Què en podem aprendre, de la sorprenent revolta israeliana?

  • El manteniment forçós d’una ocupació damunt un altre poble inevitablement podreix l’estat que la porta a terme

Vicent Partal
27.03.2023 - 21:40
Actualització: 27.03.2023 - 21:47
VilaWeb
Milers de persones han ocupat durant uns quants dies l’autopista d’Ayalon, a Tel-Aviv, en protesta contra la reforma del poder judicial (fotografia: Omri Kedem).

El primer ministre d’Israel, Binyamín Netanyahu, va anunciar ahir que ajornava el seu polèmic projecte de reforma del poder judicial, si més no durant un mes. Les grans mobilitzacions al carrer d’aquestes setmanes han portat el govern israelià –profundament marcat per la presència de l’extrema dreta– a un punt que li impossibilitava de sostenir el seu projecte. Oimés quan les darreres hores fins i tot uns quants ministres havien exigit a Netanyahu de retirar-lo.

El cas és que, passant en una societat tan marcada –durant tantes dècades ja– per l’ocupació dels territoris palestins i l’enfrontament entre tots dos pobles, aquesta revolta ciutadana ens regala alguns ensenyaments interessants que m’agradaria posar en relleu, per pensar-hi i aprendre’n coses.

El més important de tots és la constatació, una vegada més, que el manteniment forçós d’una ocupació damunt un altre poble inevitablement podreix l’estat que la porta a terme. Ahir en parlava en la seua columna, d’una manera molt tangencial –i ell ja em perdonarà la cita–, Joan Ramon Resina referint-se a la relació entre Catalunya i Espanya.

En el cas d’Israel ja són massa dècades i, per això, tot és encara més podrit que ací, fins al punt que per a mantenir la dialèctica dels més extremistes es fa inevitable d’assaltar i desmuntar el sistema democràtic, del poder executiu estant. Destruir-lo, perquè la via del diàleg no es pren en consideració i el manteniment de l’ocupació origina uns problemes tan grossos que no es poden encarar amb les eines normals. I és en aquests moments que apareix el valor de la resistència, allà o ací, perquè Espanya, amb una intensitat menor, també fa això. A molta gent li sembla que Palestina perd i no fa sinó perdre de fa anys. Però ara la contrapartida ben visible és que la desesperació d’Israel per a posar fi a aquesta resistència que no sap com acabar del tot és allò que explica els passos en fals de l’extrema dreta i la seua radicalització antidemocràtica. Fomentada i impulsada, en aquest cas, d’una manera claríssima pels colons, el sector més extremista de la societat israeliana.

El segon ensenyament té a veure amb la comprovació de la concepció del sistema de democràcia ètnica, aquest sistema polític que comparteixen Israel i Espanya i del qual ja he parlat alguna altra vegada. El conflicte actual és directament entre israelians, però sobta molt d’observar que ni tan sols els demòcrates més valents i agosarats exposen de manera oberta i pública que sense resoldre la crisi palestina Israel no serà mai un estat funcional –és allò que els palestins són “els amos de la por” dels israelians. Una vegada més, per tant, es comprova que n’és molt, de difícil, que el nacionalisme banal i estatal entenga el patiment de l’altre, això que a nosaltres ens passa cada dia, per exemple, amb l’esquerra espanyola.

Amb tot, l’ensenyament més important i nou que trec d’aquesta situació és la comprovació que en la societat moderna, tan ultraespecialitzada, ni tan sols el poder és capaç de retenir tot el poder.

Ho explique, això: la mobilització al carrer ha estat enorme, però estic segur que allò que ha pressionat més el govern de Netanyahu ha estat la revolta dels militars. Unitats importantíssimes –d’aviadors o dels cossos d’intel·ligència, per exemple–, gent amb una fidelitat a l’estat indiscutible, ara s’han rebel·lat en públic i han anunciat que si Israel aprovava la reforma de la justícia es transformaria en una dictadura i ells es negarien a fer la seua faena. I l’estat s’ha trobat que estava indefens si ells, tot just unes dotzenes de persones, no feien la seua feina. No els poden substituir. Els necessiten.

No hi ha cap dubte que és un comportament molt valent i digne. Els militars no són uns funcionaris qualssevol i plantar-se com s’han plantat les tropes d’elit israelianes pot tenir grans repercussions per a ells. Però, com s’ha vist clarament, n’ha tingut més per a l’estat. Dissabte el primer ministre va destituir el ministre de Defensa precisament perquè aquest, després de parlar amb les unitats militars, havia demanat d’ajornar el projecte de llei, convençut que perillava la seguretat de l’estat d’Israel. La lliçó és, doncs, enorme, si podem deixar de banda la consideració moral que ens puga causar que la mateixa gent siga capaç de comportar-se d’aquesta manera tan digna dins el seu país al mateix temps que comet actes condemnables contra els seus veïns.

I dic que és molt gran perquè, al cap i a la fi, ens recorda que l’aparell de l’estat, malgrat tot i encara que no ho semble, continua depenent de les persones. De les persones individuals. I que, per tant, els gests personals poden ser decisius si estàs en un lloc clau i ets prou responsable per a assumir el pes del país, de la societat, a la teua esquena. No cal dir que el contrast amb l’actitud dels polítics i els funcionaris catalans que van col·laborar amb el 155 no pot ser més gran.

 

PS1. Sobre què pensen els palestins de tot plegat ja en va parlar diumenge Andreu Barnils en aquest article.

PS2. Avui, dimarts, VilaWeb ret homenatge a Guillem Agulló ara que fa trenta anys del seu assassinat a mans d’un nazi. Serà al Centre Octubre de València a les 19.00. Us hi esperem.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Frederic Giráldez
Frederic Giráldez
27.03.2023  ·  22:36

La diferència és que aquí els militars són més ultres que els governs (fins i tot més que un de PP+Vox) però, igual que allà, tenen les armes. Israel s’ha podrit amb les dècades d’ocupació però va començar amb ombres (terrorisme) però també ideals exemplars, i poden enyorar una època millor. Espanya no s’ha podrit: era ja així abans de ser Espanya, i no porta dècades sinó segles sent l’horror que és.

Jaume Riu
Jaume Riu
27.03.2023  ·  22:46

LA FORÇA DE LA GENT
Ja no hi ha secrets d’estat i ho va demostar Julian Assange només fent servir molt bones tècniques criptogràfiques i un bon suport jurídic a la rereguarda per protegir-se, i va destapar els secrets més preuats d’una potència com els USA.
És ben cert doncs, que ni tan sols el poder és capaç de retenir tot el poder i, per exemple, a Israel només la decisió d’una dotzena de persones clau fan recular tot un govern de l’estat.
Per això, a Catalunya és ja el moment d’actuar amb decisió per part de les persones clau, i de fer valer la força de la gent.

Josep Usó
Josep Usó
27.03.2023  ·  22:48

Els jueus fa molt temps que es veuen obligats a superar situacions límit. Al final, aquells que són responsables del funcionament de l’estat han de ser intel·ligents. I entenen que la política que permet a Netanyahu mantindre’s en el poder, és suïcida per a tots.

Josep Maria FREIXA
Josep Maria FREIXA
27.03.2023  ·  22:49

Tal com diu el director, “Espanya fa això amb una intensitat menor”. Crec que aquest matís i, com a mínim un parell més, fa poc aplicable a casa nostra allò que puguem aprendre d’aquesta revolta.
El segon matís seria que els catalans encara no hem arribat en aquell punt on han arribat molts palestins, en què els és igual morir de misèria que d’un tret. Podem estar molt indignats però crec que no tenim el grau de desesperació que pateixen ells.
I en tercer lloc, dubto que els militars francesos es neguessin a tractar els catalans de dalt amb brutalitat, però estic absolutament convençut que els militars espanyols bavegen només d’imaginar-se de poder massacrar els d’abaix. Ens recordem la proclama “Que nos dejen actuar!” del 2017?

jaume vall
jaume vall
27.03.2023  ·  22:54

Llegint l’editorial, i fent alguna comparació amb Catalunya, la veritat és que com a país no hi sortim guanyant. Aparentment semblaria que Israel és una societat malatissa, per votar qui vota, que els palestins són unes pobres víctimes de l’imperialisme, que Catalunya encara hi ha decència, per comparació.
Doncs, a mi em produeix tristesa, si tot el que es diu a l’editorial és així de cert.
Tenim unes elits disposades a posar una línia vermella? No sembla que els empresaris catalans prefereixin plantar-se degut a la infrafinanciació que pateix Catalunya, a continuar fent servilisme monàrquic. No sembla que els comandaments policials estiguin al servei d’uns governs legítimament elegits que -en teoria- són independentistes. Ja ni parlem dels poders mediàtics, judicials, esportius.
Estem bastant pitjor que Israel, aparentment. Tot i que he de confessar que només sé el que llegeixo, sobre aquest tema.
Quant als palestins. Se’m fa una mica pesat considerar-los exclussivament com a víctimes. Com va notar ja fa temps un articulista, cap dels països islàmics és una democràcia. I hem de recordar que els palestins com la resta de veins àrabes volien, -volen?- “enviar tots els israelians al mar”. Davant d’aquest panorama, potser els hebreus tenen algun motiu per a defensar-se, ser militarment eficaços.
Tenint en compte que l’Espanya eterna sempre ha volgut “acabar amb el sentiment català”, trobo que per comparació som bastant ineficaços per defensar el nostre país, la nostra llengua, la nostra cultura.

Secundí Mollà
Secundí Mollà
27.03.2023  ·  23:02

La gran diferència entre Espanya i Israel és que mentre els jueus van estar víctimes del feixisme i van patir el que no està escrit, a Espanya el feixisme no va estar derrotat, el Cap d’Estat d’aquest règim va morir al llit, l’actual Constitució és, en la seva part fonamental, obra d’aquest règim que manté el seu poder en l’Estat profund: la policia, els militars, la Corona, l’alta judicatura, les grans fortunes i una part significativa d’allò que en diuen classe política. I tot açò fa que cada vegada hi hagi menys democràcia i més por.

Gerber van
Gerber van
27.03.2023  ·  23:15

D’un article de la BBC entenc que els militars d’elit, els pilots de caça i els serveis secrets que es neguen a fer la seva feina si s’aprova la llei, són reservistes i no soldats professionals. Això és una diferència fonamental amb l’exèrcit espanyol, format íntegrament per soldats professionals. Aquests tenen menys o cap sentit dels ciutadans.

https://www.bbc.com/news/world-middle-east-64866873

Ramon Batlle
Ramon Batlle
27.03.2023  ·  23:16

Senyor Partal, les movilitzaciones no tenen absolutament res a veure amb Palestina i amb el conflicte palestí. Té moltíssima més semblança amb el que passa ara a França i l’abús del poder.

Manipular i fer-s’ho venir bé estirant com un xiclet i retorçant de mala manera la realitat per fer comparacions amb Espanya i Catalunya comparant Espanya amb Israel i Catalunya amb Palestina i que no tenen res a veure i alhora extreure’n conclusions surrealistes no us fan gens de favor com a analista polític.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
27.03.2023  ·  23:31

פרופ׳ יובל נח הררי בהרצאה על דמוקרטיה, דיקטטורה וחופש אקדמי – 19.3.23 – האוניברסיטה העברית

Yuval Noha Harari

https://www.youtube.com/watch?v=ngCMEygsrtA

Josep Blesa (València)

Marià Armengol
Marià Armengol
28.03.2023  ·  02:20

Completament d’acord amb en Ramon Batlle. 23.16…
Ps: De fet els catalans som una mica com cosins dels jueus… concretament, el cosi tonto…
Ps2: Com m’agradaria tenir una Golda Meir i un David Ben Gurion, enlloc d’una Marta Rovira i un Junqueras…i un poble disposat a defensar-se amb ungles i dents de qualsevol qui li vulgui mal… Jo els aplaudeixo i els admiro!

Marc Adell
Marc Adell
28.03.2023  ·  06:58

Es poden fer algunes comparacions puntuals, però a nivell general crec que la situació d’espanya i Israel és poc comparable. Si més no, l’autoritarisme rampant és un tret en ascens en quasi totes les democràcies. Jo crec que el que ens explica Israel i Palestina és que quan la religió i la política es barregen anem molt malament, perquè al final és del que va aquest conflicte i tant Israel com Palestina han creuat totes les línies durant massa anys. Un conflicte enquistat i de molt mal resoldre.

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
28.03.2023  ·  08:16

En un món del segle XXI amb una Declaració dels Drets Humans i unes organitzacions internacionals que vetllen per la seva aplicació, no és “senzill” mantenir uns territoris ocupats i establir-hi un apartheid.
Cal una legislació per restringir els drets fonamentals. Cal un sistema judicial que ho apliqui adequadament. Cal unes forces que actuïn convençudes. Potser també interessen unes forces paramilitars (colons?) que ajudin i a les quals protegir legalment.
Es car, això afecta a la població no sotmesa, també (els israelians jueus).
L’exèrcit israelià no ve d’una formació feixista, ni té la tradició dels alçaments del S. XIX, ni està format de fa segles per la defensa d’un imperi, com Espanya.
La policia israeliana no ha estat feta en una dictadura com la franquista.
La població israeliana no és una població sotmesa per segles de poders aristocràtics. Tot el contrari.
Ningú d’Israel vol això que fa el Netanyahu. No són manifestacions pro-palestines. Es clar que no. Són manifestacions pels drets dels jueus. No volen una dictadura que s’està articulant com a conseqüència d’aplicar una política determinada contra una gent determinada.

Pep Agulló
Pep Agulló
28.03.2023  ·  08:21

UNA BARREJA PODRIDA…

Un estat teocràtic i supremacista, amb uns colons i un exèrcit vigilants cruels i implacables, una democràcia pels jueus i un apartheid pels palestins… D’aquesta barreja la podrimenta està garantida…

El poder sempre vol més poder, la tendència cap a un genocidi dels palestins no seria un obstacle en la mida que no afectés la societat dels mateixos jueus, però per això cal un règim del tot autoritari que anul·li les lleis d’aquesta democràcia ètnica. Aquí comença tot.

Israel un país molt superior a Espanya, també en aquest terreny podrit d’aniquilar pobles…

Carles Serra
Carles Serra
28.03.2023  ·  08:22

Que vols que et digui sobre aquesta comparació que ens fas; amb això de King League i tenir en aquesta gestoria mal anomenada govern de Catalunya uns pajaros de polítics com ER i com opció el PSO€, ja ho diu tot d’aquesta societat de la colònia catalana; encara ens reprimeixen poc i sobre l’espoliació ja que dir.
En fi Vicent, l’últim que tiri de la cadena

Bernat Garrigos
Bernat Garrigos
28.03.2023  ·  08:47

Partal, si el teu raonament és correcte, Palestina i Israel arriben a aquesta situació després de decades amb morts al carrer. Aquí estem molt lluny d’aquesta situació i encara podria ser que anés més lent que a Palestina. Per tant, la lectura que aquí encara en tenim per molts i molts anys abans l’exércit no faci res similar al que ha passat allà.
Aquí el procés hauria de ser diferent, sinó no ho veuran ni els nostres nèts.

Josep Navarro
Josep Navarro
28.03.2023  ·  08:47

Benvolgut en Partal: Cal no seguir a l’ errada, de que els palestins són els autèntics pobladors d’ Israel. Com ho he esmentat altres vegades, fa 2000 anys Israel era una colònia romana, que hi havia perdut la independència. Els jueus com nosaltres lluitaven per la seua llibertat. La força de Roma va fer que els romans esclavitzaren i dispersaren per tota la Mediterrànea al poble jueu. Ells sempre van voler tornar, però és a partir de – La Declaració Balfour -, quan ho aconseguiren. Els anomenats palestins, són una barreja de nou venuts semblant als andalusos que ara viuen als Països Catalans. Que certament són utilitzats políticament com els nostres immigrats. Arafat mateix era egipci. Van entrar molts a l’ ombra dels nous regadius i posada en producció del desert. Fa cent anys Israel era un pedregar erm.

Albert Miret
Albert Miret
28.03.2023  ·  09:05

Aquesta obsessió ocupadora de l’estat espanyol té gaires diferències amb l’ocupació israeliana? Sí, una d’essencial. Allà els enderroquen les cases per a ocupar l’espai amb noves cases. Aquí passa exactament el mateix desembarcant forans cada dia des de Madrid a Barcelona i fent pisos i més pisos per allotjar-los. És menys violent, però més efectiu, i sobretot més barat, ja que es paga amb diners de la Unió Europea. Una altra diferència és que allà la gent es revolta perquè no s’acabi tot amb una dictadura, i aquí no els cal, perquè la dictadura la tenim enquistada des de fa segles, i aquesta dictadura ha comprat tots els cossos repressius, els exèrcits i tot el que es podia comprar amb els nostres propis diners i els ha embotit d’odi contra els catalans.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
28.03.2023  ·  09:40

Vicent, entenc que siguin noticiables les actuals reaccions populars d’Israel i França davant l’abús de poder dels Governs.
Que ho sigui perquè, malgrat la sedació de la societat moderna, comencen a haver-hi reaccions arreu del món que intenten frenar la deriva ultra-liberal i ultra-dretana de les “democràcies malaltes”.
El retorn de Lula (Brasil) i l’arribada de Biden (EUA) ja van ser unes primeres mostres d’afartament de la societat amb tant de “dictador boig” col·locat a les cúpules de governs “democràtics” titelles. A les no-democràcies (Rússia, Xina,…) no cal fer la comedieta de la substitució de líders.
Ja veurem com i a on acaben aquestes protestes… veig una inèrcia global de viratge al Feudalisme modern (amb model Faraònic) tan bèstia que, sense “revolucions” globals, l’efectivitat de les protestes puntuals quedarà en el que van quedar aquelles lluites pre-pandèmiques a Hong-Kong, que tanta enveja em feien (en un temps en que la rendició i la traïció dels polítics fake-indepes ja era flagrant i nosaltres, el Catalans, campions en “seny, respecte, tolerància i obediència”, seguíem amb el lliri a la ma i el llacet groc al pit).
En fi, aquest és el marc global d’aquest nostre Món que va directe al pedregar (aviat la Crisi Climàtica i les seves múltiples conseqüències eclipsaran qualsevol altre despropòsit suïcida d’aquesta Humanitat malalta).

Però més enllà d’això no veig res que em pugui encoratjar o destrempar en la nostra lluita (totalment desigual) amb espanya.
espanya és una realitat espectacularment singular al Món. Ella soleta (i no per audàcia, sinó per la podridura absoluta de l’arquitectura política, econòmica i social de l’estat) ha estat capaç de mantenir un Feudalisme anacrònic al llarg del segles.
En el fons, organitzacions mafioses com l’UE deuen veure a espanya com un model difícilment reproduïble de l’objectiu final del control absolut del Poble. Si no, premis com posar a l’impresentable del Borrell de cap de la diplomàcia no s’entendrien.

A espanya (i aquest terme inclou els nostres polítics fake-indepes) ningú gosarà aixecar la veu per causes nobles (entre les que, pels espanyols, no ens enganyem, no hi ha el Procés d’Independència de Catalunya).

PD: Llista Cívica ja !!! (amb o sense l’ANC. És urgent !!)

Jaume Pons
Jaume Pons
28.03.2023  ·  09:44

Aviam Partal, Israel no ha ocupat cap país,a recuperat el SEU PAÍS.
Millor abans fer anàlisis de un país en el que no hi vius,preocupe’t de la teva València natal que està plena de merda fa mooooooooool anys.

Susanna Herce
Susanna Herce
28.03.2023  ·  09:48

D’acord amb Josep Navarro, Marc Adell, Marià Armengol, Ramon Batlle i algun altre.

Opinar o fer comparacions fent servir el conflicte entre palestins i israelians és delicat. El Sr. Parral ho fa, com gairebé tothom, tenint en compte només la història a partir de 1947 i així no s’entén res. És com si la lluita entre Catalunya i Espanya s’explica només a partir de 1975, ignorant els tres segles de dominació i persecucions.

El conflicte araboisraelià és molt complex i simplificar-lo no fa bé a ningú. És com quan a nosaltres ens diuen que el castellà és també una llengua natural a Catalunya… perquè hi ha molta gent que la parla. I no cal saber res més!!

Pel que fa a la revolta actual, que s’ha produït en una societat democràtica, penseu si seria possible que hi hagi aquest nivell de desacatament al bàndol palestí. De fet, tenen un concepte de democràcia tan “clar” que les autoritats palestines es van apressar a dir que estaven al costat de la unitat d’Espanya i contra els secessionistes catalans.

Cansada de que sempre es faci servir aquest conflicte com a exemple, tractant-lo sempre de manera superficial. Hi ha conflictes amb persecucions, dictadors i milers de morts al món que són sistemàticament invisibilitzats per part de la premsa.

GUILLEM VERGER
GUILLEM VERGER
28.03.2023  ·  10:28

La comparació de Catalunya amb Palestina és barroera i no s’aguanta per enlloc. Si de cas són els palestins els que rebutgen el dret d’existir de l’estat d’Israel – i, per extensió, el dret dels jueus (religiosos o no) a constituir una nació com les altres. De la mateixa manera que ho fan, de manera no gaire més dissimulada, els espanyols respecte a Catalunya i els catalans. I de la predisposició al “diàleg”, la palestina mostra similituds notables amb l’espanyola: incompliments, mitges paraules, ambigüitats i ajornaments sine die que no fan sinó perpetuar el conflicte. Només que respecte a Catalunya, l’estat espanyol es troba en una posició de força que els palestins no tenen.
Que l’estat de guerra intermitent afavoreixi iniciatives autoritàries com la de Netanyahu, un presumpte corrupte que té l’habilitat de mantenir-se en el poder aprofitant la confrontació amb els palestins, és més aviat circumstancial: des de fa 75 anys Israel està en guerra amb els palestins i ara és el primer cop que la independència del poder judicial està amenaçada.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
28.03.2023  ·  11:05

Sr Partal, perdem el temps preciós que necessitem. Fem vida de jubilat que va mirant que fa el veí. Proposem per fer camí, llista cívica i obrir inscripcions.

Josep Soler
Josep Soler
28.03.2023  ·  11:12

De entrada avisar de no en ser-ne cap especialista però posats a dir el que hom pensa, crec que la Susanna Herce ho resumeix a la perfecció.
Diria, com diu molta gent, que son tantes les diferencies entre Espanya-Israel i Catalunya-Palestina que el sol fet de comparar-les ja pressuposa certa tendenciositat o directament mala fe.
Entenc que no es el que fa en Vicent i que probablement intenta ser imparcial en aquest conflicte, però la realitat -mes enllà que Netanyahu pugui ser un pèssim dirigent- es que la verdadera intenció dels palestins, es recuperar unes terres que mai havien sigut seves, almenys en les condicions actuals, i molt pitjor, la de milions de musulmans que tenen agafats al clatell, amb la intenció d’enviar Israel, a les profunditats del mar.
La nostra esquerra catalana -i la mes espanyola no en parlem- que sovint es proclama independentista, pel que fa als sentiments cap a Israel (odi a matar) , a sobre de no entendre res, ni tant sols s’adona -com també esmenta la Susanna Herce, que amb suports de Palestina -i bona part del mon musulmà- aquesta independència, mai la tindrem, ni a tocar.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
28.03.2023  ·  11:36

Després del fiasco de l’1 d’octubre, els polítics que van comandar aquella nau
fent-la sotsobrar malgrat la valentia d’un poble que va votar i va defensar el seu vot de les urpes d’un estat embogit per la ràbia d’haver perdut, haurien de desaparèixer. Aquells polítics covards i indignes que no van saber estar a l’alçada del moment històric i que van trair el mandat del mateix Parlament no poden ser de cap manera una opció per un poble que ja està en una nova etapa i que no pot/no ha d’arossegar el pes de tanta indignitat. Ho dic pels que es van quedar i també pels que es van exiliar. Cada cop és més clar que necessitem una llista cívica que trenqui aquest cercle viciós de polítics reciclats.

Albert Ventura
Albert Ventura
28.03.2023  ·  11:37

Pel que jo se Israel ha tingut 3 guerres amb els arabs i cap d’elles la van iniciar els israelians. El que no pot ser es que hi hagi uns fulanos de regims dictatorials medievals que agredeixin una democracia tres vegades i, com que la jugada els ha sortit com un tret per la culata, queixar-se de com de dolents son els agredits. Es clar que aixo de fer passar les victimes jueves per botxins es una tactica que ja esta bastant suada des dels nazis i l’antisemitisme anterior. El que es sorprenent es veure suposats “progres” compartint el mateix marc mental dels nazis. O potser es que doncs tenen el recolzament dels americans (nomes falta que li diguin el Gran Satan com els seus amics assassins de dones sense vel islamic) ja per aixo son els culpables. De vomit tot plegat, i els palestins mes els valdria acabar amb tota aquesta porqueria islamista i crear un estat democratic i laic, pero aixo sembla que no esta en el menu i a la progressia no sembla que els importi un carall.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
28.03.2023  ·  11:47

Moltes, massa, vegades sembla que l’ocupació per la força de Catalunya hagi començat el 1936.
Alguns segles enrere el Regne de Castilla va decidir esborrar del mapa la nostra nació i la nostra llengua.

… I ara és a punt d’aconseguir-ho gràcies a la traïció meditada d’ER, Junts no sap que vol ser quan sigui gran, la CUP és el paradigma de l’infantilisme revolucionari i el Consell x la republica és una fàbrica de fer normatives i poca acció eficaç.

No puc comparar Espanya/Israel amb Catalunya/Palestina. Si l’editorial té raó (no ho descarto) ens ho haurà d’explicar més bé un altre dia.

Lluis Molist
Lluis Molist
28.03.2023  ·  12:45

La diferencia esta, es que els militar jueus ( reconeixent les seves mancances i abusos envers els palestins) defensen un estat, una democracia, un poble.
Els militars d’aqui son sempre pro-golpistas, i pro-dictadura, amb una corrupcio moral i economica, fora de dubta. Totsd son prebendes.

Berta Carulla
Berta Carulla
28.03.2023  ·  13:31

Ucraïna empesa pels ianquis amb raons i armament contra Rússia és bona, però Israel defensant-se a mort (la defensa de la llibertat i la vida només pot ser a mort) amb el recolzament d’aquests mateixos ianquis és dolenta.

Som tan “progres” que ens situem del costat dels feixistes i dels totalitaris islamistes. No només perque tenim el cervell fregit de propaganda, sinó també perquè els tenim a casa i volem els seus vots. Per a això serveixen en definitiva les proclames “volem acollir”? Per a tenir una moral hipòcrita i digna de contenidor.

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
28.03.2023  ·  13:56

M’uneixo a tants altres comentaris precedents que discrepen amb el plantejament de l’editorial d’avui.

En realitat, si alguna lliçó podem extreure de la situació a Israel és que en les democràcies malanomenades “representatives”, la gent només exerceix el poder quan es convoquen eleccions. I que malgrat es vulgui donar l’aparença de que les mobilitzacions multitudinàries al carrer són un exercici de poder popular, en realitat només són el pretext per tal que els poders instituïts prenguin unes decisions o unes altres.

Només en situacions molt excepcionals quan la gent disputa “de facto” l’exercici del poder a les institucions és quan la gent exerceix el poder al marge de les convocatòries electorals.

Així doncs, si una població no sap —generalment— exercir el poder que té realment quan en té l’ocasió (en unes eleccions); com podem esperar que el sàpiga exercir amb prou intel·ligència tot disputant-lo a les institucions i a sobre sense generar un conflicte violent?

De debò que és possible; però fa falta molta cultura democràtica. Començant per saber què és el PODER i com s’exerceix.

Rafael Frasquet
Rafael Frasquet
28.03.2023  ·  20:57

“A Israel són massa dècades i, per això, tot és encara més podrit que ací.”

Si ací són els Països Catalans portem ocupats des del 1707-15 (Decrets de Nova Planta).

Ferran de
Ferran de
28.03.2023  ·  21:22

Aquest article visionari li hauríem de tatuar a la panxa del Conseller Elena, sense anestèsia.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes