Tot un mes per a celebrar la vigència i la vitalitat de Verdaguer

  • Arriba la Festa Verdaguer, que commemora el naixement i la mort del poeta amb actes de tota mena a Folgueroles, Vallvidrera i Cuixà

VilaWeb
Joan Safont Plumed
12.05.2022 - 21:40

“Totes les ones de la mar/ no poden rompre un gra d’arena”, deia Jacint Verdaguer en un d’aquells poemes de combat –“Se’n cansaran?”–, quan se sentia calumniat i atacat per tots com a “mal sacerdot” i “dolent poeta”. El poema, el va publicar l’any 1896 a Espines i flors. I els versos són el lema de la Festa Verdaguer d’enguany, que s’allargarà durant el mes més verdaguerià: del dia del seu naixement (el 17 de maig) al de la mort (el 10 de juny). A més, aquesta festa, una de les iniciatives literàries més insòlites del nostre país, coincideix amb el cent vintè aniversari de la seva mort.

Des de demà, 13 de maig, fins al 12 de juny, tant a Folgueroles (Osona), el poble on va néixer, com a Vallvidrera (Barcelona), on es va morir, com en espais emblemàtics com ara Cuixà, s’hi faran una trentena d’actes d’estils i factures ben diferents: espectacles, conferències, jornades acadèmiques, rutes literàries, concerts i actes populars.

Cap de setmana d’actes populars i homenatges contemporanis a Folgueroles

Aquest cap de setmana, Folgueroles serà el rovell de l’ou verdaguerià, amb el segon Concurs de Corrandes i la presentació de dos projectes audiovisuals de la Fundació Jacint Verdaguer: el film Canigó 1883 i Lo Mariner de Sant Pau, un audioconte il·lustrat en històries de sorra per Toni Ortiz. Al costat d’actes populars, com l’Arbre de Maig, els ballets de Folgueroles i l’ofrena que cobreix de flors el monument al seu fill il·lustre –amb el parlament d’homenatge que enguany pronunciarà l’escriptor Enric Gomà–, hi haurà propostes més contemporànies, com ara l’espectacle El Joglar, del músic i compositor Arnau Tordera, a partir dels versos del poeta i que es podrà veure a l’església del poble; o bé Flors del Desvari, una jam session de música i paraula, amb intèrprets com ara Clara Garí, Carles Dachs, Gerard Cisneros i Chantal Poch, amb música de Pere Girbau i Carles Girbau.

El 5 de juny, al monestir de Cuixà, s’ha programat la taula rodona – recital Un fil de tinta, on participaran l’escriptora Núria Bendicho i el poeta i ramader Josep Checa, amb l’actriu Sílvia Bel recitant Canigó al peu de la muntanya mítica. No serà l’única activitat muntanyenca. Dies abans, el 22 de maig, s’haurà celebrat la Diada Verdaguer Excursionista, a l’espai natural Guilleries-Savassona, i una setmana després, l’itinerari La darrera ascensió de Jacint Verdaguer vista sobre el mapa, al Parc Natural del Montseny.

Presentació a Folgueroles de la Festa Verdaguer.

Verdaguer, sant cultural

La relació entre Verdaguer i la natura també serà objecte d’atenció a Collserola, entorn de la Vil·la Joana, on va morir el 10 de juny de 1902. Cent vint anys després s’establirà una relació entre Verdaguer i els altres poetes nacionals i “sants culturals” d’Europa, en una jornada acadèmica en què intervindran Magí Sunyer, Marijan Dovic, Jean-Yves Casanova, Josep M. Domingo, Maria Xesús Lama, Mireia Freixa i Jaume Subirana, que es combinarà amb el recital que emparentarà l’autor de l’Atlàntida i Taràs Xevtxenko, poeta nacional ucraïnès.

En aquest programa d’actes tan atapeït, també s’ha programat una jornada de portes obertes de la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles, amb motiu del Dia Internacional dels Museus, durant la qual es podrà assistir a l’acte La força de Verdaguer, que inclourà la presentació del llibre Exorcisme. Història d’una pintura, de Neus Dalmau; i el curtmetratge L’àngel de Lloret, amb l’actor Fermí Reixach en el paper del poeta. Precisament, Verdaguer i el cinema tornen a ser actualitat, perquè aquesta setmana mateix s’ha presentat el projecte Canigó 1883, que vol resseguir els viatges i les ascensions pel Pirineu que van donar lloc al gran poema èpic, i que dóna continuïtat a Maleïda 1882, el film estrenat l’any 2019 i que explicava l’ascensió del poeta al pic de l’Aneto. Dirigit per Albert Naudín, i amb guió d’ell mateix i Bernat Gasull, Canigó 1883 compta amb un repartiment format per Lluís Soler, que interpreta Verdaguer; Sílvia Bel, Flordeneu; Xavier Boada, fent de Jaume Collell; i Santi Pocino, que interpreta el poeta de jove.

Verdaguer no s’acaba mai i, com els millors autors, és font d’inspiració per a les noves generacions. Com a poeta nacional, com a trescador del país de dalt a baix, com a rebel, com a defensor dels pobres o com a il·luminat, hi ha un Verdaguer per a tots i cadascun de nosaltres. La vitalitat de la Festa Verdaguer ho demostra. Per molts anys!

L’imprescindible

La Nit dels Museus en una fotografia d’una edició anterior.

Torna dissabte el vespre el moment en què els museus s’omplen de noctàmbuls que potser fa temps que no posen els peus en un espai expositiu. Parlem de la Nit dels Museus, que enguany es deslliura finalment de limitacions de capacitat i de l’ús de la màscara. Portes obertes, visites guiades, activitats complementàries i de franc formen part del programa de museus i centres culturals dels Països Catalans. A Barcelona, València, Palma, Perpinyà, Andorra la Vella, Tarragona, Girona o Lleida, hi ha activitats per a tots els gusts. Podeu llegir aquesta llista de propostes que no us poden passar per alt.

El nom propi

Paula Bonet
Paula Bonet (fotografia: Adiva Koenigsberg).

L’artista i escriptora Paula Bonet (Vila-real, Plana Baixa, 1980) viu un dels moments més dolços, fecunds i creatius de la seva carrera. Dirigeix el taller La Madriguera, al carrer de Valeri Serra de Barcelona, acaba de publicar Diarios de la anguila (Anagrama), produeix un pòdcast i escriu regularment artistes d’opinió a la premsa, mentre prepara nous projectes artístics, sempre amb la mirada posada en aquell Xile que tant s’estima.

L’efemèride

L’escriptora, crítica literària i professora Dolors Oller.

L’escriptora, crítica literària i professora Dolors Oller fa vuitanta anys. Nascuda a Girona el 15 de maig de 1942, ha estat catedràtica de teoria de la literatura a la Universitat Pompeu Fabra, presidenta del PEN Català i autora d’obres sobre Josep Carner, Gabriel Ferrater i Rafael Masó. Amb el llibre La construcció del sentit va guanyar uns quants premis, entre els quals el Crítica Serra d’Or.

Caldrà estar-ne al cas

Judit Neddermann
Judit Neddermann (fotografia: Albert Salamé).

La presència de dones als escenaris dels festivals musicals encara és anecdòtica. Per això la cantant Judit Neddermann (Vilassar de Mar, Maresme, 1991) s’ha proposat de capgirar aquesta realitat i impulsa el festival Floral, un esdeveniment exclusivament femení. El Floral, amb actuacions de Núria Graham, Clara Peya i Rita Payés, entre més artistes, es farà a Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar entre el 20 i el 22 de maig. Podeu llegir l’entrevista que ha fet la Marina Arbós a Judit Neddermann.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any