Seure tot el dia augmenta el risc de tenir demència, encara que feu exercici

  • Un nou estudi mostra que els qui passen almenys deu hores el dia asseguts tenen més risc de desenvolupar demència, encara que facin exercici regularment

VilaWeb
The Washington Post
29.09.2023 - 21:40

Gretchen Reynolds · The Washington Post

Un estudi publicat fa poc a la Revista de l’Associació Mèdica Americana (JAMA) mostra que els qui seuen durant moltes hores a la feina i a casa tenen un risc molt més gran de desenvolupar demència que no els qui solen seure menys.

Els investigadors demostren que els efectes negatius d’estar assegut durant períodes prolongats poden ser tan grans que fins i tot els qui fan exercici regularment afronten un risc més elevat de desenvolupar demència si passen bona part del dia asseguts.

L’estudi, en què van participar 49.841 homes i dones de 60 anys o més, “fonamenta la idea que com més prevalent sigui el sedentarisme, més augmenta el risc de tenir demència”, explica Andrew Budson, professor de neurologia a la Universitat de Boston i autor de Seven Steps to Managing Your Aging Memory. Budson no va participar en l’estudi.

Els resultats també evidencien fins a quin punt poden ser generalitzades les conseqüències de passar bona part del dia asseguts –atès que afecten no solament el cos, sinó també la ment– i indiquen que l’exercici, per si mateix, pot no ser prou per a protegir-nos dels perills del sedentarisme.

Els perills de seure massa

Els inconvenients de seure massa són ben sabuts pels científics i la majoria de gent. Estudis anteriors han mostrat que els qui seuen tot el dia –es passen hores asseguts a l’oficina i quan tornen a casa seuen davant de televisors i ordinadors– tenen més probabilitats de desenvolupar malalties com ara l’obesitat o la diabetis i morir-se prematurament que no els qui es mouen més sovint i passen més temps drets.

Seure, fins i tot, pot neutralitzar els beneficis de l’exercici. Segons uns altres estudis recents, els qui fan exercici però passen la resta del dia asseguts sovint acaben contrarestant els beneficis metabòlics de l’activitat física.

Tanmateix, fins ara no s’havia determinat fins a quin punt seure podia perjudicar la salut del cervell. Alguns estudis han relacionat seure excessivament amb l’aparició posterior de problemes de memòria, incloent-hi l’Alzheimer i unes altres menes de demència. Però aquests estudis sovint s’han basat en l’estimació dels participants a l’hora de determinar quantes de temps seien cada dia, cosa que pot dur a resultats inexactes.

Quant de temps seu, la gent?

Per a aquest estudi, els científics de la Universitat del Sud de Califòrnia i més universitats van cercar dades objectives sobre la quantitat de temps que passaven asseguts els participants. Les van trobar al Biobanc del Regne Unit, un gran dipòsit de dades sobre la vida, la salut i la mort de centenars de milers d’homes i dones britànics.

Per a l’estudi, molts dels participants del Biobanc van haver de dur durant una setmana un rastrejador d’activitats d’última generació perquè en registrés minuciosament els moviments durant el dia.

En total, els científics van obtenir dades de gairebé 50.000 participants de 60 anys o més que, en el moment d’afegir-se a l’estudi, no tenien demència.

Amb l’ajuda d’algorismes d’intel·ligència artificial capaços d’interpretar els registres del rastrejador, els científics van identificar cada minut durant del dia que els participants eren asseguts i cada minut que es movien, excloent-ne les hores dedicades a dormir.

Deu hores asseguts augmenten els riscs per al cervell

Després d’obtenir aquestes dades, els investigadors van examinar l’historial mèdic dels participants durant els set anys següents, i van cercar-ne registres hospitalaris o de defunció que detallessin un diagnòstic de demència de qualsevol mena.

Finalment, van contrastar les dades de sedentarisme en el moment de l’estudi i la salut cerebral durant els anys següents i van trobar una forta correlació entre totes dues variables.

Els participants que passaven deu hores el dia asseguts pel cap baix –molts ho feien–, tenien un 8% més de risc de desenvolupar demència en els set anys vinents que no la resta de participants.

A partir del llindar de les deu hores, els riscs no fan sinó multiplicar-se. En el cas dels participants que passaven dotze hores el dia asseguts pel cap baix, el risc de desenvolupar demència era d’un 63% més gran en comparació amb els participants amb un estil de vida menys sedentari.

“Si sumem les hores que seiem a l’oficina amb les que seiem al cotxe de tornada de la feina i al sofà una volta a casa –entre més petites maneres que trobem d’anar seient durant la jornada–, veurem que acabem seient durant llargs períodes del dia”, diu David Raichlen, professor de ciències biològiques i antropologia a la Universitat del Sud de Califòrnia i director de l’estudi. “En aquests nivells extrems de sedentarisme és, precisament, on veiem un risc molt més elevat de deteriorament cognitiu i pèrdua de memòria.”

L’exercici no contraresta les conseqüències del sedentarisme

Sorprenentment, els investigadors van trobar que l’exercici tenia pocs beneficis per als participants amb un estil de vida sedentari. Aquells que feien exercici regularment però després passaven assegurat deu hores diàries o més eren tan propenses a desenvolupar demència com els que no solien fer-ne. “Tot apunta que fer exercici no pot contrarestar les conseqüències de seure massa”, diu Raichlen.

Què passa amb els escriptoris elevables i les pauses per a aixecar-se?

Sembla que amb caminar o fer pauses curtes per a aixecar-se tampoc no n’hi ha prou. Després de controlar uns altres factors, els investigadors van observar poques millores entre els qui interrompen els períodes de seure per a aixecar-se esporàdicament. Si s’aixecaven i caminaven, però, així i tot, passaven deu hores o més el dia asseguts, el risc de desenvolupar no canviava gaire. L’únic factor que realment importava era quantes hores, en total, es passava el participant assegut en una cadira habitualment.

Encara resten algunes dubtes sobre l’impacte de treballar intermitentment dempeus o bé fer servir un escriptori elevable, en part perquè no sempre és fàcil de diferenciar entre estar assegut i estar quiet als rastrejadors d’activitat. En general, estar dret no és considerat un comportament sedentari, però l’estudi no deixa clar si el mer fet d’estar dempeus pot reduir els riscs cerebrals de seure o bé si cal tenir també un estil de vida menys sedentari.

Com puc reduir el risc de desenvolupar demència?

La millor manera de reduir el risc de desenvolupar demència, diu Raichlen, és trobar maneres de seure menys en general. “Els participants del nostre estudi que seien durant 9,5 hores al dia no presentaven cap risc especial de tenir demència”, diu.

Si la vostra feina requereix molt de temps assegut davant l’ordinador, cerqueu oportunitats durant el dia per moure-us. Passegeu per l’oficina mentre parleu per telèfon. Proposeu de fer reunions drets. Aneu a comprar el dinar, en compte de demanar que us l’enviïn.

Procureu fer un seguiment de quantes hores passeu aturats. A mesura que arribeu o supereu el llindar de les deu hores, diu Raichlen, proveu de moure-us.

Cal recordar, evidentment, que aquest estudi és associatiu i no pot demostrar fefaentment que estar assegut causa deteriorament cognitiu. Tampoc no diu com es poden relacionar totes dues variables.

“S’ha suggerit que el flux sanguini cerebral és alterat quan seiem tant”, diu Raichlen. Tenir un estil de vida excessivament sedentari, explica, redueix el subministrament d’oxigen i combustible del cervell. Molta gent també sol menjar aliments poc saludables quan passa hores asseguda, especialment davant el televisor, i això també podria influir negativament en la salut del cervell a llarg termini.

Ara, els efectes de seure excessivament poden desfer-se, segons que diu Raichlen. La recepta, diu, és senzilla: “Seieu menys, moveu-vos més. Aquest és el missatge, i no ens cansarem de repetir-ho.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor