella brutalitat

3. D.u.i.

4.Efta i bye bye spain i comunitat europea

Pilar Sagués
Pilar Sagués
07.10.2017  ·  01:20

Mai no haviem arribat tan lluny i no és el moment d’afluixar. Totes les persones amb sentit comú haviem de saber que això passaria, que Espanya ho provaria tot per a fer-nos desistir. Altres paisos que s’han independitzat abans que nosaltres han passat pel mateix i ho han aconseguit, nosaltres també ho aconseguirem. I en la nostra societat hi ha prou energia, intel.ligència i ganes de treballar per tirar endavant de la millor manera. Hem de tenir més confianca en nosaltres mateixos i confiar en el nostre govern, del que jo personalment em sento molt orgullosa, com del meu país i de la meva gent.

Diego Arcos
Diego Arcos
07.10.2017  ·  01:21

La veu del poble es la llei suprema i quan es diu VEU es també voluntat.

Marc Raventós
Marc Raventós
07.10.2017  ·  01:22

Crec que el to de l’editorial és erroni. Ara cal transmetre confiança i dir que es farà el que calgui. Confiança que no ens fallaran ara els polítics. Tema bancs: aclarir que no és cap problema real (hi haurà filials que pagaran els impostos aquí). Cal donar temps a madrid, un dia més de propina fins dimarts, pq s’adonin que ara han de negociar. Que cal que acceptin un referendum acordat o sinó dui. Però de moment calma i simplement estar atents per si ens hem de mobilitzar.

Jaume Planas
Jaume Planas
07.10.2017  ·  02:14

Per mi es clar que l’aplaçament i tot plegat, els silencis, les declaracións de Mas, tot i que mal transcrites, suaus, Vila, les peticions desde Madrid dels que anaven a declarar, demanant dialeg, tot és part de la mateixa estrategia. Deixar clar que nosaltres volem dialeg, que és l’altre part que ens empeny a…proclamar la independència, dimarts, naturalment.
Dimarts el President presentara totes les propostes de mitjancers i tot el éxit que han lograt en el gobierno: res.

Robert Monturiol
Robert Monturiol
07.10.2017  ·  04:23

Vinga home! Pitjor que sota la seva repressio i humil.liacio no podem ser. La llibertat i la Independencia… Com deia Steve Jobs no hi ha cap motiu per no seguir el COR!… Com ell deia “we are already naked” there is not reason not to follow your heart” STAY HUNGRY & FOOLISH

Victor Serra
Victor Serra
07.10.2017  ·  06:16

Es molt significatiu l’augment i total desacomplexament de la xenofòbia contra els catalans que s’està produïnt a Espanya. Avui segurament Ada Colau, no podrà recollir amb tranquiitat un premi a Saragossa. Ella que no ha apostat obertament per la independència. Es impossible quedar-nos a aquesta Espanya. Per això jo pregaria que decideixi el que decideixi el Govern, ens hem de mantenir units com un sol poble al darrere. Disposats a lluitar fins al final pel nostre objectiu. No podem dubtar de la determinació de Puigdemont i Junqueras . Les formes en què en faci, sigui DUI o una altra cosa, no és el més important. Crec que necessitem una mediació internacional per sortir-nos-en. Si ens quedem sols contra tothom, ho tindrem molt més difícil.

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
07.10.2017  ·  06:49

Bon dia. Llegir els seus articles sempre són un antídot. Totalment d’acord amb el darrer paràgraf, no ve de vint-iquatre hores i si, hagués estat el darrer gest de desobediència com a súbdits.
Altrament el tema de les mediacions em fa tremolar més que a cap altra cosa. Els catalans quan negociem perdem bou i esquetlles.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
07.10.2017  ·  07:19

Ens hem guanyat decidir en referèndum si pertànyer a la UE o a la EFTA.

Jordi Roca
Jordi Roca
07.10.2017  ·  07:21

Tots tres punts són molt importants i han de ser recordats per tothom. Com sempre, el senyor director és molt clar i concís.
Sobre l’apunt final, ja s’ha anat comentant, és un misteri el canvi de dilluns a dimarts. Semblava que la previsibilitat era un valor important i que les lleis aprovades ja cobrien el ple de dilluns. Però bé, raons n’hi deu haver i també tenen el meu vot de confiança.
A part, que Santi Vila proposi ajornar o no fer la declaració d’independència és un insult en tota regla, especialment als ferits de l’1-O. Esperem que quedi en només soroll.

Pepi Oller
Pepi Oller
07.10.2017  ·  07:43

Gràcies per endreçar amb paraules totes les angúnies que vivim aquests dies.
Personalment aquesta setmana se m’està fent llarga. Afegir-hi un dia més tampoc m’agrada, no tant per falta de confiança en els nostres governants, sinó perquè és un dia més de suportar pressions i haver de sentir bestieses que només volen confondre. El poble ja ha parlat. Ara només cal que el Parlament ho tradueixi en fets, sense excuses ni demores.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
07.10.2017  ·  07:44

Només puc dir que tinc tantes, tantes, tantes ganes que siguem lliures…! I que ho vull perquè és l’eina que ens permetrà resoldre els problemes que ara tenim, molts d’ells causats per la nostra pertinença a l’estat espanyol, des de l’habitatge desmesuradament car a les pensions insuficients i no garantides. Que arribi dimarts, si us plau…

Antoni Gordó
Antoni Gordó
07.10.2017  ·  08:15

Que les grans empreses portin la seva seu social a un altre lloc, entrava dins d’allò previst i NO passa res.
El canvi de seu és més simbòlic que real. El negoci i els treballadors es queden aquí.
Quan s’hagi proclamat la República aquestes companyies i TOTES LES ALTRES DE L’ESTAT QUE TINGUIN ACTIVITAT AQUI, hauran de pagar els impostos de l’activitat de Catalunya aquí.
Al Govern no li queda altre camí que declarar la República. En quan ho faci s’haurà acabat la incertesa i tothom sabrà a que atendre’s.
I no li queda altre remei perquè és la promesa electoral que va galvanitzat i cohesionar a una immensa majoria del poble de Catalunya.
Si les forces repressores no haguessin estomacat a la gent, la participació hauria ultrapassat el 65% i els SI haurien suposat més del 58 %. Per tant la cosa està clara.
L’únic camí sensat que li queda al Govern és declarar la independència la setmana vinent.
Si no ho fa perdrà la cohesió i la determinació dels ciutadans que van aguantar estoicament la brutalitat espanyola.
La nostra societat civil té prou força com per remuntar qualsevol eventualitat. Així ho hem fet durant segles i així ho continuarem fent.
Endavant. Ara hem de fer el darrer pas. Mai més súbdits…!!!

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
07.10.2017  ·  09:10

Totes i tots, crec que tenim el cor encongit desitjant que d’una vegada es proclami la desitja i molt esperada independència, es la fita d’un somni acaronat des de fa segles, però si be el nostre govern te l’obligació de complir amb allò que va dir al poble que de manera incansable i sacrificada, l’hi ha fet costat, també te l’obligació de que aquest pas endavant, diguem el salt, no sigui en una piscina de dos pams d’aigua, cal que hi hagi la quantitat d’aigua necessària per no prendre mal, per això cal complir la paraula donada, però no de forma impulsiva i massa eufòrica, cal que la nostre història ens sigui una lliçó, i no ens torni a passar de proclamar una República Catalana, que dura de Nadal a Sant Esteve i fa llufa, ja que si això passes altre cop, el poble en culparia al nostre govern, i de segur tot s’hauria acabat per sempre més. Estem patint molt, perquè fins el moment de proclamar la Independència, en una selva plena de llops i perills, poden passar moltes coses, no menyspreem la capacitat de maldat de l’enemic, que si juga moltíssim, no oblidem repasànt la nostre història, com els nostres Presidents que proclamaren i ja ho tenien apunt una república catalana, varen desapareixer fisicament,…Pau Claris enverinat, Macià tot i que era molt gran, amb quince dies i d’una manera molt sospitosa, Companys afusellat, no vull dir que ara tingui de passar lo mateix, però el govern espanyol i els poders fàctics son capaços de tot, es per això que las hores es fan eternes. No obstant com fer que arreli i que fructifiqui, s’ha de fer de forma molt assenyada i curosa, i no sento piular la CUP lo qual vol dir que anem per aquí, tinc tota la confiança en el nostre govern, i em comprometo a fer-l’hi costat amb tot i per tot, a passar incomoditats i estretors, a no acceptar altre cosa que allò que ens varem prometre, però amb el seny necessari, com perquè la travessa de la riba espanyola a la riba catalana, per damunt d’aquest riu glaçat, no tinguem cap relliscada ni s’ens trenqui el gel sota els nostres peus, ferms però amb cura. ENDAVANT!!!!

Teresa Puig
Teresa Puig
07.10.2017  ·  09:15

Gràcies Partal, com sempre has expressat el que molts pensem. Espero que qui t’hagi de llegir, ho faci. Jo encara els dono la confiança amb el desig que no em decebin.

Daniel Mir
Daniel Mir
07.10.2017  ·  09:30

El que més m’emprenya del ajornament al dimarts es que els hi donem un dia més als espanyols per a fer animalades.
Totalment d’acord amb Jordi Balbastre. Mentre quedin catalans i pedres, de gana no en passarem.

Josep Sànchez
Josep Sànchez
07.10.2017  ·  09:39

Cal continuar tranquils i amatents; no és moment per començar a dividir-nos tot dubtant dels nostres polítics al primer moviment que no entenem del tot. Esperem pacientment a dimarts. Aprofitem el cap de setmana per agafar aire, mirem de desconnectar una mica si la situació ho permet, carreguem les piles.

Fora dubtes! E que el nostre govern té totes les dades a la mà i poden valorar més bé els passos a seguir? E que s’ho juguen tot (prestigi personal i polític, patrimoni, llibertat, etc.)? No dic pas que hi hàgim de confiar cegament, com si ells fossin infal·libles. i nosaltres no tinguéssim ni dret d’ opinar.

Em quedo amb el final del teu editorial, Vicent:

“…aquest govern s’ha guanyat el dret que confiem en ells i vint-i-quatre hores al final només seran una anècdota…”

Però em sobra l’oració condicional que el tanca: “…si, efectivament, la raó del retard és purament tècnica”.

Mercè Gené
Mercè Gené
07.10.2017  ·  09:40

Només una cosa que hem cou d’aquesta opinión, hem de continuar referint-nos a Catalunya com un principat?

Gemma R.
Gemma R.
07.10.2017  ·  09:47

Jo confío totalment en el nostre govern, s’ jo ha guanyat per golejada! Així que si és dimarts, és dimarts, i si al final és la setmana que ve també. Estic convençuda que actúen com a homes i dones d’ Estat, que això va car avui día. Així que estic tranquila i confío en totes i cadascuna de les seves decisions.Tranquilitat i tots a casa diumenge, que la manifestació espanyolista no sabem quin perfil tindrà. Deixem-los expressar lliurement, i no donem cap motiu a les minories radicals (grups ultradreta) per tacar la imatge que tant a pols ens hem guanyat.

Pere Hernàndez
Pere Hernàndez
07.10.2017  ·  10:06

El que és un risc inassumible és romandre dins un estat que ha demostrat amb els fets (porres, pilotes de goma, gasos, agressions i vexacions de tot tipus, relat amenaçador…), que ha tornat un mínim de 40 anys enrere. Ara és l’hora de declarar la independència!

La jugada geopolítica i propagandística de mantenir les seus socials dels grans bancs dins la zona de la mar Balear, a Alacant, València (i es va parlar de Palma), no deu pas haver entusiasmat a Madrid. Això caldrà analitzar més endavant.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
07.10.2017  ·  10:15

Permeteu-me suggerir un quart argument: Si no assolim la independència ens arrassaran política, cultuiral i econòmicament.

Sovint s’ha dit que Espanya no té projecte per a Catalunya. No és cert. El que no té es cap projecte confesable per a Catalunya. Però des del govern d’Aznar el projecte per a Catalunya ha estat molt i molt clar: Espanyolitzar-la arrassant-la.

Controlar les escoles i transformar-les en centres d’adoctrinament dels nens per espanyolitzar-los i tornar a un model d’escola del segle XIX on la societat sigui incapaç d’aprofitar les oportunitats tecnològuiques del segle XXI.

Controlar els mitjans de comunicació catalans i mantenir la societat catalana igual com mantenen ara l’espanyola.

Controlar totes i cada una de les empreses catalanes mitjanes i grans i arruinar els empresaris catalans que es neguin a marxar cap a Espanya.

Controlar les institucions polítiques catalanes ilegalitzant els partits catalans. Primer la CUP amb l’excusa de que son radicals, despres el PDCAT amb l’excusa de que son corruptes i finalment ERC amb l’excusa de que son independentistes.

Aquest pla no es nou. Es exactament el que estaven duent a terme des de fa molts anys. Ara, si no declaressim la independència el pla s’acceleraria enormement i culminaria en questió de setmanes.

Qui es plantegi no proclamar la independència per evitar la ira d’Espanya ha de tenir molt clar que la furia destructora davant de qui es rendis seria molt més cruel e impune que davant de qui lluita.

Andreu Sancho
Andreu Sancho
07.10.2017  ·  10:35

España no accepta la realitat, solsament estima la Catalunya que s’imagina, una Cataluña con ñ …i prou.
Buenu, pues vale, pues adios!

Josep María Pascuet
Josep María Pascuet
07.10.2017  ·  10:38

Oh sento, pro no estic d’acord, amb exigir al gobern fer la DUI, el dimars inexcusablement, s’ha de fer cuan els nostres gobernans, tinguin tots els trunfos guanyadors, sigui cuan sigui. Les preses només portarán al fracas, o es que volem que es proclami la independencia i a les poques hores tinguem tot el gobern detingut, i perdem bous i esquelles. Deixem-los fer, saben el que es fan, o han demostrat sobradament, si hem esperat 300 anys, ara no vindrá de un dia, una setmana o el temps que calgui.

Guillem Pera
Guillem Pera
07.10.2017  ·  10:48

Keep calm. Respecte per la feina del govern. Ja estan prou pressionats per tot el món per a que ara vinguem nosaltres a emprenyar. Confiança, calma i fermesa.

Anna Valls
Anna Valls
07.10.2017  ·  10:49

Doncs per una vegada no estic d’acord amb l’editorial del Vicenç. Si per les raons tàctiques que siguin convé retrasar la DUI uns dies, el president té la meva confiança i el meu suport per fer el que cregui més convenient.
Entenc la impaciència però ara més que mai ens cal tenir molta sang freda…

Pep Agulló
Pep Agulló
07.10.2017  ·  10:54

Sobre el retard. Pot ser qüestió de tàctiques, però ja ho he apuntat en altres comentaris sobre aquesta reacció psicològica que esdevé quan has vençut els últims obstacles i ara toca agafar la república, començant per controlar el país: policia, fronteres, hisenda, tribunals,…es pateix una mena de vertígen en actuar, ja no per resistir, sinó per construir una nova legalitat amb tot un altre estat al darrere que ho vol impedir. Ho hem de fer ara mateix però entenc una certa vacil.lació que no justifica res però pot ajudar a entendre. Quan aquesta reacció que es pot entendre agafa la categoria de proposta, llavors s’ha de combatre com fa l’editorial. De totes formes quan abans proclamem la república abans escamparem aquest núvols.
No estaria gens malament, anunciar la comparaixença de Puigdemont per dimarts i proclamar dilluns la república a Palau. Són les 48 hores no?

Sergi Pasqual
Sergi Pasqual
07.10.2017  ·  11:10

A Josep Maria Pascuet: la teva expressió escrita és esgarrifosa. Et demanaria una mica més d’autoexigència si realment vols convèncer algú dels teus arguments.

Parlant en general, el moment de proclamar la independència és ara. No dubto que hi ha tota mena de pressions exteriors sobre el Govern per a evitar que en facin la proclamació, però el Govern de Catalunya és un poder que emana de la sobirania del poble català, i per tant és la voluntat del poble lliurement expressada a les urnes el que ha de fonamentar el seu marc d’actuació, no les pressions externes.

A partir d’aquesta premissa, en aquest cas la llibertat d’actuació dels nostres executiu i legislatiu és molt petita, perquè hem realitzat (i defensat físicament) un referèndum vinculant, i el poble de Catalunya ha votat favorablement a la independència.

El paper de l’executiu s’ha de limitar a portar a la pràctica el que el poble ha votat, en el benentès que tenim el país amenaçat (i ocupat) per forces hostils que miraran d’impedir per la força la proclamació de la independència i per tant caldrà actuar amb prudència i amb encert alhora que amb determinació.

Valentí Ferran
Valentí Ferran
07.10.2017  ·  11:27

Declaració d´independència, control del territori i hisenda, en aquests 2 últims hi haurà violència, més que el diumenge, hem d´estar preparats; l´estat espanyol no deixarà anar la seva colònia més productiva i important en pau i tranquil·litat. La resta: reconeixement internacional només serà qüestió de temps.

La pertinença a la UE i el comportament de les empreses que han traslladat la seva seu social en aquests moments cabdals s´haurà d´analitzar detingudament.

Gerber van
Gerber van
07.10.2017  ·  11:32

Com va dir el Partal en el seu redaccional aquesta setmana ‘Els diuen que la Generalitat fa allò que cal quan considera que cal i sense anar a remolc d’Espanya. Ser previsibles és molt important al món.’ Doncs si han dit al BBC i a tots nosaltres que sera el dilluns, crec que el govern hauria a tenir un bon motiu per a fer el dimarts. Tinc la confiança que el govern té un motiu bo i l’explicará postoriament.

Ara bé, sabem que espanya (ja no l’escric amb majuscules: aquest pays s’ha convertit en un pays molt i molt petit; la setmana que be geograficament, peró sobretot deprés el 1-O moralment) no acceptará la independència. Segur que venen més policies o pitjor. Peró des del moment de la independència ja tenim tot el dret per a defensar-nos. I si per això, o per prendre el control de les infraestructures, es necessita a preparar un dia més, benvingut sigui.

Josep Albà
Josep Albà
07.10.2017  ·  12:22

Molt malament deuen estar les coses per que el Sr. Partal hagi hagut d’escriure un editorial com aquest, encertat de la primera paraula a la última, tot i que si l’hagués hagut d’escriure jo hauria estat força més contundent.

Costa de creure que algun dels nostres 72 diputats triats específicament per aconseguir la Independència en 18 -DIVUIT- mesos ara es vulgui fer enrera, sigui amb la excusa que sigui. Costa de creure que l’amenaça d’un grapat de salvatges feixistes valgui més que la valentia i la dignitat de la gent que vam defensar les urnes. Costa de creure que mani més Fainé que Puigdemont. Costa de creure que manin més els buròcrates d’una UE embrutida, còmplice de la violència, desprestigiada a tots els nivells, que tres milions de persones exercint o intentant excercir el seu dret a vot. Costa de creure que les amenaces del podrit Borbó hagin fet efecte sobre qui té a les mans la nostra llibertat

Si dimarts això no acaba com ha d’acabar es trencarà alguna cosa més que la majoria independentista. Si els covards que ara volen desfer -o aturar- el camí que l’independentisme ha recorregut aquests darrers set o vuit anys -amb treball, esforç, perseverància, decisió, sacrifici, esperança i finalment amb vots i sang- ara se surten amb la seva, Catalunya haurà perdut no només una oportunitat històrica irrepetible, sinó la dignitat d’una nació lliure i el futur dels seus fills.

Dolors Tenas
Dolors Tenas
07.10.2017  ·  12:55

Senyors, calma sisplau! No en fem d’un pet cent esquerdes i ens posem a fer hipòtesis que no porten enlloc per un canvi de dia…de 24 hores!!! El President ha complert totes i cada una de les seves decisions, no hi ha cap motiu per dubtar que no complirà amb el que va dir el mateix dia 1 a la nit, la Declaració de Independència es farà tal i com està previst. El que pugui dit el Sr. Santi Vila només el pot posar en evidència a ell mateix. No sé de què ens sorprenem venint d’aquest senyor, a qui el propi President ja va collar ben collat i el coneix prou bé.
Estiguem tranquils, aprofitem el cap de setmana per agafar energies i gaudim, que sóm un poble que s’ha guanyat el dret de ser independent malgrat la barbàrie espanyolista.
Bon cap de setmana. Salut i República!

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
07.10.2017  ·  12:57

L’argumentació de Vicent em sembla d’una lògica impecable.
Només un comentari. Quan vaig saber la decisió de la Caixa i el Sabadell vaig pensar “ara sí que va de veres”. Però en veure l’acció de Rajoy i el Gobierno, amb el decret de dur a “EspaÑa” d’urgència empreses catalanes, m’he quedat de pasta de moniato. No pot haver senyal més clar de rendició. Què pretén aquest home? Declarar la independència de Catalunya abans que el Govern i el Parlament?

Secundí Mollà
Secundí Mollà
07.10.2017  ·  13:27

Totalment d’acord amb els arguments expressats. Veig del tot fora de mida pretendre augmentar més encara la legitimitat que tenim per fer la declaració d’independència. El temps d’allò que en dèiem carregar-nos de raons és pantalla passada i qui dubte d’aquesta legitimitat simplement hauria de fer un exercici d’empatia, canviar els papers, situar-se a la banda de l’unionisme i pensar què hagués passat amb uns resultats que donessin un 90% al NO i un 7% al SÍ. De quina legitimitat en parlaríem ara?
És veritat també que, pel que sembla, sense estar del tot sols, no acabem d’estar acompanyats. Europa, de moment, ens considera un afer intern tot i la pressió de la premsa internacional que ens fa costat. I és que no sols hem guanyat àmpliament el resultat en unes condicions heroiques, hem guanyat també la batalla de les imatges.
Mantindrà aquesta posició Europa el dia o les setmanes després de la declaració d’independència? Probablement no, però sigui quina sigui la resposta, el que s’haurà de posar damunt la taula -ja ho estava però a un cantó, no al centre- són possibles alternatives com l’EFTA. Perquè el que és evident és que el procés, que està fent caure tantes caretes, ens està ensenyant també una cara d’aquesta Europa que comença a no agradar-nos gaire.
I què li queda a Catalunya fora de la independència? Quina és l’alternativa? No la hi ha. No hi ha alternativa. Ni tan sols pels unionistes. Perquè no és cap alternativa l’esclafament, l’espoli absolut, la pressió més brutal, el mateix tracte de vençuts de sempre però renovat i augmentat. Ai, dels vençuts, que ja eren vençuts d’abans!
I per últim, entenc que per a molts de vosaltres és una qüestió intranscendent ajornar 24 hores la convocatòria del ple per declarar la independència. No ho és per a mi. Ni per a molts valencians que ens quedarem de moment a l’altra banda. Què voleu? Tanta il·lusió com ens feia que fos una festa oficial compartida… Un mateix dia per una Diada. Podent ser tan possible com ho és ara.

Enric Emo
Enric Emo
07.10.2017  ·  17:29

Anàlisi dels resultats del referèndum de l’1-O:

• Cens total 5.313.564

• Cens descomptada abstenció
estructural (77,44% participació
segons eleccions 27S 4.138.671

• Vots en blanc (-) 44.913

• Vots nuls (-) 19.719

• Total vots vàlids potencials 4.074.039

• 50% vots vàlids potencials 2.037.020

• Vots favorables al sí 2.044.038

• Vots favorables al no + no emesos 2.030.001

• Vots a favor del sí (50,17%) > total vots del no + vàlids potencials (49,83%)

La victòria del sí encara és reforça si es té en compte que es varen segrestar paperetes entre les que n’hi hauria del sí i que hi va haver votants del sí que no votaren per por o per no poder traslladar-se a altre col·legi després que el seu fos assaltat per la policia.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
07.10.2017  ·  17:58

Ens volen fer creure que TOT serà un caos econòmicament.
No és pas l’ opinió de molts economistes com Sala Martín.

Antoni Perello
Antoni Perello
07.10.2017  ·  18:41

Clarivident Vicent !!
Gran mestratge.

eva salas
eva salas
08.10.2017  ·  02:11

Confio en el nostre govern i no crec que hàgim de pressionar, tenim avui el país ple d’espanyolisme desfermat, veurem què passa demà. No es pot fer un pas en fals i no tenim tota la informació de manera que espero que el govern actuï de la manera més freda possible i que al moment de la declaració tot estigui molt ben calculat. Estic impacient però també gaudeixo del moment i no seré jo que dubti que les coses s’estan fent de la millor manera.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes