Meritxell Batet i els quaranta mesos de pau

La candidata socialista Meritxell Batet (1973) ha visitat el Círculo Ecuestre de Barcelona i s’ha trobat un dinar gairebé familiar. Acostumats als salons nobles, plens de socis del club, i converses animades, ha sorprès de veure una sala buida, una sola taula rectangular, amb tot just quinze comensals en total, comptant-hi ella, la seva responsable de premsa, ex-regidors socialistes de Barcelona i altres membres del seu equip. I no comptem la panerola (o era un altre insecte?) que els sorpresos periodistes ens hem trobat arrapada a la paret, a tocar dels endolls, també passant calor en un dia que ens preguntem, seriosament, quants socis van assistir al dinar. Tres? Cinc? Deu? “Això són les dates, terribles, que ja som al juliol”, explicaven els amables responsables de premsa del club barceloní.

I això que la ponent era tota una Meritxell Batet, que ha passat de ser cambrera de la sala barcelonina Bikini i del Nick Havanna en els seus temps d’estudiant de dret constitucional a la UPF, a ser ara la catalana amb més poder de l’estat (Batet és presidenta del congrés espanyol, autoritat que queda just per sota del president i la reialesa). Tota una Batet que ha passat de ser assistenta de Narcís Serra a tenir ella múltiples assistents. La narrativa perfecta de la socialista de barri que arriba dalt de tot i que ara aspira no tan sols a guanyar les eleccions a Catalunya, sinó a arrasar.

L’acte, conduït per Leandro Amor, delegat de l’agència EFE a Catalunya, ha servit per a demostrar que Batet viu feliçment instal·lada en la cantarella socialista que, si se’m permet, batejarem com els quaranta mesos de pau. I que es pot resumir així: d’ençà que Pedro Sánchez es va convertir en president del govern espanyol, el 2 de juny de 2018, Catalunya és una altra, s’hi respira pau, i els temps convulsos ja són lluny. També es pot resumir en les seves paraules: “A Catalunya ho hem passat molt malament. El 2017 i el 2018 va haver-hi molt patiment. No està tot arreglat, però s’ha revertit. Hem millorat la convivència entre catalans. Creixem econòmicament com ningú a pesar de la pandèmia i la guerra d’Ucraïna. […] Només neguen la realitat els que viuen còmodament en la confrontació i el conflicte. Recordem que quan manava el PP a Catalunya es van fer dos referèndums il·legals, dues lleis que trencaven el principi de legalitat, una DUI i fugats de la justícia. Tot això, amb el PP.”

I aquí el cronista s’aturarà i recordarà al lector que Meritxell Batet, que ara veu els referèndums il·legals, va ser multada amb 600 euros l’any 2013 per haver trencat la disciplina de vot dels socialistes a Madrid. Ella, i uns quants més del PSC, van votar a favor de fer un referèndum legal a Catalunya. Ara no els vol, els referèndums. Abans els defensava. Exemple clar del gir del PSC. Perquè Batet també és la catalana que fa vint anys que viu a Madrid, vint anys fent de diputada, on s’ha casat amb un diputat del PP, amb qui ha tingut filles bessones, i se n’ha separat, per acabar ara amb un magistrat del Tribunal Constitucional. La catalana, madrilenya de fet, que viu a Madrid, però que de cara a la galeria aquest diumenge votarà a Barcelona (no queda clar si a Marina o Penitents), on és empadronada.

Vestida de roig de cap a peus, aquesta imatge dins el Círculo feia joc amb el seu eslògan d’aquests dies (“tot al roig!”, que vol dir que tot vot, fins i tot el que no és socialista de cor, ha d’anar a parar al PSOE en aquesta ruleta de les eleccions). Batet és la dona que vol pescar vots fora del límit habitual. La dona que sap com fer-ho. Meritxell Batet, poca broma, és la dona que va encapçalar l’equip que va fer tombar Rajoy (ella va aconseguir de convèncer Podem, i altres, durant la moció), la dona que Sánchez té pensant per a distreure el personal català amb possibles reformes constitucionals (n’és experta i professora a la UPF), i l’exemple perfecte que els quaranta mesos de pau no vénen sols, es treballen.

Es treballen convencent votants que no veuran els milers de reprimits, però que voldran escoltar els seus cants de sirenes sobre rodalia, nou finançament i quaranta mesos de pau que ha tornat a repetir. Votants que podran fins i tot sorprendre’s per l’estirabot d’ahir, però perdonar-l’hi: “A la Generalitat ja li va bé estar mal finançada. Així poden dir que Espanya no ens estima.” Frase terrible, frase increïble, que implica creure que el mal finançament, a sobre, agrada a la víctima.

Són coses d’haver guanyat la guerra, la guerra que va precedir la suposada pau.

Un apunt final: Meritxell Batet ha tornat a insistir que el PSOE en cap cas s’abstindran per facilitar que el PP mani, i així eviti de pactar amb Vox. I ha fet servir l’argument que el PSOE quan cal s’absté, i que el PP, mai, i que ja n’hi ha prou d’aquest color. I que, de fet, Mariano Rajoy va ser president el 2016 gràcies a l’abstenció del PSOE, que d’aquesta manera va evitar de repetir eleccions. I Batet deia que no és just que el PP demani d’abstenir-se, quan el PP no ho fa. I ja és estrany que ho digui Batet. Perquè ella, com Pedro Sánchez, és dels quinze diputats que es va negar a abstenir-se per afavorir que Rajoy fos president. Tota la resta del PSOE es va abstenir. Ella, no. I tampoc se n’amaga. En l’acte, ella mateixa ho ha recordat. Ha acusat el PP de no ajudar amb abstencions i, a la vegada, ha recordat que ella tampoc. Però ho fa lligar amb el seu discurs, intenta que quadri igualment, i endavant, tu, que són dos dies.