Un any del Paraulògic, el joc que ha revolucionat les escoles catalanes

En tan sols un any, el Paraulògic s'ha convertit en una eina indispensable en les classes de llengua al país

VilaWeb
Redacció
31.10.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Es fa difícil de pensar en un joc que hagi gaudit d’un ascens tan meteòric a les escoles del país com el Paraulògic. En tan sols dotze mesos, el famós rusc blau cel del joc ha passat de ser un mer passatemps en línia a convertir-se en un fenomen social en tota regla: se n’han organitzat tallers, se n’han fet ajuts de tota mena, se n’ha escrit un llibre i fins i tot se n’han fet mones de Pasqua.

El joc, alhora, ha esdevingut una eina indispensable en les classes de llengua al país. En parlem, amb motiu del primer aniversari del Paraulògic, amb uns quants professors del país, que ens expliquen quin valor li veuen al Paraulògic i com els ajuda a l’aula.

Un fenomen de primària a batxillerat

Els professors amb qui parlem ensenyen en parts del país molt diverses, amb realitats lingüístiques molt diferents. Però tots coincideixen a assenyalar l’entusiasme pel joc dels alumnes –siguin de batxillerat o del primer cicle de primària, de l’Alt Urgell o del Baix Llobregat. “Ells l’esperen, el dia del Paraulògic”, explica Carme Ancheta, professora de l’institut d’educació secundària i formació professional Educem II de Granollers. Miquel Mengual, professor de l’institut Maria Ibars d’Alacant, ho resumeix amb aquestes paraules: “Hi ha alumnes que s’hi han enganxat. Un dia en vaig veure un que, sense que li digués res, feia el Paraulògic. Em va semblar molt curiós.”

Diuen que aquest afany s’estén més enllà de l’aula. “Practiquen a casa per trobar més paraules a classe després”, diu una mestra d’un institut públic de Santa Coloma de Gramenet.

La febre també s’ha encomanat entre els més menuts. “Veia infants que, de bon matí, quan arribava a l’escola, em preguntaven si havia trobat el tuti. Estaven molt motivats”, conta Núria Albanell, mestra de l’escola Pau Claris de la Seu d’Urgell. Una altra mestra de primària d’Arbúcies explica una història semblant: “Estaven tan enganxats que demanaven als pares que s’instal·lessin el Paraulògic al mòbil.”

Una eina d’aprenentatge lingüístic imprescindible

El fenomen, segons que admeten els professors amb qui parlem, ha minvat progressivament d’ençà del pic de popularitat a principi d’any. Així i tot, matisen que el Paraulògic continua essent una eina clau a l’hora de fer classe de català.

Un dels punts forts del joc és la versatilitat. La configuració del Paraulògic sempre és la mateixa –un hexàgon central vermell i sis de blaus que l’envolten–, però els detalls del joc varien d’una aula a una altra. A primària, per exemple, els alumnes solen jugar a un Paraulògic fet a mida pels mestres, en què s’admeten plurals, conjugacions i fins i tot, segons que detalla Albanell, algun nom propi.

L’objectiu, en aquestes primeres etapes, sol ser trobar tantes paraules com sigui possible. Això permet als alumnes de familiaritzar-se amb noves paraules en un moment clau de l’educació en què tot just comencen a llegir i a escriure.

Paraulògic, un joc virtual que manté actives les neurones

“És una manera diferent d’arribar a la creació de paraules”, explica una mestra. I afegeix: “A mesura que el curs avança, cada vegada fan paraules més complicades.” Albanell hi coincideix: “El Paraulògic ajuda molt els alumnes a aprendre a escriure de manera autònoma, un objectiu fonamental en aquesta etapa.”

A secundària, els objectius són diferents, però el Paraulògic com a eina d’aprenentatge no es perd pas. Ancheta en posa un exemple molt clar: “Hi ha paraules que no recordaràs mai més, però n’hi ha unes altres que van sortint en diferents Paraulògics i que t’acaben quedant. Veig que els alumnes les fan servir a les redaccions. Quan corregeixo, llegeixo paraules que em fan pensar: ‘Ostres, en algun altre moment no les haurien fet servir i ara, amb el Paraulògic, sí.’”

Per Ancheta, el gran valor del joc rau en el fet que fa que els alumnes entrin constantment en contacte amb paraules que no coneixen: “Els fa veure que hi ha moltes paraules de les quan no saben el significat, que no saben ni que existeixen. És una manera diferent d’aprendre la llengua, de cada paraula en pots treure molt més suc.”

Anna Oliver, professora català a l’Escola Oficial d’Idiomes d’Utiel, explica una altra anècdota que il·lustra la utilitat del Paraulògic com a eina d’aprenentatge lingüístic. Diu que a cada classe demana als alumnes que portin una paraula que no hagin tractat mai a l’aula. Últimament, ha constatat que els alumnes proposaven mots de nivell més avançat. “Els vaig preguntar on les havien descobert, aquestes paraules, i em van dir que les havien tret del Paraulògic”, diu. I coincideix amb Ancheta: “Després te les trobes a les redaccions.”

Uns altres es mostren una mica més escèptics sobre les virtuts del joc. Una mestra de Santa Coloma de Gramenet, per exemple, explica que si bé a primer i segon d’ESO l’acollida del joc és molt bona, en cursos més avançats costa més que els alumnes s’hi interessin. “Res fa miracles. El que els motiva més és tot allò que no té a veure amb el món acadèmic, i el Paraulògic continua essent-ho, al cap i a la fi.” Així i tot, reconeix que el joc ajuda els alumnes ser més vius a l’hora de fer classe de català.

El Paraulògic, element de prestigi per al català

Tots els professors amb qui parlem destaquen el valor educatiu del Paraulògic i posen èmfasi a com ajuda a estimular l’interès dels alumnes pel català de manera lúdica. “És una manera de treballar el català no de manera tan dirigida, tan clàssica, sinó més directa”, diu Raül Palacios, professor de l’institut Vedruna de Tàrrega.

Però el joc, segons que explica Palacios, també serveix d’element de prestigi per a la llengua. “No solament serveix per a treballar el català a classe, sinó que també li dóna un valor positiu a la llengua en el sentit que els alumnes l’aprenen i en gaudeixen de manera divertida”, diu. I afegeix: “El Paraulògic prestigia el català, fa que els alumnes vegin que és una llengua viva, que és la nostra llengua i que cal valorar-la.”

En la mateixa línia s’expressa Ancheta: “Ajuda molt que cada paraula vagi lligada a la definició de diccionari corresponent, veus com els alumnes es paren a veure què vol dir. I és aleshores que aprofites per explicar-los què és el DIEC i quina importància té com a institució. Els ajuda a veure que el català té una vida pròpia més enllà de classe.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes