Per què el plàcid país de Panamà ha esclatat en una onada de protestes mortals?

The Washington Post · Andrea Salcedo

Ciutat de Panamà. A primera vista, les protestes que han sacsat Panamà aquestes dues darreres setmanes tenen a veure amb un contracte que el govern ha concedit a una empresa panamenca perquè ampliï les seves operacions d’extracció de coure al país.

Però, segons totes les parts implicades, hi ha en joc una qüestió molt més àmplia. Quin tipus de país serà aquest istme centreamericà: un que preservi les seves riqueses naturals o bé un que decideixi d’explotar-les?

I si la resposta és explotar-les, hi ha encara una altra pregunta que ha de ser resposta: cal que un país que deu la seva existència als interessos nord-americans (Theodore Roosevelt el va separar de Colòmbia l’any 1903 perquè els Estats Units poguessin acabar el Canal de Panamà i assegurar-se’n el control) continuï lliurant, l’any 2023, els seus recursos naturals a inversors estrangers?

Abans-d’ahir, van morir dos manifestants més, segons la policia, cosa que eleva el total de morts durant les manifestacions a quatre, pel cap baix. Els dos morts, identificats a les xarxes socials com a professors, es trobaven en una barricada col·locada pels manifestants en la carretera Panamericana de Txame –uns 80 quilòmetres al sud-oest de la capital–, quan un home va sortir d’un cotxe, va treure una pistola i va obrir foc. Segons la policia, hi ha un sospitós detingut.

Els partidaris de l’acord diuen que l’activitat minera de First Quantum Minerals, amb seu a Toronto, crearà milers de llocs de feina i reportarà ingressos de 375 milions de dòlars l’any per al govern. En un país de 4,4 milions d’habitants, on el PIB per capita és inferior a 19.000 dòlars, aquesta xifra és tota una benedicció.

L’enginyer de mines Roberto Cuevas, president de la Cambra Minera de Panamà, diu que l’acord aborda un problema bàsic que Panamà fa anys que arrossega: el país té recursos minerals abundants, però no aconsegueix d’atraure prou inversió estrangera per a donar feina a milers dels seus ciutadans.

“És un recurs que pot fer molt de bé al país si s’explota correctament”, diu Cuevas. “Panamà ho necessita.”

Els manifestants discrepen. La constitució panamenca declara que tots els jaciments minerals són propietat de l’estat, que tan sols pot extreure’n recursos amb una concessió. El contracte, negociat sense coneixement públic, atorga a First Quantum el dret d’extreure coure en una extensió d’unes 13.000 hectàrees al districte de Donoso, situat a la costa est del país, durant vint anys, pel cap baix.

“Hem de posar fi d’una vegada a la mineria al Panamà”, va dir diumenge l’advocada Cherly Santana en una reunió a la Cinta Costanera, un passeig marítim situat a menys de dos quilòmetres del canal. “La natura és el nostre principal recurs.”

First Quantum Minerals no ha respost a cap de les nostres peticions d’entrevista. Bonita To, la seva directora de relacions amb els inversors, va dir la setmana proppassada que la companyia estava orgullosa de contribuir amb 8.000 llocs de feina a l’economia del país i es va comprometre a operar la mina d’una manera segura per al medi.

“Creiem en aquest projecte i en el seu potencial, i acollim amb satisfacció l’oportunitat de mantenir un diàleg constructiu amb el poble de Panamà sobre el seu futur”, afegí en un comunicat.

El resultat? Les protestes més multitudinàries d’ençà de la Croada Cívica Nacional del 1987, quan els panamenys es van vestir de blanc, van sortir al carrer i van fer repicar els atuells per protestar contra la dictadura militar del general Manuel Antonio Noriega.

Ara els manifestants han blocat carrers sencers i han destrossat comerços. Centenars de persones han estat detingudes en enfrontaments amb la policia. En el punt àlgid dels avalots, el Ministeri d’Educació va suspendre les classes. Fins i tot, es van ajornar els actes de celebració de les Festes Pàtries, que duren tres dies, del 3 al 5 de novembre.

El president, Laurentino Cortizo, el govern del qual va negociar el contracte, el descriu ara com un problema que va heretar. “Quan vaig assumir el govern l’any 2019, First Quàntum operava al nostre país per mitjà de l’explotació de coure i els seus minerals associats”, va dir als panamenys el mes passat.

Quan, el 2021, la Cort Suprema de Panamà va dictaminar que el contracte era inconstitucional, Cortizo diu que tenia dues opcions: tancar la mina –i posar en perill els llocs de feina i, de retruc, l’economia del país– o bé negociar un nou acord.

“Vam prendre la decisió correcta. No va ser la més fàcil”, va dir en un discurs nacional televisat. Després de dos anys de “negociacions difícils i complexes”, les parts van aconseguir un acord que ofereix al Panamà “condicionis molt millors”. Aquests termes, va dir, inclouen 9.387 ocupacions directes, una nòmina anual de 357 milions de dòlars i contribucions a la seguretat social de 161 milions de dòlars.

Quan el contracte es va presentar a l’Assemblea Nacional a l’agost, el legislador Juan Diego Vásquez va pressionar perquè l’acord es debatés amb més profunditat. “Va ser la primera vegada que els arguments a favor i en contra de la proposta arribaven a la televisió nacional”, va dir la veterana activista ambiental Raisa Banfield, ex-tinent de batllia de Ciutat de Panamà. “I quan molta gent va sentir els arguments ambientals, climàtics, econòmics, judicials i tècnics, es va despertar.”

Cuevas, de la Cambra Minera, diu que First Quantum fa deu anys que treballa al Panamà, però que no ha estat fins ara que el públic s’ha assabentat de les operacions. “Això significa que aquest projecte no ha tingut cap efecte negatiu”, diu.

Finalment, l’assemblea va aprovar l’acord, i Cortizo el va signar.

“Això va ser la gota que va fer vessar el got”, diu Banfield. “La gent és als carrers perquè vol un Panamà sense mineria. No podem cedir, com sempre hem fet, als interessos internacionals que volen controlar els nostres recursos.”

Als opositors no els interessa el contracte millorat aconseguit per Cortizo. Entre les seves disposicions, l’acord permet a First Quantum de fer ofertes sobre els terrenys que consideri necessàries per a les seves operacions. Si el propietari rebutja l’oferta, el contracte estipula que l’empresa pot demanar al govern que els confisqui en el seu nom.

“Quan llegeixes el contracte t’adones que ha estat redactat amb molts avantatges per a l’empresa i molts desavantatges per a l’estat panameny”, diu Banfield. “Com ha pogut negociar una cosa així, un govern?”

“Els panamencs s’han sentit completament enganyats”, diu Conzuelo Hooker, estudiant de dret de 24 anys. Hooker és membre de Surt de les Xarxes, una organització fundada per joves activistes per a promoure el compromís cívic a la vida real.

Ara persones de totes les edats i procedències –convocades pels fills dels qui es van enfrontar a Noriega els anys vuitanta– omplen els carrers de la capital i de la ciutat de Donoso. Tots criden el mateix missatge: “Panamà és més valuós sense mineria.”

Els manifestants diuen que el govern hauria de promoure indústries com ara l’agricultura sostenible, la pesca i el turisme. La marxa cap a l’Assemblea Nacional sembla una festa de barri, amb disfresses –un porc, una rata–, venedors de gel i gent que balla al ritme de “Pátria”, la cançó del panamenc Rubén Blades.

“L’or de Panamà és verd”, resa un cartell. “Panamà no es ven”, diu un altre. Una dona sosté un paraigua vermell amb un missatge pintat a mà: “Per foragitar els lladres dels carrers, primer cal foragitar-los del govern”.

“Això és un despertar col·lectiu, perquè hem passat de queixar-nos darrere una pantalla a sortir i passar a l’acció”, diu Serena Vamvas, de 32 anys. “És un moment històric.”

Cortizo, amb l’esperança d’apaivagar els manifestants, va signar la setmana passada una moratòria sobre noves concessions mineres. S’aplica a tretze sol·licituds pendents, però no pas a First Quantum, que ja ha tancat l’acord amb el govern.

Però els manifestants no cedeixen. “És un pegat. No solucionarà res”, diu Santana.

El contracte de First Quantum ha arribat ara a instàncies de la Cort Suprema, que podria pronunciar-se sobre la constitucionalitat el mes que ve mateix.

“Si la Cort declara que tot el contracte és inconstitucional, First Quantum es quedaria sense contracte”, diu l’ex-magistrat de la Cort Suprema Jerónimo Mejía. “No crec que els fos fàcil guanyar en un tribunal d’arbitratge internacional.”

Una dona de la Cinta Costanera espera ansiosa la resolució. “Avui faig 40 anys!”, diu el seu cartell. “El meu desig és que el tribunal dicti sentència.”

• Subscribe to the Washington Post
• Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb