02.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 02.01.2024 - 21:43
Aquesta nit, quan es faci fosc, serà el moment òptim per a observar la primera pluja d’estels del 2024: els Quadràntids. Podrien assolir una taxa d’activitat per sobre dels cent vint meteors fugaços per hora i una velocitat de quaranta-un quilòmetres per segon.
Els Quadràntids són una de les pluges més actives de l’any, juntament amb els Perseids de l’agost i els Gemínids del desembre, encara que els seus meteors no es veuen tan sovint com els de les altres dues pluges. Això es deu al fet que el seu període de màxima activitat sol durar només unes poques hores i a les males condicions meteorològiques habituals en l’hivern boreal.
Encara que la seva màxima activitat serà la matinada d’avui a demà, aquesta pluja de meteors té lloc entre el 28 de desembre i el 12 de gener.
El seu origen
Aquesta pluja d’estels s’origina perquè la Terra travessa per aquestes dates un anell poblat amb els fragments despresos, suposadament, de l’asteroide 2003 EH1. L’astrònom Enric Marco explica que aquest asteroide ja va ser detectat al segle XV com a cometa, el C/1490 Y1.
“La relació entre els cometes i alguns asteroides és més o menys clara. Un cometa perd tot el combustible, el gel que té, a mesura que s’aproxima al Sol. I aquests gels van sublimant, de fase sòlida a gas, sense passar per líquid. Això fa la cua de tots els cometes que coneixem. Però va desgastant-se, i finalment només en queda el nucli dur, que és de roca i no es desfà. Així, hi ha casos de cometes que s’han transformat en petits asteroides, com el cas que tenim ací”, assenyala.
Els fragments de l’asteroide, quan entren en contacte amb l’atmosfera terrestre, es calcinen i creen aquestes resplendors lluminoses anomenades estels fugaços, i que en aquest cas corresponen als Quadràntids. La pluja de meteors sembla que té un únic centre d’origen, denominat radiant, un punt del qual sorgeixen tots els estels fugaços. Aquesta localització sol servir per a nomenar la pluja d’estels.
El nom dels Quadràntids prové d’una antiga constel·lació, Quadrans Muralis, designada així per l’astrònom francès Joseph Jêrôme Lalande el 1795, tot i que la Unió Astronòmica Internacional (IAU) no la reconeix pas actualment. Es troba al nord de la constel·lació del Bover, prop de la cua de l’Ossa Major.
On veure’ls?
El radiant dels Quadràntids se situa per sobre de l’horitzó del vespre fins a l’alba. El lloc d’observació pot ser qualsevol, amb la condició que proporcioni un cel fosc, amb pocs obstacles per a la vista (com ara edificis, arbres o muntanyes).
“La constel·lació del Bover no és circumpolar, i t’has d’esperar que isca per l’horitzó. En aquesta època, l’Ossa Major està molt baixa, i fins a la 1.00, aproximadament, la constel·lació del Bover no eixirà en direcció nord-est. Aleshores, no cal anar-se’n gaire prompte, perquè es veu durant la segona part de la nit”, apunta Marco.
Convé dirigir la mirada cap a les zones més fosques, en la direcció oposada a la posició de la Lluna. Els astrònoms recomanen d’abrigar-se bé, estirar-se i esperar que la vista s’acostumi a la foscor per a veure-les.
Amb tot, l’observació d’aquesta pluja d’estels es veurà dificultada per dos factors, a part de les possibles condicions meteorològiques adverses. D’una banda, la màxima activitat tindrà lloc cap a les 10.00 del dia 4, de manera que el crepuscle matutí les cobrirà. I, d’una altra banda, la Lluna es trobarà en la seva fase de quart minvant precisament el dia 4, per la qual cosa, estarà alta en el cel en les hores pròximes a la sortida del Sol. La seva llum pot dificultar l’observació dels meteors més febles.
