Retorn a una vida sense màscares: i com protegim els malalts vulnerables?

La corresponsabilitat de la resta dels ciutadans i l'ús de màscares FFP2, les millors mesures per a protegir aquest col·lectiu

VilaWeb
Redacció
19.04.2022 - 21:30

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Després de set-cents dies, avui ja no caldrà portar màscara als espais interiors. Tornem així a la “normalitat” d’abans del març del 2020, quan va esclatar la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2. Però aquesta nova normalitat inclou excepcions, perquè el virus encara no ha desaparegut.

Per això la màscara continuarà essent important per a protegir certs col·lectius i espais. Encara serà obligatòria als transports públics –avions, trens, metro, autobusos i més transports–, als centres i establiments sanitaris –hospitals, centres de salut o de transfusió de sang i farmàcies– i en centres sociosanitaris –com ara les residències de gent gran quan es tracti de treballadors i visitants.

En la nova normalitat, doncs, es volen protegir espais sensibles com ara els hospitals. A més, els governs apel·len a la responsabilitat de la gent i demanen de protegir els vulnerables. Aquest col·lectiu és molt ampli, integrat per grups amb patologies i situacions diferents. Són els malalts amb diabetis, malaltia càrdio-vascular –incloent-hi hipertensió–, malaltia pulmonar crònica, immunodeficiència, insuficiència renal crònica, malaltia hepàtica crònica greu, càncer en fase de tractament actiu, obesitat mòrbida (IMC>40), a més de les embarassades i els més grans de seixanta anys.

“Els vulnerables tenen dues possibilitats: protegir-se ells o bé que els protegim. Per això és imprescindible que, sempre que hi hagi interacció social, es protegeixin amb les mesures adients, com ara la distància i la màscara”, diu Joaquín López-Contreras, el cap clínic de la Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. També remarca que la màscara ha de ser FFP2, perquè, a diferència de la quirúrgica, té porus més petits i el virus té més dificultats per a penetrar-hi. “Sempre que pugui, la persona vulnerable ha de dur una FFP2.”

La màscara FFP2 ofereix més protecció perquè no tan sols evita que els qui en porten transmetin la malaltia, sinó que també protegeixen del contagi. Les màscares quirúrgiques, en canvi, eviten que es transmetin agents infecciosos, però no protegeixen tan eficaçment els qui les duen. Era una protecció eficient en un context d’ús col·lectiu, en què tothom n’havia de dur i s’establia una aliança solidària. Però ara ningú no pot assegurar de no estar infectat si visita el seu avi a la residència o un familiar que té una immunodeficiència produïda per un trasplantament.

Els hospitals són espais on continuarà havent-hi doble protecció. Tothom tindrà l’obligació de dur-hi màscara. Segons López-Contreras, s’hi fa servir la màscara quirúrgica, tret de dos llocs, on metge i pacient porten una FFP2: a les UCI i als espais on es tracten els immunodeprimits. Remarca que, en la majoria dels casos, els immunodeprimits tenen malalties amb un origen congènit, que ja arrosseguen des de la infància. La resta d’immunodeficients tenen malalties que s’han de tractar amb fàrmacs que fan baixar la immunitat perquè el tractament funcioni. “Els immunodeprimits han de continuar convivint com si es trobessin en plena pandèmia.”

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes