31.12.2021 - 19:30
Els tatuatges són com més va més comuns en el nostre entorn, i vora del 12% dels europeus ja se n’ha fet almenys un. Tanmateix, una nova normativa europea pot esdevenir un contratemps considerable per a tot el sector i limitar, encara que sigui temporalment, els dissenys més acolorits.
L’Agència Europea de Productes Químics ha endurit la legislació, que entrarà en vigor el 4 de gener, i prohibeix alguns ingredients de les tintes dels tatuatges que considera potencialment perillosos. Per tant, vora quatre mil substàncies químiques, fins ara no regulades, no es podran fer servir més perquè es valora que podrien comportar un risc ambiental o per a les persones. Un dels més importants és l’alcohol isopropílic, que és en la major part de colors i té la funció de reduir la viscositat de la tinta i evitar-ne l’escuma, tot i que és molt irritants per als ulls.
El gran maldecap és el color Blau 15, que serà totalment prohibit en un any, juntament amb el Verd 7, i del qual encara no hi ha substitut. Més enllà de l’ús com a color, és la base de moltes barreges. Els grans fabricants treballen en alternatives compatibles amb la nova normativa, tot reelaborant la composició de les tintes, però encara no tenen un termini i tot fa preveure que un any és massa poc temps.
El proveïdor de tinta TekTik n’ha marcat cent trenta que no compleixen la nova normativa i, en canvi, tan sols vuit en són compatibles, totes negres, blanques o grises. De fet, Karine Grenouille, del sindicat d’artistes tatuadors (SNAT) diu que ara com ara un 60% dels colors no tenen alternativa. Sobre això, s’ha impulsat la petició “Save the pigments”, amb més de 175.000 signatures, perquè la Unió Europea endarrereixi l’aplicació de la normativa i doni més temps a la indústria per a desenvolupar alternatives. Els impulsors de la campanya augmenten el percentatge de tons que desapareixerien al 65% i expliquen que la mesura no solament afecta el tatuatge tradicional, sinó també uns altres sectors, com ara el del maquillatge permanent i la reconstrucció de mugrons.
La decisió de l’agència europea ha originat crítiques en el sector, però també incertesa, perquè els estudis també s’han vist afectats per la covid, i ara pot haver-hi una situació complicada, amb una reducció d’oferta i clients potencials que viatgin fora de la Unió Europea a fer-se el tatuatge que volen.
Poques certeses sobre la perillositat
El motiu de la prohibició és que els components podrien causar al·lèrgies, irritacions i fins i tot hi hauria ingredients cancerígens, mutàgens o tòxics. Malgrat que les certeses són poques, les autoritats europees han decidit d’actuar amb contundència. A grans trets, s’han vetat totes les substàncies no admeses en cosmètica. Una prohibició total sense permetre’n una reducció.
Un estudi del 2016 mostrava que les reaccions adverses són poc habituals, generalment impredictibles, i són infeccions de la pell o al sistema immunitari. Els efectes a llarg a termini no s’han investigat, i no hi ha cap evidència que hi hagi una relació entre el càncer i els tatuatges. Ara, un estudi de la Universitat de Lund, a Suècia, analitza per primera vegada si n’hi ha cap, i es preveu que el projecte s’acabi en un any.
