Espanya és cada dia menys democràcia i més etnocràcia

Una democràcia ètnica implica que el comportament de l’estat és diferent no pels fets que s’esdevenen, sinó per la condició nacional, ètnica, de grup, dels individus concernits

Vicent Partal
Vicent Partal
26.04.2022 - 20:50
Actualització: 26.04.2022 - 23:52
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El monarca espanyol ha fet pública una xifra que ell afirma que és la del seu patrimoni. Tant hi fa; ja en parlarem, d’això. Perquè ara vull comentar una cosa que té a veure amb la manera com ho ha fet: la casa reial ha comunicat la decisió al govern i a tots els grups del parlament espanyol tret d’ERC, Junts, la CUP, Compromís, Bildu i el BNG. I ho ha fet així perquè el govern socialista fa temps, concretament en l’època de Carmen Calvo, va decidir que dels grans temes d’estat només se n’informava els grups “constitucionalistes”.

No deixa de cridar l’atenció que, casualment, la línia que separa qui és constitucionalista de qui no ho és no s’expresse pas en termes de dreta-esquerra o en termes de defensa de la democràcia liberal o no, sinó en termes de nacionalitat. Així doncs, resulta que tots els espanyols són constitucionals i cap dels altres no ho és. Observeu que grups tan distants com Vox i Unides-Podem sí que en van ser informats, sí que van ser tractats com a part del bloc constitucional, i tots els grups representants de les minories nacionals en foren exclosos –llevat, solament, del PNB, que sembla que va ser avisat, però no ho ha confirmat.

Aquest comportament insòlit i nou –en el passat PNB i Convergència entraven de ple en el bloc dit constitucional– s’explica per la transformació cada dia més evident d’Espanya en una “democràcia ètnica“. S’entén per “democràcia ètnica” aquella situació en què un mateix sistema polític combina una estructura de dominació i repressió ètnica amb el reconeixement formal dels drets democràtics, polítics i civils per a tota la població, incloses les minories. D’acord amb aquest esquema, no són perseguits necessàriament i en tot moment tots els ciutadans que pertanyen a una minoria nacional, però tots els membres d’una minoria nacional saben que són sospitosos d’una manera especial i que seran tractats de manera discriminatòria en cas que els passe res. Tan sols pel fet que no pertanyen a la “nació central”, aquella que monopolitza el control de l’estat, la nació espanyola en aquest cas.

I això, a efectes pràctics, vol dir que la mateixa baralla de bar t’envia a la presó durant molts anys si passa a Altsasu i ets basc o ni tan sols hi intervé la policia si passa a Madrid i els participants són espanyols. I que la mateixa policia et pega violentament si intentes de votar l’autodeterminació a Catalunya encara que siga legal, però no et pega i et deixa fer si ets un nacionalista espanyol, et comportes com et comportes. I, evidentment, implica que t’espien, exactament, perquè ets català. Perquè una democràcia ètnica implica que el comportament de l’estat, i encara més el de l’estat profund, és diferent no pels fets que s’esdevenen, sinó per la condició nacional, ètnica, de grup, dels individus concernits.

I si ho voleu comprovar n’hi ha prou de repassar d’una en una les vuit condicions que el sociòleg israelià Sammy Smooha ha definit com a pròpies de les democràcies ètniques:

-1. El nacionalisme ètnic instal·la un únic nucli de nació ètnica dins l’estat. L’estat és d’uns, no de tots.
-2. L’estat separa la pertinença a la nació ètnica central única de la ciutadania. Pots ser ciutadà de l’estat però no seràs nacional com ells.
-3. L’estat és propietat de la nació ètnica central, que el governa de manera pràcticament exclusiva.
-4. L’estat mobilitza políticament la nació ètnica central, si cal contra les minories nacionals.
-5. Els grups no centrals gaudeixen de drets individuals i col·lectius incomplets i generalment sotmesos a arbitrarietat.
-6. Malgrat això, l’estat permet als grups no centrals de mantenir una lluita parlamentària per a assolir alguns canvis, sempre que no es trenque l’estat.
-7. L’estat, tanmateix, percep sempre els grups no centrals com una amenaça.
-8. L’estat imposa control permanent i sospita sempre dels grups no centrals.

Hi encaixa o no hi encaixa la definició de “democràcia ètnica”, en això que vivim?

 

PS. Com haureu comprovat vosaltres mateixos, avui la maqueta de VilaWeb ha canviat ja per a tots els lectors -fa un temps que els subscriptors ja tenien accés a la nova imatge en el Diari de la Nit. Espere que us agrade i us demane comprensió pels petits errors que puguen haver-hi i que anirem corregint.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Joan Sánchez
Joan Sánchez
26.04.2022  ·  22:06

És clar que encaixa !!
I si Espanya no ens considera espanyols, què esperem a marxar?

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
26.04.2022  ·  22:08

Ni més clar, ni més cert.

Ramon Ausió
Ramon Ausió
26.04.2022  ·  22:10

Se li poden posar tants noms com es vulgui, però està molt clar, tant, que per a molts ja ens molesta haver d’ estar sempre reafirmant l’obvietat.

Francesc Rodríguez
Francesc Rodríguez
26.04.2022  ·  22:14

Brillant editorial, ras i curt. Etnocràcia espanyola.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
26.04.2022  ·  22:14

Hi encaixa al 100 %.
Aquest concepte, democràcia ètnica, era totalment desconegut. Fa poc el començo a sentir per a explicar la realitat d’alguns països: Israel. Seria el que voldria l’extrema dreta.

Josep Usó
Josep Usó
26.04.2022  ·  22:21

Sempre ha sigut així. Per això en volem marxar. Només per a sentir-nos normals. Ni millors ni pitjors; com tothom. I no haver de suportar uns etnòcrates tan primitius.

Josep Sivillà
Josep Sivillà
26.04.2022  ·  22:21

Totalment. Fil per randa. Als anys 60 ja s’ensenyava a l’escola. Als mapes hi havia “La España histórica” i “La España asimilada” que era la perifèria.
Ells saben perfectament qui és qui. Però ara ens n’adonem més, perquè en algun moment haviem pensat que podia no ser així.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
26.04.2022  ·  22:23

Encaixa, doncs sols ens queda marxar.

Ramon Àngel Quetgles
Ramon Àngel Quetgles
26.04.2022  ·  22:34

Encaixa totalment. Ara m’he escarrufat.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
26.04.2022  ·  22:45

Si s’adonem sempre som envescats amb els paranys colonials.
Quan del que es tracta és que españa ens envesque tant com Irlanda.
Es a dir, entre gens i No-res.

1r. Un estat colonial és per definició, un estat no-democràtic. No existeix cap “normalitat democràtica” nostra dintre d’aquell estat. Per a mi.

2n. Eixe plantejament d’esquerres i dretes colonials i colonitzades és un altre parany.

3r. Després de 42 anys de bregar pel País Valèncià, només vull veure l’estat colonial fora de la nostra terra. No violència, i no cooperació en cap aspecte. És més, confie i desitge veure en breu l’estat español en la mateixa situació que Iugoslàvia actual: fora del mapa d’Europa. A mi tots eixos personatges espanyols dels que enraoneu els veig a l’estranger.

El famós vesc del “si tú no vas, ellos vienen” no em fa ni fred ni calor. tots els colonitzadors des de Vox a Posemos tenen en comú un 95 % de que volen fer desaparèixer els colonitzats. Som una nosa per al seu desideràtum uniformador i homogeneitzador a la seua imatge i semblança.

Dir que el regne d’españa és una democràcia que els valencians -i quasi tota la resta de catalans hem d’acatar és el principi de tot fracàs.

Exemple pràctic: Castella i Lleó (2 milions de persones) tenen el mateix nombre de diputats valencians (que en som 5’2 milions de persones).
A partir d’ací, des del meu punt de vista el que pertoca és expulsar l’estat español de la nostra terra. I més quan vegem 8 o 9 estats de la U.E. amb menys població, menys, PIB, menys estat, en definitiva, menys “nació” que el País Valencià.

Si ens parem una miqueta a escoadrinyar dades podem veure q independents d’españa, no tindríem ni extrema edreta, ni extrema esquerra i uns nivells de vida que s’acostarien als estàndards dels europeus geogràficament centrals.

És a dir, aquells que són d’economies productives i no especulatives com són españa i els seus súbdits.

Cal començar a “pensar-nos” sense el regne d’españa.

Per pur egoïsme, interès o disfresseu-lo com vulgueu. Com fa tothom i a arreu del món.

Als valencians – i a la resta de catalans- ens en sobre “españa”.

L’extrema dreta i esquerra és un producte, bàsicament, d’antics estats colonials, invasors i imposadors d’una manera de viure i veure el món que el consideren que ha de ser tal i com ells viuen i veuem: Rússia, Portugal, Itàlia, França, Turquia-otomans, Alemanya-Prússia, Hongria-Imperi austro-hongarès, Xina, etc. La resta de nacions som més menudes i anem a la nostra en base l’espenta i treball comú a les classes mitjanes i mitjanes-altes. Evitant-hi “precaritzacions” innecessàries dels nostres commatriotes.

PS: Per cert, el concepte de “màtria” li’l vaig sentir per primera vegada a En Josep Renau i Berenguer, en una presentació en tornar de Berlín occidental al Teatre Escalante (on també hi havia la primitiva Sala Parpalló d’exposicions a finals dels 1979 o principis de 1980 a cedir tot el seu llegat artístic. La qual cosa va enfurismar a tots els stalinistes del PCE.

I textualment digué…he viscut en molts llocs del món al llarg de la meua vida: França, Mèxic, Estats Units i Alemanya Oriental, però, al remat, i sempre la meua refèrencia allà on anava era la meua “màtria”: València, o el País Valencià, com li diguem ara.

Josep Blesa (València)

Pere Compañó
Pere Compañó
27.04.2022  ·  08:23

Això fa molts anys que passa en l’àmbit de la muntanya. Jo fa molts anys que estic federat a la FEEC, i el carnet te’l reconeixen a tot Europa, però si vols que te’l reconeguin a Espanya (inclòs a refugis fundats pel CEC), has de pagar, actualment, 8 € més que els espanyols, per fer-te de la FEDME.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
27.04.2022  ·  08:29

És totalment cert. Penseu que l’estat espanyol era jacobí abans que existís aquest mot. Cercava la uniformització de la societat, rebutjava la diferència. Recordeu que la primera institució “espanyola” en el sentit d’actuar per sobre dels diversos regnes va ser la Inquisicíó dels Reis Catòlics reconvertida de vigilant de l’ortodòxia cristiana catòlica a ser policia del pensament contra tot allò diferent a la societat i que va començar la seva tasca per l’expulsió dels jueus. El diccionari de Nebrija no va ser només un intent de fixar una gramàtica per al castellà sinó una eina per a homogeneïtzar totes les llengües que es parlaven als diversos regnes.
Qui es va resistir a ser assimilat? Els catalans, fins i tot a València que ho va començar a ser en una època tardana (Segle XVIII). Això els ha grinyolat sempre. Si no ens identificaven com a iguals a ells és que érem diferents, si érem diferents no érem espanyols.

Amb el temps Espanya es va “democratitzar” però l’instint uniformitzador va continuar. “Som lliures, som tots iguals” cosa que vol dir que heu de ser igual a mi i deixar-vos d’aquestes identitats aldeanes que només trenquen “la igualtat”.

Aquest discurs es brandat per l’esquerra espanyola i per la catalana acomplexada.

L’invent que es van empescar va ser, com ja sabem, C’s, que recordem que va nèixer de gent del PSOE a Catalunya desenganyada amb la “deriva nacionalista” del MHPG Pasqual Maragall.

La seva feina va ser destruir els consensos començant per l’escola. El seu discurs repetia mantres d’odi que avui han calat (Fins i tot els partits del lliri els esgrimeixen per a intentar acabar amb l’escola en català).

Una de les coses que han fet servir (i ara vaig al tema de l’editorial) era parlar en nom ” de tots els catalans” tergiversant aquella dita que deia que tothom que viu i treballa a Catalunya és català (empescada als any 60/70 per intentar que la immigració tot just arribada d’Espanya no es posés en contra de la recuperació de l’autogovern, la llengua, etc.

Amb la utilització matxacona del terme català per a gent que vivia aquí des de feia dècades i no es considerava catalana sinó espanyola que viu aquí, intentaven diluir el significat de ser català. Ja no calia parlar català per a ser català, el castellà és una llengua també catalana, per exemple. Això és el mateix que diluir l’ètnia catalana, un concepte d’ètnia basat no en criteris de sang sinó en assumpció de l’ésser català que té la llengua com a tret més distintiu.

Quan aconsegueixin que l’idioma català sigui com l’asturià i que la idea de pertinença sigui un “regionalismo bien entendido” hauran complert la seva tasca.

Com sempre, de nosaltres depén.

Pep Agulló
Pep Agulló
27.04.2022  ·  08:31

NO ÉS CAP DEMOCRÀCIA IMPERFECTA

El pas que determina ser una “democŕàcia ètnica” o un Estat autoritari és el grau de determinació de la lluita de la minoria nacional oprimida i la conseqüent resposta repressiva.

L’1-O ningú parlava de democràcia espanyola, ni ètnica ni no ètnica. Posar-li l’adjectiu al darrere no deixa d’emblanquir aquest règim neofranquista.

Albert Miret
Albert Miret
27.04.2022  ·  08:51

Fa molts anys que mantinc que el criteri amb què es basa aquesta merda de país (que mai ha arribat a comportar-se com a tal) és l’odi ètnic contra qui sigui, perquè el primer que li ensenyen a un espanyol quan neix és que la fragilitat d’aquesta mentida és immensa per irracional. És tan profundament injusta -i com a tal, nècia-, que necessita que la seva població cregui la imatge de què la societat central és superior a les altres i que les odiï i les menystingui pel fet d’existir, però al mateix temps els espoliï i els maltracti tant com pugui per demostrar la seva superioritat. És la còpia exacta de l’organització romana de la societat copiada fins al cansament per moltíssimes formes de govern d’èpoques posteriors fins a arribar al desastre pel món que va significar el nazisme i que ara imita amb tanta fidelitat el ridícul i caspós espanyolisme madrileny.

Rabha Hmmane
Rabha Hmmane
27.04.2022  ·  08:54

Aquí, a la darrera colònia castellana, es fa molt costarut no troba premsa que ens ajudi a ser lliures.
Llegueixes l’editorial d’avui i què? la gestoría continua enviant representants allà i tota la premsa pendent de rebre la subvenció, d’intentar amb el màxim d’èxit distreure el personal i de no rebre la visita de la guardia civil ni la citació del jutjat.
Es deu viure millor fent un Boadella qualsevol o apuntar-te a ERC per si la panxa et creix.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
27.04.2022  ·  09:03

Principios Generales del Movimiento/Principios Generales dela Constitución.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
27.04.2022  ·  09:34

Desconeixia el terme. Però després llegir-lo penso que sempre s’he m’ha fet sentir dins d’aquesta definició de democràcia. I fins ara ho hem acceptat, creient era cosa d’allò del fet diferencial que ens van vendre. És ara que la ferum d’un sistema corcat i ja podrit ens resulta insuportable. L’estrany és que això no ens hagi fet revoltar-nos de veritat mai. Així ens va!

Mireia Costa-Pau
Mireia Costa-Pau
27.04.2022  ·  09:54

(Soc Daniel Bonaventura)

I els àrbitres de futbol i altres esports. Un tema que Vilaweb no toca, però que arriba al gran públic. Hi ha molts aspectes del franquisme que no marxen. Un de cabdal és la manipulació descarada de les competicions esportives per fer guanyar els equips nacionals espanyols.

Maria C. Colomer
Maria C. Colomer
27.04.2022  ·  10:04

Desconeixia el concepte, però també, com diuen altres comentaris, el percebia. Això em recorda el que varen expressar 300 generals castellans ( del estat) en passiu, més 50generals en actiu, que pel bé i unitat de la pàtria ( sempre la seva ), s’havien d’assassinar 26 milions d’espanyols ( s’enten els altres espanyols ).

Salvador Aregall
Salvador Aregall
27.04.2022  ·  10:15

Ens anem repetint. Voltes i més voltes i sempre som al cap del carrer. Des que vam perdre els drets nacionals, fa 308 anys –gerra de successió-, que som sospitosos i en fa 546 que som una minoria nacional –unió Castellà corona d’Aragó, però … diguem-ho clar, també érem sospitosos aleshores, si fos possible li ho podríem preguntar a Gaspar de Guzman y Pimentel –l’inefable conde duque de Olivares-. Per tant, Vicent, l’estat espanyol el tenim ben definit i en sabem el tracte que ens podem esperar. Ho sabem pel què hem viscut i per herència. Ho sabem quan un revisor de tren, fa 40 anys, o el que hi ha darrere una finestreta de RENFE, ara, no et volen entendre en català, o quan algun espanyol, amic, es molesta perquè parles amb la parella o germà amb català, o quan voltant per les espanyes et criden l’atenció per parlar amb els teus fills amb català. Tot això m’ha passat. Ho sabem, podem repetir-ho cada dia, cada setmana o un cop al mes. Però això no farà que canviï res.

Vicenç Cusi
Vicenç Cusi
27.04.2022  ·  10:33

I com és determina la pertinença a un minoria étnica? Per territori? Si és així els catalans que voten partits constitucionals pateixen les conseqüències com la resta.

Mercè ariza
Mercè ariza
27.04.2022  ·  10:37

La Robles diu que tenim un mantra bla bla bla . ¿ Perqué no reconeix que podem ser independents per molt motius ,entre d´altres que ja n´estem farts de que s´ens quedin els cuartos i que no atenguin les seves obligacions envers Catalunya

joan rovira
joan rovira
27.04.2022  ·  10:47

Desconexia l’autor Sammy SMOOHA i la seva contribució “The model of ethnic democracy” (2001) ECMI (European Centre for Minority Issues). Totalment imprescindible:
https://www.files.ethz.ch/isn/19644/working_paper_13.pdf

Enllaçant amb aquest editorial, en tant que coincideixen tots els requisits establerts per l’autor de la situació ètnic colonial de les minories nacionals a l’estat espanyol, concretem en la línia que plantegen diferents subscriptors als editorials: què fer a les eleccions vinents les minories nacionals?
Suggereixo, tenint en compte dues distincions nítides; a continuació, que cadascú valori les alternatives segons les qüestions que plantejava Julià de Jòdar a “Independentistes o lluitadors per la independència”:

1. Dins del sistema de dominació espanyol: a/ només votar b/ votar + acció.
1.1 Partits autonòmics actuals.
1.2 Partits minoritaris actuals.
1.3 Nou partit: Independència en moviment?
1.4 Blanc.
1.5 Nul.

2. Fora del sistema de dominació espanyol: a/ només abstenir-se b/abstenir-se + acció.

*Els criteris per a valorar les diferents opcions segons l’esmentat article:
https://www.vilaweb.cat/noticies/independentistes-o-lluitadors-independencia-mail-obert-julia-jodar/

*Independència sense més.
*Programes de lluita per la independència.
*Organitzacions per la independència.
*Com formem lideratges per la independència.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
27.04.2022  ·  11:04

Felicitats per aquesta editorial tot molt ben explicat nosaltres no pintem res per espanya per tant marxem

Josep Maria Miquel
Josep Maria Miquel
27.04.2022  ·  11:19

Podríem resumir-ho dient que Espanya és un país que ocupa un altre

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
27.04.2022  ·  11:38

A primer cop d’ull sembla un bon article de l’editorialista però crec que està immers en un marc mental de ciutadà mig colonitzat.

No és normal que tants catalans encara consideririn Espanya una democràcia adjectivada “ètnica” després de tots els mals que durant segles ha infringit a Catalunya (Països Catalans).

Sammy Smooha deu tenir els seus motius per dir que hi ha democràcies ètniques. Potser a altres llocs del món hi ha alguna democràcia ètnica. Però us ben asseguro que Espanya no és en absolut una democràcia i ens posem en una total desavantatge que ens fa súbdits d’un imperi espanyol despòtic, egoista i capaç de matar-nos per tal de subsistir tot i ser un violador de drets compulsiu.

ESPANYA NO ÉS UNA DEMOCRACIA segons el concepte primigeni grec δῆμος /Δημοκρατία (PODER DEL POBLE).

Millor no tornar a qualificar-la mai més de democràcia (imperfecta o ètnica).

Per què disfressar una tirania de la classe subtractiva amb un vestit de demòcrata??

Pedro Tort
Pedro Tort
27.04.2022  ·  12:06

Fa anys que soc subscriptor de VilaWeb, però avui és el primer dia que veig el diari amb el nou disseny.
Us felicito pel disseny. És més còmode de lectura i més atractiu visualment. Un encert.

Daniel Mir
Daniel Mir
27.04.2022  ·  12:51

M’agrada 8i adopto,) el concepte de “matria” que exposa el Sr. Blesa.

De fet de patria no en tenim, tota vegada que som el fruit de la violació d’una matria esclavitzada.

David Badia
David Badia
27.04.2022  ·  13:44

Felicitats per el nou disseny, endavant i força

MARCEL DALMAU
MARCEL DALMAU
27.04.2022  ·  13:47

Vicent, t’has deixat un punt central en el teu brillant argumentari, que si bé està implícit, cal esmentar-lo perquè és justament des de on s’ha fet sempre aquesta crítica que tan bé has desplegat. La llengua.

Mercè Ibarz
Mercè Ibarz
27.04.2022  ·  14:26

Bona maqueta, neta i moderns.

Jordi Jaime Ibañez
Jordi Jaime Ibañez
27.04.2022  ·  14:52

Fantàstic el canvi de maqueta, us felicito

Oriol Quinquillà
Oriol Quinquillà
27.04.2022  ·  16:33

Volia donar-vos l’enhorabona per la nova maqueta de Vilaweb. Molt clara i llegible. Enhorabona!

Joan López
Joan López
27.04.2022  ·  17:52

A veure si surt,això es veu que la paraula censura no es pas elegant

Maria Teresa Martí
Maria Teresa Martí
27.04.2022  ·  18:15

No m’agrada la nova maqueta. Això que la lletra sigui més petita és un gran inconvenient. Jo em vaig sorprendre que pugués llegir un diari tan bo còmodament pel mòbil. Si continueu amb aquesta lletra tan petita ja.no serà igual.

Jaume Ribera
Jaume Ribera
27.04.2022  ·  18:58

Referent a aquest tema del “Catalangate” entenc que solament les mentalitats autonomistes es poden escandalitzar, els independentistes ho podem veure “normal” en la guerra bruta entre dos països enfrontats.

Joaquim Cabanas
Joaquim Cabanas
27.04.2022  ·  19:45

Tal com ha dit un comentarista a VW, no parlem de futbol ni d’esports en general, però seria de tesi doctoral, saber la quantitat de vegades que el R Madrid s’ha endut victòries i títols amb l’ajut arbrital o administrativa com el cas Di Stéfano.
Però potser seria interessant tenir una secció a on es parlés a grans pinzellades dels equips catalansi i que poses al mateix sac el Mallorca el Barça el València el Vila Reial etc.
Als principatins ens costa veure el València com un equip de casa i potser VW podria ajudar a crear aquesta comunió entre els seguidors del nord i els del sud.
Penseu que L’ESPORTIU del PUNT AVUI, divideix el món esportiu entre catalans i espanyols, a on hi fiquen valencians, mallorquins,etc

GUILLEM VERGER
GUILLEM VERGER
27.04.2022  ·  20:57

Fora d’excepcions com ara Portugal o Islàndia, amb una població autòctona monoètnica i, en l’altre extrem, possiblement Suïssa, tots els estats del nostre entorn – i m’atreviria a dir que tots els estats del món – són etnocràcies, han començat com a tals, o en tenen la vocació. Però el cas espanyol resulta especialment estrident perquè malgrat que com deia J. Ortega y Gasset “ser español es estar acastellanado” (de manera similar a com a França només ets francès si i només si parles el francès hagis nascut a Estrasburg, París, Perpinyà o Brest) l’assimilació d’almenys dues ètnies a l’ètnia dominant és un fracàs històric que Espanya encara s’arrossega. Hi ha també, és clar, els independentismes d’Escòcia respecte a Anglaterra, de Còrsega respecte a França etc, però en cap d’aquests casos el perill diguem-ne existencial és percebut amb tant de dramatisme – i amb la violència d’estat concomitant com a resposta – com a l’estat espanyol, possiblement perquè les conseqüències serien molt més greus en cas de reeixir el secessionisme de les ètnies (o nacions, si es vol) subordinades.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
27.04.2022  ·  21:41

I tant que encaixa !
Magnífic editorial.

Núria Nadal
Núria Nadal
27.04.2022  ·  22:08

Dieu…En què creu VW….i responeu….en el bé comú….i jo pregunto….DE QUÌ ?

Josep Maimí
Josep Maimí
27.04.2022  ·  22:32

El problema no és el que podia haver fet espanya. El problema es el que NO van fer els nostres politics.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies