24.05.2023 - 21:40
|
Actualització: 24.05.2023 - 21:44
El jutjat número 5 de Sant Feliu de Llobregat ha encausat els humoristes del programa Està passant, de TV3, Judit Martín, Toni Soler i Jair Domínguez, per la paròdia de la Mare de Déu del Rocío. Són acusats, en concret, d’un delicte contra la constitució espanyola arran de la demanda presentada per un grup que es diu Abogados Cristianos. Aquesta associació, un lobby de l’extrema dreta religiosa amb seu a Valladolid, s’ha fet conèixer aquests darrers mesos a còpia d’intentar de portar a judici una quantitat sorprenent de persones.
La denúncia diu que l’article 525.1 del codi penal espanyol castiga amb multes de vuit mesos a dotze els qui, “per ofendre els sentiments dels membres d’una confessió religiosa, facen públicament, de paraula, per escrit o mitjançant qualsevol mena de document, escarn dels seus dogmes, creences, ritus o cerimònies, o vexen, també públicament, els qui els professen o practiquen”. Però el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ja va dictaminar que el gag de la Mare de Déu del Rocío s’incloïa dins l’exercici de la llibertat d’expressió, decisió que no va calmar ni va fer reflexionar alguns polítics andalusos, inclòs el president, que van posar el crit al cel.
Crec que a ningú no li passa per alt que el cas té, en realitat, un doble component. Els denunciants i el corifeu mediàtic que l’acompanya no hi veuen sols una presumpta ofensa als sentiments religiosos, sinó que tenen molt en compte, i donen molta importància, al fet que els autors d’aquesta presumpta ofensa són catalans –i molt en concret que ho fan en la televisió pública de Catalunya.
No m’estendré gens sobre la part més òbvia de la fòbia anticatalana: Espanya és així. Però sí que m’agradaria remarcar precisament avui que –com explica el professor de la Universitat de València David Colomer– la protecció del sentiment religiós catòlic va ser un instrument polític fonamental al servei del nacionalcatolicisme espanyol i el feixisme italià. Cosa que confereix al debat en aquests dos països un element específic: la religió es vincula amb la nació i se’n fa indestriable, de manera que crea una ambivalència visible encara avui en el cas que ens ocupa.
El debat pur i simple sobre el límit de la sàtira i la necessitat de protegir els sentiments religiosos és gairebé tan antic com la humanitat, i no té, en cap cas, una resolució senzilla. Al món li ha costat massa vides –literalment– guanyar el dret de blasfemar, si em permeteu de dir-ho així, per a deixar-se’l arrabassar ara. Però en aquest cas crec que tots hem de ser conscients que no parlem de religió i prou. Aquesta sàtira concreta no hauria causat la polèmica que ha causat ni hauria arribat als tribunals si no hagués estat presentada a TV3, si no hi hagués uns determinats polítics interessats a traure’n profit, si no hi hagués aquest rerefons permanent sobre la relació entre Catalunya i Andalusia i si, per a la dreta espanyola el catolicisme, el catolicisme més integrista i pre-conciliar no fos encara avui, en ple segle XXI, un tret definitori de la manera de ser espanyol.
No cal ni dir-ho: tota la meua solidaritat amb Judit Martín, Toni Soler i Jair Domínguez.
PS1. Com potser ja heu notat, ara tots els articles de VilaWeb no tan sols es poden llegir, sinó que també es poden escoltar. Aquests dies fem una prova amb veus sintètiques, artificials, que ens permetran d’oferir als subscriptors aquesta possibilitat. Qualsevol comentari en relació amb això, entenent que ara com ara és una prova i l’anirem millorant, serà benvingut.
PS2. Us he de recomanar molt especialment dos articles d’avui. Aquest de Josep Casulleras, que explica que el Tribunal Europeu de Drets Humans acorrala ara amb molta més intensitat Espanya per la seua violenta reacció al procés. I aquest de Jordi Goula, que respon de manera documentada l’informe del Cercle d’Economia de dilluns que encara parlava de la pèrdua de reputació catalana, per culpa de la “fugida d’empreses” del 2017. I resulta que el primer trimestre d’enguany, dels deu trasllats de seus de les societats més grans a l’estat espanyol, sis –sis!– han anat al Principat.
PS3. I encara us vull cridar l’atenció, per si no l’heu vista, sobre aquesta entrevista que publicàvem ahir a Salvador Cardús, en què el sociòleg –que ahir va fer la seua darrera classe– diu moltes coses importants. “Hem oblidat que som una nació”.
El catolicisme anterior al concili de Trento i un complexe d’inferioritat (justificat) que es transforma en una agressivitat contra tot aquell al qui suposen més feble que ells, són la barreja indestriable d’allò que podríem anomenar la españolidad. I la seua verge del Rocío n’és un exemple. Se’n foten els catalans, abogados cristianos i jutges a per ells. Se’n foten els anglesos, a fer veure que no ho veuen, perquè saben el pa que s’hi dóna. És la Espanya eterna. Per això cal la independència.