El malestar del sector educatiu no ha parat d’augmentar en el mandat de José Antonio Rovira al capdavant de la Conselleria d’Educació. I ara que ha canviat de cartera, les reivindicacions continuen intactes. Així, la nova consellera, María del Carmen Ortí, s’estrena amb una vaga educativa convocada pels sindicats STEPV, UGT, CCOO i CSIF, amb el suport de la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic.

La vaga, que es va ajornar del 20 de novembre a l’11 de desembre perquè el govern estava en funcions, és justificada per cinc motius fonamentals per al sector. En primer lloc, hi ha la qüestió dels sous: les entitats convocants denuncien l’escletxa salarial dels professors del País Valencià respecte als de la resta de l’estat espanyol, que es tradueix en tres-cents euros menys el mes. La raó és que els complements de la nòmina autonòmics estan congelats d’ençà del 2007. 

En segon lloc, la conselleria de Rovira va dinamitar l’acord de plantilles que el sector havia acordat amb el govern del Botànic i van quedar penjant cinc mil llocs de treball. Els sindicats diuen que es cobreixen ara mateix amb ordres de la conselleria. “Això genera molta més precarietat, molta menys capacitat de negociació i una negació del paper dels sindicats com a agents del sistema del sector educatiu, negant-se a signar una cosa tan seriosa com és un acord de plantilles”, explica Kilian Cuerda, representant sindical d’UGT a l’ensenyament.

També demanen que es rebaixi el nombre d’alumnes per a evitar la sobrecàrrega de treball i permetre una atenció més individualitzada. Diuen que no és el mateix impartir classe a un grup de quinze alumnes que a un de trenta i que, de retruc, la possibilitat real d’oferir un servei de qualitat als estudiants es veu afectada. A més, volen que s’elimini la “burocràcia innecessària, que desvia l’atenció del professorat de la docència”. 

També reivindiquen la millora de les infrastructures i la recuperació del Pla Edificant, un programa de la Conselleria d’Educació del Botànic que tenia el propòsit de rehabilitar els centres educatius –la majoria, de més de quaranta anys i amb necessitats de millora urgents– i construir-ne de nous. L’objectiu era millorar el parc públic de l’ensenyament i esborrar una de les imatges més criticades de l’educació pública al País Valencià: els mòduls pre-fabricats. Els sindicats denuncien que es van retallar 121 milions d’euros en aquesta partida. Ara, a més, s’hi afegeixen els centres afectats per la gota freda, que han patit una deixadesa “inacceptable” del govern valencià en la rehabilitació i reconstrucció. 

Finalment, exigeixen la substitució de la llei Rovira, que arracona el català a les aules, per una altra que respecti i potenciï la llengua pròpia a l’ensenyament. La conselleria no sols ha agredit el català sistemàticament: la consulta a les famílies sobre la llengua base també va comportar un caos organitzatiu als centres educatius i les conseqüències encara s’arrosseguen. De fet, moltes famílies no han vist garantida la seva elecció, sobretot les que van votar pel català en zones castellanoparlants. “És una falta de respecte a una qüestió nacional i identitària i una desautorització absoluta al professorat i al sistema educatiu, perquè et diuen que tu, com a professional de l’educació, com a centre educatiu, com a departament didàctic, com a consell escolar, no tens capacitat de decidir com es treballa al centre amb les llengües vehiculars segons el que diu –atenció– la llei orgànica d’educació”, comenta Cuerda.

Tots aquests temes són els que els sindicats ja van traslladar al secretari autonòmic d’Educació al setembre i que es va negar a negociar. Ara han enviat una carta al nou president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, i a la nova consellera d’Educació.

La marca de Rovira: “El pitjor conseller”

Els sindicats celebren que Rovira ja no sigui el conseller d’Educació, però aquests dos anys han passat factura al sector educatiu. De fet, la seva gestió ja va motivar una vaga el maig del 2024. “Des que va prendre possessió del càrrec, ja va entrar amb mal peu”, diu Marc Candela, coordinador sindical de l’STEPV, que recorda que l’agost del 2023, quan no feia ni un mes que ocupava el càrrec, ja va dir que sobraven professors al sistema educatiu: “I ho ha complert, perquè ha retallat plantilles i ha denunciat els acords de plantilles que teníem, malgrat els actes que ens donaven la raó, que ha passat per alt.” També assenyala la mal anomenada llei de llibertat educativa i les maneres d’adreçar-se a la comunitat, però, amb tot, diu que “la gestió de la DANA ha estat la goteta que ha fet vessar el got de la paciència”. 

A més, recorda que en la compareixença a la comissió d’investigació de la gota freda al congrés espanyol, Rovira va culpar de la seva pròpia mort el director de l’IES de Xest, una afirmació que Candela qualifica d’inhumana. “Segurament és el pitjor conseller que hem tingut fins ara. Que és difícil, eh? Ha anat en la línia de desmantellar el sistema educatiu públic i carregar-se i arraconar el valencià tant com ha pogut.”

La nova consellera

María del Carmen Ortí, la nova consellera d’Educació, pot semblar més desconeguda políticament, però és ben coneguda pels sindicats, que ja hi han tractat en algunes negociacions. És diplomada en magisteri i ha treballat com a inspectora a l’administració. És una figura més pròxima al sector educatiu que no pas el seu antecessor, però és pròxima al cercle de María José Català, que la va nomenar directora de la Universitat Popular de València. Ara estrena càrrec amb una vaga educativa.

Els representants sindicals són cauts i volen esperar a reunir-s’hi per fer valoracions, però diuen que ni tan sols ha rebut el comitè de vaga per a negociar-hi prèviament. “Ha canviat tot per no canviar res”, diu Xelo Valls, secretària general de la federació d’educació de Comissions Obreres del País Valencià. “Ja veurem si és una persona més dialogant, però la impressió és que hi ha un full de ruta traçat clarament i que el seguiran, amb un tarannà més afable o com el de Rovira.”

José Seco, president d’educació del CSIF al País Valencià, considera que les seves reivindicacions són “bàsiques” i que la nova conselleria s’ha d’asseure a negociar. “En principi, fins que no puguem veure un canvi d’actitud de l’administració, estem igual que abans del nomenament de la nova consellera. Esperem que tinga l’oportunitat de mostrar un tarannà dialogant i encertat per al món educatiu valencià.” 

Les mobilitzacions

Avui hi haurà mobilitzacions a tot el País Valencià, que començaran a les 9.30 amb concentracions:

• Alacant, a la Delegació Territorial del carrer Català, 47
• Alcoi, a la plaça d’Espanya
• Alzira (Ribera Alta), a l’Ajuntament
• Castelló, a la Delegació Territorial de l’avinguda de la Mar, 23
• Dénia (Marina Alta), a la plaça de la Constitució
• Elda (Vinalopó Mitjà)
• Elx (Baix Vinalopó), a la plaça de Baix (a les 11.30)
• La Vall d’Uixó (Plana Baixa), a la plaça del Parc
• Gandia (Safor), a la plaça Major
• Ontinyent (Vall d’Albaida), a la plaça de l’Ajuntament
• Oriola (Baix Segura), a la glorieta de Gabriel Miró
• Port de Sagunt (Camp de Morvedre), al Triangle Umbral
• Torrevella (Baix Segura), al passeig Juan Aparicio (estàtua Home de la Mar)
• València, a la Conselleria d’Educació de l’avinguda Campanar, 32
• Xàtiva (Costera), a l’Ajuntament

A les 12.00 hi haurà manifestacions a les tres ciutats principals:

• Alacant, començament a les escales de l’IES Jorge Juan
• Castelló, començament a la plaça de les Aules
• València, començament a l’IES Lluís Vives

A més, la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic convoca tres manifestacions més a les 18.00:

• Alacant, de les escales de l’IES Jorge Juan a la Casa de les Bruixes
• Castelló, començament i final a la plaça de les Aules
• València, de la plaça de Sant Agustí a la de la Mare de Déu

En cas que el nou govern no escolti les peticions de la comunitat educativa, els sindicats avisen que continuaran les mobilitzacions. Així, hi haurà una jornada de vaga al gener, febrer i març, dues jornades més a l’abril i unes quantes al maig, amb la possibilitat de passar a una vaga indefinida cap al final del curs.