Reivindiquem Enric Valor llegint-lo

  • "Ens hauria de preocupar també que els seus llibres, com els de tants grans escriptors, siguen tan difícils de trobar"

Vicent Partal
29.04.2021 - 21:50
Actualització: 30.04.2021 - 07:33
VilaWeb

El batlle de Mutxamel, del PP i que governa amb Ciutadans i Vox, ha encès una notable polèmica arran de l’anunci que retirava el nom d’Enric Valor d’una avinguda d’aquest municipi de l’Alacantí per rebatejar-la com a avinguda d’Espanya –evidentment. La proposta ha provocat una reacció encesa i indignada que ha obligat el batlle a mig fer-se enrere i que de sobte, com explicava ahir magníficament Núria Cadenes, ha posat el nom del gran escriptor i gramàtic de Castalla en boca de tothom.

Sobre la polèmica, n’hem parlat a bastament aquests dies a VilaWeb i, per tant, us en considere assabentats. No hi incidiré gaire més, doncs. Però si m’ho permeteu, m’agradaria aprofitar-la per parlar d’una qüestió que cada dia em preocupa més i que és la momificació de la nostra cultura.

Dic de la nostra cultura tot assumint que això passa a tot el món o, si més no, a tot Europa, que és el que conec bé. I per momificació entenc aquest fenomen en què els escriptors de no fa pas tant de temps resten desconeguts pel seu poble lector, impossibles de trobar en les lleixes de les llibreries i reivindicats gairebé només com a símbols i no com a creadors.

Fa uns quants dies, també ací a VilaWeb, Sebastià Bennasar ens explicava que l’obra de dos monumentals poetes com són Miquel Àngel Riera i Damià Huguet era pràcticament introbable. Com ho és, no tant però sí fora de llocs concrets del País Valencià, la d’Enric Valor. I això és un problema que no han creat batlles espanyolistes i que ens hauria de fer reflexionar a tots.

No cal dir que estic absolutament d’acord amb totes les iniciatives que aquests dies s’han fet per reivindicar l’obra de Valor, des de la reconversió de les Trobades d’Escola Valenciana a la demanda que l’aeroport de València porte el seu nom. Però m’agradaria molt més encara que tothom el pogués llegir i en pogués gaudir.

Jo sóc d’una generació que va viure el franquisme i que, per tant, no va aprendre mai el català de manera reglada. I va ser precisament amb les seues gramàtiques i els seus llibres de llengua que vaig començar a saber com escriure això que parlava. Només per aquest fet, Enric Valor ja seria al cim dels meus records intel·lectuals. Però és que, a més, escrivia i escrivia magníficament. I en tots els àmbits. Durant la meua breu experiència de mestre a l’escola Gavina, l’enyorat Llorenç Giménez em va descobrir la riquesa de les seues Rondalles valencianes, textos que haurien de ser lectura imprescindible a totes les escoles dels Països Catalans. I més tard, amb Rosa Serrano, la seua admirable editora, també vaig poder descobrir les novel·les, des de l’Ambició d’Aleix fins a Enllà de l’horitzó, totes publicades per Tàndem en un esforç editorial enterc que no agrairem mai prou.

I és per haver-ne gaudit així que no puc sinó lamentar la sensació que m’assalta en el sentit que, fins i tot, molts dels qui el reivindiquen avui com a reacció al nou estrall de l’espanyolisme s’han perdut el bo i millor del seu treball.

Jo vull un país lliure, però vull també, o més encara, un país que siga culte. Per això m’agrada tant la consigna de Vicent Andrés Estellés, que reclama de nosaltres una pàtria “lliure, lluminosa i alta”. Enric Valor era un gran home, elegant, discret, compromès, incansable, i era també un escriptor de primera categoria que, evidentment, mereix tots els honors que li puguem atorgar, començant pel primer i més bàsic de tots, que és continuar-lo llegint. I que tanta gent no ho puga fer perquè no en troba els llibres, perquè no li és fàcil de comprar-los, crec que ens hauria de preocupar potser més i tot que la mala fe o la mala bava del borinot del batlle de Mutxamel.

PS. A internet hi ha molta cosa que pot servir per a conèixer més bé Enric Valor i la seua obra. Us recomane aquests enllaços:

–El completíssim portal sobre la seua obra creat per la Xarxa Lluís Vives.

–La pàgina de Tàndem Edicions des d’on podeu comprar alguns dels seus llibres.

–La lliçó magistral que va pronunciar quan va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears.

–El vídeo del programa que li va dedicar en homenatge À Punt Mèdia.

I, finalment, aquest vídeo de VilaWebTV, de l’any 2011. Una conversa per a gaudir-ne molt.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
29.04.2021  ·  22:14

És difícil de trobar, Enric Valor. Com és difícil aconseguir que els joves llegeixen. I caldria reivindicar tants autors nostres que no coneixem perquè no es troben. Hem de passar full d’aquell comportament que ens fa mirar amb la boca oberta tot allò que ens arriba de fora menystenint allò que tenim ací; que molt sovint és molt millor que allò que comprem de fora. La ignorància sempre és més perillosa que la mala fel.

Núria Coma
Núria Coma
29.04.2021  ·  22:17

Exquisit editorial.
Volem i defensem la independència, ens reivindiquem com a nació que som, però descuidem la cultura i la llengua que ens fa ser el què som i per descomptat que estar sotmesos a un estat que considera la la cultura i les llengües, el diable, no ajuda gens, però en aquest cas la nostra desídia ens fa tan O més culpables.
Gràcies Vicent per recordar-nos-ho

Albert Dasí
Albert Dasí
30.04.2021  ·  00:37

deixe un enllaç que és llarg, però afig més debat (va ser publicat abans del nou setge contra l’avinguda Enric Valor; mentre siguem amb espanya, serà sempre recurrent —o no fa més de 10 anys que els valencians tenim prohibida la TV3 i IB3, amb governs del psoe, de podemos i compromís?)… L’enllaç:
https://blocs.mesvilaweb.cat/adasi/per-que-no-llegim-enric-valor-1-17/

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
30.04.2021  ·  01:57

Unes addendes a volaploma:

1. A un servidor li amoïna la “desconnexió” mental quan enraonem d’una figura nacional que ha fet forat en el seu cercle però no traspua les “fronteres interiors”. En cada editorial el nombre absolut de comentaris balla entre 40 a 70, a grans trets. En aquest casos de temes menys propalats decauen un 50%. Des del primer punt pronostique que no hi hauà més d’illencs i principatins que arriben als quinze comentaristes de l’editorial d’avui.

2. I els comentaristes són el del redós íntim de l’autor celebrat. S’imaginem que les Brontë, Eyre, Austen o Dickeins, Orwell no foren coneguts a EUA i Austràlia?

O viceverses: Hemingway, Auster, Twain, Wolfe, Miller, etc no ho foren a Anglaterra i Austràlia?

O Coetzee, West, Turner etc. a Anglaterra i EUA?

I qui diu “literatura”, pot agafar-se’n a qualsevulla altra branca de la creació.

Això és el que li manca a la nostra societat. Més divulgació transfrontera. Més alegria, menys “pre-judicis”, i més curiositat per eixir-se’n de l’endogàmia dels petits cenacles.

3. Una de les qualitats més sorpresives de la cultura catalana que més em va sorprendre – jo vinc de la cultura española castissa- fou el ball entre la diatriba i l’apologia argumental. I ambdues sempre amb la llagrimeta enganxada al lacrimal.

4. Quan aquesta cultural universal que és la catalana, el que li cal són més publicistes i menys enterramorts. I en aquest sentit, Enric Valor i Vives és un far enmig de la boira on navega a la deriva ara mateix aquesta cultura. Quan no tenim motius per a parar de vogar aquesta nau.

5. Tal i com ha explicat Albert Dasí (recomane seguir el seu dietari enllaçat), es tracta de fer un esforç no només dels mestres -segons ell-, sinó de la societat completa en quant a d’altres vehiculacions com ara teatrals, cinematogràfiques, de jocs, entreteniments, etc….capgirant aquella frase del colonitzador que fa així “…que s’hi note l’efecte sense que se’n perceba la cura….”

6. I, qui diu Valor, podem dir-ne de milers i milers de persones que fan “cultura” pel mer fet d’existir i “fer” des d’allò que són.

7. Posaré un exemple universal i tan prop de nosaltres: Què fa Antoni Gaudí i Cornet que el fa tan especial?

Re: és el primer arquitecte del món que fa que les càrregues del pes que aguanten “circulen” de manera natural tal i com passa en la natura. Així de senzill però tan difícil de percebre. Les seues formes estan arreu, però no ningú s’havia deturar abans a entendre-ho. Doncs, En Valor, amb el nostre idioma nacional, fa el mateix. L’un des de l’eix Reus-Barcelona, l’altre des del Castalla-Alacant-València. El mateix trajecte d’un Joan MIró, si pareu atenció o un Miquel Barceló.

Deixar de fer la ploranera i tornar als orígens és revolucionari i desllorigador del moment present.

Josep Blesa (VaLència)

Mariantònia Casajuana
Mariantònia Casajuana
30.04.2021  ·  04:55

Quina meravella, com he gaudit escoltant la saviesa, la categoria intel·lectual i la humiltat de les grans persones, d’Enric Valor. Penso també que és una llàstima que no es trobin o es reeditin les seves “rondalles valencianes” que ell diu són universals i les dues novel·les i els llibres que va escriure. Quines possibilitats hi ha que es reeditin?
Moltes gràcies per aquesta Editorial.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
30.04.2021  ·  06:41

Hem de saber a deixar de banda els referents castellanitzants amb els quals ens han domesticat, i retrobar-nos amb els catalans, els quals ens son estat amagats. En tenim d’excel.lents a totes les branques de les arts i la cultura, i tant abans com ara. Consumir cultura catalana ens farà més lliures.

Jordi Palou
Jordi Palou
30.04.2021  ·  07:40

Justament el mot d’avui de RodaMots recull un passatge d’una de les seves rondalles:
https://rodamots.cat/mes-gos-que-un-pont/
És un dels autors que no ens cansem de citar:
https://rodamots.cat/autor/enric-valor/
Estaria molt bé que les seves rondalles estiguessin disponibles en un únic volum en format de butxaca, potser això en facilitaria la difusió.

Pep Agulló
Pep Agulló
30.04.2021  ·  08:30

NO NAIXEM PAS CULTES, SOM EL QUE SOM…

Em sembla que era a Rodamots que em van deixar triar dos llibres de regal i em vaig escollir dues obres d’Enric Valor. Altrament, ja ho vaig dir ahir en un altre article, tinc la sort de gaudir de les obres completes de la narrativa i poesia de Miquel Àngel Riera (Salobre). No tinc, en canvi cap d’en Damià Huguet…

Ja no ens alimenten queixes…

Jordi Torres
Jordi Torres
30.04.2021  ·  08:46

Gràcies per aquest editorial tan enriquidor. Salut!

Carles Manuel Serra
Carles Manuel Serra
30.04.2021  ·  09:05

Jo també vaig gaudir amb les Rondalles Valencianes i encara consulte La Flexió Verbal, on, si no hi ha la conjugació de tots els verbs catalans, pocs en faltaran. Però abans, al principi, vaig aprendre gramàtica amb el seu “Curs mitjà de gramàtica catalana, referida especialment al País Valencià”. Enric Valor deia les coses pel seu nom: gramàtica CATALANA. Als polítics valencians que tan ofesament reivindiquen el nom del carrer (i gràcies per fer això com a mínim) els falta el coratge de reivindicar el nom de la llengua com feia Valor: CATALÀ. S’arronsen i s’amaguen sota el nom indefinit de valencià, sense identificar-lo amb el català, o l’eufemisme de “la nostra llengua”, sense dir mai “llengua catalana”. Els polítics espanyolistes saben què pensava i volia Enric Valor i per això volen fer desaparéixer el seu nom, sense gens de por.
Després ens passen coses com la de la Biblioteca Nacional (seria Valor retirat de la literatura catalana, tot i qualificar-se així ell mateix?) o la prohibició judicial de comunicar-se la Generalitat de baix amb la de dalt o les Illes en valencià, perquè no és la mateixa llengua.
Sòn ja molts anys i encara no he sentit cap polític defensar que la nostra llengua pròpia es diu científicament català i que cal declarar-ho oficialment i defensar eixa denominació, sense deixar que “valencià” semble un idioma distint i sense temor dels anticatalans.
Simplement, com feia Enric Valor. Reivindiquem-lo llegint-lo, sí, però també, polítics “valencianistes”, fent servir la seua terminologia.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
30.04.2021  ·  09:50

Sempre tan oportú i lúcid, Vicent, en les teues observacions. Gràcies.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
30.04.2021  ·  10:36

No és pot estar més d’acord amb un editorial, com avui.
La frase “Jo vull un país lliure, però vull també, o més encara, un país que siga culte.”, defineix un pensament / sentiment que faig del tot meu. És més, vull el primer, per assolir el segon.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
30.04.2021  ·  10:38

Heu despertat la meva curiositat.
Ara vull conèixer Enric Valor.

De tota manera vull dir que els efectes del Decreto de Nueva Planta enfonsen als abismes profunds els nostres autors, encara ara, després de tres segles de genocidi cultural.

Joan Royo
Joan Royo
30.04.2021  ·  13:10

Tinc les novel.les Temps de batuda i Sense la terra promesa. Guarde un record de gratitud a Enric Valor, recorde sobretot un lèxic riquíssim i popular que ja no trobem en els narradors actuals. Les recomane a qui no les ha llegides, potser serà difícil de trobar-les i encara millor algú les hauria de tornar a editar.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
30.04.2021  ·  13:37

Moltes gràcies per aquest editorial tant esquisit. La cultura també forma part de la nostra nació, ja que ells no han pogut pair mai que nosaltres tiguem una cultura propia, tenim una barreja de ignorancia però també de mala fe. Ara som nosaltres que volem fer un crit perpogué llegir els nostres escriptors

Roser Caminals
Roser Caminals
30.04.2021  ·  15:52

Sí, Vicent, volem un país lliure i un país culte. Sense cultura, no hi ha Catalunya lliure.
A la literatura dels Països Catalans ens manca una obra crítica robusta per consagrar els nostres clàssics i salvar-los de l’oblit. Els llibres, i només els més afortunats, reben atenció als mitjans a curt termini però no queden enregistrats enlloc com a llibres de referència.
Busquem Enric Valor.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
30.04.2021  ·  19:42

He de recomanar especialment la trilogia de Casana que comença per ‘Sense la terra promesa’ i ja no te la pots deixar. El borinot de Mutxamel ha volgut treure la gamba i quedar bé dedicant a l’homenot de Castalla una carretera perduda més deshabitada que el desert de Sonora on ningú l’haurà de ficar a l’adreça, cosa que fa el fet encara més miserable. Lamente haver de donar la raó al vaticini de Josep Blesa sobre l’escàs nombre de comentaris que preveia a l’editorial de huí i de com al Principat no miren prou a migdia.

david graupere
david graupere
30.04.2021  ·  19:51

L’elit cultural valenciana és la més lliutadora, però la més allunyada d’una política regionalitzadora i espanyolitzadora. El País Valencià mor la Catalunya del Nord. Les Illes van després i la Catalunya del Sud encara que gruix polític demogràfic que no lingüístic. El país es desfà i tot el llegat cultural anirà a l’oblit sense un estat català. La cultura també té de mester un poder polític i econòmic.

Gaspar Coll
Gaspar Coll
30.04.2021  ·  20:01

Gràcies Vicent. M’has descobert un personatge que per a mi, català del Principat, m’era desconegut. Tant de bo ens serveixi a tots d’exemple a seguir com a “català universal” o el que és el mateix: VALENCIÀ REFERENT DE TOTS ELS PAÏSOS CATALANS.

Jordi Quinquillà
Jordi Quinquillà
30.04.2021  ·  22:24

Aprofito l’avinentesa per recomanar el documentari “Andreu Alfaro, l’art compromès” emès ahir al Canal 33. Disponible a la carta fins al 13 de maig del 2021. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-documental/andreu-alfaro-lart-compromes/video/6096291/

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any