La coentor continua igual: Ximo Puig, Eurovisió i el Festival de Benidorm

La Generalitat paga un milió d'euros a Radiotelevisió Espanyola per la retransmissió del Benidorm Fest

Esperança Camps Barber
Esperança Camps Barber
25.01.2022 - 06:26
Actualització: 25.01.2022 - 07:26
VilaWeb
Ximo Puig parla amb el president de Radiotelevisió espanyola en presència del Batlle de Benidorm

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

A Benidorm hi ha un abans i un després de l’any 1968, que va ser quan Julio Iglesias va guanyar el Festival de la Canción Española, creat deu anys abans pel batlle Pedro Zaragozà, amb la cançó “La vida sigue igual”. Zaragozà tenia molt d’ull clínic i volia imitar el festival de Sant Remo per atraure turistes europeus. Aquell batlle que va anar amb una Vespa a Madrid per visitar Franco al palau del Pardo i explicar-li que tenia plans per a vendre el sol a milers d’europeus, va ser l’inventor del turisme de masses conegut per model Benidorm, i de la projecció internacional de la ciutat. Mite o realitat, Zaragozà acabà negociant amb Carmen Polo l’autorització de l’ús del biquini a les platges benidormeres.

El festival va triomfar durant les dècades finals del franquisme i el principi del postfranquisme gràcies als discursos oficials. El NODO en parlava amb frases ampul·loses i mostrava les imatges i els somriures d’aquell esdeveniment social. Benidorm es va omplir d’hotels i de turistes, però el festival no va resistir el pas del temps i va caure en una decadència estantissa. Més tard, ha tingut uns quants intents de recuperació. Alguns, amb el mateix protagonista que el va fer tocar el cel: Julio Iglesias, que tornà a la ciutat amb Eduardo Zaplana.

De Benidorm a Eurovisió

Ara hi ha una versió 3.0 del festival amb un canvi de format que s’ha agermanat amb un altre esdeveniment tant coent com extemporani: el Festival d’Eurovisió. El nexe d’unió de tots dos és la Generalitat.

Els dies 26, 27 i 29 de gener, és a dir, a final d’aquesta setmana, es fa el Benidorm Fest. Tres gales que serviran per a triar l’intèrpret o el grup que representarà Radiotelevisió Espanyola al festival d’Eurovisió.

Ahir el van presentar José Manuel Pérez Tornero, director general de la televisió pública espanyola; Toni Pérez, batlle de Benidorm; i el president de la Generalitat, Ximo Puig. En el mateix acte, amb l’skyline com a escenari, van signar un conveni per a repartir-se les despeses de la festa. La Generalitat hi col·labora amb 968.000 euros; l’ajuntament, amb 200.000; i RTVE, amb quatre milions.

Segons que s’ha detallat, l’aportació de diners públics valencians a aquesta festa de la televisió pública espanyola servirà per a pagar la il·luminació, la construcció dels decorats, el lloguer del videomosaic, les pantalles LED, les estructures de l’escenari, els tècnics que no són de RTVE, les hostesses, les ambulàncies, un autobús públic i el lloguer d’instruments musicals, per exemple.

El gran renaixement

El president Puig va fer de la presentació del Benidorm Fest el seu New Deal i va voler marcar la celebració del festival com el naixement d’una primavera postpandèmica al País Valencià.

“Després de dos anys, anem veient l’eixida d’aquesta pandèmia horrible. És el moment de la recuperació, i no hi ha cap manera millor d’iniciar la recuperació que un festival com Eurovisió i com el Benidorm Fest”, va dir un eufòric Ximo Puig en la conferència de premsa.

A continuació, el president va recordar que el sector cultural i, especialment, el de la música, ha estat un dels més afectats per les restriccions imposades arran de la crisi sanitària. “La Generalitat col·labora com a organitzadora amb l’aportació d’un milió d’euros que també il·lusionen els joves i que són, per tant, una mostra d’intel·ligència col·lectiva que genera esperança de futur.”

I, encara, Puig va parlar del llenguatge. Concretament del llenguatge de la música que, va dir, és el tercer idioma oficial.

 Generosos amb RTVE i garrepes amb À Punt

Aquesta magnanimitat de la Generalitat amb Radiotelevisió Espanyola casa malament amb la garreperia que fins a l’últim moment la Presidència de la Generalitat va demostrar en la negociació del pressupost d’À Punt.  La negativa dels socialistes valencians a ampliar el pressupost i, fins i tot, la intenció inicial de retallar-lo i de no assumir unes obligacions fiscals sobrevingudes, va originar discussions molt sorolloses dins el govern del Botànic. I, també, molt de malestar entre el sector audiovisual valencià que veia, una volta més, com les expectatives de remuntar el vol i de consolidar projectes es dissolien als despatxos i als fulls de càlcul.

Fent comptes, amb els preus de la producció audiovisual al País Valencià, aquests diners que Ximo Puig es vanta d’haver pagat a la televisió pública espanyola haurien servit per a rodar vint-i-quatre capítols de Joc de cartes o per a fer un magazín diari durant cinquanta setmanes.

Regalar entrades o menjar bombons

L’eufòria del president per l’emissió del Benidorm Fest amb Televisió Espanyola i el retorn en ingressos turístics que això implicarà ha anat acompanyada de tot un desplegament de missatges difosos per les xarxes socials de la Generalitat. El compte de Twitter de Presidència anuncia, en castellà, que la Generalitat sorteja entrades per al festival, i que el sorteig es fa amb tot de mitjans de comunicació com ara els diaris Las Provincias, Mediterráneo i Levante.

Això té a veure amb una presa de partida meditada i estratègica, amb la tria d’una política comunicativa cada volta més espanyolitzada que reforça mitjans de comunicació amb seu a Madrid en compte de prendre una opció clara pels mitjans públics valencians, encara febles i incipients. El pretext és la projecció exterior de les bondats del País Valencià. Ben semblant a les pretensions inicials del Festival de la Canción de Benidorm.

El mes de novembre, per exemple, la Presidència de la Generalitat va subvencionar amb 200.000 euros la celebració a València d’un Congreso del Bienestar, que organitza la Cadena Ser, en què el president va compartir protagonisme amb José Luís Rodríguez Zapatero, Víctor Manuel i Eduardo Madina, per exemple. Tots, referents del socialisme espanyol.

A la llista d’opcions semblants hi ha també, per exemple, aquell anunci d’una marca de bombons, en què el president demanava, en vespres de Nadal, que la gent votàs Peníscola com a poble més bonic d’Espanya.

Hi ha, també, l’elecció de la casa de Francisco Brines per a enregistrar el discurs de Cap d’Any, en comptes de fer-ho a la casa de Joan Fuster, tot aprofitant que enguany se’n celebra el centenari…

Al·lèrgia al català

Justament ahir, Alfons García escrivia al diari Levante l’enuig que ha originat a la Presidència que Plataforma per la Llengua haja contractat espais publicitaris als mitjans públics valencians parlant obertament del català i de la unitat de la llengua. Segons Garcia, a Palau ho consideren una ingerència del govern de Pere Aragonès, i ha tingut com a conseqüència el refredament d’unes relacions que s’havien reprès el setembre i la congelació d’un projecte comú sobre el medi.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies