“Tot comença a Benidorm” o la fecunda llavor espanyolitzadora del festival d’Eurovisió

Ximo Puig, Joan Ribó o Ada Colau s’han enfilat al carro de l’interès d’organitzar el festival d'Eurovisió

Esperança Camps Barber
Esperança Camps Barber
16.05.2022 - 21:40
Actualització: 16.05.2022 - 23:11
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El president Ximo Puig, el batlle Joan Ribó, la batllessa Ada Colau o el tinent de batlle Jaume Collboni són alguns dels polítics que aquestes últimes hores s’han mostrat contents perquè la representant de Radiotelevisió Espanyola ha quedat classificada en tercer lloc en el Festival Internacional de Cançó d’Eurovisió. Encara que no ha guanyat, han expressat aquella eufòria de qui se sap partícip d’un fet important. No ha guanyat, però fan com si… Gran paper d’Espanya!, diuen, amb totes les lletres, les a ben obertes i uns quants signes d’admiració. Esperpent màxim.

Van felicitar Chanel, però a l’hora estaven un pèl decebuts. No ho diuen, perquè fa lleig, però que mig món abocàs la seua solidaritat amb els representants de la televisió ucraïnesa els va despullar del somni d’omplir els seus territoris d’eurofans arribats de tots els confins de la terra amb tot de banderes pintades a les galtes, banderes fermades a la cintura, i banderes als calçotets.

Ells van empènyer molt perquè Chanel guanyàs, perquè si guanyava veien el cel obert de sumar un gran esdeveniment a la llisteta que van fent d’ençà que han arribat al poder: organitzar el festival d’Eurovisió del 2023. Realment no l’organitzaria ni la Generalitat ni els ajuntaments, sinó Radiotelevisió Espanyola i, probablement, amb diners públics del Principat o del País Valencià.

Paella, Eurovisió i eleccions, un pla infal·lible

Com que Chanel no ha guanyat, ara els és més complicat, però no perden les esperances. Sempre hi ha aquell “com si”. Diumenge, Joan Ribó va fer una piulada on deia: “Continuarem oferint-nos perquè som una ciutat capaç d’organitzar esdeveniments i festivals crucials com hem demostrat.” Primer ho va dir així, dissimulant la intenció i expressant respecte per la situació d’Ucraïna, però unes hores més tard, ja sense embuts, va dir que, si per causa de la guerra, la televisió ucraïnesa no pot organitzar el festival en cap ciutat del seu país, València els rebrà amb els braços oberts. No es rendeix fàcilment Ribó, que va ser qui va estrenar la dèria d’oferir escenaris propicis a ajudar Espanya a projectar-se al món. Una setmana abans de l’emissió del concurs es va adreçar per Twitter als eurofans i els va proposar un pla tan tòpic com infal·lible per a un dissabte de maig del 2023: paella i festival de cançó. Si no hi ha novetat, el festival podria coincidir amb la campanya electoral o, fins i tot, amb la jornada de reflexió de les eleccions municipals i autonòmiques. Festa de la democràcia i festa de la cançó, tot en un mateix paquet.

La proposta de Ribó no va ser ben rebuda per un sector de la militància de Compromís, que no acabava d’entendre aquesta identificació del batlle de València amb un símbol de l’espanyolisme més recalcitrant i antic, per moltes pàtines de modernitat amb què s’empastifa el certamen.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Barcelona i Madrid, també

El tinent de batlle de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, s’afegí a la festa dels desigs organitzatius. I unes hores abans de començar l’emissió televisiva, la batllessa Colau s’afanyava a remarcar la catalanitat de Chanel, que és la cantant que representava Radiotelevisió Espanyola en el concurs. Catalana i dona feminista i apoderada, remarcava  Colau en un post d’Instagram.

Madrid també s’enfilà al carro de l’eurofebre. I així és com, en un bufit, ja teníem València i Barcelona, dues capitals del país, assimilades a la capital espanyola. Per pura intenció de notorietat que ara es mesura en cors, en impactes i en tendències a Twitter.

Com passar d’una crisi de govern a ser el primer eurofan

Amb tot, el primer dels eurofans entre els polítics és Ximo Puig. I amb ell, tot l’aparell de comunicació de la Generalitat. Del Festival de la Cançó d’Eurovisió n’ha parlat ell al seu compte particular de Twitter, però també se n’ha fet difusió al compte oficial de la Generalitat. El director general de Comunicació, Pere Rostoll, s’ha encarregat de repiular-los tots dos. Tots amb Chanel, tots amb Espanya. I, de retop, tots amb Televisió Espanyola que s’embutxaca el negoci d’una audiència que va ultrapassar, en algun moment, els sis milions d’espectadors.

Dissabte, poques hores després d’informar a la premsa dels canvis tan profunds que ha fet al Consell, el president canviava el to greu del Saló de Corts per a embolcallar-se en la bandera espanyola. Populisme en estat pur. Ànims a Chanel. En castellà, perquè tothom l’entenga bé.

Missatges lleugers, tocar fibres superficials i discursos buits. Allò que fa uns anys era caspa, ara és modern i progressista i serveix per a aixecar la moral de la tropa, d’una tropa vençuda i derrotada. Com si els interlocutors fossen menors d’edat o curts de gambals. Coratge, Chanel, ho has fet molt bé i, nosaltres el poble, els espanyols, estem amb tu. És tan antic, això del pa i el circ..!

A les vuit el president Puig va emetre una piulada adornada amb tot d’emoticones per a reivindicar la paternitat de la candidatura espanyola. “Tot va començar a Benidorm Fest 2022. I continuarà a Benidorm Fest 2023. Sort, Chanel. Cap a Eurovisió i a dur-lo a la nostra terra.” Fa passar vergonya veure que qui signa això és president de la Generalitat.

Diumenge a la una de la matinada, quan ja s’havien acabat les votacions, Puig va fer una altra piulada tenyida d’eufòria. “Chanel ha fet sentir guanyadors milions d’espanyols. Visca el Benidorm Fest, que ha impulsat aquest nivell. Ens veiem al Benidorm Fest 2023. La música amb la pau. Europa Unida. Força, Ucraïna.”

Sense manies, el cap del Consell del país dels valencians, com diu de tant en tant, el president Puig, s’identificava plenament amb l’eufòria espanyola per una tercera classificació aconseguida per la representant de Televisió Espanyola en el certamen musical.

 Torna el Benidorm Fest

Fa poques setmanes, el professor Joan Olmos deia en una entrevista a VilaWeb que els governs que s’apunten als grans esdeveniments mostren una gran falta d’imaginació, una falta d’empenta i, fins i tot, de projecte.

En aquest cas, el Consell ha decidit de lligar el nom del festival d’Eurovisió a la ciutat de Benidorm. El cau del turisme de masses, dels excessos de tota mena, però també el refugi de milions de jubilats. Ja ho ha fet enguany, per això Puig diu allò de “tot va començar a Benidorm”, i ara entén que aquesta és una aposta guanyadora i la redobla.

I així és com diumenge a primera hora del matí el servei de premsa de Presidència enviava una nota i un vídeo a les redaccions. S’hi anunciava que ahir mateix, dilluns, començaven les gestions per a repetir l’experiència del Benidorm Fest d’enguany. És a dir, el muntatge d’un gran festival a Benidorm per a triar el representant de Televisió Espanyola per al certamen eurovisiu del 2023. Serà el Benidorm Fest 2023, una versió revisada i augmentada del que es va fer el mes de gener passat.

Sense mesures restrictives per la covid, el límit és la imaginació. Es podrà ampliar la cabuda del palau Illa de Benidorm, es crearà el Benidorm Fest Village perquè s’hi acomoden els anomenats benifans. Tot de noms ben internacionals per a aigualir, potser, la catalanitat del nom de la ciutat. Volen que aquest esdeveniment siga un no parar. Una setmana sencera de festa, de música, de lluentons i de banderes pintades a la cara. També hi haurà exposicions i xarrades, perquè no hi haja un minut buit al programa d’actes.

A partir d’ací, la Direcció General de Turisme recordava els milions d’impactes i les audiències que Televisió Espanyola va tenir durant els dies d’emissió del programa. I que això, és clar, és promoció per a la ciutat turística i per al País Valencià.

Al vídeo que acompanyava la nota, el director general, Herick Campos, des de l’arena de la platja, amb la remor de les onades i l’illa de Benidorm al fons, anunciava que el Benidorm Fest 2023 es difondrà i es potenciarà en fires especialitzades i esdeveniments musicals i de turisme LGBTI. Intentar quadrar el cercle és parlar en una mateixa frase de turisme de qualitat i d’omplir Benidorm d’eurofans durant una setmana.

Hores més tard, la televisió pública valenciana ampliava la informació i deia que la festa eurovisiva que s’havia viscut dissabte a Benidorm havia estat un èxit, i que el festival, combinat amb un pont festiu a Madrid, havia fet augmentar les reserves fins a pràcticament el cent per cent d’ocupació hotelera.

Res tancat, ara com ara

L’eufòria institucional era programada i planificada. El lema “Tot va començar a Benidorm” es va repetir en pràcticament totes les comunicacions. Durant les votacions, tedioses com sempre, el compte oficial de la Generalitat va mostrar una captura de pantalla on es podia veure com la model Nieves Álvarez anunciava els dotze punts espanyols a peu dret, en directe, des de la platja de Ponent de Benidorm.

La Direcció General de Turisme ha dit a VilaWeb que aquest anunci és molt preliminar, que no hi ha res tancat i que ara han de començar les negociacions a tres bandes: la Generalitat, Radiotelevisió Espanyola i l’Ajuntament de Benidorm, els mateixos actors que el mes de gener d’enguany van fer possible el Benidorm Fest 2022. Han dit també que encara desconeixen quin pressupost es destinarà a aquest acte de promoció turística de la ciutat. Enguany, la Generalitat hi ha aportat 968.000 euros, Benidorm 200.000 i Radiotelevisió Espanyola, quatre milions.

Diners públics valencians per a la televisió pública espanyola

El Festival de la Cançó d’Eurovisió és el programa de televisió més antic del món. La primera emissió es va fer a Lugano, Suïssa, l’any 1956 i només l’any 2020, arran de la pandèmia, va deixar d’emetre’s. L’organitza la Unió Europea de Radiodifusió (UER), que aplega més de seixanta emissores de ràdio i de televisió, la majoria públiques, i no totes europees. La RTVA, la televisió pública d’Andorra, és l’única televisió del país que hi pertany, però ja fa anys que va renunciar a participar en el concurs de la cançó.

Molt curiosa ha estat la cobertura del concurs que ha fet À Punt. Ha jugat fort a favor que l’any vinent es faça a València i, fins i tot, ha fet peces explicant quins recintes el podrien encabir. Cal recordar que l’anunci de la subvenció de vora un milió d’euros per al Benidorm Fest d’enguany va coincidir amb la negociació del pressupost d’À Punt que, en un primer moment, la Generalitat pretenia retallar. Després d’una negociació molt dura entre el PSOE, Compromís i Unides Podem, es va aconseguir una lleugera millora que no arriba encara al mínim que estableix la llei de creació de l’ens.

Siga quina siga la partida pressupostària que la Generalitat destine al Benidorm Fest 2023, seran diners que no aniran a À Punt ni a festivals que promouen la música i la cultura feta en català. Un dels membres d’El Diluvi deia a VilaWeb que amb el que costa el Benidorm Fest es podria muntar un Feslloc a cada poble del País Valencià.

Així és com es demostren les prioritats i com es mesura el grau de populisme. Tant fa que la mida de la bandera espanyola siga cada vegada més gran, i que tot això recorde massa aquells temps de la dictadura de Franco, quan ja es deia allò que Eurovisió era política. L’any 1968, quan va guanyar el festival la representant de Televisió Espanyola, el règim va presumir i va dir que Espanya ja havia entrat en el club dels països moderns i europeus.

Ara s’ha canviat el blanc i negre pel color i els lluentons, les piulades i les fotografies a Instagram. S’afegeixen les emoticones simpàtiques amb cors i besades als missatges, però la bandera espanyola no deixa de créixer, i alhora la colonització i l’assimilació. A l’imaginari, no és una televisió que concursa, és un país, el país dels espanyols. I tot comença a Benidorm.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies