I el PSOE al mig, com el dijous

El PSOE anima els pactes de Podem amb l'esquerra sobiranista al mateix temps que vota amb Vox per impedir-los

Vicent Partal
Vicent Partal
18.11.2020 - 20:51
Actualització: 18.11.2020 - 20:16
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Clar i català: la peça imprescindible per a la supervivència del règim postfranquista és el PSOE. Perquè els socialistes, la posició singular que els socialistes assumeixen en el tauler polític, són la condició necessària perquè funcione. El PSOE, simultàniament, és el tap que impedeix qualsevol avanç de l’esquerra i, especialment, dels moviments sobiranistes i es presenta com el tap al qual aquests s’han d’unir contra la dreta extrema. Per això el PSOE sempre és qui salva el règim en les situacions difícils, quan l’esquerra o el sobiranisme sembla que són capaços d’anar un poc més enllà. Bàsicament aprofitant-se del fet que els altres, empetitits psicològicament, han de ser purs i no poden fer segons què, mentre que ell resulta que ho pot fer tot, sense gens de vergonya i sense haver de donar explicacions de res.

Va tornar a passar ahir. La CUP havia pactat amb Podem i ERC una moció per a regular els preus del lloguer mitjançant una llei estatal. I el PSOE, sense ni immutar-se, la va liquidar votant al costat de Vox, del PP i de Ciutadans. I ho va fer perquè sap que no passa res, que ho pot fer sense que això –votar amb Vox contra el propi soci de govern i votar contra la regulació del preu del lloguer– li signifique cap preu. I això és així perquè la realitat, assentada de fa dècades, és que el PSOE sap que no té ningú, d’una manera efectiva, a l’esquerra. Que no té ningú, vull dir, que pense autònomament. La paradoxa arriba a tal punt que, amb el govern de coalició, sembla que els socialistes fins i tot han trobat la panacea externalitzant les clucades d’ull, i ja ni això no els toca fer a ells. En aquesta línia, despús-ahir Podem presentava una esmena al pressupost del seu govern per prohibir els desnonaments fins el 2022, i ho feia pactant amb Esquerra i Bildu. Esmenar-te a tu mateix ja és ben rar, però s’entén la jugada si és per a il·lusionar una certa esquerra sobiranista que s’il·lusiona per ben poca cosa. I en tot cas, si cal, després el PSOE ja pactarà amb Vox per a tombar allò que calga.

Abans de les darreres eleccions espanyoles, Arnaldo Otegi, segurament la ment més afinada de l’esquerra ibèrica, va deixar caure la idea de fer un pacte a la kurda. Consistia a crear un nou partit d’àmbit estatal, que també poguessen votar els espanyols que volguessen, però format i dirigit per totes les forces nacionalistes dels Països Catalans, el País Basc i Galícia. Un partit que podria aplegar una trentena de diputats i establir així una agenda autònoma per la ruptura democràtica, per l’autodeterminació i l’amnistia. De manera que els grups i grupets deixassen de dependre del PSOE i, tant com fos possible, fessen que el PSOE depengués d’ells. La cosa no va fructificar, però algú a Madrid deu haver entès la gravetat de l’afer i ahir també ens vam sorprendre llegint que volen tornar a empresonar Otegi, tot repetint, d’una manera absolutament increïble, el judici del cas Bateragune, pel qual el dirigent basc va passar sis anys a la presó, un judici que el Tribunal Europeu de Drets Humans va criticar dient que no havia estat just.

I de qui és la idea? De la fiscalia, que depèn del govern espanyol. Cosa que, en definitiva, no és sinó una altra versió, ampliada, del mateix parany que explicava abans. Consentida, lamentablement. Perquè no crec que enlloc del món trobem que, en una situació d’opressió nacional, els qui en són víctimes es dediquen voluntàriament a escindir la responsabilitat de la justícia i del govern –com si no et ficàs a la presó o no t’hi mantingués tancat–, aquell amb qui submisament et dediques a pactar, i l’estat, com un tot, del qual te’n vols anar. En fi…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
18.11.2020  ·  22:13

Fa molts anys, van batejar-se com “la casa común de la izquierda”. Esquerra espanyola, un país amb un substrat medieval. Sembla mentida, pactar amb ells. Però ho fan, una i altra vegada. Deu ser pels sous. No li trobe altra explicació.

Josep Almar
Josep Almar
18.11.2020  ·  22:15

Arribarem a la conclusió que els castellans tenen millors habilitats polítiques que la resta de l’estat. A Catalunya, nomes una dosi mortal de mediocritat, explica on som i perquè hi som. No tinc cap altre teoria.
Si una Borras sobresurt de la mediocritat, se la inhabilita per càrrecs de responsabilitat i es manté els personatges que ja s’han situat en el seu nivell d’incompetencia al front de les màximes institucions, sense manies ni remordiments.
I els mediocres, aplaudiran una vegada i una altra

Joan Benet
Joan Benet
18.11.2020  ·  22:24

El 1r cop que t’enrreden és culpa del mentider. El 2n, ja és cosa teva.
I el mateix axioma val per nosaltres, els votants.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
18.11.2020  ·  22:37

S’ha de reconèixer que tenen gent amb visió de la jugada i capacitat de maniobra.
Quan van veure que el rei es convertia en la baula feble de l’estat el van canviar de seguida.
El mateix va passar amb en Rajoy i llavors se’n van empescar la jugada Sánchez.
En definitiva, saben jugar i fan trampes. Contra això, lideratge intel.ligent i gent competent, ferma, determinada i coratjosa. I som-hi!

Josep Sendra
Josep Sendra
18.11.2020  ·  22:37

Article d’opinió boníssim!!!! molt clar del problema jacobí castellà…

Alexandre Banhos
Alexandre Banhos
18.11.2020  ·  22:44

Molt molt molt exact

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
18.11.2020  ·  22:47

Esta falsedad del PSOE y desfachatez a nivel moral es la esencia misma del fascismo…
Pero en esta España destrozada por la hegemonía de la podredumbre autoritaria no pasa nada…

Mirad los atentados del 17 de Agosto 2017 no obstante se busque de tapar la realidad cada día sale un pequeño detalle que convalida la convincion que la matanza fue estudiada y ordenada por el “Estado” español para bloquear con el terror los Catalanes que estaban preparando el referéndum del 1 de Octubre… Todos lo saben… Pero todos siguen callados cabeza abajo obedientes al poder criminal de quien manda…

Es la “cultura” con la cual han crecidos todos durante el franquismo…

Una cobardía esta de los españoles y de los catalanes de una repugnancia que no tiene igual en el mudo.

La izquierda?

El sueño de la izquierda española y catalana es llegar a ejercer el poder como los criminales a los tiempos de Franco

Esto es España y todo se explica… Un vertedero de basura que no tiene iguales en el mundo

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
18.11.2020  ·  22:52

Si els porcs podèssin mentir, no serien pas pitjors que uns pallassos humanoides que viuen de la política i que menteixen més que la premsa que viu de la mentida

Florenci Maymó
Florenci Maymó
18.11.2020  ·  22:54

Clara i ajustada a la trista realitat, la descripció conceptual que fas en el primer paràgraf, Vicent.

Dissortadanent la culpa no és del PSOE, sino de tota la gent que el vota.

Enci

Jordi Tubella
Jordi Tubella
18.11.2020  ·  22:56

Rellegim bé la darrera frase de l’editorial. Per primera vegada dones a entendre ben clarament que hi ha una estratègia pitjor que l’altra. No t’atreveixes a posar noms però no cal gratar gaire perquè s’intueixi. Tenim uns mesos que aniran sortint tots els drapets bruts i l’equidistància haurà de desaparèixer.

Carles Barcons
Carles Barcons
18.11.2020  ·  23:01

Cap esmena. Què passa amb la “casta”? No recorden el passat? No vols brou? 2 tasses!

Carles Viñals
Carles Viñals
18.11.2020  ·  23:19

El PSOE de Pedro Sánchez, vaivell insígnia de l’esquerra espanyola, és avui el suport del postfranquisme. I què ? Abans d’ell ho fou el PP d’Aznar i Rajoy, vaixell insígnia de la dreta espanyola, i anteriorment de nou el PSOE de Felipe González, successor de la UCD, successora al seu torn del franquisme pròpiament dit, ultraespanyol i anticatalà, botxí d’una república anticatalana i ultraespanyola.

República que seguí a la dictadura de Primo de Rivera, ultraespanyola i anticatalana, hereva dels monarques borbónics, des d’ Alfonso XIII (“que cara me cuesta la carne de gallina !”) va dir, en haver de pagar als moros el rescat dels soldats presoners que ell mateix havía enviat a la guerra colonial africana, fins a Fernando VII, restaurador de la Inquisició, abolida per Napoleó. Tots ells, monàrquics i republicans, tan espanyols i barallats entre ells com agermanats en l’odi als catalans.

Pedro Sánchez tindrà, no us càpiga dubte, el seu continuador de tan porca com repetida Història, i nosaltres… nosaltres seguirem delectant-nos en la recopilació, descripció i denúncia de les misèries d’una Espanya de la que diem que no volem ser part; de la que diem voler marxar, sense gosar tanmateix fer un pas per allunyar-nos.

“Tots els tirans aniran de segur a l’infern, però hi aniran també els covards i els esclaus, car no hi ha delicte més gran, després del d’arrabassar la llibertat als homes, que el d’haver-se-la deixat arrabassar” (Napoleó Bonaparte)

Maria del Mar Serra
Maria del Mar Serra
18.11.2020  ·  23:50

“Atado y bien atado”. És la cançó de l’enfadós. Aquesta estaca, no hi ha res ni ningú que la pugui tombar!
És la pitjor de les dictadures, ella, disfressada de democràcia. I a Europa no ho volen veure. Crec, i no sé ben bé perquè, que ja els va bé.

Jaume Riu
Jaume Riu
18.11.2020  ·  23:59

ESFONDRAMENT PER INCOHERÈNCIA
Trobo molt benèvol veure el PSOE al mig, com un tap que impideix avançar des dels extrems, i veure que d’aquesta manera sempre salva al règim de les situacions difícils.
Jo no ho veig així. Em sembla que el propi PSOE és la situació difícil que pateix el regne d’Espanya. En aquest partit polític, i en la seva circumstància, tenen el problema i no la solució, precisament perquè un dia afavoreixen als supremacistes de Vox i l’endemà formen govern amb els indignats hereus del 15-M, i es poden asseure a la taula per negociar l’indult de presos polítics independentistes.
Una monarquia que per sobreviure necessita aquesta mena de tap, em fa l’efecte que no es pot deslliurar de l’esfondrament immediat.
Esfondrament per incoherència.

Tomàs Reyner
Tomàs Reyner
19.11.2020  ·  00:01

la idea d’Otegui aniria en una direcció prou interessant. Però segurament la farien inviable els egos dels partits. Com document de treball i de debat estic segur que fora interessant fer un plantejament així

Josep Gualló
Josep Gualló
19.11.2020  ·  00:17

14 DE FEBRER EL TERCER TRIPARTI AMB LA PRESIDENCIA DEL PSOE COM ELS ALTRES

El segon partit, el vassall etern ERC. I el tercer sempre un de nou, ara toca a Podem

Sé el que cal fer per evitar-ho. La solució ha de venir de l’exili, però avui estic massa espès i massa desencoratjat per veure com. Necessito una revelació divina que no podem rebre els agnòstics.

Ens hi haurem de posar fulles? No, no i no. Cal trobar la manera o morir en l’intent.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
19.11.2020  ·  00:30

L’evolució del franquisme es va dissenyar com una taula amb tres potes per tal que no ballés: un partit que sortís del règim sagrat amb un rei sagrat, un partit, controlat per dos trapelles, que aparentés ser una alternativa i tota una resta de cuquetes democràtiques inevitables però insignificants i , si calia, convertibles en no res a gust del partit sagrat .
El pla es compleix fidelment com una comèdia castissa. Cadascú fa el seu paper que consisteix en fer veure que el pla dissenyat no existeix i anar fent la viu viu en aquest ecosistema místic, extractiu i mancat d’intel·ligència i pietat.
Si alguna possibilitat de canvi hi ha, dependrà inevitablement d’un canvi en el partit progressista, de la resta de cuquetes democràtiques que sobrevisquin i dels ciutadans que voten.
Entendre l’escenari i les forces presents en la confrontació és indispensable…sobretot per les cuquetes. És indispensable perquè és molt bèstia i, com totes les coses sagrades i extractives , molt perillós.
Fer veure que no existeix és simplement suïcida.

PERE SIO
PERE SIO
19.11.2020  ·  00:52

El PSOE és l’arquitecte creador de l’actual Espanya poc democràtica i corrupta.
González i Guerra van pactar amb els franquistes, van aprovar l’amnistia dels seys crims i van perpetuar les estructures del franquisme (judicatura, policia, guàrdia civil, militars…).
El PSOE va acceptar i recolzar la monarquia, fent que Juan Carlos tingués amb Felipe González el col.laborador i amic, per aconseguir la seva època daurada dels negocis corruptes, i van oarticipar en el cop d’Estat del 23-F, en les negociacions amb el colpista Armada .
En el camp econòmic, van ser els creadors de la privatització de les empreses públiques (Solchaga) i dels grans negocis de l’Estat, pioners de la corrupció en competència amb el PP, creadors i partíceps de les oligarquies econòmiques (Ibex-35), del monopoli i manipulació dels mitjans de comunicació (Prisa, Polanco) i de les portes giratòries.
En el camp autonòmic, creadors del cafè per a tothom i de la laminació de les autonomies LOAPA i LOFCA).
Rubalcava va participar en el disseny de la renuncia de Juan Carlos i Pedro Sánchez en la seva fugida i protecció del feixista Felip VI.
Respecte al procés, el PSOE va recolzar la liquidació de la Generalitat amb el 155,
han mantingut i augmentat la repressió i culminaran el seu somni amb la divisió de l’independentisme, aconseguint la submissió i recolzament gratuït d’ERC a la pervivència del govern del PSOE.
Més que estar al mig de tot arreu, el PSOE són els capdavanters que han permès que l’actual Espanya sigui franquista, poc democràtica i corrupta.
Però a diferència del PP, en el PSOE actuen sempre ben disfressats de socialistes i d’esquerres.

Robert Mora
Robert Mora
19.11.2020  ·  00:55

Encertadissima Editorial.
Sovint m’he preguntat per l’extraordinària vitalitat del PSOE que ha aconseguit crear un espai polític hegemònic que ningú li ha pogut disputar mai per la seua esquerra sociològica ni en el vessants cultural ni en el polític. L’única resposta vàlida que he trobat ha estat l’hegemonia cultural que mai li ha pogut arrebatar la dreta hispánica que ha funcionat més com un contrapès de gestió econòmica, però sense una narració cultural solvent per oposar-hi, que tot i els seus èxits electorala sempre ha anat a rebufo de l’antifranquisme franquista del PSOE.
Per això ha nascut Vox, perquè el PP malgrat els seus èxits polítics mai ha disposat d’un discurs cultural que li fes ombra al PSOE.
Només l’àmbit atomitzat i divers dels partits sobiranistes de les nacions hispàniques no-castellanes ha configurat una narrativa cultural potent, pero políticament esquifida per raons òbvies.
En molt bona mesura aquí rau el fracàs de Podemos, que va intentar aprofitar els sobiranistes no castellans “com a confluències” per construir-se com alternativa al PSOE, sense aconseguir-ho. Sense aquests el PSOE tindria un greu problema, però l’existència dels “nacionalistes” ha impedit el neixement d’una adversari fort.
Potser ha arribat el moment que les dues vessants de la narrativa sobiranista convergeixen. Otegi sap del que parla.

josep soler
josep soler
19.11.2020  ·  01:13

Després de tants anys que el PSOE també és dreta només potser per un motiu: els espanyols són majoritariament de dretes. És la seva naturalesa.

Els catalans necessitem una generació per adonar-nos. Però cada nova generació, fins que no ho veu, confia poder canviar als espanyols i intenta fer “taules de negociació”. En Pujol i Duran ja van rondar “taules de negociació” dels 80 fins els 2000, ara la ronda ERC. Quan ERC es faci gran hi aprengui la lliçò de que no hi ha ningú a l’altra banda, qui agafarà el relleu de la càndida taula?

Lluís Casas
Lluís Casas
19.11.2020  ·  02:06

Al final de la primera guerra Mundial i entre 1918 – 1919 a Alemanya esclatà una Revolució i a la vegada una Contrarevolució en la cuál es van produir milers de morts, allò va ser posible gràcies a la traïció dels principals dirigents socialistes, sobretot el president Ebert, tot aquets aconteixements tan desgraciats van ser el caldo de cultiu per el naixement del partit NAZI, la traïció del partit Socialiste a las bases, avui en dia ja sa está veien, només els partits i funcionaris, els demés a pasar per el Aro, ni dretes ni esquerres, rics i pobres, al temps.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
19.11.2020  ·  05:50

Espanya és previsible.

També ho és el PSOE. Per entendre què passa ara només cal repassar què ha passat al llarg de la història, especialment els darrers 150 anys. Es repeteix tot fil per randa, amb grau més gran o més petit de tragèdia. Amb la història que ensenyaven al BUP postfranquisme n’hi ha prou.

PSOE és el mateix partit que va torpedinar tots els esforços per tal de bastir una alternativa d’esquerres i transformadora els primers 20 anys del segle XX. Tots els intents d’unitat d’acció eren boicotejats per Pablo Iglesias (l’impressor). A partir de 1923 qui va col·laborar amb Primo de Rivera fins a l’extrem de proporcionar-li un dels membres de la seva estructura dictatorial va ser… el PSOE. I que es va beneficiar de la prohibició dels sindcats anarquistes va ser la UGT. I qui va formar part del govern Primo de Rivera no va ser precisament un baró de tercera, sinó Largo Caballero, el “Lenin” espanyol. El mateix que amb la seva absoluta inèpcia va contribuir a fer ineficient l’esforç de guerra republicà i va acabar deixant el govern del país en mans de Negrin i dels filocomunistes que gràcies als assessors russos (aquests si) més estúpids i sanguinaris que es recorda, va acabar sucumbint al feixisme.

Això per no esmentar el particular 155 que varen representar els fets de maig a Barcelona el 1937 (aquests sí, muntats pels catalans, nosaltres solets, dedicats com sempre a barallar-nos mentre l’enemic és a les portes) i que els va permetre instal·lar el govern de la República a Barcelona, suprimir de facto l’autonomia, convertir en una persona invisible el president de la Generalitat, garlar dels catalans i pràcticament quedar-s’ho tot.

El PSOE és el mateix partit que es dedicava a fer capalletes entre el tal Largo Caballero i Indalecio Prieto (us sona a barons ?) a- precisament- la Federació Socialista Madrilenya, que algú ha descrit com un dels causants d’haver perdut la guerra. El mateix partit que va donar suport al cop d’estat del coronel Casado per l’altra banda, en forma d’una personalitat com Julian Besteiro.

Si mirem durant el franquisme, que algú em faci saber quants centenar o milers de dirigents socialistes o de la UGT varen ser assassinats. Jo no sóc comunista (i crec que el comunisme- no el ser d’esquerres- és una ideologia totalitària i aberrant) però qui va suportar el pes de la repressió va ser- precisament- el PCE (Julian Grimau, les 13 roses…) i CCOO (repasseu els moviments sindicals del Baix Llogregat als 70 per exemple), mentre UGT i PSOE s’ho miraven tan amples des de la barrera. I quan va caldre, el mateix PSOE es va desempallegar de personatges com en Ramon Rubial i el PSOE(h): el famós congrés de Suresnes.

S’explica també que durant els successius governs amb “El Campechano” qui més sintonia tenia amb ell era Felipe González i els successius governs socialistes i que, precisament, quan Aznar va arribar al poder (potser perquè li hauria agradat ser president de la República a l’estil Trump) la relació es va refredar. No oblidem que és del “gran” ministre Solchaga allò de que “Espanya és el lloc on és més fàcil fer-se miionari ràpid”: una gran declaració de socialdemocràcia i de principis, si senyor !! (per cert, sóc l’únic a qui Illa li recorda per posat, declaracions, etc l’Ernest Lluch ?). El PSOE va estar 14 anys al poder, 14 !! Sense que hi hagués més canvi que una mínima modernització d’infraestructures, però ni sense transformar la mentalitat del país (el percentatge d’inversió en recerca era igual o inferior quan varen deixar el govern que quan hi varen entrar, i havien deixat pel camí tota la poca indústria que hi havia- com ara la tèxtil), i sense fer net del franquisme (a Billy el Niño el varen ascendir i jubilar durant el govern PSOE, Villarejo també va començar per aquella època, i els GAL són un invent del PSOE).

Amb totes aquestes credencials algú pensa que es poden comportar d’altra manera ? Ho han fet, ho fan i ho faran sempre de la mateixa manera. No canviaran, com Espanya no canviarà. Els únics que hem de canviar realment som nosaltres per d’una vegada marxar, perquè ens hi va el futur. Deixem-nos d’estupideses i comencem d’una vegada.

Algun dia podem parlar també de la pretesa esquerra transformadora representada per la galàxia Comuns, que de fet és l’n-sima mutació d’IU, que és l’n-sima mutació del PCE. Tampoc no té precisament un curriculum gaire galdós, però avui parlàvem del PSOE.

Ignasi de
Ignasi de
19.11.2020  ·  06:33

En Otegui té mala peça al teler. La fiscalia del PSOE acabarà amb ell.
Quina pena que polítics catalans ambiciosos i miops, no permetessin la coalició a la Kurda que en Arnaldo Otegi va proposar.

Carme Perello
Carme Perello
19.11.2020  ·  06:44

continuar, continuar, continuar……això és el que volen els partits d’aquí???
On ens porten totes aquestes escenes?? ja les sabem….és com un -deja vu-; i si ja ho sabem, i més ara, amb tot el què hem passat des del 2017, pero que va molt més enrera, que també és un -re-deja vu-, doncs…..per què continuem aquest vodevil¿¿¿¿
Si ja no ens porta a res¡¡¡¡¡¡¡ només veure com el partit de la baldufeta, rodola entre vox, el seu afany d’españolitzar catalunya, i el “vull federalisme”.
ESTEM PERDEM EL TEMPS.
Però això no és culpa de la baldufeta, ó de Madrid, això és culpa dels partits d’aquí, dels que es diuen independentistes. Per què???? parlem……la CUP, què fa exactament?????
Analitzeu el seu camí….realment s’ha frenat i ha posat pals a les rodes, amb les seves aparent votacions assembleàries i la seva dignitat. I després amb surten amb tapar un pressumpte acossador sexual, que està al seu partit.
Fins aquí hem arribat de perdre el temps i paridetes¡¡¡

Josefina Estremera
Josefina Estremera
19.11.2020  ·  06:58

Sí, per descomptat que el PSOE és el que manté la supervivència del règim postfranquista, però a part d’ell, també hi contribueixen Podemos i Esquerra Unida!!!

Vicen Maupoey
Vicen Maupoey
19.11.2020  ·  07:13

Un món sense fi. Una vegada i un altra ensopegant amb les mateixes pedres al camí .
Anàlisis documentades- han de ser-hi –
que ens intenten explicar tantes coses que no entenem. Potser tot es redueix – algú ho apuntava- a la nostra mediocritat, incapaços com som de sortir del forat.
Vergonya de veure picabaralles, cada vegada mes pujades de to.
De petita em van ensenyar que mentir tenia conseqüències . Ara no tan sols no en te, sinó que te premi .

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
19.11.2020  ·  07:52

Això tan sols té un qualificatiu: TERRORISME D’ESTAT

Josep Salart
Josep Salart
19.11.2020  ·  08:38

Lo més preocupant d’españa, són els partits catalans que dónen suport als cambrers de l’Ibex instal.lats a la moncloa.

Ahir era en Duran i Lleida, entre polvo i polvos des del Palace.

Avui és ERC, autèntica vergonya pels catalans. La Caixa i el Sabadell, per menys d’unes monedes ni tant sols de plata, vàren comprar una americana als encants i la vàren regalar al seu representant a madrid, autèntic analfabet anticatalà.

El 14 de febrer, tots amb el President Puigdemont. Pel be dels presos i exiliats.

Pep Agulló
Pep Agulló
19.11.2020  ·  08:54

PSOE PARTIT D’ESTAT. UN TAP A PROVA DE QUALSEVOL IDEOLOGIA.

El poder del llenguatge ens condiciona els nostres pensaments. Molt. I tornem a la paraula: ” l’esquerra”. Una paraula que no vol dir absolutament res, però té el poder de donar o treure molts vots.

Com diu J R Resina, hom no és d’esquerres com pot ser blanc, mascle i de la Seu d’Urgell, sinó que ho és en relació amb un eix ideològic de característiques variables (i sovint bescanviables) segons els llocs i els temps.

Així pels feixistes de Vox, PP, Cs, el PSOE és d’esquerres. Pels Podemitas, comuns, republicans, alguns independentistes d’esquerra, el PSOE també és un aliat d’esquerres amb tots els peròs que vulgueu. Prefereixen un Sánchez (d’esquerres) que un Puigdemont (de dretes) …Eh Rufian.

Des de posicions ideològiques antagòniques, no n’estic del tot segur, el PSOE té la mateixa consideració de ser un partit d’esquerres. Només l’independentisme a partir de l’1-O li ha esmenat la impostura i l’ha situat en l’eix ideològic repressiu d’aliat de les forces del règim neofranquista. Enteneu ara l’esquira contra Puigdemont?

El PSOE sí que és un vertader tap pel règim del 78, que tot sigui dit, és la continuació del règim del 39 per altres mitjans.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
19.11.2020  ·  09:03

PSOE-PSC no tenen vergonya ni la coxeixen!

Albert Miret
Albert Miret
19.11.2020  ·  09:21

Le problème c’est pas les politiciens corrompus. Le problème c’est ceux qui continuent de voter pour eux.
La política espanyola no te res a veure amb la política. És una secta comuna de la qual en beuen tots els partits espanyols cada dia. El mantra que els uneix és “la unidad de Espanya”. Aquesta secta és només bicèfala, permetent l’existència d’alguns satèlits pertanyents a un o altra sector permès i prescindeix de tota ètica a l’hora d’atacar a un enemic. L’exemple més proper el trobem a l’organització de la màfia americana.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
19.11.2020  ·  09:44

Excel·lent relat Sr. Gilibert, és la autèntica foto d’espanya i de perquè si Catalunya, més ben dit els Països Catalans, no fan un cop de puny a la taula, un pas unilateral, no ens en sortirem.

Els espanyols, majoritàriament són anticatalans.
Ja siguin de dretes com d’esquerres, estan units en la causa comú de que Catalunya no és separi mai.
Perquè aquesta fixació total més amb Catalunya que amb Euskadi?
Doncs simplement per interessos d’imperialisme colonial.
La separació de Catalunya o fins i tot un Concert Econòmic a la basca, comportaria un daltabaix de la economia espanyolista, deixarien de poder mantenir tant vividor de l’Estat. I vividors de l’Estat espanyol n’hi ha de dretes a esquerres, des dels borbons als funcionaris o als treballadors subvencionats a canvi de vots.
Euskadi, fins i tot amb la sagnant història d’ETA, no genera ni la meitat del rebuig, perquè ja s’ha preocupat el “deep state”, rentant el cervell als espanyols, de que aquesta sigui la mentalització de l’espanyol mitjà.

En resum és una qüestió de supervivència imperial, Catalunya és un enemic més poderós i no pot existir.
D’aquí que els pocavergonyes pseudosocialistes de Felipe González i Alfonso Guerra, tinguessin tanta sintonia amb el potsfranquisme i la monarquia borbònica, i no haguessin aprofitat els 14 de govern per a netejar les estructures franquistes.
Com pagarien el sou dels espanyols no productius?

Nosaltres, els Països Catalans tenim la clau de la solució, per a deixar de ser explotats i gaudir dels recursos que generem. La unilateralital, amb tots units sense fissures fins que siguem independents amb un model unit o confederal, però lluny d’espanya, després ja ens barallarem pel model social quan siguem lliures.
Soc dels que està convençut de que vàrem malmetre una oportunitat d’or a l’octubre de 2017 quan no vàrem mantenir la independència. Hauria sortit car, cert, però més barata de lo que estem pagant ara.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
19.11.2020  ·  10:16

Només cal afegir que en un sistema només hi entra qui el sistema vol, i si algú hi entra per a canviar-lo, immediatament es trobarà en minoria i, o haurà de sortir-ne, o acabarà essent un més del sistema. Aquest editorial (excel·lent) només descriu la darrera nova estratègia del sistema per a perpetuar-se. Tenim moltíssima feina per davant si volem sortir del seu radi d’acció.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
19.11.2020  ·  10:22

A mi el PSOE no em sorprèn. Ha estat sempre el partit del règim, des de 1975, el partit de la monarquia, el partit que ha mutat el seu ideari quan li ha convingut, sense cap escrúpol, ‘OTAN d’entrada no’, federalisme, autodeterminació. I de PODEMOS? … francament a mi tampoc em sorprèn però hauria de causar una profunda depressió als seus votants, a tots aquells que el 15 M omplien places i carrers. Pedro Sánchez la va espifiar quan va dir que no podia dormir amb Iglesias en el ‘govierno’. A hores d’ara ja sap el valor inqüestionable que és tenir-lo al costat encara que de tan en tan pacti -i precisament per això- una moció amb la CUP i ERC.

NIL MALET
NIL MALET
19.11.2020  ·  10:34

En resum, els fills del franquisme teniu/tenim una cultura política patètica i poc democràtica. Societats acostumades a abaixar el cap i anar tirant, sense orgull ni dignitat.

Pel que fa als catalans, tants segles essent dominats i desarmats, hem oblidat el que és l’honor i la disciplina. Tot per la pàtria? Ens convindria, la veritat.

David Badia
David Badia
19.11.2020  ·  10:35

PSOE i PP son les dues cares de la mateixa moneda.

Carles Serra
Carles Serra
19.11.2020  ·  11:21

Gràcies Vicent per la editorial; hem tardat més de 40 anys per descobrir que el putu PSO€ forma part de l’espaÑa franquista? no ni havia prou amb els fets de la LOAPA i els GAL?
Això que descriu Sr. Vicent, ja fa molts anys ho va definir en Pla: lo més semblant a la dreta espanyola, és l’esquerra Espanyola, o aquell que va dir que dintre de cada espaÑol hi havia un petit Franco.
Malgrat això, tenim uns líders de partits com en Rufian, Iceta, Aragonès, Colau i etc. que ja veus el seu nivell de mediocritat i cinisme.
La llàstima Sr.Vicent, si aquest partit franquista del PSO€ està en el poder, és gràcies el partit que no goses dir ER i el mossèn en front.
Ara cal esperar el 14-F i a veure que vota aquesta societat

david graupere
david graupere
19.11.2020  ·  12:01

I si aquesta estratègia de pactes, l’estratègia d’ERC, és la guanyadora a les regionals de la Catalunya del Sud, doncs quina joia!

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
19.11.2020  ·  12:47

No hi ha manera de que en Partal nomeni les coses pel seu nom. En l’ultim paragraf tothom ha entès que parla d’ERC però ell no ho ha dit.
No ho entenc. Tanta honestedat intel.lectual i, al final, resulta que hi ha un partit que no es pot nomenar. No fos cas que diguessin que és amic de l’altre….quina por!

Rosa Gispert
Rosa Gispert
19.11.2020  ·  16:04

Si, el sr. Partal ja comença a fer el ridícul amb això de no nomenar els paperots que fa ER per no indisposar-s’hi.

Com diu el diputat Costa, o la Consellera Ponsatí, els independentistes hem de tenir clar que hem de triar entre les dues úniques estratègies que s’ofereixen en aquest moment: la de fer-se perdonar per eixamplar la base i afermar el règim O la de la confrontació, per eixamplar l’esquerda, fer trontollar encara més el règim i posar rumb cap a la independència.

I això té noms de persones i sigles de partits, començant per Junqueres i Puigdemont, un a cada banda. Per molt que alguns vulguin fer veure que no ho saben.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
19.11.2020  ·  16:04

‘España’ sempre serà ‘España’, mani qui mani i faci coalició amb qui la faci. Uns i altres sempre estan d’acord o s’hi posen per a què res canviï. Van units o s’uneixen perquè ja els està bé (va bé) el funcionnament dissenyat al 78.
Vist des de fora, ahir era un disbarat, dels grossos. El joc polític ja té aquests daltabaixos, però els de sempre ni s’hi immuten, sabent com saben que tindran les de guanyar.
Nosaltres podríem dir ja s’ho faran, però no podem ni dir-ho, ni fer-ho; si ens en desentenem serà molt pitjor.
A veure si n’aprenem d’una vegada i deixem de donar-los suports gratuïts o no, però que perpetuen el canvi/recanvi de sempre. Semblem bavaus.

jordi Rovira
jordi Rovira
19.11.2020  ·  16:23

La idea, senyora Fita, és d’un PSOE que està al mig com el dijous. I en la versió espanyola del món, estar al mig vol dir estar en la mateixa situació que la bancada de les dretes europees, dels reaccionaris americans, dels dèspotes de l’Amèrica del sud, dels administradors d’una Xina inhumana. El PSOE representa com ningú el fracàs absolut de la socialdemocràcia a Europa: la seva falta de rumb, la manca d’idees. Unes idees que ja no tenen cap raó doncs no hi ha en el seu univers polític cap resposta als reptes del món a venir. El PSOE representa la taca de pintura fresca que acabarà espatllant aquest vestit nou que portes!
El problema però ens rebot aquí. Sabrà construir l’independentisme una idea constituent per a Catalunya? Sabran les diferents forces en concurs vestir un model que desplegui capacitat de planificar una Catalunya millor? La incògnita no té només dos costats. En té més. I cadascú d’aquests hi està interpel·lat directament. Per què sinó, resulta tan tèrbola encara la reconstrucció de l’antic espai de CiU? O per què no veiem més decisió i claredat en el desplegament de l’alternança que ha de representar ERC? I per què la CUP resta perduda en una alternativitat tan reclosa en les seves claus internes ?
Crec que l’independentisme ha de fer-se gran i saber situar les seves cruïlles en un espai obert. L’independentisme s’ha de poder mirar en l’entorn global on s’ha engendrat. Ha de poder alçar la mirada i deixar de mirar-se un melic vist i revist. La lluita no és amb Espanya només; i sí és amb allò que representa aquesta Espanya on també hi ha el PSOE. I és que no es tracta de vaporoses idees, ni de vanes intencions. Els ciutadans requerim, doncs així ho precisem; propostes, plans, i desenvolupament en el temps. Requerim la carta de navegar molt més que la idea d’Ítaca. Requerim poder traduir aquí el que passarà allà. I necessitem donar passada a que la nova ens creixi i doni fruits.
Un cop més, tals mals volen bons remeis. I no pas presses. En aquest sentit dono la raó al senyor Partal quan ja avisava que la propera comtessa electoral no defensa res. La partida està dos pobles més enllà! I sempre molt i molt més enllà d’Espanya i del PSOE.

jaume vall
jaume vall
19.11.2020  ·  17:00

Llegeixo l’editorial. Té raó, ni cal dir-ho.
Llegeixo els companys lectors. Ja només amb els tres primers, hi estic completament d’acord. Josep Usó : “Fa molts anys, van batejar-se com “la casa común de la izquierda”. Esquerra espanyola, un país amb un substrat medieval. Sembla mentida, pactar amb ells. Però ho fan, una i altra vegada. Deu ser pels sous. No li trobe altra explicació.”

Josep Almar:
Arribarem a la conclusió que els castellans tenen millors habilitats polítiques que la resta de l’estat. A Catalunya, nomes una dosi mortal de mediocritat, explica on som i perquè hi som. No tinc cap altre teoria.
Si una Borras sobresurt de la mediocritat, se la inhabilita per càrrecs de responsabilitat i es manté els personatges que ja s’han situat en el seu nivell d’incompetencia al front de les màximes institucions, sense manies ni remordiments.
I els mediocres, aplaudiran una vegada i una altra

Joan Benet :
“El 1r cop que t’enrreden és culpa del mentider. El 2n, ja és cosa teva.
I el mateix axioma val per nosaltres, els votants.”

Ara continuaré llegint la resta. De ben segur, interessantíssims.

Ara bé. Premissa 1a: la majoria de comentaristes de les editorials de Vilaweb veiem tan clar aquesta ensarronada, que el nominalisme “esquerra” no ens enganya sobre qui fa polítiques progressistes i qui diu fer-les. Premissa 2a. Vilaweb i les editorials de Vilaweb manté una boníssima acollida entre els catalans interessats amb política. Premissa 3a. Es pronostica, CIS, que ERC serà la força guanyadora entre els sobiranistes.
A quina conclusió no hem d’arribar, que no sigui que per molt abrandats, solvents, i tenaços que siguem, resulta que no som representatius dels votants catalans, també dels que volen la independència de Catalunya?

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
19.11.2020  ·  17:25

Malgrat això, tenim uns líders de partits com en Rufian, Iceta, Aragonès, Colau i etc. que ja veus el seu nivell de mediocritat i cinisme

El que alguns ‘tertulians’ s’entestin a posar a ‘tots’ al mateix nivell em dona una idea de lo ‘despistats’ que van alguns…

PAU BOLDU
PAU BOLDU
19.11.2020  ·  18:06

Erc es independentista? Montilla el querido del carod, independentisme arriba españa. Erc sempre contraels catalans treballadors

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
19.11.2020  ·  18:41

Sí, Josep Usó.”Sembla mentida, pactar amb ells, però ho fan una vegada i una altra. Deu ser pels sous”. O pels ous! perquè cal criar-los ben grossos per a derivar-hi l’energia del cervell. Dels que hi pacten i dels que insisteixen a votar els que hi pacten. Sembla que no s’hi troben líders adients. Tan fàcil com ens ho fiquen fiscalia i judicatura, assenyalant-nos-els amb la mira d’apuntar i empaperar: Puigdemont, Otegui, Borràs…

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
19.11.2020  ·  19:08

Desde noviembre de 2017, la liberación de los presos políticos ha ocupado el lugar de “la lucha efectiva y eficaz por la independencia de Catalunya”.

Todos los partidos políticos, activamente (ER), pasivamente (JuntsxCat) tienen a sus soldados Ryan como objetivos a salvar. Esta es la única explicación del patético estado en el que han sumido al par de millones largos de independentistas que durante 10 años, sin fisuras, han participado en todo lo participable habido y por haber.

En una ocasión escribí que en una concentración ante el ayuntamiento del pueblo en el que vivo, reproché públicamente al alcalde, que los partidos políticos no habían estado a la altura de la sociedad catalana independentista y que su respuesta fue: “Nosotros tenemos a gente en prisión”, como si eso justificase lo injustificable, a saber, la renuncia a todo lo prometido anteriormente a la ciudadanía independentista por causa de “sus” presos políticos. El alcalde se quedó tan ancho. Lo peor, convencido de lo que decía.

A buen entendedor pocas palabras. Presos políticos liberados a cambio de dejar de dar la tabarra con lo de la independencia.

Lo que ahora está ocurriendo solo tiene un guion. ¡Salvemos a nuestros soldados Ryan! Son unos pocos, pero son de los nuestros y, sobre todo, son pesos pesados dentro de nuestro partido porque los Dani, los Ibrahim, los, los, los de a pie, esos nos la traen al pairo, aquí como en todas partes hay presos de primera y de segunda, y estos últimos que, además son más numerosos, que les zurzan.

A mí, lo de la fiebre amarilla, la del lacito groc i el sopar groc me duró apenas un par de meses y me curé sin vacuna. Me di cuenta de que los tiros iban por otros lares. Y los tiros iban por salvar a los soldados Ryan de primera clase mediante indulto. El resto, lo de la independencia,”ad calendas graecas”.

– Gobierno del Reino de España: “Yo te los indulto y tú me aparcas lo de la autodeterminación un tiempo más que prudencial porque voy a tener que lidiar con mis contrincantes políticos intramuros y extramuros”.

– Partidos Políticos independentistas: “Sí, pero yo tengo que lidiar con dos millones de pringaos que les hemos contado que íbamos a implementar el resultado del referéndum… lo del indulto ¿va en serio?”.

– Gobierno del Reino de España: “No te preocupes, lo del indulto lo tenemos bastante afinado, tú encárgate de controlar a tus huestes, si hace falta a mamporrazos que para eso tenéis a los de la BRIMO”.

Resultado 1: Habrá indulto y a los independentistas catalanes de a pie nos segarán la hierba a ras de los pies.

Resultado 2: Los de ER se adjudicarán el éxito de salvar a los soldados Ryan y se lo restregarán a la cara a los de JuntsXCat (campaña electoral obliga).

Resultado 3: A nosotros, los de a pie ¡Que nos zurzan! Una vez más.

Los partidos políticos independentistas aparcan lo de la independencia “sine die” para salvar a sus soldados Ryan. Unos con un descaro total (ER), los otros como que no quieren la cosa pero la quieren. De ahí la mala baba que se gastan los de ER con JuntsxCat. Y, mientras tanto, con el indulto, la Corte del Reino neutraliza durante un porrón de años a los pesados de los catalufos que lo único que hacen es darnos la lata con la vaina esta de querer tumbarnos el régimen del 78 que tantas prebendas nos ha proporcionado, incluidos a ciertos catalufos enanos y de más altura.

En cuanto al tema del editorial.

“A buenas horas mangas verdes”.

El PSOE es un partido cambalachero y traicionero y si no que se lo pregunten a Rodolfo Llopis, secretario del PSOE en el exilio hasta que Felipe González apoyado por la CIA, de manos de Willy Brandt y Olof Palme, lo defenestraron en aras de la “democracia” de las narices que se goza ahora en este patético país en el que vivimos.

¿Lo peor?

Lo peor es que tanto partidos políticos dominantes vascos como catalanes, lo sustentan, lo avalan y a la postre, llegado el momento, lo salvan.

¡Vergüenza!

Jesús Albiol
Jesús Albiol
19.11.2020  ·  19:28

Per entendre el comentari de Vicent, resumit en “la peça imprescindible per a la supervivència del règim postfranquista és el PSOE…són la condició necessària perquè funcione … Per això el PSOE sempre és qui salva el règim en les situacions difícils, … sense gens de vergonya i sense haver de donar explicacions de res”, cal imaginar el paper d’un capatàs en un latifundi: cuida la finca quan no és l’amo, obeeix amb certa autonomia el que se li mana, té llibertat per fer i desfer en afers de poca rellevància, pot posar-se pinxo en algun tema però sempre acaba cedint, …
Això no sé qui ho va dir fa un temps i, realment, explica bé tots els comportaments d’aquest partit, un partit que amb el 155 va deixar veure clar el seu tarannà “democràtic” i que a molts ens ha fet allunyar-nos d’ell.
On és el seu projecte d’una espanya federal i plurinacional? quines propostes ha fet? …

ramon Feixas
ramon Feixas
19.11.2020  ·  20:21

De com són de perverses les malifetes de l’Estat Espanyol contra qui defesa l’aplicació d’un sistema democràtic, cada dia tots ens n’hem de lamentar. però cridar per cridar i voler que tots els independentistes es llencin al buit per una hipotètica confrontació de cara als repressors, tot fa pensar que si els que ho diuen ho volen , però no tenen en compte que si va de confrontació física, l’Estat té el monopoli de totes les forces, no puc entendre amb què compten. Si, amés només compten amb els de la mateixa tendència partidista, aleshores s’hauria de comptar amb un virus i no sembla pas que els virus s’aliïn amb el Poble català.
A l’editorial es parla d’un intent de solució per part d’Otegi, que és normal que sempre busca solucions és perseguit pel garants de que la corrupció resti impune. Va fracassar,…………però era una possible via donada la generositat d’Otegi amb temes de defensa d ela pau i els drets humans.
També a l’octubre del 2017, quan hi havia una altra possible via per determinació del poble, era caure de cul a terra la congelació de la República. Jo sempre he cregut que ells, amb la seva informació, van prendre la decisió que veien millor a pesar de que a tants ens vingué com una galleda d’aigua freda. El President ha dit que ho canviaria a aigües passades, però de ben segur que en aquell moment. Però en aquell segur que ho voli fer bé.
Insultar espanyols no ajuda pas. De la demència ètica dels que gestionen les institucions, es fa difícil dubtar-ne. Però barallar-se per qui és independentista i exigir als altres que s’afegeixin a un mètode sense concretar més que confrontació o diàleg, sense poder-ho posar a la pràctica, és un joc de nyaus que va molt bé als medis adoctrinadors espanyols per fer titulars caricaturescs. En la consciència republicana és necessari que hi càpiguen tots els partidaris de la justícia justa, l’equitat el fruit de les urnes sobirà.
Està molt de moda el tema dels deures en temes social , ara que sembla que en temes escolars han evolucionat en aquest sentit. Contradiccions mai no en falten. Mentre a Catalunya hi ha pilons d’entitats que sense haver de deures, sinó voluntariat desenvolupen molta cultura. L’èxit que tenen sol estar en que cada membre, si necessita posar-se deures ningú li ha d’exigir perquè els faci
Barallar-se per veure qui es queda el tall i qui la vianda mentre no se sap com s’aconseguirà el menú no ajuda.
Durant el franquisme del hi haver molts lluitadors, però…… Si les institucions segueixen amb el mateix esperit és important buscar la manera d’alliberar-se’n, però no calen entrenaments de desprestigi entre els partidaris de la democràcia.
Fa molt bé el Sr. Partal de donar consciència sobre el partit que governa Espanya, però l’important no el camí se’ns dubte l’ha de mostrar el cap no pas les tripes. En aquests moments tan dolents pel govern de Catalunya abans d’eleccions, és normal que la doctrina partidista de les pseudo-democràcies desgavelli moltes coses. La democràcia més directa no é s votar un programa, no pas a les persones. Doncs d fins i tot es diu que la democràcia directa és elegir directament al president. Una aberració en el concepte de democràcia espatarrant. Mes aviat seria més democràtic que cada diputat votés en funció de la representació dels seus votant no pas per disciplina de partit , sempre resultat d’un intercanvi a mode negoci del dirigent del partit. Després resulta que un conseller és considerat bo o dolent segons el partit al que pertany. Potser superar això facilitaria molt les coses, però no és un escull menor. És tan important com la imposició del imperio pel desenvolupament del procés.

Lluí Mor
Lluí Mor
19.11.2020  ·  20:25

Efectivament senyor Jaume Vall, els comentartistes i susbcriptors de VW no sóm representatius dels ciutadans, i quant sents les audiencies de TV i resulta el programes més vistos a al nostre pais són els afers de la familia Pantoja i daltres per l’estil, això ja ho diu tot, no cal ser gaire llest per treuren conclusions.

Miquel Gilabert, m’has refrescat la memòria, mai me’ls he empassat als sociates però és que a vegades ja no sé ni perquè, mai van de cara, anys enrerà fins i tot m’havia esbarallat amb la meva dona que li reia les gràcies al Felipe, -ella era més jove i més inocenta- però també amb molts companys, pensae, “com pot ser que no ho veigin”. I així, continuen enganyant al joven, generació rera generació, i a Catalunya ens hem tret una mica la són de les orelles, però encarà estem molt verds i sóm molt il·lusos i manipulables. OBRERO ESPAÑOL, quant la capacitat analitica no passé de lleguir als paquets de tabaco fumar mata o al gel de dútxa suave i con aroma de limon, aquestes dos paraules condicionen molt el sentiment principal de les persones, la emoció, o més bén dit, no saber aillar ni que sigui per uns moments la emoció. En fi….

Ismael Calvet
Ismael Calvet
19.11.2020  ·  21:00

M’és difícil estar més d’acord: els altres són manifestament feixistes perquè el psoe és el gran garant del franquisme, a qualsevol preu, GAL inclòs. El gran misteri és fins quan faran beure a galet tots els que haurien de lluitar per enderrocar-lo.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb els diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €