Alta implicació social i primeres obres. I molt d’alcohol per celebrar-ho (de baixa graduació, sobretot cava). Aquests són alguns dels trets característics que poden definir els llibres guanyadors del premi Llibreter 2019, una iniciativa que ha arribat a la seva vintena edició i amb la qual el gremi de llibreters reconeix les millors publicacions de l’any anterior i sobretot aprofita per celebrar una de les grans festes literàries que tanquen la temporada: l’estiu és a tocar i queden pocs grans esdeveniments fins a la reentrada, marcada per la Setmana del Llibre en Català i la seva allau de novetats de cara a la tardor.

Així doncs, anem pel palmarès. I atenció que en aquesta ocasió no hi ha cap guardó per a Periscopi, cosa que per si sola ja hauria de ser notícia després d’uns anys arrasant en aquests guardons. El premi llibreter 2019 de literatura catalana se l’ha emportat Pol Beckmann (Barcelona, 1991) per Novel·la, llibre publicat per Quaderns Crema i que significa el seu debut literari. En la categoria Altres Literatures, el guardó ha estat per a Jenny Erpenbeck (Berlin Oriental, 1967) pel seu volum Les formes del verb anar, publicat per Angle Editorial.

La Jessica Love s’ha emportat el llibreter del 2019 amb l’àlbum Sirenes. En aquest cas  també és una obra de debut on se’ns explica la història d’un nen que es vol convertir en sirena i com l’àvia l’ajuda a aconseguir el seu somni. Ve avalat ja per tres premis més: l’Stonewall Book Award del 2019; l’Ezra Jak Keats New Writter/Ilustrator Award del 2019 i el Best Opera Prima Fiera del libro per  Ragazzi del 2019.

Camins d’aigua és la segona entrega de la trilogia La llum d’Artús, que escriu en Raimon Portell (Barcelona, 1963). El primer era Camins de nit i el tercer volum, Camins d’hivern, s’acaba de publicar recentment. Tots tres han estat editats per Barcanova i el segon s’ha fet amb el Llibreter 2019 de Literatura Infantil i Juvenil de Literatura Catalana.  La seva homòloga en Altres Literatures és la Frances Hardinge, i l’obra que li ha valgut el guardó és La cançó del cucut. Portell, que ha enllestit gairebé mil pàgines amb la trilogia, ha dit que ‘estic molt content perquè treballo sol a casa amb una família que fa veure que és normal que em tanqui a escriure a les vuit del matí. També vull dir-vos que el món seria molt diferent si en lloc d’ambaixades s’obrissin llibreries’.

Memorial Pere Rodeja

D’una altra banda, com ja és habitual, el Gremi de Llibreters també convoca el Memorial Pere Rodeja, que distingeix a la vegada un llibreter singular per la seva trajectòria i un divulgador de les llibreries. Aquesta vegada, Sergio Bassa, de la llibreria Bassa de Móra d’Ebre, ha estat el llibreter triat pels seus col·legues com a guanyador del memorial, i Màrius Serra ha obtingut el premi de divulgador.

Sergi Bassa ha explicat: ‘Aquest premi és molt important perquè ens ajuda a fer país i perquè explicita que a les terres de l’Ebre també fem cultura i la fem bé.’ Màrius Serra ho ha confirmat amb aquests mots: ‘És curiós perquè a la llibreria Bassa fas la presentació a l’aparador i tothom et veu des del carrer’, cosa que confirma que Serra és un dels lletraferits que més territori ha trepitjat en els anys de dedicació a l’ofici. Serra ha volgut dedicar el guardó a Tísner: ‘Reivindico ser polifacètic, però sobretot em defineixo com a lector, perquè exercint de lector em poso en la pell de tothom, perquè tots ho som o tots ho podem ser.’

El compromís, el cava i el debut

Jenny Erpenbeck aporta la dosi necessària de compromís amb el premi Llibreter, perquè un dels temes principals de la seva novel·la és el dels refugiats. N’és protagonista un professor gran. L’arribada de refugiats a Alemanya li permet de traçar paral·lelismes amb la Segona Guerra Mundial i el desplaçament de polonesos. En definitiva, és una obra valenta i molt interessant que posa el focus en un dels grans problemes de l’Europa contemporània. Erpenbeck ha explicat –mitjançant una traductora que es despistava sovint i que va posar ben nerviosos tant l’autora com els mitjans–: ‘Una de les funcions de la literatura és de superar fronteres, mostrar una altra realitat i submergir-nos en un altre món. Per això és tan important que aquest llibre hagi tingut aquest reconeixement a Catalunya.’

Rosa Rey, editora d’Angle (i guanyadora del seu segon Llibreter) ha explicat: ‘Aquest és un premi molt angoixant perquè obliga a guardar silenci durant molts dies: del 6 de maig que ens ho van dir, fins ara. Això ha fet créixer notablement el consum d’alcohol a l’editorial, perquè vam brindar amb cava quan ens ho van dir, quan ho vam comunicar a la traductora, el dia que ho vam dir a la comercial i avui una altra vegada. Ens fa molt felices de tenir a les mans un llibre magnífic que tracta des de la literatura d’un dels temes més importants del segle XXI.’

Pol Beckmann, emocionat, explica: ‘Estic molt afalagat de rebre aquesta distinció dels llibreters, que se suposa que són lectors molt fins. Ara tinc una responsabilitat afegida que, sigui com sigui, entomo ben de gust.’ Sandra Olleda, de Quaderns Crema, diu: ‘Per a nosaltres és fantàstic que una novel·la d’un debutant s’emporti el premi als vint anys, quan precisament a l’editorial en celebrem quaranta.’

Però això no seria una celebració sense una copa de xampany rosat a les mans, un petit aperitiu de fruita seca i el comentari sobre la terrible calor que ha començat a fer a Barcelona, tot i que els més agosarats havien canviat la conversa sobre el temps per una altra de molt més sucosa sobre l’assemblea del PEN Català i els discursos que hi varen pronunciar algunes de les patums literàries del país més nostrades. Tampoc no han estat exclosos dels comentaris alguns dels darrers pactes polítics en la constitució d’ajuntaments del país, que feien anar de corcoll els responsables de protocol de la gala nocturna amb tot de telèfons mòbils que treien fum.

Un teatre nacional per als llibreters

Precisament, com que el premi Llibreter fa vint anys, s’havia de cercar un escenari important per a solemnitzar l’acte. El Teatre Nacional de Catalunya ha estat l’espai triat per a la festa de lliurament. Sígfrid Kraus ha parlat en nom dels editors que en algun moment han obtingut el guardó; Josep Maria Fonalleras ha llegit un conte inèdit creat a propòsit per a la gala; i Anna Casassas n’ha estat la pregonera. La festa, és clar, ha servit per a reivindicar la fortalesa i les necessitats d’un gremi que vertebra el país per mitjà de la cultura. Xavier Albertí , director del Teatre Nacional de Catalunya, ha explicat que a la casa es fa una feina molt important en l’edició de texts teatrals i en la lectura de teatre en col·laboració amb les biblioteques de Catalunya.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb