Més enllà de la Mare de Déu del Rocío

  • La citació judicial contra el programa de TV3 ‘Està passant’ no és una qüestió d’ofensa religiosa i prou: el factor nacional també hi té molt a veure

Vicent Partal
24.05.2023 - 21:40
Actualització: 24.05.2023 - 21:44
VilaWeb
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

El jutjat número 5 de Sant Feliu de Llobregat ha encausat els humoristes del programa Està passant, de TV3, Judit Martín, Toni Soler i Jair Domínguez, per la paròdia de la Mare de Déu del Rocío. Són acusats, en concret, d’un delicte contra la constitució espanyola arran de la demanda presentada per un grup que es diu Abogados Cristianos. Aquesta associació, un lobby de l’extrema dreta religiosa amb seu a Valladolid, s’ha fet conèixer aquests darrers mesos a còpia d’intentar de portar a judici una quantitat sorprenent de persones.

La denúncia diu que l’article 525.1 del codi penal espanyol castiga amb multes de vuit mesos a dotze els qui, “per ofendre els sentiments dels membres d’una confessió religiosa, facen públicament, de paraula, per escrit o mitjançant qualsevol mena de document, escarn dels seus dogmes, creences, ritus o cerimònies, o vexen, també públicament, els qui els professen o practiquen”. Però el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ja va dictaminar que el gag de la Mare de Déu del Rocío s’incloïa dins l’exercici de la llibertat d’expressió, decisió que no va calmar ni va fer reflexionar alguns polítics andalusos, inclòs el president, que van posar el crit al cel.

Crec que a ningú no li passa per alt que el cas té, en realitat, un doble component. Els denunciants i el corifeu mediàtic que l’acompanya no hi veuen sols una presumpta ofensa als sentiments religiosos, sinó que tenen molt en compte, i donen molta importància, al fet que els autors d’aquesta presumpta ofensa són catalans –i molt en concret que ho fan en la televisió pública de Catalunya.

No m’estendré gens sobre la part més òbvia de la fòbia anticatalana: Espanya és així. Però sí que m’agradaria remarcar precisament avui que –com explica el professor de la Universitat de València David Colomer– la protecció del sentiment religiós catòlic va ser un instrument polític fonamental al servei del nacionalcatolicisme espanyol i el feixisme italià. Cosa que confereix al debat en aquests dos països un element específic: la religió es vincula amb la nació i se’n fa indestriable, de manera que crea una ambivalència visible encara avui en el cas que ens ocupa.

El debat pur i simple sobre el límit de la sàtira i la necessitat de protegir els sentiments religiosos és gairebé tan antic com la humanitat, i no té, en cap cas, una resolució senzilla. Al món li ha costat massa vides –literalment– guanyar el dret de blasfemar, si em permeteu de dir-ho així, per a deixar-se’l arrabassar ara. Però en aquest cas crec que tots hem de ser conscients que no parlem de religió i prou. Aquesta sàtira concreta no hauria causat la polèmica que ha causat ni hauria arribat als tribunals si no hagués estat presentada a TV3, si no hi hagués uns determinats polítics interessats a traure’n profit, si no hi hagués aquest rerefons permanent sobre la relació entre Catalunya i Andalusia i si, per a la dreta espanyola el catolicisme, el catolicisme més integrista i pre-conciliar no fos encara avui, en ple segle XXI, un tret definitori de la manera de ser espanyol.

No cal ni dir-ho: tota la meua solidaritat amb Judit Martín, Toni Soler i Jair Domínguez.

PS1. Com potser ja heu notat, ara tots els articles de VilaWeb no tan sols es poden llegir, sinó que també es poden escoltar. Aquests dies fem una prova amb veus sintètiques, artificials, que ens permetran d’oferir als subscriptors aquesta possibilitat. Qualsevol comentari en relació amb això, entenent que ara com ara és una prova i l’anirem millorant, serà benvingut.

PS2. Us he de recomanar molt especialment dos articles d’avui. Aquest de Josep Casulleras, que explica que el Tribunal Europeu de Drets Humans acorrala ara amb molta més intensitat Espanya per la seua violenta reacció al procés. I aquest de Jordi Goula, que respon de manera documentada l’informe del Cercle d’Economia de dilluns que encara parlava de la pèrdua de reputació catalana, per culpa de la “fugida d’empreses” del 2017. I resulta que el primer trimestre d’enguany, dels deu trasllats de seus de les societats més grans a l’estat espanyol, sis –sis!– han anat al Principat.

PS3. I encara us vull cridar l’atenció, per si no l’heu vista, sobre aquesta entrevista que publicàvem ahir a Salvador Cardús, en què el sociòleg –que ahir va fer la seua darrera classe– diu moltes coses importants. “Hem oblidat que som una nació”.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
24.05.2023  ·  22:23

El catolicisme anterior al concili de Trento i un complexe d’inferioritat (justificat) que es transforma en una agressivitat contra tot aquell al qui suposen més feble que ells, són la barreja indestriable d’allò que podríem anomenar la españolidad. I la seua verge del Rocío n’és un exemple. Se’n foten els catalans, abogados cristianos i jutges a per ells. Se’n foten els anglesos, a fer veure que no ho veuen, perquè saben el pa que s’hi dóna. És la Espanya eterna. Per això cal la independència.

Joan Gómez
Joan Gómez
24.05.2023  ·  22:34

El gag de la Virgen del Rocío és paradigmàtic per veure la correlació de forces. Fixeu-vos en el següent tuit: https://twitter.com/IGE_ET/status/1660288796708024320
Com podeu llegir, aquesta setmana, l’exèrcit espanyol ha demostrat la seva integració a la societat catalana acompanyant romeros del Rocío a la Basílica de la Mercè. En canvi, si uns humoristes catalans la fan aparèixer en un gag, com havien fet prèviament amb la Moreneta, miraculosament deixa de ser una marededéu venerada pels catòlics catalans i passa a ser un símbol dels andalusos. I és així com s’ha convertit un gag que integra el Rocío en l’imaginari català en un esquetx que atia l’odi entre pobles.

Jaume Riu
Jaume Riu
24.05.2023  ·  23:00

ARGUMENTS DE SUPERIORITAT MORAL
El grup Abogados Cristianos ja és difícil de justificar en una societat aconfessional, i em porta a fer una reflexió sobre la superioritat moral des d’on parlen ells.
No són els únics, doncs també coneixem la superioritat moral des d’on parlen altres grups polítics o tendències dietètiques animalistes, per exemple.
Per mi perden la raó sempre que el seu relat necessita anar vestit amb arguments de superioritat moral.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
24.05.2023  ·  23:12

L’Estat espanyol manté vigent un concordat amb l’església catòlica que, en resum, és una coľlecció de privilegis econòmics cap a aquesta confessió….advocats afectats inclosos.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
24.05.2023  ·  23:21

Si l’article 525.1 del codi penal espanyol castiga amb penes de vuit fins a dotze mesps qüestions relacionades amb creences religioses vol dir que no estem en un estat a-confessional. Nenvinfuts al nacional-catolicme i que el sr. Beegoglio em perdoni. Con la iglesia hemos topado! A pastar!

Joan Benavent
Joan Benavent
25.05.2023  ·  00:18

Això de les verges, els sants, els miracles, les aparicions, els fantasmes, la resurrecció dels morts, el dimoni, dràcula i l’home del sac … amb totes aquestes fantasies d’idiota no hi combrego. Si no fos per tot el mal i el dolor que han causat al llarg de la història, hi hauria per pixar-se de riure. El patrimoni clàsic que van destruir, l’artístic i l’intel·lectual, la gent que van torturar i engarjolar, els que van cremar vius a la foguera, les cultures que van exterminar, a Europa i a la resta de continents del món, les guerres de no acabar mai, tot en el nom del seu pare celestial i totpoderós, tot aquest terror que van propagar en el nom d’una superstició absurda i demencial, cal no oblidar-ho i recordar-ho de tant en tant. La gran maldat d’aquests talibans, malalts violents i perillosos, només es pot explicar per l’odi que els han inculcat des dels altars i uns certs mitjans, odi que els castellans acostumen barrejar amb l’odi que ens tenen als catalans d’acord amb la seva tradició. Aquests pervertits, però, en diuen amor.

Jordi Escudé
Jordi Escudé
25.05.2023  ·  00:47

Que difícil és tenir clar, defensar i lluitar per la plena sobirania del meu petit i estimat poble, i que et mirin tan malament i et refusin per ser cristià catòlic perquè et posen en el mateix paquet de tants i tants espanyols d’Espanya que es diuen cristians i catòlics i d’això no en tenen res.

Salvador Molins
Salvador Molins
25.05.2023  ·  04:56

Espanya és un país estranger que ocupa la nostra terra, enviem-los a la merda, no els seguim el joc colonitzador, castiguem electoralment la gran traició d’ER.
És inconcebible el mal que ens han fet.

Visquem la Llengua, visquem la Nació sencera, visquem la Independència són indestriables!

I siguem unilaterals de debó:
https://youtu.be/YJKoRxexbME

PAU BOLDU
PAU BOLDU
25.05.2023  ·  06:55

El nazional.catolicisme de Franco, la Sagrada Inquisicion de la castellana la ISABEL LA CATOLICA una hitleriana mata jueus, la COPE continuen governant España i Catalunya. Parrocos al poder!!!

Carles Serra
Carles Serra
25.05.2023  ·  07:11

Que vols que et digui apreciats Vicent, quant tenim que comentar alçades d’ara aquest jutgés espaÑols, és la representació i realitat d’aquesta espaÑa franquista i corrupte.
És com comentar sobre aquestes confraries Rocieras, és el clar exemple que ja he comentat un futimer de vegades, en Pla ja fa molts anys ho va definir perfectament, el 90% dels espaÑols la seva Idologia es franquista.
Ja em diràs qui encapçala i vota partits com Ciudadanos i VOX, ja que dir del PSO€ , com molt bé ho defineix la cançó de l’apreciat Valtonyic.
És allò que ja fa temps va dir un ilustre espaÑol, hay que llenar Catalunya de espaÑoles para que arraiga el sentimento espaÑol i així estem.
El gran drama és Vicent que partits com ER i JxC no tenen cap problema amb pactar i col.laborar amb aquesta colla de franquistes que ens canten/estàn d’acord A POR ELLOS.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
25.05.2023  ·  08:09

Farem alguna cosa a part de mirar sempre que fa el veí? Si volem un estat independent només depèn de nosaltres. Si volem ho tenim, deixem de donar voltes i perdre el temps. I aquest diumenge cap vot pels 3 partits que ens han donat l´esquena.

Pep Agulló
Pep Agulló
25.05.2023  ·  08:34

LA CULPA ÉS SER…
Són catalans…,
Dret a a reprimir-los!.
Ells ja sabran el perquè…
Amén.

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
25.05.2023  ·  09:11

Totalment d’acord amb el component nacional, que em sembla obvi. Hem passat del “antes roja que rota” al “antes atea que rota”.
Ara bé, i què farà el Govern pseudo-independentista aquest que tenim? Defensarà els seus nacionals? O es mantindrà covardament al marge?

antoni miret
antoni miret
25.05.2023  ·  09:55

Com es fa per escoltar els articles?

Carles Viñals
Carles Viñals
25.05.2023  ·  10:28

Marcel Barbosa: Aquest editorial, l’enéssim dedicat a explicar-nos com de fanàtics i dolents són els espanyols i com fan de la nostra anihilació l’objectiu de la seva vida, així com els comentaris que el corroboren, els canvio per les teves quatre línies de les 08:09. El paper que contingués el nostre memorial de greuges dels darrers cent anys no podria ser transportat en un tren de càrrega de cent vagons, i no serveix de res; com tampoc no servirà el que poguem escriure durant els cent anys propers. La Història no registra que les argumentacions més impecables i reiterades de la perversitat de l’enemic i del dret i la raó pròpies hàgin alliberat mai ningú, sinó la fe en les pròpies conviccions, concretada en actes persistents de resistència i lluita. La resta ja la dius tú al teu comentari que, dit sigui de passada, crec que tampoc no servirà de res. El més probable és que continuem editorialitzant i comentant “sine die” sobre el mateix tema. És el que sabem fer més bé i el que més ens agrada.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
25.05.2023  ·  10:34

Pel que fa al que diu en Salvador Cardús, que als polítics la independència no els va sortir bé, proposo d’escoltar, com a contrapunt, el que diu l’Albert Pont en aquesta entrevista partida en dos videus, on deixa ben clar que no els va sortir bé perquè en realitat no la volien —ni la volen:

https://www.clapclap.cat/u/netinformacio/youtube/44-entrevista-amb-albert-pont-part-1-2/

https://www.clapclap.cat/u/netinformacio/youtube/45-entrevista-amb-albert-pont-part-2-2/

Vilaweb em sembla que s’està convertint en el mitjà de l’espanyolisme catalanista adreçat a convertir, “sin que se note el cuidado”, els independentistes en autonomistes.

És la meva opinió.
Tant de bo m’equivoqui.

david graupere
david graupere
25.05.2023  ·  11:14

Sense sàtira, més encara, sense παρρησία no hi ha democràcia. La llibertat de paraula no ha de tenir cap límit, cap. I ja serà la justícia qui determini qui n’ha fet un ús espuri en l’honorabilitat de l’afectat.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
25.05.2023  ·  11:22

Un cop més la religió és barreja amb la llibertat d´expressió
M´agradaria veure si aquest humor el hagues fet una tv que no fos catalana si hagués aixecat tanta polsaguera
Cada dia és més necessari la independència

peter lindig
peter lindig
25.05.2023  ·  12:17

Genial el audio per lectura dels articles.
ara només falta que aprengui la fonètica de noms i paraules extrangeres.
la pobre Tina Turner ha quedat al article llegit amb la veu (molt natural – encara que sintètica -), com “Tuné”

Oscar Bernades
Oscar Bernades
25.05.2023  ·  12:52

Bon nas Vicent!, no és religió sinó espanyolitat i exhibició i ostentació del domini d’Espanya sobre i contra Catalunya.

Josep Soler
Josep Soler
25.05.2023  ·  15:17

Res de nou pel que fa aquesta identificacio del catolicisme mes fanatic i tronat amb el feixisme espanyol (n’hi ha que fins afirmen que Crist parlava espanyol).
Amb tot, potser aquesta vegada el Sr. Soler sabra el que molesta fer un programa amb impunitat plena per atacar, mofar-se o ridiculitzar a catalans que no combreguen (ho combreguen poc) amb el credo rspanyolista que marca l’ERC actual.
Jo diria que (i no ens enganyem, bo i estant en total desacord amb aquests descerebrats espanyols) que, com dirien ells mateicos: “done las dan, las toman”.
Amb sap especialment greu pel Sr. Jair Dominguez.

jordi Rovira
jordi Rovira
25.05.2023  ·  15:59

Em sembla molt interessant l’article d’avui. Això és per com en el nacionalisme espanyol hi ha una part inventada, que en aquest cas no pretén en primera instància respondre a una inquietud popular; sinó a salvar l’ús i l’abús que de les institucions de l’estat en fa una classe de subalterns que se’n han apoderat. Estan dissimulant un colp de fet, que resta amagat sota el paraigües d’una monarquia tradicionalment corrupte, i de les minories que se’n aprofiten. És doncs un nacionalisme amb una vessant feixista, que utilitza tots els tòpics dels populismes violents per tirar endavant la seva invenció nacional en l’entorn final del control limitat de l’estat. I per això mateix requereixen un enemic intern. Potser un d’extern també. Entre ells: els catalans i bascos, o en un altre sentit els immigrants d’un altre color de pell. Talment com fa Putin avui en el vesper rus; o com feien Hitler, Mussolini, i Franco en èpoques pretèrites. El paper de la religió està en la configuració d’aquesta invenció nacional e identitària que fa de teló de fons com un vel dels veritables motius i factors en joc.
La guerra contra Espanya és cada dia que passa menys evitable. I ho és per la sensació d’aquest reducte reclòs a l’Estat, de temor a una pèrdua a la qual no tenen pla B, i de la qual, en part, tampoc poden escapar. Ho saben més que nosaltres, a excepció d’aquestes editorials que no es cansen de repetir-ho. En forma de lluita judicial fallida, en forma de relacions exteriors que hauran de reconduir, en forma d’una situació de canvi de paradigma que no els és favorable, en forma de grups d’advocats cristians (feixistes) que actuen d’ariet i proclama convenientment amplificada. Uns nous “manos límpias” tacades de merda feixista per tots costats,…, i sinó, temps al temps.
La religió res té a veure, més que ser un element populista, un material sensible, que alguns deixen utilitzar per a tocar la fibra d’uns o altres benaurats. Aquí doncs, el paper del silenci és el paper del soci passiu que permet. I tal cosa, estem avisats, cal tenir-la del tot controlada.
Finalment, donar les gràcies a aquells que fan neteja, que posen de manifest, i que esperonen amb el seu activisme molest, aquesta podrimenta espanyola que cada dia fa més nosa al futur dels nostres fills.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
25.05.2023  ·  17:51

Afortunadament, només hi ha 22 (23) comentaris a aquest editorial.

Carmen Laura Fuster
Carmen Laura Fuster
25.05.2023  ·  18:24

molt bona idea la d’oferir la possibilitat d’escoltar tots els articles
de Vila Web.Enhorabona i gràcies

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes