El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Pere Aragonès és un dels càrrecs més joves de la Generalitat. Té 33 anys i és secretari d’Economia. Té una llarga experiència política com a home fort d’Esquerra i al Parlament de Catalunya. El pes de la tasca de controlar la tresoreria de la precària economia de la Generalitat no li treu la son. Tampoc no és l’únic maldecap que té. Els fronts són múltiples i simultanis. Aconseguir que els boicots constants i de tota mena de l’estat espanyol no enfonsin la tresoreria catalana o gestionar la relació amb Espanya de la millor manera perquè el FLA arribi puntual i es puguin afrontar els venciments del deute formen part del dia a dia. Però potser l’envit més immediat i decisiu que té a les mans és aconseguir que hi hagi un pressupost nou per al 2016 que permeti al govern de disposar de recursos per a bastir la nova república. En una conversa plena de tants deures, no hem volgut eludir qüestions importants, com ara qui finançarà la república catalana, qui s’asseurà a la taula de negociació d’actius i passius amb Espanya o quins projectes poden compartir els tres governs dels Països Catalans.

Amb aquest càrrec deu ser difícil de dormir. Ho feu?
—Sí, i a més s’ha de dormir, perquè si no, no rendeixes.

Estem en guerra?
—Estem en una batalla que no és fàcil. Tenim un enèmic al davant que és molt poderós, però nosaltres tenim la gent al darrere i això és el que importa en una democràcia, on l’exercici del poder es basa en la legitimitat que li donen els ciutadans. Tranquils, que guanyarem, la gent està amb nosaltres. Això no vol dir que no estiguem en una situació complexa i que s’ha d’afrontar.

M’imagino que no hi ha més bona sintonia.
—No, no hi ha bona sintonia.

A vegades hi ha la sensació que quan les coses empitjorin ens tancaran l’aixeta del tot i que aquesta és la força de l’estat espanyol.
—Ells saben que si tanquen l’aixeta de Catalunya el seu sistema d’aigua es col·lapsarà i que, per tant, no poden paralitzar l’economia catalana. Si causessin un col·lapse a les finances de la Generalitat acabarien causant un col·lapse automàticament a les finances de l’estat espanyol. Com que en són conscients obren l’aixeta. Això sí, l’obren poc, quan ells decideixen i de manera arbitrària, però l’han d’acabar obrint. Tots dos sabem quin és el nostre projecte polític i tenim molt clar que en molts casos defensem interessos contraposats. Al final ens dediquem a gestionar aquesta tensió.

Ja teniu tancat el pla d’ajustos perquè Madrid doni el vist-i-plau al FLA?
—Ens van demanar un ajust de quatre-cents milions.

Això vol dir retallar quatre-cents milions?
—Vol dir que no autoritzen aquesta despesa i que no en podrem disposar. Ells volien que aquests diners els traguéssim de la despesa corrent i que acabés afectant la despesa social. En canvi, nosaltres ho hem fet sobre els interessos. Al final hem fet un ajust transitori de 225 milions fins que aprovem el nou pressupost. Això del FLA ens posa en una situació perversa, perquè la Generalitat no té els recursos que li pertoquen perquè l’estat no ens aporta allò que és nostre i ens ho acaben fent cobrir via crèdit i pagant interessos. Com he dit, francament pervers.

Ja ho heu presentat?
—Sí, ja ho hem tramès al Ministeri d’Hisenda. El FLA ja s’havia d’haver començat a gestionar la setmana passada, però espero que sigui aquesta i ja podrem fer pagaments al llarg del mes de maig.

Parlant de pagaments, com van?
—Segons les darreres dades que tenim, del primer mig any, hem reduït el termini: ara estem a 31 dies a proveïdors de mitjana.

Voleu dir? Són molt pocs dies. Segur?
—Bé, vull dir trenta-un dies, afegits al termini legal de 30. Això vol dir que n’hi ha alguns que ho cobren més aviat, com són els treballadors públics, els concerts socials, que estan especialment protegits. En el cas de les farmàcies, que és un col·lectiu que s’ha convertit en un indicador de quina és la qualitat de pagament de la Generalitat, el que hem de dir és que a final de gener es va fer una reducció del termini i ara cobren a 80 dies aproximadament. Això ho hem mantingut i el nostre compromís és que no augmenti el retard i de mica en mica es vagi reduint aquest termini.

Ja teniu el pressupost a punt?
—Som a la recta final per a portar-los al parlament. Ara treballem amb els departaments de la Generalitat per tancar-lo. Nosaltres volem portar aquest pressupost al parlament amb garanties de ser aprovat. Tenim converses amb la CUP, amb la qual hi ha la complicitat estratègica del procés d’independència.

Com van les converses amb la CUP?
—Anem treballant, intercanviant informació i confio que hi pot haver un acord. A final de maig hi haurà el projecte i el trametrem al parlament.

Es pot dir que han trigat més perquè aneu sobre segur?
—No, s’ha tardat més perquè hi ha un govern nou, amb canvis a tots els departaments. Equips nous que han de fer prioritats noves sabent que al final el volum de despesa és molt similar al 2015. S’hi ha d’afegir el pla de xoc i alguna reordenació de caràcter tècnic. Nosaltres també hem anat deixant un temps prudencial perquè el nou equip faci un pressupost amb màxims ingressos garantits, a diferència del que s’havia fet aquests últims anys.

Quina és aquesta diferència?
—Aquests darrers exercicis hi havia partides d’ingressos importants a negociar amb l’estat. Nosaltres volem reduir aquest risc perquè, si no, al final pot passar com va passar el 2015, que l’estat hi faci boicot i, per tant, aquesta previsió acabi generant més dèficit i augmenti l’endeutament, generi més interessos i més dependència dels mercats financers. Això ho volem evitar i preferim anar sobre segur i treballar perquè hi hagi una previsió d’ingressos que sigui raonable, fiable i executable, o sigui que ens permeti d’arribar a final d’any amb el 100% d’ingressos previstos executats i ingressats a la caixa.

Voleu dir que el govern anterior feia volar coloms?
—L’equip anterior va gestionar tan bé com va poder i jo ho vaig poder veure en primera línia quan era diputat del parlament. A l’estiu del 2012 hi havia una situació econòmica molt complexa i no teníem instruments de refinançament del deute. Els processos de privatització no van donar els resultats que s’esperaren. ATL es va judicialitzar, les vendes d’edificis es van fer en un moment de preus baixos i, per tant, ara no té sentir continuar-les. Ara tenim l’oportunitat de fer-ho d’una alta manera.

Ara, però, les coses no són pas gaire millors. Malgrat tot sembleu optimista. Què ha passat?
—Per una banda, l’aprenentatge que hem fet tots. La conjuntura econòmica és diferent. Han fet un aprenentatge els qui defensaven l’austeritat en un primer moment i veuen que no pot continuar, però també l’han fet els qui defensaven una política de flexibilitzar el deute públic per estimular l’economia, perquè veuen que tenim uns nivells molt elevats i que, per tant, estem en un nou paradigma i ens hem d’adaptar. Per una altra banda, el canvi de la situació econòmica. Catalunya el 2015 va créixer d’un 3,14% del PIB. Si mirem la taxa interanual de creixement del 2016 és del 3,7%. Són uns nivells molt alts. Si hi afegim que els interessos són baixos i la inflació també, tot plegat fa que la situació hagi millorat per a la gestió de les finances públiques. I finalment, és evident, que no és igual des d’un punt de vista ideològic el conseller Mas-Colell que el vice-president Junqueras. Comparteixen molts punts, però hi ha posicions polítiques diferents perquè no són del mateix partit.

Hi haurà nous imposts?
—El marge per a la creació de nous tributs és molt limitat. Ara, sempre hem dit que no renunciarem a explorar la millora de les figures actuals i això és en procés.

Però vau dir que no els apujaríeu.
—Nosaltres hem dit que estem disposats a estudiar modificacions, que creiem que un augment generalitzat dels impostos no té gaire recorregut perquè ja l’hem fet. El que hi podrà haver són petits canvis molt concrets que ens permetin d’augmentar la recaptació, però en tot cas no plantegem cap canvi fiscal que faci pujar d’una manera significativa la pressió fiscal, que ja la tenim molt alta. A Catalunya ja es paga el nivell d’impostos que tocaria. El problema és que molts d’aquests no els recapta la Generalitat i l’estat ho fa a favor seu.

Fa pocs dies s’ha dit que hi haurà l’augment de l’IRPF en algun tram.
—És probable que hi hagi modificacions. Com he dit, ho anem estudiant.

D’aquí al juliol?
—Si ho volem aprofitar, hauria de ser com més aviat millor. Vull recordar que tenim aprovat per moció parlamentària que el Departament d’Economia ha d’estudiar modificacions impositives per a incrementar els recursos de la Generalitat i aquest mandat parlamentari parla de l’IRPF, dels impostos de successions, dels ambientals i de més mesures tributàries. Nosaltres ara som en fase d’estudi i no tenim cap conclusió. Però evidentment treballem amb la màxima rapidesa perquè, hi hagi la conclusió que hagi, es faci de pressa i això pugui contribuir en el pressupost de la Generalitat.

Aquestes mesures es farien per aplicar el pla de xoc?
—El pla de xoc és garantit, independentment dels eventuals canvis que hi pugui haver.

Llavors és una condició de la CUP que s’incrementi als imposts?
—Això ho heu de preguntar a la CUP.

Però si ho esteu fent?
—Nosaltres ho fem pel mandat parlamentari, on hi havia Junts pel Sí, la CUP, PSC i Catalunya Sí que es Pot. Nosaltres intentem complir el mandat del parlament i el complim fins on és possible.

La CUP ha demanat que no es pagui el deute. Què en penseu?
—Això no és tan fàcil de fer. En cas que hi hagi incompliment del deute en alguns casos hi hauria també venciment anticipat d’alguns préstecs. Això voldria dir haver de tornar tot el préstec i no es podria afrontar. A part, hi ha un altre aspecte molt important en el procés cap a la independència. És important que els mercats financers ens percebin com un actor fiable. Això quan siguem un estat ens donarà fortalesa per a endeutar-nos en millors condicions que ara. Treballem per fer que l’estat nou i independent sigui fiable des del minut u.

Us toca cercar el finançament del nou estat?
—Treballem perquè el dia que es proclami la independència tinguem garantida la governança econòmica de la república catalana. Això també inclou que tinguem la capacitat d’acudir als mercats financers i fer la negociació d’actius i passius al mercat espanyol.

Us imagineu com serà aquesta negociació d’actius i passius?
—Les relacions que tenim ara són desiguals, perquè des del punt de vista institucional som una comunitat autònoma. Quan fem una negociació d’actius i passius ja no serà així. Serem en una taula entre iguals negociant des d’una posició molt diferent de la d’ara. Però no hi serem sols, a la taula, perquè l’estat espanyol deu prop d’un bilió d’euros. Els creditors de l’estat espanyol voldran saber qui els pagarà el seu deute. Un d’aquests creditors importants és el Banc Central Europeu i també moltes institucions financeres privades. Aquests també hi seran, a la taula de negociació d’actius i passius.

A la república catalana, qui ens voldrà donar crèdit?
—Els principals interessats seran els creditors de l’estat espanyol, que miraran de normalitzar el màxim la situació. Catalunya, per la seva realitat econòmica, tindrà totes les capacitats per a trobar finançament, n’estem convençuts. La nostra feina, repeteixo, és que quan arribem a la situació política de proclamar la independència els aspectes de governança econòmica siguin a punt.

Ara que es parla poc sovint de Països Catalans, en el terreny de l’economia emergeixen amb molta nitidesa. La imatge dels tres consellers d’economia a TV3 parlant de problemes comuns enfront d’Espanya va ser reveladora. Es preveuen accions conjuntes? Hi ha una fluïdesa en la relació?
—Amb els governs del País Valencià i de les Illes Balears hi ha molt bona relació i defensem posicions conjuntes en relació amb el Ministeri d’Hisenda. És veritat que ells tenen un context diferent. Per a ells la prioritat és la negociació d’un nou model de finançament i per a nosaltres construir l’estat independent, però això no impedeix que puguem anar junts amb tota la resta. En aquest mentrestant és molt millor poder tenir dos aliats amb els quals compartim llengua, espai cultural i nacional que anar-hi sols. Estem molt contents i els mesos vinents hi haurà actuacions de tots tres governs.

Enfront de Madrid o per a fer projectes comuns?
—Ara hi torna a haver l’oportunitat de veure’ns les cares i que es tornin a generar projectes conjunts. Hi ha la incorporació del govern balear a l’Institut Ramon Llull en l’àmbit cultural, però hi ha molts altres projectes que podem fer junts, no només en la negociació del dia a dia amb el govern de l’estat, sinó que compartim interessos comuns, com per exemple el corredor mediterrani. Ara és l’hora de donar-hi un fort impuls. També és clar que compartim un espai econòmic comú, el País Valencià i les Illes Balears són els nostres principals clients i proveïdors alhora.

Hi ha marge de maniobra per al corredor mediterrani?
—És una prioritat europea i quan Catalunya sigui un estat ajudarà a vertebrar el corredor mediterrani conjuntament amb el País Valencià i Catalunya Nord, Occitània i la resta de l’estat francès.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.