21.08.2023 - 19:50
El mes d’agost, del punt de vista econòmic, mostra una tranquil·litat que no es veu enterbolida per esdeveniments o declaracions oficials de prou importància. Potser l’acalorament que han dut les successives onades ha deixat mig endormiscats els mercats i les ganes de parlar de moltes autoritats i empresaris. En realitat, ha estat aquesta calor extrema que patim el factor econòmic més important del mes, el protagonista. Per una banda, pel fort consum d’energia emprat per refrescar-nos i, per una altra, per la dificultat i retards que implica per a moltes feines a l’aire lliure, com ara els sectors de l’agricultura i la construcció. La sequera, malauradament, ha seguit el seu camí i ha empitjorat la situació de cara a la tardor.
Fins i tot sembla que s’hagin adormit els tipus d’interès. Si els concentrem, per exemple, en l’euríbor a dotze mesos, ens adonem que avui ha marcat el 4,09%, per sota de la mitjana del juliol aplicada a les hipoteques, que va ser del 4,15%. I que la borsa també sembla fer una becaina, atès que a l’agost l’Ibex 35 ha perdut al voltant d’un 3,5%. Respecte del deute de les administracions públiques, no ha dormit, perquè ha continuat pujant al primer semestre, però, en termes de ràtio sobre el PIB, s’ha mantingut al voltant del 113%, molt lluny del 125% de fa un parell d’anys.
Per tot plegat, crec que la gran notícia del mes, fins ara, ha estat l’evolució de les exportacions catalanes de béns. Al final del primer semestre assenyalen un nivell de rècord històric i han guanyat molt de pes dins el total de les de l’estat espanyol. Han crescut d’un 14,5% interanual i representen el 26,6% en el total. Durant aquests sis mesos, les exportacions de Catalunya van correspondre principalment a productes químics (30,5% del total i van augmentar d’un 9,0% interanual), seguides del sector de l’automòbil (16,2% del total, han pujat d’un 77,4% interanual) i dels béns d’equip (15,5% del total i van créixer del 12,2% interanual). No cal mirar gaire per adonar-se que el gran salt és al món dels cotxes, que anava endarrerit respecte dels altres sectors industrials.
En realitat, el fenomen del creixement del sector ha passat a totes les comunitats autònomes que tenen fàbriques de cotxes. Però la intensitat ha estat molt diferent segons el lloc. Mentre a Catalunya el ritme era del 77% (81% el mes de juny), a la resta de comunitats era molt més baix. A Castella i Lleó era del 42%, però al País Valencià, Galícia, el País Basc i l’Aragó era per sota del 17%, i fins i tot a Navarra davallaven d’un 15%.
De tota manera, l’automòbil no ha estat prou, a escala de l’estat espanyol, per a mantenir el creixement general de les vendes a l’exterior. Així, tot i que les exportacions en el conjunt de l’estat espanyol van augmentar d’un 4,7% durant el primer semestre, al maig i al juny hi va haver un punt d’inflexió, amb creixements negatius, que al juny va ser d’un -2,8%. Malgrat tot, i en un context europeu, durant el primer semestre de l’any, les exportacions espanyoles van créixer per sobre de les corresponents a les economies principals, com ara Alemanya (3,2% interanual) i Itàlia (4,1%), però per sota de l’estat francès (6,9%). Recordem una altra vegada que a Catalunya van créixer d’un 14,5%, tres vegades més que a tot l’estat espanyol.
Segons que comenta el director general de l’AMEC, Joan Tristany, “les dades reflecteixen a Espanya els efectes de la contenció de la inflació; l’augment dels preus havia disparat el valor de les exportacions fins a xifres rècord el primer trimestre del 2022, sobretot en tots els components relacionats amb productes energètics”. La bona marxa de la indústria i una major normalització en els preus són els responsables que el sector de béns d’equip ocupi el primer lloc a escala de l’estat espanyol quant a contribució sobre el total de les exportacions (18,9%). “Aquest sector i l’automoció, el 2023, han tingut una mica més fàcil l’accés a certes matèries primeres essencials, els preus de les quals, que s’havien disparat, han baixat, si bé encara no són en nivells anteriors a la pandèmia”, afegeix.
En aquest sentit, és més que remarcable la recuperació del sector de l’automoció, després d’una davallada abrupta. “La seva recuperació ha arribat més tard que unes altres, com ara l’alimentació i el químic”, incideix Tristany. Aquest repunt explica el comportament més bo de les exportacions en les comunitats en què el sector té més importància, com ara Catalunya.
I llança un missatge als exportadors: “Ens trobem en una fase de desacceleració, en tots els sectors, excepte en el de l’automòbil. Hem d’estar tranquils, però atents, sense deixar de fer un seguiment als conflictes geopolítics, que marquen cada vegada més les relacions comercials.” I adverteix: “L’augment de les tensions geopolítiques porta a l’enduriment de les barreres al comerç, que és usat com a arma pels països. Les empreses han d’estar preparades per a anticipar-s’hi i adaptar-se a nous escenaris que puguin sorgir en el futur.”
I, per acabar, posa un exemple molt aclaridor, que passa a l’Àfrica. Si bé destaca un augment de les exportacions del 5,4% al Marroc, les del conjunt del continent han davallat d’un 7,6%. “Les exportacions a Algèria han baixat a causa del posicionament del govern espanyol respecte del conflicte del Sàhara Occidental. Amb això, les empreses espanyoles perden no solament els clients, que ja busquen proveïdors alternatius, sinó una porta d’entrada important a tot el continent”, explica.
En definitiva, són unes xifres excel·lents per a Catalunya, on els tres sectors capdavanters en les exportacions mostren creixements més que interessants en el primer semestre. Tot plegat ens diu que les vendes a l’exterior estiren l’economia catalana. Segons el Departament d’Economia, “la progressiva distensió dels colls d’ampolla a les cadenes de subministrament i la contenció relativa dels preus i costs podrien explicar bona part del dinamisme del comerç exterior a Catalunya”. Ho deixo ací.
