En aquesta batalla del cada dia, ahir es va constatar un notable canvi de to. La posició del govern espanyol en diversos fronts es va afeblint a una velocitat extraordinària cada hora que passa i molta gent comença a tenir la sensació que això ja ho tenim guanyat, que hem resistit el moment difícil i ara les coses se’ns posen de cara. Fa la sensació que Madrid ha perdut el control dels seus actes i que no sap què fer. De fet, aquests darrers dies pràcticament no ha fet res. Compartesc aquesta sensació que alguna cosa passa, però no us en refieu…

Aquestes darreres hores s’han esdevingut fets molt importants. El govern ha intensificat la pressió i encara ha fet anar el govern espanyol més a remolc que no anava, que ja és dir. Rajoy va afirmar dues vegades que el referèndum no es podria fer perquè havia estat desmantellat, i ara, en poques hores, tots hem vist com els membres de les meses rebien a casa les notificacions, com es desplegava una enorme varietat de mitjans per saber on ha de votar cadascú, com es constituïa el gruix de l’observació internacional i com es feien actes públics multitudinaris i sense impediments. El pla B –o C, o D, o vés a saber quin és– funciona bé, el referèndum avança i això ha originat un desànim constatable en la Brigada Piolín i en els seus comandaments.

La reacció internacional hi ha ajudat molt. Rajoy va rebre males notícies als Estats Units, on Trump no el va ajudar gens i on el Departament d’Estat es va mantenir ferm a defensar del dret de vot dels catalans i a recordar que el seu país negociaria amb l’entitat que puga emergir del referèndum. El fet que Rajoy no vaja a la cimera de la UE de Tallinn, sobretot després de les pressions públiques cada vegada més clares contra la seua política repressiva, evidencia que sap que perd la batalla internacional i fins i tot ja defuig de defensar-se.

Però la notícia més important de totes arribava ja ben entrada la vesprada, sorprenentment des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Una interlocutòria d’aquest tribunal, en el darrer paràgraf, posava d’una vegada els punts sobre les is, i ordenava al fiscal que deixàs d’actuar en relació amb el referèndum. I això és molt i molt important. Fins ara assistíem a una violació increïble de les normes més bàsiques, perquè quan un jutge (en teoria, imparcial) assumeix una causa la fiscalia (dependent del govern) ha de deixar d’actuar. I ací això no tan sols no passava, sinó que el fiscal s’atorgava una autoritat que no tenia, per exemple per a convocar els Mossos i pretendre donar-los ordres. Des d’ahir això ja no ho pot fer. És clar que el TSJC no vol que es faça el referèndum, però la bufetada al fiscal és contundent.

Aquesta decisió, molt transcendental, posarà encara més entrebancs al govern espanyol. No podran detenir polítics, tancar webs, assaltar diaris ni entrar en impremtes sense respectar res i sense tenir una ordre judicial, com han fet fins ara. No és que el referèndum se salve, amb això, però a Rajoy la possibilitat d’impedir-lo se li complica molt més. I això és una notícia molt bona, que s’afegeix a les anteriors.

Quan només falten quatre dies per a votar, la situació, per tot plegat, es veu molt més clara, molt millor. La sensació que no podran impedir el referèndum i que la impunitat amb què han actuat fins avui s’ha acabat per factors diversos és prou evident. Puc entendre, per tant, fins i tot l’eufòria de molta gent que veu com es va desmuntant l’ofensiva del govern espanyol. Però, si us plau, no us en refieu gens. Avui la victòria que significarà fer el referèndum i la victòria que serà el triomf del sí es veuen molt més clares que fa dos dies i infinitament més clares que la setmana passada. Però que ningú no se’n refie. Aquesta gent és capaç de qualsevol cosa i no sabem si el desànim el compensaran adoptant una actitud més raonable o, per contra, provocant un incendi desesperat.

La batalla del dia a dia l’anem guanyant. Ho comencem a tocar amb el dits. Però per rematar la jugada cal que ningú no s’encante ara, quan només falten quatre dies. Treballar més enllà del que és raonable ens ha portat fins ací i això mateix hem de fer –més i tot, si podem– d’ací a diumenge.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb