Els membres del Consell de la República voten la reestructuració polèmica

El Consell de la República, que va erigir-se l’any 2018 com el primer pas de la institucionalització de la República Catalana, ha activat avui la consulta que té com a objectiu la reestructuració de l’ens. Els inscrits al cens podran votar fins al 16 d’octubre, i l’endemà, 17 d’octubre, se’n faran públics els resultats. La jornada arriba després d’uns quants episodis de tensió entre l’ala executiva i la legislativa.

De fet, de tensió, n’hi ha d’ençà de la constitució de l’ens, ara fa cinc anys, temps en què s’han presenciat discrepàncies en el si del govern i crítiques dels representants i simpatitzants pel funcionament. El Consell per la República es presentava com un intent d’establir un punt d’unió del moviment independentista, però no ha acabat de reeixir. I hi ha unes quantes ferides obertes que auguren que serà una nova era complicada.

La reestructuració que es comença a votar avui, anunciada a final d’agost pel president del Consell de la República, Carles Puigdemont, pretén d’eliminar l’Assemblea de Representants, l’únic òrgan d’elecció directa, que aquest mes d’octubre havia de renovar els seus membres. Concretament, l’objectiu del Consell és crear dos òrgans de nous: una cambra de representació dels consells locals, que tindrà l’objectiu de deliberar i prendre decisions sobre les accions a fer; i una segona cambra, que tindrà per objectiu elaborar la legislació republicana, amb la participació d’experts i professionals.

Si s’aprova la reestructuració, el president del govern del Consell serà elegit a partir d’ara en una votació de tots els censats, i la tasca de la regulació normativa interna passarà a ser responsabilitat del govern, amb una ratificació posterior de tots els afiliats. Fins ara, totes dues tasques les feia l’Assemblea.

Tensió entre el Consell i l’Assemblea

La decisió de Puigdemont i el Consell ha causat molt de malestar en una part dels membres de l’Assemblea, que qualifiquen la decisió d’autoritària. A final de setembre, una trentena de representants de l’Assemblea van publicar una carta oberta dura dirigida a Puigdemont en resposta a l’anunci que havia fet a l’agost. “Les formes, que s’haurien de fonamentar en el respecte mutu, semblen haver estat completament obviades”, deien. Segons ells, el Consell de la República ha actuat contra l’assemblea i ha desviat recursos econòmics a despeses innecessàries. “Cal demanar-se si els proveïdors beneficiaris d’aquestes despeses de representació, muntatge d’esdeveniments i equip tècnic multimèdia no han estat una via de negoci d’un cercle reduït de persones pròximes al vice-president”.

El grup va ser especialment crític amb el vice-president Toni Comín, a qui també van acusar d’haver insistit repetidament que l’Assemblea acatés les directrius del govern i donés suport a les seves orientacions polítiques. En una entrevista a VilaWeb, preguntat per les acusacions d’autoritarisme, va dir que la reforma era fruit d’una deliberació llarga i tranquil·la del govern. “El govern, en això, ha fet pinya. Ho dic perquè després a alguns ens toca donar la cara, perquè és la nostra responsabilitat, i llavors s’enfaden amb nosaltres”, va dir. Segons Comín, la reforma era necessària per a aprendre de l’experiència. “Vam veure clarament que, després d’aquest primer mandat de l’Assemblea, convenia especialitzar-la en aquelles funcions en què pot aportar més valor afegit. És un principi d’eficàcia, el que ens ha mogut”, va dir.

El govern del Consell de la República no va trigar a respondre a la carta oberta. En un comunicat, va dir que les seves decisions no es podien personificar, perquè sempre es prenien per unanimitat. “Cap dels missatges polítics ni de les propostes de reforma dels codis que ha traslladat a l’Assemblea eren missatges o propostes personals, sinó del conjunt del govern.”

També van expressar que cap de les actuacions ni de les decisions del govern permetien de sustentar la idea que hagués caigut en una “deriva autoritària”, tal com asseguraven la trentena de representants. A parer del Consell, la reestructuració ha de permetre, a partir de dues cambres noves, aportar més valor afegit a l’acció política del Consell i servir millor per fer efectiu el mandat del Primer d’Octubre.

La proposta de la dissolució de l’Assemblea de Representants no ha estat l’únic episodi de tensió. També n’hi va haver al març, quan es votava el codi dels consells locals i les estructures territorials. El ple, en què s’havien de defensar i discutir les esmenes, es va convertir en un enfrontament obert i carregat de retrets entre el govern i alguns representants, que es queixaven de la tibantor i el dèficit de confiança entre l’ala executiva i la legislativa.

Aquell dia, la consellera Teresa Vallverdú, responsable del desplegament reglamentari, va anunciar que promouria una reforma del codi general del Consell per a limitar el poder de l’Assemblea. Aquest anunci ja va agafar a contrapeu els representants que participaven en el ple.

Tots els registrats tenen disponible a la pàgina web del Consell un espai habilitat per a informar-se sobre la proposta i debatre tant pel sí com pel no. Les votacions es faran telemàticament en el mateix portal.

Consulta pel blocatge de la investidura espanyola

A més de la reestructuració de l’entitat, el Consell de la República consultarà aviat les bases si cal promoure el blocatge de la investidura de Pedro Sánchez. L’enquesta es farà entre el 17 i el 23 d’octubre i la pregunta que hauran de respondre els registrats és: “El Consell de la República ha de promoure el bloqueig a la investidura del president a l’estat espanyol per part dels partits independentistes catalans?”. El Consell ho va anunciar a començament d’octubre, quan la proposta va obtenir els avals necessaris, un 1% dels registrats, que van ser validats per la Sindicatura Electoral.