Sé que no és gaire habitual, ni gens políticament correcte, que un editor de diari parli públicament amb un altre editor, però com que vivim un moment excepcional m’estimo més no guardar les formes. La qüestió no és banal. No sé si conscientment o inconscientment, el comunicat del consell d’administració i editorial de l’Ara, que presidiu, ens ha situat en un fals debat, aparentment periodístic. És un debat fals perquè desdibuixa aspectes importants que val més que mirem de cara si volem destriar el gra de la palla. Com ja us deveu imaginar, parlo de la negativa del vostre diari a publicar la publicitat institucional del referèndum i de la nota que vàreu elaborar per justificar aquesta decisió.

Aquí no es tracta d’herois ni de traïdors. Aquesta història no parla d’això. Parla de llibertat i de repressió. De periodisme i de coherència. Al nostre país la llibertat no és que es trobi amenaçada, sinó que ja no en tenim. No en tenen els nostres governants ni els nostres batlles, directament perseguits. Ni els ciutadans. Han tancat una web del govern, de la mateixa manera que es fa en les dictadures. I mentre escric aquest article no paren d’arribar notícies que esgarrifen. I aquí és on no ens podem empassar la fal·làcia que heu creat: ‘L’Ara no farà res que posi en perill la continuïtat del projecte, ni ho posarà fàcil a aquells que ens voldrien veure tancats en aquests dies tan decisius. Protegir el diari, és a dir, la informació i l’opinió, passa per davant, ara mateix, de la publicitat.’ Protegir la llibertat d’aquesta manera fa, si més no, tuf d’ensarronada, que pretén dissimular coses que aniria bé que us atreviu a aclarir.

De publicitat, si no voleu posar-ne, no en poseu. Ja sabeu que la Generalitat no ho ha imposat a ningú; això és cosa vostra i dels vostres lectors. El referèndum es farà igualment, perquè la gent no vol renunciar als drets que té i està disposada a jugar-se-la perquè es faci. Però, si us plau, no ens vengueu proclames de llibertat com a excusa. És de mal gust.

Sé que pertanyeu a un món diferent i això no us ha impedit d’arribar fins aquí, malgrat que la caverna us ha pressionat tots aquests anys. La llegenda diu que el vostre pare, en Leopoldo Rodés, va dir que a ‘Catalunya manen sempre les mateixes dues-centes famílies, sota un règim polític o un altre’. No sé si és veritat, ni si aquesta teoria influeix en la vostra decisió. Ell també va tenir algun moment de debilitat, quan el Macba va fer el ridícul pretenent de censurar una escultura que es burlava del Borbó . Sigui com sigui, és clar que la Catalunya que naixerà del referèndum serà diferent d’aquesta que descrivia el vostre pare. No sé ben bé com, però la majoria dels qui anirem a votar sí, ho farem també per canviar coses com aquesta. I posar l’anunci o no posar-lo també té a veure amb això.

Sou un home molt llest, amb una trajectòria espectacular. Teniu molts càrrecs i moltes responsabilitats. Us fascina parlar sobre com ha canviat el món de l’empresa. Segons que dieu, treballeu per connectar empreses i societat. Una de les vostres frases estrella és que avui les marques només poden aspirar a co-controlar. Exactament, ho expliqueu així en aquest vídeo: ‘La marca ja no és de l’empresa, és patrimoni compartit entre l’empresa i la comunitat.’ I aleshores us pregunto: com és que heu dissociat la marca de l’Ara dels seus lectors i de la seva essència, fixada en el manifest fundacional? Quines raons poderoses us ho han aconsellat, de negligir els vostres principis?

En aquest diàleg amb els consumidors que expliqueu tan bé, la coherència hi té un paper fonamental, i la dignitat també. Sempre es pot provar d’aparentar, fer passar gat per llebre, amb molta tècnica. Potser això pot servir per a moltes coses, però no funciona mai si es vol expressar en nom de la llibertat. Això que fem en aquest país no és un anunci de la Coca-Cola. La gent ens hi juguem la pell i anem a totes.

No sé si us hi repensareu. A mi m’agradaria que ho féssiu.

 

PS: Us recomano que llegiu també aquest article de Jordi Graupera: ‘Per què deixo d’escriure a l’Ara?

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb