El TSJ de Navarra rebaixa un any la pena de presó a un dels condemnats de la Manada

  • Ha passat dels quinze anys de presó als catorze en aplicació de la llei de llibertat sexual espanyola

VilaWeb
Manifestació de suport a la víctima de la violació en grup, l'abril del 2018.
ACN
12.09.2023 - 10:20
Actualització: 12.09.2023 - 13:03

El Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) ha rebaixat un any, de quinze a catorze, la pena de presó imposada pel Tribunal Suprem espanyol a un dels cinc condemnats de la Manada, per la violació en grup dels Sanfermines del 2016. Ho ha fet en aplicació de la llei orgànica 10/2022 de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com a llei del “només sí és sí”, perquè considera que el condemnat es pot beneficiar de la reducció de la pena mínima pel delicte comès. La sala civil i penal del TSJN ha sostingut que el mateix Tribunal Suprem espanyol ja va assenyalar a la sentència que imposava una condemna pròxima al mínim legal, un valor que la reforma legal ha reduït sensiblement.

Segons ha explicat la sala, la pena màxima continua inalterada, però la mínima baixa un any i tres mesos, passant de catorze anys, tres mesos i un dia a tretze anys. “En conseqüència, els quinze anys de presó impostos queden dos anys per sobre del mínim possible que, efectivament, són dins de l’arc penal possible”. Alhora, ha apuntat que segons la major part de la sala, “ja no compleix el paràmetre fixat pel Tribunal Suprem espanyol en la seva sentència quan qualificava la pena imposada com a molt propera al mínim legal, o com a pena superior al mínim legalment previst, encara que molt propera al mateix”.

La resolució, que pot ser recorreguda davant del Tribunal Suprem espanyol, ha estat adoptada pels magistrats Joaquín Galve Sauras, president del TSJN i Francisco Javier Fernández Urzainqui. La tercera integrant de la sala, la magistrada Esther Erice Martínez, ha formulat un vot particular en què advoca per desestimar la revisió de condemna.

La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Navarra va rebutjar el febrer passat la sol·licitud de revisió plantejada per la defensa d’aquest condemnat. Demanava que la pena de quinze anys es rebaixés a tretze anys i nou mesos. Contra aquesta denegació va interposar un recurs d’apel·lació davant la Sala Civil i Penal del TSJN. Totes les acusacions -la fiscal, la denunciant, el govern de Navarra i l’Ajuntament de Pamplona- van sol·licitar-ne la desestimació.

En la resolució judicial, els dos magistrats han considerat “raonable conforme amb la legalitat, respectuós amb les regles legals bàsiques de determinació de la pena i acomodat als criteris de proporcionalitat” dictar aquesta rebaixa. “El manteniment de la pena de quinze anys imposada a la sentència deixaria de guardar la proximitat al mínim legal de l’arc penal previst, que el Tribunal Suprem espanyol va considerar i va fixar com a paràmetre o referent en la seva individualització”, han assegurat els jutges.

Els jutges han ressaltat que resulta “clar que la forquilla penal derivada de la Llei Orgànica 10/2022 és més favorable o beneficiosa per al reu que la resultant de la legalitat derogada per ella”. Han explicat que la sentència del Suprem justificava aquesta limitada ampliació de la pena sobre el mínim legal amb l’argument que era proporcionada a les circumstàncies personals dels acusats i a la gravetat dels fets; però, avisen que el resultat “es troba molt proper al mínim legal”.

Vot particular discrepant

Aquesta resolució judicial compta amb el vot particular discrepant de la magistrada Esther Erice, que ha assenyalat que, “segons el que exposa el Tribunal Suprem, la pena imposable resultant de l’operació de revisió no es pot determinar atenent mers criteris de proporcionalitat aritmètica”. Alhora, ha afegit que “tampoc pot ser valorada absolutament en abstracte, sinó en concret, és a dir, referint-se a la pena que resulta imposable en el cas enjudiciat, sota un criteri de consideració de tots els elements concurrents i tenint en compte el criteri individualitzador fixat pel tribunal sentenciador”.

Per a aquesta jutgessa, tenint en compte que la pena de quinze anys de presó segueix resultant una pena superior al mínim legalment previst, encara que molt propera al mateix, no és procedent acollir la pretensió exposada en el recurs, ja que “cal atendre no només la proximitat de la pena de quinze anys al nou mínim possible, sinó també a la gravetat dels fets, segons es valora a la sentència que s’executa”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor