Podríem repensar això de les creus grogues?

«Hi ha molt dolor per l’empresonament, per l’exili i per la repressió violenta, però no hi ha morts ni en volem. I per això considere que és anar molt lluny extrapolar qualsevol dolor al símbol de la mort, excessivament llunyà»

Vicent Partal
Vicent Partal
03.08.2018 - 09:10
Actualització: 03.08.2018 - 11:10
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Fa anys, quan l’independentisme era minoritari, i especialment quan era molt minoritari, en totes les manifestacions es cridava de manera sincopada allò de ‘boti, boti, boti, espanyol el qui no boti’. El crit anava acompanyat de saltirons mig festius que n’asseguraven l’èxit immediat. I tanmateix, el crit ha desaparegut totalment de les trobades independentistes. Ja no el crida ningú. O gairebé ningú. La seua desaparició ha estat una expressió, una més, de la capacitat d’enraonar, de la intel·ligència col·lectiva del país i del seu moviment popular. A mesura que es va anar assumint que aquest no era un conflicte ètnic tradicional, en què per definició tots els espanyols i tots els catalans haurien de ser en bàndols diferents i estancs, la gent va abandonar l’ús d’un crit que era evident que podia molestar gent que assistia a les manifestacions independentistes assumint la seua condició nacional, i no solament provisionalment administrativa, d’espanyol. Una tradició d’anys, doncs, va quedar arraconada en molt poc temps, després de constatar que no era l’expressió adequada d’allò que volíem dir, d’allò que els independentistes volíem explicar.

Ho recorde avui per mirar de centrar el debat sobre un altre fenomen, sobre una altra expressió, que em sembla que tampoc no és encertada i que crec que cal analitzar. Em referisc a les creus grogues per a recordar els presos polítics. Estic convençut que, si fa anys, el moviment independentista va ser capaç de discutir i analitzar sobre si fer un anatema del fet de ser espanyol era bo o dolent, ara hauria de ser capaç de mirar-se amb la mateixa obertura de mires si l’exhibició de creus grogues és la forma de protesta més adequada que tenim.

Ho diré amb el màxim respecte: jo crec que no ho és. Però, al mateix temps, he d’aclarir que defensaré aferrissadament el dret de qui ho vulga de plantar-les. Perquè si no pots expressar una protesta, de la mena que siga, en l’espai públic, és que no ets en una democràcia. I les creus són una forma de protesta, ni més ni menys. No hi ha res a discutir sobre aquest punt .

Ara bé, el dubte que jo expose és si aquesta és la millor manera d’expressar la protesta. I estic convençut que no ho és per diverses raons. Una, d’òbvia, és la identificació de la creu amb el cristianisme. Identificació conflictiva en un país com el nostre, de múltiples religions i sobretot dels més laics del nostre entorn. No cal insistir-hi, crec.

Més enllà d’aquest fet, opine que el simbolisme que projecta la creu groga és erroni perquè la imatge resultant és inevitablement fúnebre. No ens ho podem treure del cap: la creu remet al cementiri i un camp de creus encara més. I no hi ha morts. Hi ha molt dolor per l’empresonament, per l’exili i per la repressió violenta, però no hi ha morts ni en volem. I per això considere que és anar molt lluny extrapolar qualsevol dolor al símbol de la mort, excessivament llunyà.

Sobretot, pensant en la imatge que el moviment independentista projecta amb les creus a la resta de la societat. És la imatge de sofriment extrem, de dolor irreparable. Quan precisament tot el que fem és lluitar i lluitar i lluitar per reparar aquest dolor, i per reparar-lo tan aviat com siga possible. Bona part de l’èxit de les mobilitzacions independentistes ha estat el seu missatge positiu, la capacitat que ha tingut d’il·lusionar un poble més enllà de les organitzacions polítiques. No dic que ens comportem com si no hagués passat res, com si els presos no fossen a la presó, com si els exiliats no poguessen tornar, com si el miler de ferits del primer d’octubre els haguéssem d’oblidar. Però estic segur que hi ha símbols que, sense abandonar la solemnitat que el moment demana, no transmeten una imatge que es pot equiparar més fàcilment a la desfeta que no a la victòria –els llaços grocs mateix en són un gran exemple. Una creu sobre un cos humà és el final de tot. I la República, la independència, són ben vives. Semiòticament, crec que la creu és un símbol equivocat.

I deixeu-m’ho dir al final i amb tanta prevenció com podré: em sembla, a més, que les creus s’entenen com el símbol que nosaltres som les víctimes, i això no ho puc compartir. Som víctimes d’un estat demofòbic? Sí, és clar. Som víctimes de la violència institucional? I tant. Som víctimes dels atacs de l’extrema dreta? Ho som. Però no ens enganyem, nosaltres som molt més que això.

Si hi ha hagut la violència que hi ha hagut, és perquè nosaltres hem creat un projecte concret, real i immediat, capaç de triomfar. I això, cal celebrar-ho permanentment. És un projecte al qual Espanya no ha sabut respondre de cap altra manera que amb la violència, però això no pot marcar tant el nostre projecte com per anul·lar la part que té d’il·lusionador. I no crec que siga correcte, per tant, remarcar simbòlicament allò que, al final, no són sinó conseqüències de la nostra valentia i determinació amb una imatge, les creus, que atorga a l’altre el control del discurs, perquè és una reacció a ell, a la seua unilateralitat.

Nosaltres podem mirar-nos els presos i els exiliats com una mena de condemnats a mort en vida que mereixen compassió i pietat, o bé podem pensar, i jo ho pense cada dia, que ells són la punta de llança del país, la prova definitiva que ja hem cremat totes les etapes possibles i que ara estem disposats a fer front al que siga, a pagar el preu que siga, per tal de ser finalment lliures. I és, sobretot perquè jo els veig així que crec que el símbol de les creus hauria de ser arraconat col·lectivament en favor d’altres imatges que transmeten millor el nostre orgull de tot allò que hem fet fins ara i de tot allò que els presos i els exiliats representen, de resistència i valentia. Anant més enllà i tot: crec que els símbols que fem servir han estat llegits fins ara i han de ser llegits demà i sempre en clau de victòria, representant la nostra il·lusió col·lectiva, la nostra determinació com a poble. I això fa que quan hi pense, a la meua cara es dibuixe un gran somriure, responsable però somriure, més que no pas aquesta ombra de tristor que les creus grogues crec que projecten des del carrer.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
26.07.2018  ·  22:11

Pot ser una cara, groga i somrient, els trauria encara més de polleguera. Tot i que sembla difícil. Ho dic perquè un cercle de fusta o plàstic seria fàcil de fer. I per enganxar-les, un pal, com en les creus, o una brida, si es volen posar a una reixa, farola o pilar. I que el somriure es veja bé. Fins i tot, fixada la imatge, les podríem fer de colors diferents, com ho son els colors de les persones. En tot cas, només troben el camí de la violència. I això ja és una gran victòria nostra. Obtinguda amb dolor, però ben guanyada.

Pepi Borrego
Pepi Borrego
26.07.2018  ·  22:29

Ho vaig pensar des de el primer moment que vaig veure la primera creu. Per tant hi estic plenament d’acord amb les tres raons que argumentes Vicent. Moltes gràcies.

Manuel Gil
Manuel Gil
26.07.2018  ·  22:43

Molt d´acord amb el teu raonament.

eva salas
eva salas
26.07.2018  ·  22:49

Amb que foren estaques n’hi hauria prou. S’estalaviarien un pal i podrien posar-ne el doble. A part que té molt més a veure amb la nostra cultura icònica.

eva salas
eva salas
26.07.2018  ·  22:51

I si són de plàstic millor, que els arbres no tenen cap culpa.

Encarnació Parets
Encarnació Parets
26.07.2018  ·  22:53

Total acord. Els metges salven vides i duen el groc com a simbol arreu d’Europa. Les creus les deixem pels cristians.

Marina Adillon
Marina Adillon
26.07.2018  ·  23:12

Totalment d’acord en tots els aspectes!
Gràcies per fer-ne un editorial!!!

Enric (EPM) Pelegrín
Enric (EPM) Pelegrín
26.07.2018  ·  23:36

D’acord amb l’editorial, en particular per demostrar capacitat crítica i autocrítica. No sempre l’encertem i hem de saber rectificar des del respecte. La unitat en la defensa del projecte republicà és una de les polítiques d’estat dels catalans que serà més forta com menys cega sigui. Encara recordo la manifestació de l’octubre que vàrem deixar el carrer ple de cera amb les espelmes.
Llibertat per les preses i presos polítics i retorn dels exiliats! O caldria dir millor llibertat pels ostatges segrestats!

Teresa M. Cribillers
Teresa M. Cribillers
26.07.2018  ·  23:38

Les creus no són pels presos i exiliats. Són per la llibertat, la democràcia, la paraula, l’estelada… Són per tot allò q ens prenen i ens aixafen cada dia. Però és cert q a mi tampoc no m’agraden gaire i q hem d trobar altres maneres d prosseguir amb la nostra lluita reivindicativa.

Joan Vives
Joan Vives
27.07.2018  ·  00:07

Si haig de dir la veritat, les creus no m’agraden. Però tot i això, veig que el problema no està en en el les creus, si no en el groc, prohibit des de la campanya electoral del 21 de desembre.
Cert és tot el raonament de Vicent, però tot i així, el groc, sigui en qualsevulla forma que tingui a mi em representa.
I crec que a Vic el problema no era en les creus, si no en el groc.
Escampem el groc, siga com siga, arreu dels PPCC, i cridem ben fort: Visca la República Catalana,l a forma a mi no em preocupa.
Qualsevulla iniciativa en groc tindrà el meu suport!
Seguim i fem sal.

jaume vall
jaume vall
27.07.2018  ·  00:50

Molt bé, molt encertat. Clar que el dolor dels presos polítics és insuportable per a totes les persones decents pateixen, tant com significa la marca a foc que els sobiranistes hauran de recordar sempre, el destí que ens espera subjugats a Ñ.
Anant més enllà sobre els simbolismes que hem d’utilitzar, jo afegiria que es podria fer una declaració més o menys solemne en el sentit de donar per acabat el “dol” per falta de coratge durant el 27/O, durant el 30/G. I anar substituint actes simbòlics, per accions útils per als nostres propòsits. Passar de l’activisme reactiu a les malvestats espanyoles, a la normalització activa per afavorir tot allò que ens interessi -i danyar tot allò que no ens interessi-.
Amb menys simbolisme, amb més efectivitat.

Quico Picas
Quico Picas
27.07.2018  ·  01:35

vagi per endavant que a mi no m’ha agradat mai gaire el tema de les creus, per aquest caràcter fúnebre, com tampoc les marxes de torxes per recordar els herois de 1714. En aquest segon cas per la semblança amb les marxes del KKK o les dels nazis.
Però en el tema de les creus hem sembla que no has tingut en compte una cosa. Les primeres que es plantaven portaven escrites les paraules llibertat, justícia, democràcia etc. amb el que es volia donar a entendre que a ES han mort aquests conceptes i la seva pràctica. És a dir res a veure amb els presos. En aquest sentit repeteixo, tot i no il.lusionar-me massa, ho trobo acceptable perquè aquestes accions son força impactants i quantes més coses fem millor. Tot suma. Ara bé, si amb el pas del temps s’ha desvirtuat el tema, que no ho sé, estic d’acord amb tú que millor que ens ho replantejem.

Xavier Jordi Farré
Xavier Jordi Farré
27.07.2018  ·  01:35

Estic d’acord en bastantes de les coses que dius, diria que la majoria.

De totes maneres deixa’m fer-te dos comentaris:

1. Sense saber gaire com va començar, jo sempre he pensat que el que simbolitzen les creus grogues és la crucifixió de la democràcia per part de l’estat espanyol. Si dius aquesta frase a qualsevol extranger, l’entendria ràpidament.
A més, les imatges d’un fatxa amb cotxe destrossant un cementiri (de democràcia) és impactant, també pels extrangers, i ens dóna suports.

2. La solució a les Creus, tan poc que els agraden, si tanta rabia els hi tenen, és molt fàcil. Deixar anar els presos polítics i deixar tornar als exiliats.

Marta Sol
Marta Sol
27.07.2018  ·  01:36

Les Creus Grogues, no es van fer pels Presos si no va ser la manera d denunciar la mort de la Democracia, Sanitat, Infraestructures… que les retallades i l’Estat Espanyol ha provocat.
Es van crear a la campanya d’Estiu de fa 2 o 3 anys.

Mercè Piqueras
Mercè Piqueras
27.07.2018  ·  01:37

Des que vaig veure les primeres imatges de creus grogues en una platja, la imatge no em va agradar. Em va recordar aquells cementiris de guerra amb les creus, totes iguals, arrenglerades. En canvi, sí que em va agradar una altra imatge molt més recent, d’una platja plena de para-sols i tovalloles grocs. Si volem omplir de groc pobles i ciutats, fem-ho, però no amb creus, si us plau. Es podrien fer altres objectes, per exemple gira-sols (base i tija de fusta, i la flor de cartró). Sempre seran millor flors que creus.

Miquel Strubell
Miquel Strubell
27.07.2018  ·  01:38

Comparteixo la teva recança. I és per això que celebro que per la costa vagi baixant un enorme llacet fet amb ombrel.les grogues. L’efecte és molt gran, sense cap associació amb els cementiris. Cert, que només té sentit a les platges estiuenques, però és d’esperar que els tribunals reaccionin aviat davant l’evidència exposada a Bèlgica i Alemanya: és quasi tan absurd mantenir els càrrecs inexistents com mantenir encarcerats els presos polítics acusats de delictes inexistents.

Àlmar Bosch
Àlmar Bosch
27.07.2018  ·  01:38

Comparteixo totalment la reflexió

Teresa Amat
Teresa Amat
27.07.2018  ·  01:39

Partal, ple de seny. Totalment d’acord.

Josep Martín Gurgui
Josep Martín Gurgui
27.07.2018  ·  01:39

Totalment d’acord amb amb denunciar la gran equivocació d’haver-nos lligat a les creus grogues innecessàriament.

Entre molts altres motius n’hi ha un de pràctic: podent posar llaços o estaques de color groc, les creus només són una provocació innecessària insinuant que algú ha mort.

Dona goig veure com són destruïdes ràpidament. És un joc massa perillós que pot anar fent escalar amunt la repressió fascista..

Tenim altres maneres molt millors de recordar la tirania hispànica.

Joan Guasch
Joan Guasch
27.07.2018  ·  01:40

Estic tan absolutament d’acord amb aquest editorial que no se m’acut res que hi pugui afegir. O pot ser si: adoptar símbols que descol·loquin els unionistes: somriures, abraçades, flors de colors, en definitiva, símbols alegres que ells siguin incapaços de digerir. I continuar demostrant fermesa i serenor.

Roger Civera
Roger Civera
27.07.2018  ·  01:40

Interesant editorial, tot i que estic quasi totalment en desacord.
Bàsicament no hi estic d’acord, perquè en una situació de lluita com l’actual tu has de fer el que pitjor li sàpiga al teu contrari i no et reste a tu forces…
Crec que estarem d’acord en que a “ells” els afecta molt aquest tipus de performance (i sincerament no arribe a entendre com és que ho porten tant malament), i “els nostres” com a molt consideren (com tu) que “ells no ho farien”…
En aquesta situació, endavant amb les atxes!!!

Oriol Roig
Oriol Roig
27.07.2018  ·  01:54

Com ja han comentat d’altres, les creus representen la mort del concepte que porten escrit. Crec que en Vicent l’erra en part amb l’anàlisi. Potser enlloc de fer creus grogues noves, en podriem reconvertir les existents… Els companys d’El Mundo Today l’han clavat: http://www.elmundotoday.com/2018/07/unos-gamberros-catalanes-pintan-de-amarillo-la-cruz-de-el-valle-de-los-caidos/ 😉

Sergi Guitart
Sergi Guitart
27.07.2018  ·  06:23

Cementiris, llaços, cares amb la boca tapada, etc, representen tragèdia, dolor, solidaritat per compassió, impossibilitat, debilitat, etc.. i són símbols massa standards que no s’entenen a l’exterior com a identitat històrica nacional i cultural de Catalunya amb desig de consolidació internacional que és l’objectiu independentista.

Jo tornaria als origens i usaria les quatre barres i l’escut de la casa de Barcelona (Segle IX aprox) com a símbol de defensa i segell de la identitat de la nació i la cultura catalana.

La imatge de destrucció del segell escut de Catalunya seria molt més impactant…queda molt més clar l’objectiu..

Si algú vol portar un llaç groc pels presos endavant però que hi posi quatre barres al cim.. Una manifestació silenciosa/seriosa cada setmana només a Barcelona potser seria més efectiu i la veuria més gent amb una capçalera dient quelcom “EU Help Free Catalan Politics” amb un parell d’escuts senyats ben grossos a cada banda i la gent al darrera amb totes les banderes que volgueu, fins i tot espanyoles si volen.. i l’ANC Omnium etc comptabilitzant documentant i organitzant..

Enric Pladevall
Enric Pladevall
27.07.2018  ·  07:01

Som o no som un país laic? No m’han agradat mai les creus lligades com estan a la mort, al patiment, a la moral nacional-catolica i romana. Encara recordo la por que em feien de petit, les més sàdiques aquelles plenes d’espines i de sang…. el dolor de la resignació. Per més grogues que siguin. Tens tota la raó de qüestionar-les. I molt millor les estaques de que parla l’Eva Salas, fa pocs dies li vaig proposar a un amic el mateix.
I menys relacionar-les amb l’Art, la dignitat, la llibertat (amb la quantitat de cops de creus que van rebre els indígenes sud-americans a mans de Ñ.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
27.07.2018  ·  07:01
Marta de
Marta de
27.07.2018  ·  07:33

Jo també ho veig igual. Tal i com està ara la situació no veig que sigui la simbologia més adequada.

Teresa Puig
Teresa Puig
27.07.2018  ·  07:33

Totalment d’acord.

Enric Pladevall
Enric Pladevall
27.07.2018  ·  07:34

Som o no som un país laic? No m’han agradat mai les creus lligades com estan a la mort, al patiment, a la moral nacional-catolica i romana. Encara recordo la por que em feien de petit, les més sàdiques aquelles plenes d’espines i de sang…. el dolor de la resignació. Per més grogues que siguin. Tens tota la raó de qüestionar-les. I molt millor les estaques de que parla l’Eva Salas, fa pocs dies li vaig proposar a un amic el mateix.
I menys relacionar-les amb l’Art, la dignitat, la llibertat (amb la quantitat de cops de creus que van rebre els indígenes sud-americans a mans de Ñ. No entenc per quina raó el meu comentari ha desaparegut???

Gemma R.
Gemma R.
27.07.2018  ·  07:35

Totalment d’ acord Vicent!

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
27.07.2018  ·  08:31

totalment d’acord, ami no mi va agradar lo de les creus, però vaig entendre que potser era una qüestió de logística de fabricació, dos pals clavats era més fàcil de “fabricar” que un pal amb un llaç de plàstic grog clavat.

Robert Joan
Robert Joan
27.07.2018  ·  08:32

“… i que ara estem disposats a fer front al que siga, a pagar el preu que siga, per tal de ser finalment lliures. ”

Senyor Partal: aquest “que estem disposats” a qui inclou? Inclou als dirigents d’ERC
o del PDecat? Per exemple, inclou al president del Parlament de Catalunya? Crec que les actuacions d’aquesta gentola, si gentola, ho desmenteix rotundament. L’optimisme és ara més necessari que mai però, no n’és vostè una mica massa?

Robert Joan
Robert Joan
27.07.2018  ·  08:36

Per cert, totalment d’acord amb la tesi de l’editorial.

Albert Miret
Albert Miret
27.07.2018  ·  08:38

Totalment d’acord amb en Vicent Partal, i també amb en Joan Vives. A mi tampoc no m’agraden les creus. Els molesta molt més el groc que les creus, perquè no poden prohibir un color ni el poden evitar. Estic veient la badia de Palamós i l’aigua està farcida de boies grogues a banda de les exhibicions d’ombrel·les de color groc que ens alegren la vista cada vegada que les veiem. Això no ho poden evitar, perquè un color és absurd prohibir-lo o limitar-ne l’ús, i quan requisen o no permeten l’entrada a algun lloc perquè portes alguna cosa de color groc, ofenen tant als independentistes com als unionistes o als estrangers que s’acaben de comprar un polo o uns pantalons d’aquest color. Aquesta és la seva gran virtut. És difícilment prohibible o denunciable, i en canvi a nosaltres ens uneix i ens dóna força, mentre a la resta del món els causa hilaritat que els molesti tant.

josefina vidal
josefina vidal
27.07.2018  ·  08:38

2 comentaris:

1. En les manifestacions dels 60-70 no es cridava “espanyol” el qui no boti, sino “feixista” el qui no boti.
2. Pel que fa a l’independentisme “minoritari” no ho era en realitat, encara que no se li digués “independentisme”. Pels que no s’hi apuntaven, que ho veien com una fantasia, aquelles persones que s’expressaven, manifestaven, anhelaven la llibertat de Catalunya, defensaven la llengua, l’identitat, eren simplement de la “ceba”, o en termes més ortodoxes “catalanistes”.

Jordi Calsina
Jordi Calsina
27.07.2018  ·  09:07

Molt d’acord! Però només un matís. Jo interpreto que les creus representen la fi d’alguns valors que ens han volgut treure: la llibertat d’expressió, la democràcia, l’autodeterminació,… No crec que es refereixin a la República o a l’independentisme que, malgrat estar tocats, romanen vius i amb ganes de crèixer, precisament.

Josep Salart
Josep Salart
27.07.2018  ·  09:32

Per a qui li hagin venut una religió, posem pel cas aquesta de la creu, i porti tota la seva vida aquesta innecessària brutícia a dins seu, la creu representa prou be la mort.

Equiparable a la mort de Catalunya, mira, ho trobo be. Donades les circumstàncies, ens farà falta aviat. Els queda ben poc per aniquilar-nos. Ep, amb l’ajut dels nostres estimats col.laboradors, des del Parlament fins als partits autonomistes.

alain schmit
alain schmit
27.07.2018  ·  09:58

Crec que la posició de Vincent Partal és vàlida, valenta i justa. L’ús de la creu és excessiu i sobretot inadequat per al propòsit: la solidaritat, l’adherència i la comprensió. Així que sí, anem a fer les creus per al seu propòsit principal -esglésies i cementiris- i manteniu el color groc, tan bonic, clarament identificable, que s’agreuja i es reuneix (És cert que també sóc sensible a l’argument de Joan Vives, però em temo que els efectes negatius, en definitiva, prevalgui sobre el positiu).

Pep Agulló
Pep Agulló
27.07.2018  ·  10:10

SIGNIFICAT DEL SÍMBOL

Des del meu ateisme, jo només veig dos pals creuats de color grog que és el símbol important, el color. En tot cas la creu porta escrit una llibertat prohibida com una pancarta reivindicativa. A més, la catifa de creus colonitza un territori amb un efecte land art que té molt d’impacte. Estic convençut que els que van imposar aquest model de protesta estarien d’acord amb les tesis d’en Vicent en quan al símbol cristià de la creu, però en la protesta actual, no l’hi veig,
per tant, ho mirem amb ulls diferents. Significats diferents.

Josep Salart
Josep Salart
27.07.2018  ·  10:22

M’encantaria saludar a l’albert miret aquesta tarda al galeó a l’hora que em digui.
Hosento, nomes ho podia expresar aqui.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
27.07.2018  ·  10:27

manifestacions dels 60-70 no es cridava “espanyol” el qui no boti, sino “feixista” el qui no boti.

Marc Andreas Walther
Marc Andreas Walther
27.07.2018  ·  10:35

Totalment d’acord!

alain schmit
alain schmit
27.07.2018  ·  10:37

M’excuso, com a francès que sóc, per l’ús inadequat del català que he emprat !
Versió corregida:
Crec que la posició de Vicent Partal és valenta, valenta i justa. L’ús de la creu em sembla excessiu i sobretot inadequat per al propòsit cercat: la solidaritat, l’adherència i la comprensió. Així que deixem les creus per al seu propòsit principal a les esglésies i als cementiris, i mantenim com a símbol que suma i uneix el color groc, tan bonic, i clarament identificable. (És cert que també sóc sensible a l’argument de Joan Vives, però em temo que els efectes negatius, en definitiva, prevalguin sobre els positius).

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
27.07.2018  ·  10:42

Cal veure quina cosa interpretaran els feixistes respecte les creus. Crec que sempre poden interpretar que els acusem d’haver MORT algú i no és convenient en absolut es miri com es miri. Només exacerbem el seu subconscient.

Benvolguda Josefina Vidal..
..en les manifestacions dels 60-70 es cridava “ESPANYOL” el qui no boti i “feixista” el qui no boti. No val reinterpretar la història. No creus?

MANUEL MOLINS
MANUEL MOLINS
27.07.2018  ·  10:46

Completament d’acord. Per això, em permet de suggerir una alternativa a les creus. Fa un anys vaig veure una instal·lació de la Yoko Ono que eren uns arbrets. No sé per què quan vaig veure una panoràmica de la plaça de Vic em vingué al cap aquella instal·lació. Per això, potser es podien canviar les creus per arbrets grocs de fusta o de cartó o dels material que es considere més adequat. L’arbre té un significat molt més ric i plural

MANUEL MOLINS
MANUEL MOLINS
27.07.2018  ·  10:50

Completament d’acord. Per això, em permet de suggerir una alternativa a les creus. Fa un anys vaig veure una instal·lació de la Yoko Ono que eren uns arbrets. No sé per què quan vaig veure una panoràmica de la plaça de Vic em vingué al cap aquella instal·lació. Per això, potser es podien canviar les creus per arbrets grocs de fusta o de cartó o del material que es considere més adequat. L’arbre té un significat molt més ric i plural que la creu. I sobretot no significa la mort injusta ni la tradició cristiana, sinó l’arbre de la vida i els coneixements; l’arbre del futur, la natura lliure i plural. Un bosc d’arbres grocs seria també una reivindicació ecològica contra els incendis: incendis dels boscos i incendis dels nostres drets a viure i ser en llibertat. És només una idea.

Esteve Freixa Baqué
Esteve Freixa Baqué
27.07.2018  ·  10:53

Doncs si. Com sempre, tens tota la “santa” raó. No costaria pas tant, em sembla a mi, substituir les creus per llaços grocs, oi?

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
27.07.2018  ·  11:16

Bon dia, em sembla que l’impacte d’aquesta performance és evident, si no no en parlaríem. Ara bé, un cop ha tingut l’efecte desitjat: denunciar la mort de la democràcia, dels drets, etc. cal trobar un altre símbol. Els arbrets que un company ha proposat són una bona idea: pi de les tres branques, o estaques… però jo em sumo al que han comentat altres sobre la qüestió històrica. S’ha de fer pedagogia al món, no saben res de la nostra història i es pensen que volem marxar perquè som rics i insolidaris. Una performance que inclogués informació històrica amb dades que es vegui bé a les fotografies del corresponsals estrangers faria que hi hagués una mica de curiositat per nosaltres: escut, les Constitucions de Pau i Treva, els Regnes, les Corts, etc. i tot el que han fet per anorrear la nostra nació: Inquisició, lleis suprimint les nostres institucions, invasions, guerres, franquisme, purgues i exili, etc.

Joan Llurba
Joan Llurba
27.07.2018  ·  11:24

Molt d’acord amb aquesta reflexió (excepte en la part del simbolisme cristià, ja que crec que la majoria de gent no ho relaciona amb la religió). Cal abandonar el victimisme (no només les creus, també vídeos com el de “Help Catalonia”) i treballar en una estratègia guanyadora, que no es centri en esperar solucions o ajudes màgiques vingudes d’Europa o la ONU que ja s’ha vist que no arribaran. Conèixer l’enemic, saber amb quina contundència pot actuar sense esperar pietat i buscar el camí per derrotar-lo.

Josep Albà
Josep Albà
27.07.2018  ·  11:41

Editorial innecessari i pobrament raonat. Diu que no hi ha morts? DEMOCRÀCIA, JUSTÍCIA, LLIBERTAT, DRETS CIVILS, són morts i enterrats per la Dictadura Borbònica, mentre nosaltres fem vida de vençuts i ens preparem per disfressar-nos de coloret corall l’11 de setembre i oblidar tanta tonteria de groc, amb creu o sense.
Diu vostè que la república i la independència són ben vives…! No podem ni triar President, ni Consellers, ni diputats, no podem ni posar les nostres banderes a les nostres places, ens peguen, ens insulten, ens acosen sense que ningú mogui un dit… vives?
Etnicistes? No, fora saltar. Cristianofòbics, Si, fora creus. Mana alguna cosa més el Politburó?
Poques creus grogues, molt poques en posem per poder explicar fins a quin punt estan matant totes les llibertats i l’aprop que som de l’extermini.

Joan Benet
Joan Benet
27.07.2018  ·  11:42

Veig que idees no en falten…
Com amb les Diades, on sempre hi ha qui es queixa perquè ell l’hauria fet d’una altra manera…
Qui cregui que s’ha de posar un altre símbol, que el fabriqui, és possible d’acord amb els veïns, i ompli la plaça del seu poble o barri amb el seu símbol. Ningú li dirà res i tots l’aplaudirem.
Però com que de les propostes que per aquí llegeixo no n’he vist gaires dutes a la pràctica, veig que sou més dels que opinen sobre com els altres han de fer les coses que de fer-les.
Ja que els és prenen molèsties possen creus, penso que més val creus que grans idees que es queden al sofà de casa.

Montse Massot
Montse Massot
27.07.2018  ·  11:48

A mi tampoc m’agraden les creus grogues, encara que lo que reivindiquen sí (i no son pels presos) son per tots els drets perduts

Ramon Codina
Ramon Codina
27.07.2018  ·  12:04

Pels drets perduts i enterrats “definitivament”? perquè de la tomba no en surt ningú, al menys per ara.
Subscric al 100% les reflexions d’en Vicent

Lluis Molist
Lluis Molist
27.07.2018  ·  12:23

Personalment, no acabo d’entendre el simbolisme de la creu ( tot i que siguin grogues ) per la reivindicació de la llibertat presos politics. Tampoc ho veig com una falta de respecte cap al cristianisme, ja que la creu en , era molt anterior a aquest. Universal. Millor al meu parer el llaç groc. Totes maneres, espero en un futur proper, una acció mes contundent dels nostres politics per aconseguir la seva llibertat.

Andreu Sancho
Andreu Sancho
27.07.2018  ·  12:37

Crec que des de l´1-O s´ha caigut en un folcklorisme victimista del procés. I aquestes creus grogues, en son l´exemple més clar. Hem de transformar el nostre dolor en positivisme , aixecar-nos de la sotragada i seguir caminant i fent república amb el convenciment d´aquelñls dies. Amb alegría i il.lusió per un món nou i millor! El positivisme enganxa!!!

Francesc Gispert
Francesc Gispert
27.07.2018  ·  13:20

Fa mesos que tinc una contradicció interna amb el tema dels símbols. I el motiu és això que diu l’últim tros de l’editorial: que molts d’aquests símbols són reactius, representant-nos només com a víctimes d’una repressió, en lloc de ser símbols de combat que ens animin a lluitar pels nostres drets. Per aquest motiu no vaig començar a portar un llaç groc fins a Nadal i, quan ho vaig fer, va ser més aviat perquè hi havia hagut moltes agressions a gent gran pel llaç i em semblava una obligació portar-lo com a jove. Potser algun dia el substituiré per un pin amb l’estelada, no ho tinc resolt encara.

Potser ara pensareu que sóc un insensible, però crec que hem dedicat massa esforços a lamentar-nos per una desena de presos polítics i una altra desena d’exiliats. No vull dir que no hàgim de ser solidaris, però és que ho hem paralitzat tot per a això. Sincerament, l’any passat jo m’imaginava una situació en què milers de persones passarien per la presó i que, malgrat això, els independentistes que restéssim fora continuaríem la lluita per a fer impossible que els espanyols controlessin Catalunya. M’havia mentalitzat que també em podria tocar a mi anar a la presó i no m’hauria sabut greu per a ajudar en la lluita d’alliberament nacional. Em vaig creure aquells discursos de “no tenen prou presons per a tots” i “si ens posen a la presó a uns quants, uns altres ens substituiran”. En canvi, no han calgut ni un centenar de presos per a paralitzar-nos.

Finalment, un parell de puntualitzacions. Primera, això de “espanyol qui no boti” no ha pas desaparegut del tot. Potser no es fa a les manifestacions de l’ANC de l’11 de setembre, però jo recordo (per exemple) que ho vam fer en algun moment el passat 20 de setembre davant del Departament d’Economia. Això sí, érem els “eixelebrats” que hi vam passar el dia en lloc d’anar només als concerts sortint de la feina, aquells que continuàvem cridant “aquesta nit, la passareu aquí!” quan la pàmfila del micròfon demanava que calléssim perquè “nosaltres som pacífics i tranquils” i “no hem de caure en provocacions”, i aquells que no volíem deixar sortir els ocupants de l’edifici pel passadís que l’ANC els va fer mentre ens enganyaven dient que el passadís no era per a això. I segona, alguns creiem que sí que hi ha hagut morts. Jo encara penso que l’atemptat del passat 17 d’agost va ser un atac de falsa bandera amb la col·laboració de l’estat espanyol.

Albert Miret
Albert Miret
27.07.2018  ·  13:36

A les set al Galeó.

josep SELVA
josep SELVA
27.07.2018  ·  13:41

Quan els catalans assenyelem els impostors del procés, els necis parlen de creus grogues.
Els necis son a la lluna

Josep Salart
Josep Salart
27.07.2018  ·  13:46

A les 7. Quina alegria !!!!

Jordi Pruneda
Jordi Pruneda
27.07.2018  ·  15:28

…pensava el mateix:. més que creus escau més una V (vam votar i vam guanyar. Victoria)

Gemma R.
Gemma R.
27.07.2018  ·  15:51

Alain Schmit, no t´excusis, el teu català és perfecte., El meu company és francès també (bé, de paper com diu ell, de la Catalunya nord), i és tant o més independentista que jo. Estic molt agraïda pel vostre suport, germans del nord, com els del sud i de les illes. #païsoscatalans

Josep M Armengou
Josep M Armengou
27.07.2018  ·  15:57

Totalment d’acord en tots els extrems, Partal. Gràcies.
Si a la plaça del Mercat de Vic veiem les creus plantades, que a mi em va semblar esgarrifós, a més de condicionar la vida de tota la població, si hi veiem després aquell personatge sinistre amb el cotxe, i si finalment hem vist escrites aquí mateix expressions contra ell d’una virulència comparable, tenim el diagnòstic final d’una situació que no podem permetre que segueixi aquest camí de cap manera.
Repeteixo les gràcies. I veig que no sóc pas l’únic.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
27.07.2018  ·  16:16

Jo crec que té vostè raó Sr. Partal. Caldria revisar una mica l’estètica.

P.S. A partir de hoy voy a tratar de escribir en catalán. Vaya por delante que lo hago con un traductor pero eso me ayuda a aprenderlo porque lo veo escrito. Entiendo perfectamente el catalán. Desafortunadamente no me lanzo a hablarlo porque los catalanes tienen la muy mala costumbre de contestarme en castellano y eso que no me canso de decirles “Parla’m en català”.

Lourdes Guinaldo
Lourdes Guinaldo
27.07.2018  ·  16:27

Molt d’acord amb en Joan Benet.

Ricard Aguerri
Ricard Aguerri
27.07.2018  ·  16:51

En totes les batalles propagandístiques existeixen dos tipus de símbols, els que busquen ser amables amb el ciutadà per tal d’incrementar les adhesions (allò d’eixamplar la base), i per una altra els símbols de denúncia i rebuig de la injustícia.
Amb les creus estem en el segon tipus de símbol, és evident, denunciem la mort de la justícia, la mort de la democràcia, la mort dels drets fonamental, la mort de les llibertats individuals i col·lectives, etc. I quin és el símbol internacional de la mort?. Jo no en conec cap altre de més internacional.
També discrepo de l’editorial quan és diu que no hi hagut morts. Que potser es considera que Catalunya no és una de les nacions més antigues d’Europa?, que no és un subjecte polític històric? que potser hem d’oblidar allò que van defensar Rafel de Casanova? Hem d’oblidar a Lluís companys?. Quants han mort ja per la llibertat del nostre país?
Crec, que no hauríem prescindir de cap dels símbols que fins ara hem utilitzat.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
27.07.2018  ·  17:41

Bé jo crec que igual que a Pedro Sánchez se li exigeix, i amb raó, que menys gestos i més actes, els catalans independentistes haurien de baixar el pistó pel que fa a gestos i passar als actes. Jo porto el llaç groc sempre però també he deixat de donar euros a l’IBEX 35 (Endesa, Movistar, etc. etc.). Veuríeu com l’IBEX35 (que són els que manen) els exigirien que rebaixessin la tensió a Ciutadans i al PP i al PSOE, si 100.000 catalans (és suficient amb 100.000) es donessin de baixa d’Endesa, de Movistar, de La Caixa …

Bé, val, creus, aspes, llaços, samarretes i el que cadascú vulgui però i para quan anar al moll de la bèstia? És a dir, a la butxaca.

Daniel Mir
Daniel Mir
27.07.2018  ·  18:22

Que no havíem quedat en que érem la revolució dels somriures?

Daniel Mir
Daniel Mir
27.07.2018  ·  18:26

Obviament estic d’acord amb en Josep Usó

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
27.07.2018  ·  18:40

Tema fascinant i transcendental on els hagi. Creus-punt-sí, creus-punt-no. D’acord amb Josep Albà I la seva apreciació sobre el ‘politburó’. Ens diuen com hem de pensar la independència desidentitzada, i ara també amb quins símbols se’ns està permès denunciar. El més grotesc és que aquest discurs del no-etnicisme es fonamenta precisament sobre la sobreprotecció de les etnicitats no autòctones, que aquestes sí que s’han de valorar, respectar i promoure.

Si una ètnia és una societat que s’identifica per qualsevol d’aquests trets comuns: història, cultura, llengua, raça o religió, per què hi ha qui gasta tants esforços en estigmatitzar que ens identifiquem en base a la indiscutible història, cultura i llengua comunes que defineix la nació catalana? De fet el mateix rebuig a la creu s’argumenta des d’una perspectiva etnicista, quan s’identifica amb el cristianisme i es demana de no fer-la servir per no ferir altres comunitats o ètnies religioses, o per por a no representar aquesta laïcitat de rècord Guinness que sembla que ostentem el catalans.

Em pregunto quan aquest discurs boadellil d’autoodi eutanàsic s’atrevirà a demanar el mateix a qualsevol de les múltiples processons, romeries i legionel·losis amb què aquesta ètnia desintegrada i entabarniada per on ens volen eixamplar envaeix vies públiques del país al llarg de l’any. Ja no cal dir si algun dia aprofitessin l’avinentesa per demanar la independència. Aleshores ens desfaríem en elogis i agraïments, com cada cop que algun castellanoparlant recalcitrant es declara independentista. Uns agraïments ben servils i acomplexats a qui no vol aprendre la llengua que, sigui dit de pas, denoten que en el fons no se’ls considera dels propis, ja que als propis mai ningú els agraeix el fet de reivindicar la llibertat del seu país, lògicament.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
27.07.2018  ·  18:51

I ara que volen prohibir les estelades a la via publica per partidistes, cap problema, jo ja aniria aparcant la imitacio de la bandera cubana i em renovaria posant l’escut d’armes catala, com deia al comentari previ d’aquest mati, es a dir la senyera en forma d’escut protector defensor lluitador… No cal anar de radicals amb l’estelada, posem i expliquem el simbol original, els “no radicals” tambe ens l’hauran d’acceptar, ens hauran d’acceptar com som i com ens hem mantingut al llarg dels segles, catalans i multiculturals,

Les paraules i textos sobren, un escut es el simbol mes clar de proteccio lluita i defensa, i en blanc i negre tambe s’enten, i en blanc i negre amb un llaç groc seria un bon simbol per identificar els presos per exemple…

Portem escuts a les manifestacions, reversibles i amb enganxines renovables que ens permetin fer varietat de murals i performances setmanals o mensuals similars als murals del camp nou… no revelem el missatge mural fins el dia de la manisfestacio, fem-ne un espectacle gratuit i atractiu pels turistes, expliquem-ho be, fem que nosaltres tambe volguem veure els nous missatges amagats i parlem-ne l’endema, pero que sigui honest i clar… i si cal, critiquem-lo…

I si de l’escut en volem fer una bandera nomes ens cal un fons blanc simbol de la pau i l’escut a sobre… (sense corona que l’ultim rei el vam perdre o va plegar qui sap si ja voluntariament fa mes de 600 anys…. Marti l’Huma?)

I incloure d’alguna manera a l’escut un cercle estelat o simbol europeu significaria el desig d’unio d’aquest “clan catala” a la nova potencia continental economico-militar europea…

A veure si entenem i entenen que els regnes i nacions tenen historia i evolucionen i alguns segueixen lluitant… i no conseguiran destruir-los, conseguiran generar mes reivindicacio si no son respectats…

Potenciem els esbarts dançaires i els balls de bastons i fotem sardanes i gralles a tot drap a les places (una estoneta sino encara agafarem mal de cap). Els hi prohibirien a les entitats socials culturals i CDRs aquestes activitats? Amb la de CDRs o com es vulguin dir que hi ha a Barcelona i arreu de Catalunya o provincies i no hi ha una trobada de reagrupament setmanal per a reivindicar? Si la fan no n’estic asabentat, no es coneguda almenys per a mi… O es prioritari anar de cap de setmana? No podem fer rotacions?

Ampliem la temporada castellera… Fem consursos publics de ratafies, coques, i mel i mato…

Volem amplies subvencions per a la cultura catalana a nivell social, no elitista…

Farcim Catalunya de simbols catalans… CONSTRUIM EL PAIS i no fem cortines de fum i joc brut politic, les entitats i societat no ho podem permetre… reivindiquem fer public i accessible a tothom cada centim i cada lloc de treball que generi la promocio de la cultura catalana…

Parlem clar i catala! Siguem generosos i paguem el preu de la nostra llibertat … que ja veurem com podra ser implementada quan ja sigui majoritariament irreversible…

Salut i Independencia!

PS: No entenc que l’ANC es dediqui a intentar fer aliances de partits preguntant als associats, ens ha d’unir una idea, no un partit, honestament i sense tripijocs… No entenc que es fagin samarretes amb dibuixos de fets passats que son greus errors internacionalment parlant com la declaracio del 27O2017 quan tenim un president domestic i un a l’exterior que no paren de reclamar un referendum acordat a l’escocessa que es el que tenien que haver fet des del principi… honestament… no se qui va pensar que l’independentisme podia fer figa despres del 27S2015… I si fos aixi, es la voluntat popular, pero ho dubto ja que ja fa massa temps que lluitem per la supervivencia… una samarreta de l’1O ok pero no del 27S, no era la ruta a seguir, no calia, encara…

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
27.07.2018  ·  19:29

D’acord en el tema nuclear. En desacord en l’exemple introductori i en deixar a l’adversari el concepte d’espanyol. Cal distingir la nacionalitat la de ciutadania. Valencià com Ausiàs Marc, mentre les coses no canvien sóc ciutadà espanyol de nació català i estic en desacord en dir al castellà l’espaÑol, anticonstitucionalment i tot. Mentre els paguem els imposts, exclusives fora.

Dolors Oller
Dolors Oller
27.07.2018  ·  19:46

Em sembla que el nostre admirat Partal ha agafat un atac de buscar tres peus al gat: les creus són per la mort dels drets que, certament, ens ha estat negats: morts a càstigs i a cops de lleis injustes. A més cada creu aixi ho manifesta.

Dolors Oller
Dolors Oller
27.07.2018  ·  20:08

I segueixo: jo admiro la feina anònima que fan aquesta gent: ens motiven iens fan sentir presents. A vegades una imatge val més que mil paraules. Segons la meva opinió, la plaça de Vic va ser una imatge impactant i de gran virtut estètica. No sé qui va dir:”alerta amb la puresa: ës el vitricol de l’ànima”

Lourdes Guinaldo
Lourdes Guinaldo
28.07.2018  ·  17:35

Després de reflexionar passat uns dies per casualitat he vist el video a YouTube Un Mar de Llibertat. I que voleu que us digui, que la llibertat d’expressió es la llibertat d’expressió i no hi ha més.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies