Notes vinícoles: Leopardi, dol a Corpinnat, vi novell, vinyerons i atles 

  • Aquest novembre és un mes ple, molt ple, d’actes i notícies del món del vi · Us en relatem unes quantes d’aquesta setmana

VilaWeb
Vinya de la família Llopart, a Subirats (l'Alt Penedès).
Montserrat Serra
18.11.2023 - 21:40

Leopardi Magnum 2013

El celler Llopart, que forma part del grup de cellers Corpinnat, culmina la celebració dels quaranta anys de l’escumós Leopardi amb la presentació del Leopardi Magnum 2013, del qual se n’han fet 514 ampolles, 333 arribaran al mercat la setmana vinent (es van degorjar l’octubre) i la resta, 180 màgnums, es guardaran a l’enoteca familiar. El Leopardi Magnum 2013 és un escumós de llarga criança que després de deu anys encara es mostra viu, fresc i molt fi (45% xarel·lo, 40% macabeu, 15% parellada). Aquest és un dels escumosos icònics de Llopart: el nom de Leopardi prové d’un pergamí manuscrit en llatí, del 1385, que es va trobar a la finca, que certifica que allí en aquell temps ja hi havia vinya. El pergamí cita Bernardus Leopardi, que és el primer viticultor de la família documentat.

Representants de la família Llopart presentant el Leopardi Magnum 2013.

La celebració dels quaranta anys d’elaboració ininterrompuda del Leopardi, les primeres ampolles del qual es van començar a comercialitzar el 1983, es tanca avui amb una visita i tast a la finca, que s’ha ideat més completa que mai. El visitant passarà per vuit espais, una part dels quals no s’havien mostrat fins ara. Com ara un espai que els germans Llopart, quan eren petits, anomenaven l’espai secret i ara en diuen els cirerers. Per a la visita s’ha desbrossat i això permet de situar-se entre dues bandes de roca mare calcària, que marca un sòl franco-argilós-llimós, que confereix una personalitat als seus vins, juntament amb l’altura de les vinyes (entre 320 metres i 450) i l’orientació al nord, en obaga.

Corpinnat de dol

Aquesta setmana s’han mort dues persones significatives per al col·lectiu de cellers d’escumosos Corpinnat i per al sector vinícola català. Per una banda, el president de Recaredo, Ton Mata Casanovas, de 81 anys, s’ha mort de resultes d’un càncer que feia cinc anys que patia. Mata va ser una figura clau en impulsar els escumosos de terrer i les llargues criances al país. Per pocs mesos no ha pogut celebrar el centenari del celler que va fundar el seu pare l’any 1924. 

Josep Maria Flores (fotografia: Andreu Puig / El Punt Avui).

Per una altra banda, també s’ha mort de la mateixa malaltia Josep Maria Flores, a només 54 anys, periodista que va fer la carrera sobretot al diari El Punt i que en els últims anys havia muntat l’empresa de comunicació Taempus al Penedès, amb la seva companya i periodista Cati Morell, centrada en el sector vinícola. Flores era el responsable de comunicació de Corpinnat. 

És per això que els cellers de Corpinnat han decidit de suspendre la celebració del primer Saló Corpinnat, que s’havia de fer a Barcelona aquest dilluns dia 20.

Festa del vi novell a Santa Maria del Camí

Santa Maria del Camí, a Mallorca, és un dels pobles dels Països Catalans que celebra amb més tradició i amplitud la festa del vi novell. Enguany la festa se celebrarà el dissabte 25 de novembre i serà quan es podrà tastar el primer vi de l’anyada 2023. Però la festivitat ha engegat aquest cap de setmana amb la Penjada del brot de pi, a la façana de tots els cellers del poble, i el dimarts 21, tot coincidint amb la celebració del dia internacional contra la violència contra les dones, a ca s’Apotecari es farà una taula rodona sobre les dones al món rural. El divendres 24, a ca les Monges, sortiran els gegants i es lliuraran les insígnies Brot de Pi al periodista Bartomeu Font i al viticultor Pasqual Marí.

Tot engalanant amb un brot de pi el carrer llarg de Santa Maria del Camí, per a la Festa del vi novell.

Els vinyerons de la DO Catalunya

Aquesta setmana la DO Catalunya ha donat a conèixer un nou distintiu, Catalunya Vinyeró, que reconeix aquells vins que són elaborats per vitivinicultors. Són els vins que surten de cellers que cuiden la vinya, n’elaboren el vi i el comercialitzen. Per tant, certifica vins elaborats amb raïm propi del celler i no comprat a tercers. La figura del vitivinicultor pren com més va més importància en el conjunt del sector vitivinícola català i és una figura defensada i impulsada per l’actual directora general de l’INCAVI, Alba Balcells. 

La DO Catalunya és un gran calaix de sastre, en què s’inclou una varietat molt àmplia de projectes vinícoles. Una part dels vins adscrits a aquesta DO cerquen el volum, perquè la DO Catalunya pot elaborar vins amb raïm de totes les zones vinícoles del Principat. El distintiu Vinyeró permet de sumar informació sobre l’elaboració del producte, que el comprador final pot valorar de manera positiva. Actualment, ja es troben al mercat unes quantes referències de tres cellers amb el distintiu Catalunya Vinyeró: Blancher, Mas de la Pansa i Pla de Morei. 

La DO Catalunya també ha donat a conèixer un altre distintiu, Barcelona Sustainable Catalunya, que certifica que els cellers amb aquest distintiu disposen de la verificació de càlcul de l’empremta de carboni, tal com recull la norma ISO 14.064-1. Així mateix, els cellers que vulguin adherir-se a aquesta marca també adquireixen el compromís de reduir progressivament (abans del 2030) les emissions anuals de CO2 al 50% respecte de les que emetien l’any 2008, es comprometen a assumir com a mínim un 35% d’energia renovable autoproduïda i a tenir una neutralitat climàtica amb vista a l’any 2050.

Nou atles divulgatiu de les zones vinícoles de França

S’ha presentat a Barcelona el llibre Ruta de vinos franceses (Cinco Tintas), obra de Jules Gaubert-Turpin, Adrien Grant Smith Bianchi i Charlie Carros. Aquest és el tercer volum que l’editorial publica d’aquest equip de joves dissenyadors francesos amants de la ‘gastronomia líquida’, després de La carta de vinos, por favor (2019) i La vuelta al mundo en 80 bebidas (2020). La joventut dels autors marca les característiques del volum (de gran format), perquè la intenció que tenen és acostar el món del vi a un públic no especialitzat, d’una manera atractiva i amena. Tanmateix, són ambiciosos i també volen arribar al públic especialitzat. Són llibres molt visuals i sintètics en la seva resolució. Alguns sommeliers que van anar a la presentació van assegurar que era una bona eina de treball per a ells. 

L’atles conté quinze territoris vinícoles francesos. De cadascun se’n fa una presentació genèrica, on es dóna informació sobre la història del territori, algunes curiositats i anècdotes, el nombre d’hectàrees, tipus de sòls, varietats, tipus de vins i clima. Després es presenten les varietats de raïm més comunes i les seves característiques organolèptiques. Finalment, es descriuen les diferents subzones, que també van acompanyades d’un mapa cadascuna.

La presentació es va fer al Monvínic de Barcelona, establiment obert ara en format més petit i especialitzat en vins i formatges. Es van tastar vins de diferents zones franceses: la Xampanya (amb un formatge Camembert), el Jura (amb Comté de Marcel Petit de 24 mesos), el Roine (amb Salers) i Llenguadoc-Rosselló (amb formatge Rochefort).

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any