Ni ‘ja et val’ ni ‘sí o sí’: deu expressions castellanes que podem evitar

El català col·loquial, tan ric com és, es va empobrint per la interferència del castellà (i del francès a Catalunya Nord). Vegem deu expressions foranes que tenim entre nosaltres de no fa pas gaires anys, i expliquem com les podem evitar.

Bones 

De sempre ens havíem saludat amb un bon dia (o bona nit) i no pas amb el calc castellà bones. Una altra salutació habitual era Déu vos guard.

Com vegis

La fórmula per a indicar que deixem que decideixi l’interlocutor és com et sembli o bé com vulguis, però no pas com vegis.

Ens veiem

Per acomiadar-nos caldria emprar formes genuïnes com ara a reveure o ja ens veurem, però no pas ens veiem.

Fem-ho ja!

Quan volem que una cosa es faci immediatament, podem dir fem-ho de seguida, fem-ho ara, fem-ho ara mateix, però no fem-ho ja.

Ja diràs 

Si deixem de parlar d’algun assumpte i demanem a l’altre que ens n’informi quan en tingui novetats, li diem ja em diràs el què, o bé ja m’ho diràs, ja me’n diràs alguna cosa, però no ja diràs.

Ja et val!

Quan retraiem a algú un menyspreu descarat, li podem dir quines penques, quina barra, quines galtes, ja està bé, ja n’hi ha prou…, però no ja et val!

Ja parlem 

Quan deixem una conversa inacabada i volem continuar-la més endavant, podem dir ja n’anirem parlant o bé ja en parlarem, però no ja parlem.

Parlem-ho

El verb parlar no és transitiu, sinó que va seguit de la preposició de. Per tant, diem parlar d’una cosa i, quan canviem el complement per un pronom, parlem-ne i no pas parlem-ho.

Sí o sí

Quan assenyalem l’obligació de fer una cosa podem emprar tant sí com no, peti qui peti, tant si es vol com si no es vol, tant si ho vols pelut com pelat, sigui com sigui, de grat o per força, tant si plou com si fa sol i moltes més, però no sí o sí. 

T’explico 

Abans de donar detalls d’alguna cosa, solem dir t’ho explico i no pas t’explico, còpia del castellà. Igualment, direm explica’ns-ho, i no explica’ns, com sentim de vegades a la televisió.