federalisme

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Els afectats pels ERTO no apareixen com a desocupats a les estatístiques, però la Junta d’Andalusia els hi ha sumats, cosa que desvirtua encara més la xifra estatal.

Era previsible. Un mes tan mogut com el que hem passat havia de dur també problemes en la confecció de les estatístiques. En la xifra de desocupats, per exemple, perquè a mitjan mes es van tancar establiments com ara restaurants, bars, perruqueries, botigues no alimentàries… que es van acollir ràpidament a ERTO. Després va venir el confinament i l’aturada general llevat dels sectors definits com a essencials. El decret exposava que els afectats per ERTO no constarien a la xifra de desocupats perquè eren temporals, ni tampoc serien donats de baixa de la seguretat social. Doncs bé, almenys una comunitat –que sàpiga segur– ha passat la norma per alt. Andalusia ha comptat com a desocupats registrats els afectats pels ERTO. Per això la desocupació hi ha pujat d’un 17% en un sol mes i abasta la meitat gairebé (45%) de tota la de l’estat espanyol. Per tant, ja tenim la primera, l’augment de 302.000 persones en la xifra de desocupats no és certa, perquè s’han sumat naps i cols, almenys en una comunitat.

La segona pregunta que ens podem fer és quants desocupats registrats hi ha de veritat. Un ERTO pot ser demanat, però no necessàriament aprovat. Ara, és clar, no sabem de quina xifra es tracta. La ministra de Treball espanyola, Yolanda Díaz, deia aquest matí en la presentació de les dades que ja hi havia 620.000 persones amb prestacions reconegudes per aquesta causa. Però encara falten molts expedients per processar i actualitzar… Això vol dir que la xifra de desocupació final serà més alta que la de 3,54 milions que dóna el ministeri, però no sabem quina. En definitiva, la xifra de creixement de desocupació del març és amorosida per aquest fet. A Catalunya és de 21.800 persones (un 81% vénen dels serveis) i això vol dir un augment del 5,5%, molt per sota del de l’estat espanyol –del 9,3%–, esbiaixat pel cas andalús.

I anem per la tercera incògnita, la d’afiliats a la Seguretat Social. Aquí, el ministre José Luis Escrivá ha fet una presentació excel·lent dividint el mes el dia 12, per tenir una idea més acurada dels efectes de la Covid-19. Ací la xifra és extraordinària, perquè les afiliacions del dia 12 fins a final de mes han baixat de gairebé 900.000 persones, sense tenir en compte la gran majoria de gent dels ERTO (n’inclouen només uns 260.000, segons Escrivá). La patacada és brutal. La caiguda és del 5,6% en els afiliats del règim general i de l’1,25% en els autònoms. Segons el ministre, dues terceres parts d’aquesta xifra corresponen a treballadors amb contracte temporal, amb una baixada del 17,3%. Sembla evident, perquè són els més fàcils de treure’s del damunt.

I, per sectors, encara que en valor absolut ha caigut més als serveis –645.000 persones–, en termes relatius és a la construcció on la davallada ha estat més forta: d’un 17,1%. Dins els serveis es destaca sobretot l’hostaleria (-14,27%), com era lògic. En canvi, a la indústria, la baixada és ‘només’ del 3,5%. Malauradament, no hi ha dades comparatives de Catalunya. Només han publicat les mitjanes mensuals per a les comunitats autònomes que, en aquest cas, no serveixen de res, perquè la caiguda es produeix a partir del dia 12. Penso que per a calcular la mitjana deuen tenir la xifra de final de mes, però… haurem d’esperar un parell de setmanes per a saber com ha anat a Catalunya.

I, finalment, val a dir que l’únic que resta clar són els contractes signats el mes de març. És una dada important per a l’activitat, atès que complementa les xifres d’augment de la desocupació i la baixada de l’afiliació, és a dir, que s’ha deixat de contractar. I, com era previsible, en línia amb aquestes dues magnituds, la contractació a Catalunya ha baixat molt, concretament d’un 23% respecte del febrer i un 28% respecte del març del 2019. La demarcació que en surt més ben parada és Girona, amb unes baixades del 17% i del 21%, respectivament. Al marge de la caiguda, hi ha una dada interessant. Els indefinits han estat el 16%, mentre que habitualment són 3 o 4 punts per sota. Cal pensar, però, que la contractació es va fer, sobretot, durant els primers dotze dies del mes.

Vet aquí, doncs, un mes per a recordar, perquè les dades són esfereïdores i deuen ser pitjors. A tal d’exemple, el ministre Escrivá ha apuntat que en catorze dies s’havia registrat gairebé el mateix descens d’afiliats a la Seguretat Social (898.922) que entre l’octubre del 2008 i el febrer del 2009, quan el descens va superar les 900.000 persones, després de la fallida de Lehman Brothers. De segur que el mes vinent tindrem una visió més clara de tot això que ha passat al mercat de treball de l’estat espanyol i de Catalunya. Qüestió d’esperar…

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.