D'esquerra a dreta, els sommeliers Anna Casabona, Audrey Doré i Ton Colet.

No fa tants anys, parlar de sommeliers era una raresa, gairebé una extravagància afrancesada. No és que no n’hi hagués, és clar, és que n’hi havia pocs que rebessin aquesta consideració en el món de la restauració. Avui, en canvi, la paraula sommelier no és pas aliena a la nostra societat i, pel que fa al món del vi, és determinant a l’hora de fer de pont entre el viticultor i el consumidor. I, segurament, d’aquest ofici dependrà que, de mica en mica, el coneixement i gaudi del vi en la seva complexitat s’estengui a la majoria de la població com un fet natural de cultura.

Un bon sommelier és una persona gustativament molt ben preparada, molt entrenada, amb alts coneixements sobre vins i licors, tes, aigües, puros, etc., que té talent per a elaborar maridatges, que té les virtuts d’un bon cambrer, que té la capacitat per a acompanyar el comensal. Un sommelier és un personatge completíssim. I, sortosament, de fa uns quants anys cap aquí, la formació en sommelieria a Catalunya és diversa i de prou qualitat per a tenir un col·lectiu de sommeliers destacat en quantitat i nivell.

L’Associació Catalana de Sommeliers aplega aquest col·lectiu, que dilluns es va trobar a l’hotel Casa Fuster de Barcelona, juntament amb elaboradors, distribuïdors, premsa especialitzada i persones vinculades a l’enoturisme, per lliurar els seus premis anuals i, en especial, el premi al Millor Sommelier de Catalunya 2019.

Les proves del concurs del Millor Sommelier de Catalunya es van fer dilluns mateix al Fòrum Gastronòmic, que ha desembarcat a Barcelona del dia 18 al 20, en el marc d’Alimentària, una aliança amb punts de partida prou antagònics, que caldrà veure si acabarà encaixant.

Però la nit era dels sommeliers (tot i que a Barcelona aquest dilluns no faltaven sopars i lliuraments de premis, alguns amb polèmica inclosa) i l’ambient era distès i agradable. Un sopar que va elaborar l’equip del mediàtic Marc Ribas del restaurant Panot. El xef va proposar un àpat de tastets, vuit en total, i això va estirar la vetllada més enllà que no hagués estat desitjable. Com més plats, més lentitud.

Quan ja s’havia superat la mitjanit, va arribar el lliurament dels premis. Conduïa l’acte la periodista i sommelier Ruth Troyano, que amb sobrietat i eficàcia va portar amb ritme aquesta part final de l’acte.

La presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers, Anna Vicens, va recordar que l’entitat tenia més de sis-cents socis i va explicitar el bon moment que viu la sommelieria catalana, des de les convergències i divergències que existeixen i que són necessàries per a avançar. Va demanar unitat i va parlar de bé comú i de deixar de banda rigideses i egocentrismes, com a únic camí per a la consolidació del sector.

El premi al Millor Sommelier de l’Any es va fer esperar fins al final. Enguany, se l’ha endut Audrey Doré, del Celler de Can Roca, que va destacar l’aprenentatge continuat d’aquest ofici de sommelier. Després es va classificar una altra sommelier, Anna Casabona (les dues úniques dones sommeliers d’onze concursants), i com a tercer finalista, Ton Colet.

També es van atorgar altres reconeixements: al Millor Enòleg per a Joan Asens, de la DO Montsant, que va explicar que feia vi des dels cinc anys, edat en què el seu pare li va regalar la primera premsa. Un enòleg de referència, que ara té, entre més projectes, el d’Orto Vins. Els sommeliers van destacar com a Millor Celler del 2019 Vinyes d’Olivardots, de la DO Empordà, encapçalat per la Carme Casacuberta i ara també amb la seva filla Carlota. El premi al Millor Comunicador se’l va endur l’Equip Sapiens del Vi de la Bullipèdia; la Millor Iniciativa Solidària fou per a la Fundació Ampans de Manresa, que treballa a tota la comarca del Bages per millorar les condicions de vida de les persones amb discapacitats intel·lectuals. Una fundació que dóna feina a 2.500 persones i entre els projectes que ha engegat s’hi compta la finca Urpina a Sant Salvador de Guardiola, on fa vi i elabora els formatges Muntanyola. Més premis: també es va destacar Ignasi Torralba, director del grup Impitoyables, el grup de tast a cegues més antic de l’estat espanyol, i la Millor Trajectòria fou per a Manel Tirvio.

Va cloure la festa la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, que no va acabar d’encertar el to, massa col·loquial i un punt barroer, amb un discurs dispers, tot i que el portava escrit. Entre més arguments va dir: ‘El vi és cultura quan abraça tot un poble. El vi és la suma de moltes coses, natura i humanitat. Per això la societat li deu tot el respecte. El vi és escalf del cos i l’ànima, i en moments d’anormalitat democràtica com els que vivim, que t’escalfin el cos i l’ànima és de puta mare.’ Després va recordar la greu crisi de preus que pateix el sector del cava i va donar suport a la pagesia, que s’ha de poder guanyar la vida. I va acabar dient: ‘Tenim moltes revolucions a fer, unes ja les tenim començades, unes altres encara les hem de començar. I estic convençuda que estem predestinats a guanyar-les.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb