L’operació Maria Eugènia Gay, en marxa

  • Crònica de la visita de la delegada del govern espanyol al Círculo Ecuestre de Barcelona

VilaWeb
Maria Eugènia Gay , al Circulo Ecuestre (fotografia: YouTube).
Andreu Barnils
10.05.2022 - 21:00
Actualització: 11.05.2022 - 09:47

L’espanyolisme a Catalunya fa anys que presenta victòries gràcies a les resolucions dels jutges (per exemple, amb el 25% del castellà), a les accions de la policia (repressió després del Primer d’Octubre) i a l’acció del govern espanyol de torn, inclosa l’acció d’espionatge (cas Pegasus). Però té una assignatura pendent: l’espanyolisme no guanya a les urnes. L’independentisme té majoria absoluta al parlament català des de l’any 2015, aviat és dit. Les poques excepcions de victòries unionistes a les urnes es troben fora del parlament, per exemple al Col·legi d’Advocats de Barcelona, on Maria Eugènia Gay (1975) va guanyar el 2017, en ple procés, i el 2021 va repetir victòria. Més tard, aquest gener, Gay ha estat nomenada delegada del govern espanyol de Pedro Sánchez i actualment és una de les esperances de l’espanyolisme a Catalunya.

Gay, fins i tot, té publicats rumors d’una possible entrada en la cursa electoral per la batllia de Barcelona amb els socialistes. Però la veritat és que no és tan sols benvista pel PSOE, sinó que no fas pas tant també sonava com a ministra de Rajoy (PP), segons que va explicar ahir el delegat d’El Mundo a Catalunya, el periodista Iñaki Ellakuria, durant l’acte de Gay al Círculo Ecuestre de Barcelona que es pot veure sencer ací:

Maria Eugènia Gay ha passat de presentar una victoriosa candidatura al Col·legi d’Advocats el 2017, que incloïa Jordi Pina (després advocat de Jordi Sànchez), a permetre actes al Col·legi d’Advocats amb Javier Zaragoza (el fiscal que va empresonar Jordi Sànchez). Gay, il·lustre representant de l’espanyolisme de formes suaus (es va pronunciar a favor dels indults i en contra de la sentència del procés), a la vegada és representant de l’espanyolisme de pedra picada (segons ella, el 155 que va desmuntar l’autonomia era inevitable). És una dona capaç de criticar que el seu rival al Col·legi d’Advocats, Gonçal Oliveros, polititzés la institució amb una candidatura sobiranista i poques setmanes després passar-se ella a la política, acceptant el càrrec de delegada del govern del PSOE. Això no sols fa bo el dubte de si el seu pas pel col·legi va ser una palanca de projecció política, sinó que ara hom es pregunta si el seu pas per la delegació també és una palanca cap a futures eleccions, i si actes com el d’ahir no formen part de la projecció publica necessària. “Maria Eugènia és de les polítiques que es troba en totes les travesses i per a tots els càrrecs per a futures eleccions”, deia ahir Ellakuria, davant un somriure enorme de Gay.

L’acte va ser molt còmode per a la senyora Gay, no tan sols gràcies als amfitrions (“estem a la vostra disposició i la del govern d’Espanya”, deia el president del Círculo, Antonio Delgado), sinó també gràcies a un moderador “que m’ha promès que es portaria bé”, va dir el ponent Enrique Lacalle (PP) en començar l’acte. I, efectivament, Ellakuria va optar per una entrevista suau dalt l’escenari, tot i que ens trobem en ple escàndol Pegasus, en què el govern de la senyora Gay ha admès haver espiat rivals polítics.

Poques hores després de saber-se que la directora del CNI havia estat destituïda, Gay ahir va dir: “El meu convenciment que Espanya és un estat de dret i democràtic és absolut, ferm i rotund i estic convençuda que el CNI ha actuat dins la legalitat. Ja va dir-ho la directora: setze intervencions amb ordre judicial. Tots els juristes sabem que l’ordre judicial permet determinades actuacions. Sí que vull focalitzar la reacció del govern: investigació interna del CNI, creació de comissió de secrets oficials, que no existia; la via judicial que emprendran tots els que entenguin que hi ha hagut vulneració de drets. I aquest expedient del defensor del poble. Queda declarat que havien estat investigats els mòbils del president Sánchez i de la ministra de Defensa. Això està judicialitzat. Destacar que el govern defensa la transparència en els serveis intel·ligència no és incompatible amb la seguretat de la ciutadania. El president compareixerà al congrés. Davant de tot, transparència”, deia Gay. Mentrestant, el govern espanyol es nega a fer públics els documents de Pegasus si no ho ordena cap jutge.

Gay va ser de les persones que es van mobilitzar per frenar la DUI el 2017, i aleshores es va presentar com a mediadora entre Puigdemont i Rajoy. Puigdemont la va rebre; Rajoy, no. I ara Gay, victoriosa, es presenta com a representant d’un diàleg made in PSOE que inclou prohibir el referèndum i callar (en un acte al col·legi va retreure al president Roger Torrent que s’atrevís a parlar de presos polítics). Ahir Gay va tornar a enorgullir-se d’aquest curiós diàleg de què fa bandera el seu govern: “El diàleg és la via, el canal, i el govern no baixarà del camí del diàleg, acord, negociació i pacte. Respectem la posició del president Aragonès, però l’única via de canalitzar la situació és el diàleg. Així ho recordava el president del govern, Sánchez: no hi ha propòsit més noble ni meta que importi més que fomentar la convivència de tothom, tingui la ideologia que tingui. Optar per no fracturar la ciutadania. Aquí a Catalunya hem avançat molt en aquest tema, en la convivència, en el fet de no fracturar-nos com a societat, com a col·lectiu que comparteix valors essencials. I continuem en aquest camí”, va dir. Mentrestant, la justícia espanyola determinava que s’havien d’enviar inspectors per vetllar pel castellà a les escoles catalanes.

Maria Eugènia Gay, sòcia fundadora del despatx d’advocats familiar, GayRosell & Solano, amb seus a Barcelona, Madrid, Lisboa i Buenos Aires, i que sovint cita al seu pare Eugeni Gay, ex-magistrat del Tribunal Constitucional espanyol, antiindependentista, com a referent a la seva vida, és mare de quatre fills barons, llicenciada en dret per la Universitat Abat Oliva i una de les dones amb poder que hi ha Catalunya, amb carrera i projecció política al davant, que només té quaranta-set anys.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any