28.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 30.11.2025 - 16:51
Cada ofici té un vocabulari específic, que solen dominar els qui l’exerceixen. Si pensem, per exemple, en les eines i peces que podem trobar en una ferreteria, probablement descobrirem que n’hi ha algunes que no sabem com es diuen en català. Algunes altres que potser ens faran dubtar i encara, en fi, algunes que potser hem vist però no hem sentit anomenar mai.
Vegem-ne una petita llista (els enllaços us portaran a la pàgina corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana, on en podreu veure fotografies).
–Una màquina de foradar és un trepant. No en diguem taladre ni taladro.
–L’aparell amb flama que fan servir els soldadors és un bufador, i no pas un soplet.
–Del pany portàtil i movible n’hem de dir cadenat, i no pas candau.
–La peça en forma de corona que es posa al costat d’un eix és una volandera, i no pas arandela.
–El dispositiu per a connectar un aparell al corrent elèctric és un endoll, i no pas un enxufe.
–El dispositiu que serveix per a augmentar la llargada d’un cable és un allargador, i no pas allargo.
–Un rebló és un clau més aviat curt, amb una cabota grossa, usat per a unir peces de poc gruix. No en diguem rematxe.
–La barrina és l’eina en forma de T que es fa servir per a foradar fent girar el mànec. Si és petita en diem tribanella o trebinella.
–Les alicates són formades per dues peces metàl·liques en forma de creu que s’obren i es tanquen com unes tisores.
–En canvi, les tenalles (o estenalles) acaben en forma de dues mitges anelles i es fan servir per tallar o arrencar claus.
–Hi ha moltes menes de serres. El xerrac serveix per a serrar fusta, té la fulla ampla i s’agafa amb un mànec.
–Una baga és un caragol que acaba en una anella i se sol fer servir per penjar-hi alguna cosa.
–L’estri de pintar, format per un cilindre dur folrat de matèria absorbent, es diu corró, i no pas rodillo.
La idea inicial d’aquest article fou del meu company de VilaWeb Enric Galli.
En voleu saber més?
